tesi doctoral sant antoni abat a catalunya en els segles xiv-xv

562 Pages·2013·6.03 MB·Spanish

TESI DOCTORAL

SANT ANTONI ABAT A CATALUNYA EN ELS SEGLES XIV-XV:
RELAT, DEVOCIÓ I ART

VOLUM 1

DE MONTSERRAT BARNIOL LÓPEZ

DIRIGIDA PELS DRS. ANNA ORRIOLS ALSINA I JORDI CERDÀ SUBIRACHS

DEPARTAMENT D’ART I MUSICOLOGIA
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
2013

TESI DOCTORAL
SANT ANTONI ABAT A CATALUNYA EN ELS SEGLES XIV-XV:
RELAT, DEVOCIÓ I ART

VOLUM 1

DE MONTSERRAT BARNIOL LÓPEZ

DIRIGIDA PELS DRS. ANNA ORRIOLS ALSINA I JORDI CERDÀ SUBIRACHS

DOCTORAT EN HISTÒRIA DE L’ART I MUSICOLOGIA
DEPARTAMENT D’ART I MUSICOLOGIA
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
2013

1
ÍNDEX
VOLUM 1
1. INTRODUCCIÓ............................................................................................................1
Agraïments ............................................................................................................... 9
2. SANTEDAT EREMÍTICA I DEVOCIÓ ALS SANTS EREMITES ALS DARRERS
SEGLES DE L’EDAT MITJANA .............................................................................11
2.1. EREMITISME I SANTEDAT EREMÍTICA...................................................... 11
2.1.1. L’eremitisme durant els primers segles del cristianisme .............................. 11
2.1.2. L’eremitisme a l’Occident medieval ............................................................ 14
2.1.3. L’eremitisme a Catalunya ............................................................................. 20
2.2. L’EREMITISME EN LA LITERATURA MEDIEVAL .................................... 23
2.2.1. Eremitisme i literatura hagiogràfica ............................................................. 23
2.2.1.1. Eremitisme i literatura hagiogràfica. El marc general ........................... 23
2.2.1.2. Eremitisme i literatura hagiogràfica catalana medieval ........................ 26
2.2.2. L’eremitisme en la literatura no hagiogràfica medieval ............................... 36
2.2.2.1. L’eremitisme en la literatura no hagiogràfica. El marc general ............ 36
2.2.2.2. L’eremitisme en la literatura catalana no hagiogràfica ......................... 38
2.2.3. L’eremita i les seves circumstàncies ............................................................ 40
2.3. DEVOCIÓ ALS SANTS EREMITES ALS DARRERS SEGLES DE L’EDAT
MITJANA ........................................................................................................... 43
2.3.1. La devoció als sants eremites a finals de l’edat mitjana. El marc general ... 43
2.3.2. La devoció als sants eremites a finals de l’edat mitjana a Catalunya ........... 48
3. EL RELAT I EL CULTE ANTONIANS ....................................................................53
3.1. El relat antonià ..................................................................................................... 53
3.1.1. Les fonts contemporànies ............................................................................. 53
3.1.2. Textos medievals .......................................................................................... 68
3.1.2.1. La divulgació dels relats hagiogràfics antonians ................................... 68
3.1.2.2. Els nous relats hagiogràfics antonians ................................................. 104
Els trasllats del cos del sant: la Invenció del cos de sant Antoni Abat i altres
relats ............................................................................................................. 104
La Llegenda de Patres .................................................................................. 113
La Legenda mirabilis .................................................................................... 118
La Llegenda de la donació al diable ............................................................ 128
Un vot a sant Antoni Abat? .......................................................................... 128
L’aparició de sant Antoni Abat en la presa de Menorca .............................. 129
3.2. El culte a sant Antoni Abat a Catalunya ............................................................ 130
2
3.2.1. Les cases i hospitals dels antonians: un sant taumaturg ............................. 130
3.2.2. Sant Antoni “del porquet” en el cicle hivernal ........................................... 140
3.2.3. Sant Antoni i el mar .................................................................................... 145
3.2.4. La popularitat de sant Antoni Abat: capelles, retaules i altres mostres
devocionals ................................................................................................ 148
3.3. Del culte a la imatge .......................................................................................... 154
4. La traducció plàstica. Imatge i escenes narratives antonianes ..................................182
4.1. La imatge de sant Antoni ................................................................................... 182
4.1.1. La imatge de sant Antoni: abacial i eremítica ............................................ 182
4.1.2. Els atributs de sant Antoni Abat ................................................................. 198
4.2. Les escenes narratives de la vida i miracles de sant Antoni i els seus espais .... 220
4.2.1. Vida pre-eremítica i conversió a la ciutat ................................................... 220
4.2.1.1. Sant Antoni repartint els seus béns entre els pobres ............................ 222
4.2.2. Vida eremítica al desert .............................................................................. 226
4.2.2.1. La temptació de la luxúria ................................................................... 232
4.2.2.2. Sant Antoni apallissat pels dimonis ..................................................... 243
4.2.2.3. L’esvaïment de sant Antoni ................................................................. 253
4.2.2.4. Sant Antoni confortat pel Senyor ........................................................ 256
4.2.2.5. L’elevació de sant Antoni Abat ........................................................... 259
4.2.2.6. Predicació de sant Antoni .................................................................... 265
4.2.2.7. Abraçada de sant Antoni abat i sant Pau de Tebes .............................. 268
4.2.2.8. L’àpat miraculós .................................................................................. 271
4.2.2.9. Enterrament de sant Pau de Tebes ....................................................... 273
4.2.2.10. L’aprovisionament dels camells ........................................................ 277
4.2.2.11. L’exorcisme del/de la fill/a del rei de Barcelona ............................... 283
4.2.3. Episodis post mortem ................................................................................. 286
4.2.3.1. Enterrament de sant Antoni Abat ........................................................ 288
4.2.3.2. Invenció del cos de sant Antoni ........................................................... 294
4.2.3.3. El miracle del penjat miraculosament salvat ....................................... 299
4.2.3.4. Exorcisme de la princesa Sofia davant el sepulcre del sant ................ 305
4.2.3.5. Pelegrins a la tomba de sant Antoni .................................................... 307

3
VOLUM 2
5. CATÀLEG ................................................................................................................313
5.1. Cicles antonians ................................................................................................. 314
1. Retaule del Mestre de Rubió ............................................................................ 314
2. Retaule de Gerb ................................................................................................ 319
3. Fragment de Retaule del Mestre d’Albesa ....................................................... 325
4. Dos Compartiments Cimers de Retaule............................................................ 330
5. Retaule de Manresa .......................................................................................... 332
6. Retaule de Rubió .............................................................................................. 338
7. Cos lateral del retaule de Santa Margarida de Montbui ................................... 342
8. Retaule de La Figuera ....................................................................................... 346
9. Fragment de retaule Harding ............................................................................ 355
10. Retaule de la Granadella ................................................................................. 358
11. Retaule de París .............................................................................................. 365
12. Retaule de Benavarri ...................................................................................... 368
13. Retaule incomplet de Vilanova de Sixena ...................................................... 374
14. Fragment de retaule d’Embid de la Ribera ..................................................... 379
15. Retaule de Sant Antoni de Barcelona, de Jaume Huguet ............................... 382
16. Compartiments de predel·la atribuïts a Pere Espallargues (?) ........................ 398
17. Retaule de Sant Benet de Bages ..................................................................... 401
18. Quatre compartiments d’un retaule del Mestre de Cervera ............................ 404
Una obra exclosa del catàleg: retaule de sant Macari ........................................... 407
5. 2. Testimonis d’altres cicles antonians ................................................................. 417
19. Retaule de Càller ............................................................................................ 417
20. Retaule de Tortosa .......................................................................................... 418
21. Retaule de Santa Clara de Barcelona .............................................................. 418
22. Retaule d’Ares del Maestrat ........................................................................... 419
23. Retaule de Santpedor ...................................................................................... 419
24. Retaule de Catí ............................................................................................... 420
25. “Draps de ras” del Rei Martí l’Humà ............................................................. 421
26. Sant Antoni d’artesa de Segre ....................................................................... 421
27. Sant Antoni del Museu de Lleida ................................................................... 423
28. Fragments de predel·la de Calassanç.............................................................. 425
29. Retaule de Vila-rodona ................................................................................... 427
30. Retaule de Teià ............................................................................................... 427
31. Retaule de Sant Martí d’Albarells .................................................................. 427
32. Retaule de Sogorb (?) ..................................................................................... 431
4
33. Retaule de la Catedral de Barcelona ............................................................... 431
34. Retaule del Claustre de la Catedral de Barcelona........................................... 432
35. Fragments del Retaule de Cinctorres .............................................................. 432
36. Retaule de Sant Feliu de Guíxols ................................................................... 436
37. Retaule de Baixàs ........................................................................................... 436
38. Retaule de Castelló d’Empúries ..................................................................... 436
39. Retaule de Sarrià ............................................................................................. 439
40. Compartiment central d’un retaule de Lleida ................................................. 439
41. Fragment de retaule de Forès ......................................................................... 441
42. Retaule de Castellfort ..................................................................................... 442
43. Retaule de Santa Maria del Mar ..................................................................... 443
44. Retaule de Berga ............................................................................................. 443
45. Sant Antoni de Williamstown ........................................................................ 445
46. Predel·la de la Mata de Morella ..................................................................... 447
47. Retaule del Convent de Sant Agustí de Barcelona ......................................... 450
5.3. Obres estretament vinculades a Saint-Antoine-en-Viennois ............................. 452
I.Manuscrit de La Valletta .................................................................................... 452
II. Manuscrit de Florència .................................................................................... 454
III. Drap de Saint-Antoine-en-Viennois. .............................................................. 455
6. CONCLUSIONS .......................................................................................................457
Conclusions ...................................................................................................................467
Resum ............................................................................................................................478
Summary ........................................................................................................................479
7. BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................480
7.1. Fonts .................................................................................................................. 480
7.1.1. Fonts manuscrites ....................................................................................... 480
7.1.2. Fonts editades ............................................................................................. 480
7.2. Estudis ............................................................................................................... 485
7.2.1. Context històric .......................................................................................... 485
7.2.2. Religió i hagiografia ................................................................................... 490
7.2.3. Eremitisme i monacat ................................................................................. 500
7.2.4. Sant Antoni. Orde antonià .......................................................................... 505
7.2.5. Estudis sobre manuscrits i literatura. .......................................................... 508
7.2.6. Art i iconografia.......................................................................................... 515
7.3. Webgrafia .......................................................................................................... 548
Índex d’imatges .............................................................................................................549
5
1. INTRODUCCIÓ

Quan, després de la tesina (El culte a sant Onofre a Catalunya en època gòtica i
la seva traducció plàstica), vaig endinsar-me en l’estudi de la devoció a sant Antoni
Abat i la seva iconografia a la Catalunya dels segles XIV i XV, va ser amb el propòsit
de continuar estudiant la iconografia eremítica. La tria va ser motivada per la idea que,
sobre aquesta qüestió, hi havia encara un prolífic camp per córrer i per la sospita –ara
més que confirmada– de l’existència d’un corpus d’imatges antonianes prou nodrit per
estudiar. Certament, aquesta idea prèvia va ser superada, amb escreix, des de ben aviat.
Al llarg de la realització d’aquesta tesi sovint m’ha acompanyat –i no m’ha deixat
encara– una sensació d’aclaparament per la quantitat de peces dedicades al sant i per la
presència de la seva imatge en moltes altres obres i àmbits, però també per l’amplitud
del seu relat hagiogràfic i per les múltiples vessants de la figura del personatge.
És clar que comptar amb un bon gruix de material amb el qual treballar ha estat
un avantatge –i, fins a cert punt, quelcom indispensable per a dur a terme la tesi–, però
no puc amagar que, en més d’una ocasió, s’ha convertit en un entrebanc. Estudiar
l’ingent nombre de textos antonians i d’obres d’art, manejar-ne la consegüent
bibliografia i endreçar-ho tot plegat no ha estat pas exempt de dificultats. Això,
juntament el caràcter polièdric –com ja he apuntat– del sant, m’ha obligat a centrar-me
en allò que em permetés acomplir l’objectiu principal de la tesi: l’estudi del culte i la
iconografia de sant Antoni Abat a la Catalunya dels segles XIV i XV. Consegüentment,
i això es pot anar endevinant al llarg de les pàgines que segueixen, hi ha una quantitat
important de temes tangencials i/o derivats que, forçosament, queden oberts. No
pretenia pas –i és impossible fer-ho– abordar-ho tot en el present treball.
Sóc conscient que les coordenades geogràfico-temporals poden ser qüestionades
i/o qüestionables. Englobar des d’entorn 1300 fins pels volts de 1500 es justifica
plenament per coincidir, grosso modo, amb els segles del gòtic, des del punt de vista
artístic. A més a més, si ens fixem en el llegendari antonià és un marc cronològic
igualment adequat, en el qual s’encabeixen els primers testimonis en llengua catalana de
diferents textos que conformen el llegendari del sant, tant de manera individual com
inclosos en compendis. Delimitar el territori d’estudi a Catalunya (incloent la Catalunya
Nord i la Franja) respon a la necessitat d’acotar un àmbit abastable, del qual s’han
traspassat les fronteres quan la recerca ho ha requerit, sense perdre de vista que, en
aquell moment, el principat de Catalunya formava part de la Corona d’Aragó.
1
Com en bona part de l’Europa occidental, sant Antoni Abat va ser àmpliament
venerat a Catalunya durant els darrers segles medievals. En el territori es van anar
establint cases de l’orde dels antonians que, si bé és bastant menys conegut que d’altres
ordes, tingué una transcendència notable. Paral·lelament, es va difondre el complex i
cada vegada més ric llegendari antonià i, és clar, es van crear –com en altres zones
geogràfiques properes– cicles narratius dedicats al sant, alguns dels quals d’una
amplitud i/o qualitat ressenyables. Malgrat això, no hi havia cap estudi monogràfic de la
qüestió centrat en l’àmbit català. Com es tindrà ocasió de comprovar, però, el seu punt
de partida no és pas un terreny erm.
D’entrada la situació historiogràfica és ben diferent pel que fa a d’altres indrets,
especialment, al territori italià. L’any 1999, Laurence Meiffret va presentar la seva tesi
doctoral, intitulada Les cycles de la vie de saint Antoine ermite dans l’iconographie
française et italienne du XIVème au XVIème siècle: intervention des légendes et
influence culturelle dans la constitution de l’image d’un saint, dedicada a l’estudi dels
cicles narratius de sant Antoni Abat a Itàlia i a part del territori francès –el més proper a
Saint-Antoine-en-Viennois (Delfinat, França), la casa mare de l’orde antonià. Derivat
d’aquesta tesi n’és el seu llibre, lleugerament més concís, Saint Antoine ermite en Italie
(1340-1540), programmes picturaux et dévotion, publicat l’any 2004. A aquests
indispensables treballs cal sumar-hi, encara, els de Laura Fenelli –que solen oferir un
enfocament més ampli. La seva tesi, Sant’Antonio Abate: parole, relique, immagini
(2007), se centra, sobretot, en l’estudi del llegendari i de la imatge del sant, aprofundint
en una línia de recerca que ja havia explorat en treballs anteriors. Fruit de les seves
recerques en són, a part de diversos articles com s’anirà apreciant al llarg d’aquesta tesi,
un parell de llibres publicats. El primer, Il tau, il fuoco, il maiale. I canonici regolari di
sant’Antonio Abate tra assistenza e devozione (2006), és més històric que iconogràfic;
mentre que el segon, Dall’eremo alla stalla. Storia di sant’Antonio abate e del suo culto
(2011), resultant de la tesi doctoral, posa més l’èmfasi en el culte, els textos i, en certa
manera, les imatges.
Un pot preguntar-se si amb l’existència d’aquest corpus bibliogràfic era
necessària una tesi doctoral com la que presento. Rotundament, sí. És clar que,
inevitablement, en certs punts tots els treballs conflueixen, bàsicament, en abordar part
–no pas la totalitat– del llegendari antonià i els atributs del sant. Ara bé, l’enfocament és
diferent. Meiffret posa l’èmfasi en els cicles narratius, sobretot els italians, i Fenelli en
el relat i els aspectes més històrics. La present tesi, en canvi, aborda el relat antonià, el
2
culte el sant i la seva iconografia però centrant-se a la Catalunya dels segles del gòtic.
Així doncs, la recerca duta a terme ha posat l’accent i ha intentat resoldre en la mesura
del possible les qüestions relatives als exemplars catalans dels diferents textos que
configuren el relat del sant, el culte en el territori i, sobretot, la iconografia de les peces
catalanes.
Als esmentats estudis monogràfics, cal sumar-hi un coixí bibliogràfic important,
que es va anar engruixint amb la recerca en biblioteques i institucions catalanes però
també foranes, com ara la biblioteca del Centre d’Études Superieures de Civilisation
Médiévale (Poitiers, març-maig de 2007), la Biblioteca Nacional de França (BnF) i a la
Biblioteca Universitària de la Sorbona (París, desembre de 2008), a part de consultes
puntuals en altres centres.
El punt de partida de les investigacions va ser la realització d’un catàleg raonat
de peces gòtiques catalanes on aparaguessin escenes narratives dedicades al sant. Això
va requerir la consulta exhaustiva de treballs dedicats al gòtic català, des de l’encara
indispensable catàleg pictòric de Josep Gudiol i Santiago Alcolea (Pintura gòtica
catalana, Barcelona, 1986) a obres d’abast més ampli com la recent col·lecció L’art
gòtic a Catalunya (10 vols., Barcelona, 2002-2009), passant per catàlegs d’exposicions,
de museus o monografies. La desaparició de part dels conjunts va obligar a la recerca de
fotografies prèvies a la seva destrucció, especialment a l’Arxiu Mas-Institut Amatller
d’Art Hispànic, però també a l’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de
Barcelona o al digitalitzat Fons Salvans. Els reculls documentals, entre els quals destaca
el de Josep M. Madurell (“El pintor Lluís Borrassà. Su vida, su tiempo, sus seguidores y
sus obras”), a part de documentar algunes peces, em van permetre recopilar-ne d’altres
que, si bé en el seu moment deurien lluïr majoritàriament rere els seus respectius altars,
no han perviscut ni se’n conserva cap rastre fotogràfic.
Ben aviat, però, vaig adonar-me que l’estudi de la iconografia d’aquestes peces
reclamava un punt de vista molt més ampli i interdisciplinari del què solen oferir, com
és lògic, la majoria d’articles, fitxes de catàleg i, en general, la bibliografia sobre art
gòtic que fins llavors havia consultat. Va fer-se evident la necessitat d’abordar de ple el
relat antonià, un tema poc tractat pels estudis sobre literatura medieval d’àmbit català.
Consegüentment, havia d’enfrontar-me a una quantitat gens despreciable de manuscrits,
publicats o no, i a alguns incunables i edicions del segle XVI. Sens dubte, m’aventurava
en un terreny que, com a historiadora de l’art, havia explorat ben poc. És per això que el
3
present treball ha estat codirigit pels professors Anna Orriols, del Departament d’Art i
Musicologia, i Jordi Cerdà, del Departament de Filologia Francesa i Romàniques.
Reconec que, en un principi, la consulta de bibliografia sobre alguns textos
hagiogràfics, certes edicions crítiques, edicions antigues i, sobretot, manuscrits inèdits
em resultava una tasca complicada. No ho era menys l’anàlisi detingut d’alguns
exemplars ni la seva col·lació. Ara bé, admeto –amb satisfacció– que, a mesura que la
tesi ha anat avançat, el del relat antonià s’ha convertit en un terreny a bastament
fructífer –molt més del què em podia figurar en un principi– i que a part d’haver
esdevingut un dels capítols claus d’aquest treball, pot obrir possibles línies de recerca
per a futures investigacions.
Imatges i textos són indissociables de la devoció al sant eremita, així com el
culte al sant ho és de l’orde antonià. Era, doncs, del tot necessari apropar-s’hi.
Certament, com ja he avançat, en el nostre territori l’orde ha gaudit d’una minsa fortuna
historiogràfica, que no s’adiu a la importància –molt major del què es pot imaginar a
priori– que degué tenir. Per tal de pal·liar l’escassetat de publicacions sobre el tema,
vaig consultar l’Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya (APEPC) que, situada on
hi hagué la casa antoniana de Barcelona (Ronda de Sant Pau, a tocar del carrer i del
Mercat de Sant Antoni), en va rebre el fons documental. Tanmateix, la recerca va
resultar del tot infructuosa. Aquest desencoratjador panorama es contraposa amb el que
trobem fora de les nostres fronteres. Per sort, no manquen els estudis internacionals o
centrats en altres indrets sobre l’orde i les seves diferents cases, entre els quals
destaquen els d’Adalbert Mischlewski. Com es podrà comprovar al llarg de la tesi, és
d’un extraordinari interès la crònica escrita per qui fou prior de Saint-Antoine-en-
Viennois entre 1524-1529, Aymar Falcó. Tot i la lectura especialment crítica que
exigeix en alguns fragments l’Antonianae historiae compendium de l’antonià, el
compendi forneix de múltiples detalls, alguns dels quals menystinguts per la
historiografia contemporània (tot i que altres, cal dir-ho, àmliament difosos) i que he
intentat posar en relleu.
Tornant al què ara interessa, a part d’analitzar, sobretot, la implantació de l’orde
a Catalunya, es van abordar les principals virtuts del sant com a intercessor des d’una
perspectiva interdisciplinar, consultant estudis d’iconografia i hagiografia antonianes,
però també d’antropologia i folklore. Tot plegat, juntament amb les dades que ofereixen
reculls documentals, estudis monogràfics sobre un o altre edifici i bibliografia en
4