Unitat didàctica Sant Antoni

78 Pages·2010·5 MB·Spanish

AP ROXIMACIÓ A LA FESTA DE SANT

ANTONI ABAT A ARTÀ.

Un itat didàctica per a Infantil i Primària.

[CEIP Na Caragol]

CEIP NA CARAGOL

Car rer Pere Amorós 2, 07570 Artà, Illes Balears

Tel. [phone] Fax. [phone]

[email protected]

http ://www.cpnacaragol.com
ÍNDEX

1.- Fitxa tècnica
2.- Justificació del tema
2.1.- Justificació històrica i localització de la festa.
2.2.- Justificació didàctica, contextualització.
3.- Objectius Generals d’Etapa.
4.- Continguts de les diferents àrees.
5.- Seqüenciació per Cicles dels objectius didàctics.
6.- Metodologia.
7.- Avaluació.
8.- Material de classe.
1.- FITXA TÈCNICA

NOM: C.P.Na Caragol
ANY DE FUNDACIÓ: 1985
TITULARITAT: Pública
NOMBRE D’UNITATS: Devuit, sis d’educació infantil i dotze d’educació
primària.
NOMBRE D’ALUMNES: 403.
PROGRAMES INSTITUCIONALS QUE DESENVOLUPA: Educació
infantil i primària, ús de les noves tecnologies aplicades al món de
l’educació (ús de la PDI –Pissarra digital interactiva- a l’aula / Projecte
Xarxipèlag –amb col·laboració amb la Conselleria d’Educació i Cultura de
les Illes Balears / L’escola oberta al món –www.cpnacaragol.com-),
Projecte de currículum integrat català, castellà i anglès.
Projecte British Council (educació trilingüe a partir dels primers cursos
d’educació infantil –Col·laboració MEC-).
Projecte d’Educació Ambiental. CEIP Na Caragol, Centre Ecoambiental.
Serveis de menjador i transport escolar.

2.- Justificació del tema
2.1.- Justificació històrica i localització de la festa
El municipi d’Artà està situat al NE de l’Illa de Mallorca, ocupant la
major part de la península més septentrional de les serres de llevant. Té una
extensió de 140,6Km2 i una població d’uns 6000 habitants.
Els Nuclis Urbans són: Artà i la Colònia de Sant Pere, amb les
Urbanitzacions de Montferrutx, S’Estanyol, Sant Pere i Betlem.
La seva història ens mostra unes terres habitades per l’home des de la
Prehistòria, en són testimoni els naviformes dels Pujols i les coves
artificials del Rafal Paï; de l’època talaiòtica tenim el poblat de ses Païsses,
de sa Canova i s’aigua dolça, entre d’altres; de l’època romana la
necròpolis de sa Posada de Carrossa, de l’època islàmica moltes més inclús
el nom de Yartan i la data històrica de la fundació de la vila actual,
vinculada a la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I el 1229 i la posterior
conquesta d’Artà el 31 de març de 1230, amb l’arribada dels monjos
premostratesos de Bellpuig.
La seva economia està fonamentada en el turisme, en el sector de la
construcció, en una agricultura on destaquen els cultius de blat, civada,
ordi, l’ametler i l’olivera; i en una ramaderia on té molta importància el
bestià oví, caprí i porcí.
La vida social és on el bagatge és més ampli destacant, sobretot, el museu
regional d’Artà, la revista local “Bellpuig”, L’Orfeó artanenc, la banda de
música, Artà balla i canta, esclafits i castanyetes; les companyies de teatre:
grup escènic artanenc, fila 7, desastres... Cofraries, escoles, obreries, clubs
esportius, associacions de tota mena fins a quaranta i un poble capaç
d’organitzar qualsevol activitat.
Les festes populars més importants són: Reis, Sant Antoni Abat,
Carnaval, Setmana Santa, Sa vega, Sant Antoni de Pàdua, Sant Pere, Sant
Salvador, La Mare de Déu d’agost, Sa fira, Ses Verges, Tots Sants i Nadal.

2.2.- Justificació didàctica i contextual

Amb la finalitat educativa què l’alumne realitzi els aprenentatges
necessaris per integrar-se en la societat on viu de forma crítica i creativa i
possibilitant que aquest procés d’ensenyament sigui gratificant , emprenem
aquesta tasca de socialització amb el coneixement i participació activa a la
festa, creant un marc didàctic a través d’aquesta unitat didàctica.
La temporalització s’enquadra dins la primera quinzena del segon
trimestre coincidint amb la data del dia 17 de gener , dia de la festa.
Els espais utilitzats són les aules, tota l’escola i els carrers i les places de
la vila.
Els recursos humans són: l’alumnat, el professorat, els pares i mares i els
personatges principals de la festa: obrers, clavaris, argumentaire, dimonis i
els responsables municipals.

3.- Objectius generals d’educació infantil
És un objectiu de l’educació infantil que el nin i la nina puguin actuar
amb autonomia, confiança i seguretat en els sistemes socials propers. Els
infants van construint la seva pròpia identitat al temps que es percep a si
mateix com a membre de diverses organitzacions socials.

1.- Conèixer i participar en festes, tradicions i costums del seu entorn,
gaudint-ne i valorant-les com a manifestacions culturals.
2.- Comprendre, reproduir i recrear alguns textos de tradició cultural,
manifestant-hi actituds de valoració, gaudi i interès.

4.- Continguts d’educació infantil

Àrea de descobriment de la realitat física i social

Continguts
La vida en societat.
Conceptes
Costums, folklore i altres manifestacions culturals de la comunitat a la qual
es pertany.
Àrea de comunicació i representació

Continguts. Llenguatge oral
Mitjançant aquests recursos la societat transmet al nin i a la nina valors
afectius, culturals i lingüístics.
Conceptes
Textos orals de tradició cultural (emparaulaments, endevinalles, cançons de
rotllana i de corda, cançons per sortejar, etc.) individualment i
col·lectivament.
Actituds
Atenció i interès envers els textos de tradició cultural.

Expressió musical
Conceptes
Cançons de folklore, contemporànies, danses populars, balls...
Procediments
Comprensió i interpretació de cançons del folklore, danses populars, balls...
Actituds
Valoració i interès pel folklore de l’ambient cultural al qual es pertany.

5.- EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Objectius generals
Conèixer el patrimoni cultural, participar en la seva conservació i millora i
respectar la diversitat lingüística i cultural com a n dret dels pobles i
individus, i desenvolupar una actitud d’interès i respecte vers l’exercici
d’aquest dret.

Educació artística
Objectius generals
Conèixer i respectar les principals manifestacions artístiques presents a
l’entorn, com també els elements més destacats del patrimoni cultural, i
desenvolupar criteris propis de valoració.
Contingut
El joc dramàtic.
Conceptes
Jocs tradicionals, funcionals i de personatge.
Procediments
Pràctica de jocs populars, d’animació i d’invenció pròpia.
Actituds
Valoració del patrimoni artístic (exposicions, festes, danses, artesania) de la
comunitat i respecte per les seves manifestacions.
Àrees de Llengua Catalana i Literatura
Objectius generals
Descobrir el llenguatge (oral, escrit, icònic, audiovisual) un mitjà
d’aproximació al propi patrimoni cultural, i a través d’aquest endinsar-se en
altres cultures.
Continguts
El llenguatge oral.
Conceptes
El llenguatge oral i els elements que l’acompanyen (gestos, postures,
mirades, entonació).
Estructures pròpies de la cultura popular del país: gloses.
Procediments
Comprensió i producció de textos orals.
Representació oral de cançons.
Recitació de glosses.
Utilització de glosses per expressar experiències.
Actituds
Valoració dels elements culturals tradicionals propis de la comunitat
reflectits en textos de tradició oral.

Àrea de coneixement del medi natural, social i cultural

És una aportació d’aquesta àrea el desenvolupament de la identificació amb
els grups socials de pertinença i de referència, són d’especial importància
en aquesta línia les capacitats de participació responsable i crítica en
l’activitat social, de valoració dels costums, tradicions i formes culturals,
sigui dels propis grups de pertinença, sigui d’altres.

Objectius generals

Reconèixer i apreciar la seva pertinença a uns grups socials amb
característiques i trets propis (pautes de convivència, relacions entre els
membres, costums i valors compartits, llengua comuna, interessos, etc.)
respectant i valorant les diferències amb altres grups i rebutjant qualsevol
classe de discriminació per aquest fet.

Continguts
El canvis i els paisatges històrics.
Conceptes
Fonts orals, escrites, audiovisuals i materials per a la construcció del passat.
Evolució de qualque aspecte bàsic de la vida quotidiana al llarg de la
història (vestit, trets del paisatge, treball, transport, etc.)
Vestigis del passat en el nostre medi com a testimonis de la vida en altres
èpoques:
- Restes materials: monuments, edificis, objectes, instruments, etc.)
- Costums i manifestacions culturals: festes, gastronomia, arquitectura,
pintura, música, esports, etc.
- Documents orals, escrits i visuals.

Procediments
Elaboració de qüestionaris i realització d’entrevistes per recollir testimonis
directes sobre esdeveniments passats.
Recollida, arxiu i classificació de documents històrics diversos relatius a la
història personal, familiar i al passat històric (fotografies, documents
personals i familiars, cromos, retalls de premsa, objectes i informacions
diverses, cançons, etc.).
Actituds
Respecte pel patrimoni cultural i natural (festes, artesania, jocs,
gastronomia, vestits, habitatge, etc.) de la comunitat i interès pel seu
manteniment i recuperació.
Valoració i respecte pels costums i formes de vida dels avantpassats.
Consideració dels objectes quotidians actuals com a portadors potencials
d’informació històrica per a les generacions futures.

6.- METODOLOGIA
6.1.- Educació Infantil
Activa, basada en les pròpies vivències dels alumnes.
Motivadora, mitjançant l’ambientació de l’aula i del Centre, utilitzant les
activitats i la vida del poble.
Facilitadora dels aprenentatges a través de l’escalonament del nivell de les
dificultats de les tasques escolars i ritmes i capacitats dels alumnes.

6.2.- Educació Primària

Assegurar la relació de les activitats d’ensenyament i aprenentatge amb la
vida real de l’alumne, partint de les experiències que posseeix; facilitadora
de la construcció d’aprenentatges significatius.
Potenciadora de l’interès i la motivació.
Impulsora del treball cooperatiu.
Motivadora utilitzant activitats manipulatives i extraescolars.

7.- AVALUACIÓ
7.1.- Dins el procés d’avaluació de l’ensenyança:
- S’han dut a terme les activitats programades?
- El seu desenvolupament ha estat del gust de la majoria?
- Ha participat tota la comunitat escolar?

7.2.- Participació en la realització de les activitats i l’observació directa.
PETIT RESUM DELS PRINCIPALS ELEMENTS DE LA FESTA DE
SANT ANTONI

1.- SANT ANTONI
Sant Antoni és el protector dels pagesos que els allibera del foc espiritual,
de les temptacions i de les suggestions del mal esperit.
Sant Antoni va ser un home religiós, però també va ser un pagès, un
fellah del mitjan Egipte que va viure entre els anys 251 i 356 d.C.

2.- ELS DIMONIS D’ARTÀ
A Mallorca els dimonis són el picant de les festes populars. Aquestes
diades sense dimonis serien com un aguiat sense espècies ni sal. Les figures
lletges i repugnants fan por i atreuen. Els nostres pobles se proven a veure
qui els presentarà més repulsius o sigui, més interessants.
Es pot assegurar que els dimonis d’Artà són uns dels més terrorífics de
Mallorca. Tenen unes banyes entorcillades de boc. La cara horrible,
mascarada i esportellats de dents. La llengua defora com si s’haguessin de
menjar a les persones. I per afegitó, la seva carn és transparent i, un per un,
els poden comptar els ossos de la calavera. Com a ceptre infernal duen una
grandiosa canyafel·la.

3.- ELS FOGUERONS

S’encenen la vigília de sant Antoni. N’hi ha per tot el poble i entorn a ells
es reuneixen a xerrar, cantar, menjar i beure.
La tradició de fer foguerons és molt antiga i revela l’esperit de purificació
dels solstici d’hivern.

4.- L’ARGUMENT

L’argument és una petita narració o crònica local, posada en vers per un
glosador que, amb molt d’enginy ens conta alguns dels fets més importants
succeïts en el nostre poble durant tot l’any a que l’argument fa referència.
L’argument es presenta el dia 17 de gener i es canta a ca l’Obrer després
de l’Ofici Major.
El contingut de l’argument dol ser sempre el mateix i segueix un ordre
preestablert.
Comença invocant a Déu i al Verge i demanant permís a les autoritats
locals (batle i rector). Després, amb la mateixa classe d’estrofes, s’ocupa
del temps, de les desgràcies personals, de les festes, de l’anyada del camp,
del moviment de població, jovent i dels temes variats. Per acabar cita el
nom de l’argumentaire i s’acomiada amb un “Visca Sant Antoni”.
FORMA DE L’ARGUMENT
La forma que pren l’argument és la d’estrofa de sis versos
octosíl·labes que rimen el primer amb el quart i el cinquè, i el segon amb el
tercer i el sisè. L’esquema de cada cançó és aquest: abbaab i segueix
sempre igual, des del principi a la fi.
La rima sol ser consonant. A vegades, si el glossador es troba estret, fa ús
de les assonàncies, però en fuig sempre que pot.
El número de cançons és molt variat, depèn de mil circumstàncies
(inspiració, temps de que disposa l’autor,...)

5.- LA CAVALCADA DE SANT ANTONI
La cavalcada de Sant Antoni ocupa un lloc de privilegi dins l’atapeït
programa d’actes de la festa artanenca, és el plat fort de la diada.
Des de les nou del matí els estols de bestiar desfilen pels carrers del
poble. Els homes van vestits amb una camisa blanca, faixa vermella i un
mocador de seda de fantasia, en el coll amb punta darrera. En el cap del
mocador es posen un anell, quasi sempre deixat per l’enamorada.
Cavalquen a pèl, es a dir, damunt l’esquena del cavall, sense sella.
Antigament portaven dogals blancs de dotze cordells obrats de palma molt
fina. Davant l’estol hi anava el carritxer, home llogat per temporada per a
segar càrritx pel bestiar de les possessions, cavalcant un ase estucat amb
beaces, portant coca amb tallades i una botella de suc.
A la cavalcada hi participen carrosses molt artístiques que representen
escenes de la vida de la pagesia, amb la condició que sempre han de portar
un animal.
Damunt les dotze hores comencen les “Beneïdes”, on es representa la
comèdia de Sant Antoni: Sant Antoni va montat damunt una somera i el
dimoni petit, amb l’ajut del gros, intenta que baixi i ell poder-hi pujar,
intenta posar-s’hi dret, quan ho aconsegueix el poble ho aplaudeix.
Després, Sant Antoni, amb la senyal de la creu, torna recobrar la seva
somereta i rep, un altre cop, el improperis dels dimonis.
Després de les beneïdes es celebra l’Ofici Major de Sant Antoni on hi
predica un prevere amb alguna arrel artanenca. A la sortida els dimonis fan
el seu darrer ball i s’acomiaden fins l’any vinent. Just després es canta
l’argument, dirigit per l’argumentaire d’aquest anys, a ca l’obrer major i
amb un visca Sant Antoni! S’acaba la festa.

6.- ELS MENJARS DE LA FESTA
Principalment són: El pa moreno, la llangonissa, el botifarró, la panxeta,
el vi, el mesclat i la coca.
La coca de Sant Antoni és la reina de la diada, anem a donar una recepta:
Ingredients:
- Una tassa d’oli.