Exercicis de gramàtica catalana PDF
Preview Exercicis de gramàtica catalana
f rancesc de b. moll exercicis de gramàtica - ~ l EXERCICIS DE GRAMÀTICA CATALANA BIBLIOTECA «LES ILLES D'OR• 95 EXERCICIS DE GRAMÀTICA CATALANA Palma de Mallorca Gràfiques Miramar l 9 6 B FRANCESC DE B. MOLL r EXER Cl CIS D E GRAMATICA l CATALANA Pnlmn de Mnllorcn EDITORIAL MOLL l 9 6 8 .Editor: Francesc de B. Moll. Plaça <l'Espanya, 86 - Palma de Mallorct., Depòsit Legal P, M. t4S8 - 1968 GRÀFIQUES MIRAMAR. Torre de l'Amor, 6 - Palma de Mallorca l - PRóLEG En aquest llibret oferim un complement pràctic de la nostra Gramàtica Catalana refe rida especialment a les Illes Balears, a fi que els seus usuaris puguin exercitar-se en l' Í/$ correcte de l'idioma seguint passa a. passa les lliçons contingudes en la Gramàtica esmentada. De les quaranta lliçons que la formen, la primera roman sense exercicis, perquè es tracta d'una lliçó preliminar dedicada a ex plicar conceptes generals sobre producció i classificació dels sons, a exposar el sistema de transcripció fonètica i a establir la distinció entre paraules populars i cultismes: qüestions purament teòriques, destinades a aclarir con ceptes que en les altres lliçons han de tenir-se presents per treure tot el profit de la doctrina contineuda que s'hi dóna. Per això aquest lli bret d exercicis comença per la lliçó 2.ª Cada lliçó té en aquest llibret un o alguns exercicis que responen exactament a la teoria de la respectiva lliçó de la Gramàtica, i a més, un exercici de lectura o dictat tret de l'obra li- 8 tèraria cl'un poeta o prosista. Aquest exercici és impoitantíssim, no sols per a la pràctica cle la lectura i escriptura correctes, sinó també per a iniciar els alumnes en la coneixença cle la nostra literatura. Gairebé tots els textos literaris que hem triat són cl' autors insulars, perquè, tractant-se cl'exercicis corresponents a una Gramàtica "re ferida especialment a les Illes Balears", ens ha semblat més pedagògic mostrar als alumnes l'obra dels literats més acostats i que els han cl' esser més familiars; però a les darreres lliçons clonam textos cle grans escriptors clel Principat per començar a avesar els lectors baleàrics a la literatura extrainsular, cle la qual hauran cl'ampliar la lectura en una etapa cl' estudi més cwançacla. 9 LLIÇó 2.ª Vocals i síllabes L Copiau els mots segiients, separant-los en tres columnes, segons que la E tònica sigui tancada, oberta o neutra: cavaller cavallet perdre prendre des pert valent ple rebre carrer moneda treure trompeta cel cel·la cartera tres tretze trenta setze passerell carretel·la ci rera vespre peu pera tendre ventre neu cendra fems pesta pebre etern peresa pedra pedrera pedreta eura ferro llesca passeig cera rei cadena mestre fresc gent gendre serp ceba gel mercè pèrdua cruel deute peça desena febre eina néixer verd forner mestressa mescla jeure. 2. Separau amb un guionet les síl·labes . dels mots següents: captar perdre oliva germana banda bondat aturada cavall cavaller cafè dona doneta recte cobrar clapa claredat resta parlar cremada conill conilla retxa retre alabança alçar insigne agradable solemne negar negre poruc porta. 10 3. Llegiu aquest tros de prosa, posant molt cl' esment a la pronúncia correcta de les vocals: L'ampla balconada de la sala s'obre da munt un olivar platejat que enrevolta un tu ronet graciós. Sobre el pujol, entre una espo nera de mates llentrisqueres, de garballons i de revells rebels, es destrien les pedres grises d'un talaiot. Els avantpassats dels mallorquins, que habitaven les coves de Son Sunyer o de Santueri, pensaven - com nosaltres - que havien organitzat la seva vida d'una manera quasi definitiva; fins i tot podem afirmar que l'havien organitzada bé, ja que la seva nave gació comercial arribà a monopolitzar una part important del tràfec mediterrani. Gràcies al seu esperit d'empresa, a les seves iniciatives i a la seva tenacitat, aquest domini d'impor tants rutes comercials els donà la riquesa i el benestar que la riquesa suposa. A la seva època la mineria era un negoci important: una cosa així com el petroli en la nostra. A Mallorca no existien mines, però hi havia la mar. Escoltaren la incitació de la mar, i per a poder prendre part a la tasca d'aquella hora organitzaren el transport dels minerals. Josep Sureda i Blanes ("Mallorca i la tradició tècnica")
The list of books you might like
