Situació de Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa a les illes Pitiüses al 2020

2020·0.68 MB·

by  Espinosa, Jaime

Situació de Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa a
les illes Pitiüses al 2020

Jaime ESPINOSA, Nèstor TORRES i Mario STAFFORINI†

SHNB Espinosa, J., Torres, N. i Stafforini, M. 2020. Situació de Juniperus oxycedrus subsp.
macrocarpa a les illes Pitiüses al 2020. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63: 153-157.

ISSN 0212-260X. e-ISSN 2444-8192. Palma (Illes Balears).

Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa a l’illa d’Eivissa només es troba representat
a una petita població que es troba sotmesa a nombroses amenaces, sobretot, per
l’alteració de l’hàbitat on viu. Es presenta un treball sobre les dades d’aquesta
població i la seva situació.
Paraules clau: Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa, Eivissa, Balears.

JUNIPERUS OXYCEDRUS SUBSP. MACROCARPA IN THE PITYUSIC
SOCIETAT D’HISTÒRIA
NATURAL DE LES BALEARS ISLANDS UPDATE 2020. Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa on the island of
Ibiza is only represented by a small population that is subject to numerous threats,
especially due to the alteration of the habitat where it lives. A paper is presented on

the data and situation of this population.
Keywords: Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa, Ibiza, Balearic Islands.

Jaime ESPINOSA, Apartat de correus, 1498. 07800 Eivissa. Spain. Adreça
electrònica: [email protected] ; Nèstor TORRES, Avda. Espanya, 5. 3er B.
07800 Eivissa. Adreça electrònica: [email protected] i Mario
STAFFORINI † in memoriam

Recepció del manuscrit: 14-12-2020; revisió acceptada:22-12-2020; publicació online: 26-12-2020.

Introducció Josep de sa Talaia (Sáez et al., 2017). La
part baixa de la duna limita amb una
Aquest treball pretén presentar l’estat pedrera antiga que arriba a la llera de la mar
d’un tàxon que a les illes Pitiüses encara no on s’extreia pedra anomenada popularment
ha sigut estudiat de forma significativa, del com a marès per a la construcció. Com que
qual la seva situació demogràfica es el sistema dunar no arriba directament a la
considerava preocupant abans de realitzar mar per estar separat per la pedrera, la
aquest informe. Es tracta de Juniperus Demarcació de Costes no l’ha considerat
oxycedrus subsp. macrocarpa (Sm.) Ball., part d’un sistema dunar litoral i figura al
un ginebre de duna que tan sols compta cadastre com un territori de propietat
amb una petita població a l’illa d’Eivissa privada. Aquest lloc gaudeix d’una bellesa
dins l’arxipèlag de les Pitiüses. paisatgística que ha provocat una allau de
La població eivissenca de J. oxycedrus visitants. Aquesta pressió de turistes s’ha
subsp. macrocarpa es localitza a una duna vist incrementada de forma alarmant els
rampant producte de l’erosió de la roca darrers cinc anys gràcies a la divulgació
mare constituïdes per calcarenites del que ha sofert aquest indret per les xarxes
plistocè a un lloc anomenat com sa Pedrera socials. Tot i que la població de J.
de sa Punta des Savinar al municipi de Sant oxycedrus subsp. macrocarpa es troba a un
154 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63 (2020)
lloc protegit, declarat com a LIC (Lloc població de sa Pedrera de sa Punta des
d’Importància Comunitària), no existeix un Savinar (Sant Josep de sa Talaia) i en
control efectiu per evitar l’actual erosió de aquesta localitat es coneixia d’alguna planta
la visita massificada de persones. Tampoc reproductora amb gàlbuls una mica més
existeix dades concretes de la població petits segons altres poblacions del
(Sáez et al., 2017). mediterrani (Torres i Espinosa, 2019). Així
J. oxycedrus subsp. macrocarpa és de la que al 2020 es tenia al portal del Bioatles
família de las cupressàcies. Arbust dioic, de de la Conselleria de Medi Ambient del
soca retorçuda i amb tiges erectes. Fulles Govern Balear una localitat segura de la
carenades de color verd grisenc que acaben presència de la subespècie a sa Pedrera de
en punta, de 1,5 a 2,5 mm d’amplada per 2- sa Punta des Savinar (Sant Josep de sa
3 cm de llarg. Les flors masculines i Talaia). A Mallorca és citada en unes 10
femenines es donen en distints peus. Les quadrícules de 1x1 km2 dels sistemes
fructificacions són gàlbuls de fins a 15 mm dunars de la badia de Alcúdia.
de diàmetre, pruïnosos i de color marró Com que la subespècie d’estudi no es
blau quan maduren. A la subespècie troba sota cap de figura de protecció legal a
oxycedrus les fructificacions són les Balears, és d’importància el seguiment
lleugerament pruïnoses però de color marró de la població eivissenca i donar els
bru i no superiors de 1 cm de diàmetre. La resultats a la comunitat científica per a que
subespècie J. oxycedrus subsp. macrocarpa pugui fer un diagnosi de la seva viabilitat.
viu en zones litorals dunars de la regió Aquest treball vol fer una aportació a l’any
mediterrània, des del sud-oest de la 2020 sobre el seu seguiment i que es detalla
península Ibèrica fins a les costes orientals a continuació.
del Mediterrani.
La subespècie va ser citada per primera
vegada a les illes Pitiüses a la platja de
Migjorn d’Eivissa a l’any 1992 (Rivas
Martínez et al., 1992). Aquesta primera cita
mai més va ser tornada a confirmar i posada
en qüestió per part d’alguns botànics
(Torres et al., 2019). En canvi,
posteriorment, es va reconèixer una
població autèntica a sa Pedrera de sa Punta
des Savinar de Sant Josep de Sa Talaia, CD
Fig. 1. Quadrícula de 1 x 1 km2 de la localitat de
40 (Puget et al., 1995). Es destaca ja com
l’existència actual de J. oxycedrus subsp.
una subespècie existent al sud de l’illa macrocarpa a Eivissa, segons el portal del
d’Eivissa (Sáez i Rosselló, 2001). Bioatles de la Conselleria de Medi Ambient del
Les poblacions de Mallorca compten Govern Balear. UTM: 31SCD4604
amb milers d’exemplars i a la d’Eivissa Fig. 1. 1x1 km2 grid of the locality of the current
només amb unes desenes d’exemplars, existence of J. oxycedrus subsp. macrocarpa in
situant-se com un tàxon vulnerable VU, Ibiza, according to the Bioatlas portal of the
Ministry of the Environment of the Balearic
categoria C2a(i);D2 a les Balears (Sáez et
Government. UTM: 31SCD4604
al., 2017). Es posa en dubte l’existència

d’una població la platja de Migjorn

d’Eivissa però es confirma la petita
J. Espinosa et al., Situació de Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa a les illes Pitiüses al 2020 155
Metodologia llarg i les plantes podrien estar relacionades
entre elles mateixes contribuint a que el
Davant el risc d’erosió que pateix la nombre d’individus fos molt inferior. Tot i
població eivissenca de J. oxycedrus subsp. així, s’ha comprovat l’existència de tres
macrocarpa es va contactar amb el Servei peus reproductors amb gàlbuls. Un d’ells
de Protecció d’Espècies de la Conselleria mostrava més d’una vintena de
de Medi Ambient del Govern Balear per a fructificacions mentre que els altres dos
posar en coneixement la situació de la peus només mostraven una o dues
subespècie a Eivissa i la necessitat de fructificacions.
realitzar un seguiment acurat amb la S’ha de remarcar que a l’est de la duna
recollida de fructificacions i enviar-les a rampant (Fig. 2) es troben nombroses peus
llocs especialitzats per recuperar flora de l’altre subespècie, J. oxycedrus subsp.
autòctona amenaçada. El permís de oxycedrus, just a tocar de la subespècie
recol.lecció de les fructificacions va ser tractada en aquest estudi. Segons la
concedit al setembre de 2020. bibliografia consultada, desconeixem la
Es varen fer dues visites a la població possibilitat d’encreuament entre les dues
d’estudi. Una al juliol i l’altre a l’octubre de subespècies.
2020. Es realitzà un recompte dels peus de
J. oxycedrus subsp. macrocarpa. També es
recolliren fructificacions que es van lliurar
als Serveis d’Ibanat d’Eivissa per enviar-les
a Menut.

Resultats

La població de J. oxycedrus subsp.
macrocarpa a sa Pedrera de sa Punta des
Fig. 2. Aspecte de la duna amb alguns peus de J.
Savinar (UTM31SCD4604), forma una
oxycedrus subsp. macrocarpa.
agrupació d’uns 18 peus separats a una
Fig. 2. Appearance of the dune with some
duna penjant o rampant. Es troba en una
individuals of J. oxycedrus subsp. macrocarpa.
superfície d’uns 1300 m², entre uns 25 i 50
m s.n.m. Les espècies acompanyants són
Discussió
Juniperus turbinata, Pistacia lentiscus,

Salvia rosmarinus, Helichrysum stoechas,
No poques són les amenaces que hi ha
Erica multiflora i Pinus halepensis. Cal
sobre el lloc on creix aquesta població de J.
considerar aquesta cobertura vegetal com
oxycedrus subsp. macrocarpa. Es detallen a
un savinar litoral dunar amb elements
continuació segons la seva importància.
arbustius separats per la intensa erosió a la
1. Pas indiscriminat de visitants per
que està sotmès. Tampoc s’ha d’oblidar la
damunt de la duna penjant o rampant amb
forta pendent que no ajuda a preservar
la agressiva erosió mecànica del sòl dunar.
aquest espai de l’erosió per fenòmens
Se ha vist que molts dels visitants baixen la
estocàstics.
duna com si fos un tobogan natural
Però s’ha de tenir en compte que el
arrossegant els sediments de sorra cap
sistema radicular de les plantes és molt
avall.
156 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63 (2020)
Fig. 3. Imatge d’un visitant arrossegant-se per la
duna. El sòl es troba molt trepitjat. I a la savina
de la imatge es pot esbrinar que la duna ha
perdut un metre de substracte segons les arrels
que mostra en l’aire
Fig. 3. Image of a visitor crawling across the
dune. The soil is very trampled. And in the savin
of the image you can find out that the dune has
lost a meter of substrate according to the roots it
shows in the air

2. Perill d’incendis forestals. S’han
tingut notícies de persones que fumen i
inclús de l’existència de fogueres a ple estiu Figs 4 i 5. Situació de diverses arrels de J.
durant el mes d’agost per acampades oxycedrus subsp. macrocarpa. L’erosió ha
il·legals. Gràcies a anteriors treballs afectat al sistema radicular del ginebre de duna.
Com que les arrels són prou llargues, no s’ha
científics realitzats sobre aquesta
pogut determinar exactament el nombre
subespècie a l’illa de Mallorca es té
d’individus. Es parla sobre el nombre de peus en
constància que J. oxycedrus subsp.
aquest article.
macrocarpa no és piròfil i que tampoc es
Figs. 4 and 5. Location of various roots of J.
capaç de rebrotar després dels incendis oxycedrus subsp. macrocarpa. Erosion has
forestals (Martínez Taberner, 1983; De affected the root system of dune juniper.
Juan et al., 2015). Because the roots are long enough, the exact
3. Baixa fertilitat de la població amb number of individuals could not be determined.
una planta reproductora i altres dues amb The number of feet is discussed in this article.

un baix índex de fructificació. No s’han vist
Per tal de recuperar aquesta població de
plantes joves durant la realització d’aquest
ginebre de duna es recomana el següent.
treball.
1) Realitzar un estudi coordinat amb
4. Competència amb altres espècies
l’administració autonòmica per recollir
vegetals per l’espai, de Salvia rosmarinus,
llavors (fructificacions) per a un banc de
Pistacia lentiscus, Pinus halepensis, Erica
germoplasma per a preservar el contingut
multiflora, Helichrysum stoechas i
genètic de la població amenaçada de J.
Juniperus turbinata.
oxycedrus subsp. macrocarpa de sa Pedrera

de sa Punta des Savinar (Sant Josep de sa
J. Espinosa et al., Situació de Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa a les illes Pitiüses al 2020 157
Talaia) amb l’objectiu de crear material ex- Bibliografia
situ.
2) Es recomana realitzar una actuació de
De Juan, C., Rico, L. i Traveset, A. 2015. Estado
protecció del sistema dunar de sa Pedrera de conservación de Juniperus oxycedrus
de sa Punta des Savinar (Sant Josep de sa subsp. macrocarpa en el frente dunar de la
Talaia). S’ha d’acotar la duna rampant amb bahía de Alcúdia, en el norte de Mallorca.
elements que allunyin o impedeixin el pas Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 58: 198-201.
de visitants tal com s’ha fet en altres Martínez Taberner, A. 1983. La franja dunar de
la bahía de Alcúdia (Mallorca) i estat actual
sistemes dunars de les Balears. Tanmateix,
de la màquia de Juniperus oxycedrus subsp.
s’ha de condicionar el pas de visitants fora
macrocarpa. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears,
de l’abast dels sistema dunar per a evitar
27: 7-22.
l’erosió de la mateixa. Els accessos hauran
Puget, G., Stafforini, M. i Torres, N. 1995.
d’estar dissenyats per evitar també l’erosió Notes florístiques de les Illes Balears (V).
de tot l’espai que també engloba altres Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 38: 63-73.
valors naturals de fauna, flora, geologia i Rivas-Martínez, S., Costa, M. i Loidi, J. 1992.
paisatge. Itinera Geobotánica, vol. 6. Asociación
3) Realització de podes controlades a Española de Fitosociología. León. 207 pp.
Sáez, Ll., Rosselló, J. A. i Fraga, P. 2017. Llibre
altres espècies (Pinus halepensis, Pistacia
Vermell de la Flora Vascular de les Illes
lentiscus i Salvia rosmarinus), per tal
Balears, segona edició. Direcció General
d’alliberar alguns peus de J. oxycedrus
Espais Naturals i Biodiversitat. Govern
subsp. macrocarpa de sa Pedrera de sa
Balear. Palma de Mallorca.
Punta des Savinar (Sant Josep de sa Talaia) Sáez, Ll. i Rosselló, J. A. 2001. Llibre Vermell
que es troben sota la pressió d’altres de la Flora amenaçada de les Illes Balears.
espècies dunars. Conselleria de Medi Ambient. Govern de les
4) Contactar amb experts en Illes Balears. Palma de Mallorca. 33
geomorfologia i geologia amb coneixe- Torres, N. i Espinosa, J. 2019. Plantes d’Eivissa
i Formentera. Institut d’Estudis Eivissencs.
ments en sistemes dunars per tal de
Eivissa. 148 pp.
consensuar futurs dissenys o projectes amb

l’objectiu de preservar aquest sistema
dunar.

Agraïments

A Laura San Miguel Fuster i Pablo
Martínez per les seves ajudes en les
prospeccions realitzades a Sa Pedrera de Sa
Punta des Savinar (Sant Josep de Sa
Talaia).
Dediquem aquest treball al botànic
Mario Stafforini Montaña. Enguany ens ha
deixat i durant aquest treball va ser
consultat nombroses vegades.