Table Of Content

L A N E P T E R D Vocabulari de dret penal català / castellà I R A L Elaborat per Antoni Llabrés Fuster U B Revisió terminològica: A Francesc Esteve i Josepa Melià C O Col·lecció Vocabularis universitaris bàsics V Sèrie Dret, 2 L A N E P T E R D I R © Facultat de Dret i Servei de Normalització Lingüística A de la Universitat de València L Antoni Llabrés Fuster, professor del Departament de Dret Penal de la Universitat de València, ha elaborat U aquest vocabulari.Francesc Esteve i Josepa Melià, terminòlegs del Servei B de Normalització Lingüística de la Universitat de Valèn- cia, n’han fet la revisió terminològica. A C Data: Febrer 2004 O Maquetació i impressió: Impremta Máñez DL: V- 1023 - 2004 V L Sumari A Presentació 3 N Instruccions de maneig 5 E P Vocabulari 9 Índex castellà 19 T E R D I R A L U B A C O V L A N E P T E R D I R A L U B A C O V Presentació L A L’obra que teniu a les mans s’insereix en una col·leccióde vocabularis bàsics nascuda amb la voluntat d’atendreuna necessitat evident: la difusió de terminologia espe- cialitzada entre els estudiants de la Universitat de Valèn- N cia. El seu objectiu concret és facilitar el coneixementde la terminologia pròpia de cada àrea específica entreels estudiants de la llicenciatura de Dret, però tambépot ser d’utilitat per a l’alumnat d’altres titulacions quecursa assignatures relacionades amb les disciplinescorresponents. E Cadascun dels títols d’aquesta col·lecció ha estat elaboratper un professor universitari, especialista en la matèria,que s’ha responsabilitzat de la tria dels termes que podentenir un major interès per a l’estudiant per la seuarellevància en l’àrea de coneixement o per les dificultats P lingüístiques que poden suscitar. Els tècnics de l’Àrea de Terminologia del Servei de Normalització Lingüística n’han fet la revisió terminològica. T Esperem que aquest recull siga útil als estudiants —elsseusE principals destinataris— als professors i als inves-tigadors i que alhora contribuesca a reforçar l’ús de lallengua pròpia en els estudis de Dret. Finalment, ésvoluntat nostra que aquesta iniciativa conjunta entre laFacultat de Dret i el Servei de Normalització Lingüísticano aparega com un fet aïllat, sinó que constituescanomés una primera baula d’una profitosa cadena decol·laboracions futures. R D I R A L U B A C O Carlos L. Alfonso Mellado Antoni Llabrés Fuster Degà de la Director del V Facultat de Dret Servei de Normalització Lingüística 3 L A N E P T E R D I R A L U B A C O V Instruccions de maneig L A El Vocabulari de dret penal conté 203 termes en catalài les seues equivalències en castellà. Les entrades vanordenades alfabèticament seguint una ordenació discontínua, és a dir, quan es tracta de sintagmes, per N ordenar-los, es prenen mot a mot i s’hi compten també els espais en blanc i els caràcters no alfabètics, coml’apEòstrof. Els termes van introduïts per un número d’ordre iacompanyats de l’expressió abreujada de la categoriagramatical. Quan cal, se’n recullen els sinònims o s’hiafegeixen notes complementàries. P Finalment, en les darreres pàgines s’inclou un índexalfabètic de tots els termes castellans, els quals remetenmitjançant un número d’ordre a l’entrada corresponentdel terme català. Consulta T E R D I R número d’ordre entrada (terme en català) 8 aixec de béns m categoria gramatical A alzamiento de bienes m terme en castellà L sin. compl. aixec; aixecament de béns; alçament de béns U sinònims complementaris B Abreviatures utilitzades f substantiu femení A m substantiu masculí m i f substantiu masculí i femení C pl plural sin. sinònim absolut O sin. compl. sinònim complementari V v tr verb transitiu 5 L EntradesEls substantius que presenten doble forma de gènererecullen la indicació del femení tant en català com encastellà. Exemple: reu rea m i f A reo -a m i f N Els verbs apareixen en infinitiu. Exemple: reinserir v tr E reinsertar v tr P RemissionsAlguns termes poden tenir formes sinònimes, quees presenten introduïdes per les abreviatures sin. osin. compl. La primera, sin., indica que els termes en qüestió són sinònims absoluts (és a dir, en pla d’igual- T tat) i apareix en tots els termes afectats. Exemple: acarnissament m E ensañamiento m R sin. encrueliment encrueliment m D ensañamiento m sin. acarnissament I La indicació sin. compl., ‘sinònim(s) complementari(s)’,recull, sota el terme considerat preferent, el sinònim oels sinònims considerats secundaris. Cadascun d’aquestsremet al preferent amb la indicació vegeu. Exemple: R aixec m vegeu aixec de béns A aixec de béns m alçament de béns m L sin. compl. aixec; aixecament de béns; alçament de bens; U B A C O V 6 aixecament de béns m L vegeu aixec de béns A alçament de béns m vegeu aixec de béns N En els sinònims castellans la preferència s’indicamitjançant l’ordenació: els primers són els consideratsd’ús prioritari. Exemple: 166 remissió condicional fremisión condicionalE f; condena condicional f P Notes Les notes donen informació de caràcter lingüístic, ter- minològic o tècnic, entre altres. Exemple: T extradir v tr extraditar v trNota: Extradir no és un compost Ed’extra + dir. Es tracta d’un verb de la tercera conjugacióamb increment, que, per tant, es conjuga comdecidir: “Grècia decideix si extradeix el mag- R nat rus Gussinkski”. eximent m D sin. compl. circumstància eximent eximente m Nota: Tot i que eximent prové, per abreujament, de cir- I cumstància eximent, té gènere masculí. R ÍndexAl final del vocabulari hi ha l’índex castellà, en el qAualcada terme remet mitjançant un número d’ordre al termecatalà corresponent. Exemple: dolo, 75 L U B A C O V 7 L A N E P T E R D I R A L U B A C O V