Sedimentologia i evolució geomorfològica quaternària del ventall al.luvial des Caló (Betlem, Artà, Mallorca). Es Caló alluvial fan, sedimentology and quaternary geomorphological evolution (Betlem, Artà, Mallorca)

18 Pages·1999·4.7 MB·

by  Gómez-Pujol, Lluís

Sedimentologia i evolució geomorfologica
quaternaria del ventall al-Iuvial des Caló
(Betlem, Arta, Mallorca)
Lluís GÓMEZ-PUJOL
Gómez-Pujol, Ll. 1999. Sedimentologia i evolució geomorfologica quatemaria
SHNB
del ventall al'luvial des Caló (Betlem, Arta, Mallorca). Boll. Soco Hist. Nat.
Balears, 42: 107-124. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.
El ventall al'luvial des Caló és el més meridional deis ventalls que es disposen
al vessant nord-oest de la península d' Arta, en una estrcta franja litoral al peu
de la timba d'un relleu monoclinal. L'estudi deis materials sedimentaris i les
relacions morfologiques entre les diferents unitats estratigrafiques permet
conéixer quina ha estat l'evolució de l'iIrea i la interrelació entre els diferents
processos, marins i terrestres, que caracteritzen aquest medi litoral.
S'identifiquen tres períodes d'agradació al'luvial amb sengles episodis de
SOCIETAT O'HISTORIA
dissecció, que s'intercalen amb dues formacions dunars. S'atribueix l'evolució
NATURAL DE LES BALEARS
deis ventalls al paper predominant de la tectonica, les variacions del nivell marí
i la disponibilitat de sediments derivada de les variacions climatiques. Es
planteja una hipotesi cronologica a partir de datacions i jaciments pleistocenics
propers a l' area d' estudio
Parautes clau: ventalls aUuvials, sedimento logia, evolució quaternaria,
Mallorca.
ES CALÓ ALLUVIAL FAN, SEDIMENTOLOGY AND QUATERNARY
GEOMORPHOLOGICAL EVOLUTION (BETLEM, ARTÁ, MALLORCA). The
Caló alluvial fan is located at Arta peninsula north-west f1ank. Sedimentation,
morphology, and sequence architecture allow to indentify which has been the
fan evolution within a transition coastal enviroment. Three main accretion phases
with their respective dissection phases interbedded with two dune formations
have been characterised. The fans building phases appear to be controlled by
tectonics, sea level and by climatically-driven pulses of sediment supply. A
chronology tentative is proposed following dated sediments and paleontological
evidence in a nearest area.
Keywords: alluvial fans, sedimentology, Quaternary evolution, Mallorca.
Lluis GÓMEZ i PUJOL. Departament de Ciencies de la Terra. Universitat de
les Illes Balears. Ctra. Valldemossa km 7,5. 07071 Palma de Mallorca. E-mail:
[email protected]
Recepció del manuscrit: 7-oct-99; revisió acceptada: 7-des-99.
108 Boll. Soco Hisl. Nal. Balears, 42 (1999)
Introducció
com són: la infiltració de l'aigua, el grau de
bifurcació, etc. (Rachocki, 1981).
EIs ventalls aHuvials són formes La majoría de ventalls aHuvials presen
habituals en el paisatge de Mallorca; de fet, ten canals d'incisió. Dues són les hipótesis
apareixen com a solució de continuHat en evolutives que aborden aquesta característica,
bona part del perímetre de contacte entre els una d'elles és de caracter climatic mentre que
relleus de la Serra de Tramuntana o Llevant l'altra segueix una perspectiva dinamica.
i les depressions del Pla. També es poden Tanmateix, avui per avui, ambdues teories
observar a les petites valls interiors de les. tendeixen a complementar-se (Ritter, 1995).
selTes o al peu deIs relleus suaus que confor Harvey (1978; 1987) proposa que els canvis
men les elevacions central s de l'illa. climatics són determinants a I'hora de provo
Els ventalls al-luvials són dipósits de car la incisió o agradació del ventall al'luvial
sediments detrítics, la superfície deIs quals tot i que assenyala que no es pot deixar de
s'aproxima a un segment de con que irradia banda a aquells factors intrínsecs com la
pendent aval! des del punt on el corrent qUe neotectónica (Calvache el al., 1997) o la co
aporta la carrega detrítica deixa l'area bertura vegetal (Gómez, 1996).
muntanyosa (Bull, 1977). Hom coincideix en L'estudi de l'evolució deIs dipósits deIs
una primera definició geométrica; ja que els ventalls al'luvials i les seves estructures inter
venta lis al'luvials, al contrari del que és habi nes, especialment en aquells que presenten
tual en altre tipus de dipósits detrítics, són un canal s d'incisió o talussos, són una font
deIs pocs fenómens natural s facilment interessant per a entendre 1' evolució recent i
distingibles en base a la seva forma semi passada del relleu (Colombo, 1979). Arreu de
cónica, una longitud radial que en ben poques la contrada mediterrania són nombrosos els
ocasions supera els 10 km, un perfil estudis sobre els ventalls al'luvials, i en
longitudinal plano-convex i uns valors radials destacam aquells que per similitud als que
de pendent comparativament fon;a més alts són objecte d'aquest estudi també es troben
que els d'altres sistemes com pugin ésser els en arees litorals (Harvey, 1978; Harvey el al.,
rius trenats o els del tes (Blair i McPherson, 1998; Hayward, 1983; Nemec i Postrna, 1993;
1994b). Segura, 1990; Silva el al., 1992).
Ara bé, l'acord en les causes A Mallorca les referencies dedicades
genétiques no és tan unanime com ho és en al Quatemari -continental- són escasses si les
la definició d'aquesta forma. Així una de les comparam amb I'abundant bibliografia a
propostes defensa que la formació deis l'entom del Quatemari marí. Més enlla de les
venta lis al'luvials respon a la brusca ruptura breus cites de La Marmora, Hermite, Fallot,
de pendent que es produeix quan es pass a Darder i Solé Sabarís (Cuerda, 1989), els
d'una zona elevada a una de més plana treballs centrats en aquesta temittica gairebé es
(Allen, 1971; Blissenbach, 1954; White el al., redueixen a I'assaig metodológic de Verd
1996). D'altra banda, són molts els autors que (1972) i les observacions de Butzer (1964;
atribueixen un paper més important al canvi 1975). Més proper en el temps trobam les
en la geometria hidraulica (Bull, 1977; Muto, breus descripcions deIs ventalls al'luvials de
1987), quan es passa d'un canal confinat a un la conca de Palma (Grimalt i Rodríguez
altre que no ho esta es dóna una disminució Perea, 1994) i una introducció geomorfológica
de la profunditat del flux i en conseqüéncia al sistema de ventalls aHuvials de Betlem
també disminueix la velocitat. L'efecte directe (Rodríguez-Perea, 1998). Pel que fa al registre
és la perdua de capacitat de carrega del fossil, també existeiein alguns treballs sobre
corrent i la deposició del material en els ventalls aHuvials, tot i que fan referencia
suspensió. Existeixen altres arguments que al marc geografic del Miocé de Cabrera
s'afegeixen en aquesta dialéctica genética, (Fomós el al., 1984).
Ll. Gómez-Pujol, Sedimento logia i evo lució geomorfológica des Caló (Arta) 109
L'objectiu del present treball és la D'aquesta manera forma i textura
descripció deis cossos i processos sedimentaris s'integren a partir de I'índex C (Benn i
40
que intervingueren en la configuració del Ballantayne, 1994) que representa el percen
ventall aHuvial des Caló i establir les tatge de clastes que tenen la seva ratio entre
relacions que pugui ten ir amb altres Se els eixos e i a igual o per sota del valor 0,4.
qüencies descrites del quaternari en una area L' expressió percentual de la quantitat de
o
proxima. punts que es troben sota un valor de forma
específic, ens ofereix I'avantatge de treballar
amb un índex no parametric, evitant la distor
Metode sió que podríem tenir a les mostres derivada
d'una distribució asimetrica (Evans, 1999).
S'ha procedit a I'aixecament d'una Les dades s'han pres sobre 20 mostres
cartografia de detall al camp, així com a par de 50 clastes, car aquest és el nombre que
tir de fotografia aeria escala 1: 18.000. També Pettijohn (1957) estableix com a representatiu
s'ha procedit amb l'aixecament de columnes en base del test de significació de Rayleight
i seccions estratigrafiques seguint les pautes (p>0,88).
recollides per Graham (1998). Per a la
classificacíó i denominació de les partícules
gruixudes s'empra la terminologia de Blair i Situació geografica i
McPherson (1999). esbós geomorfologic
Pe! que fa a la caracterització deIs
diferents tipus de bretxes i conglomerats s'ha El sistema de ventalls aHuvials de
desenvolupat una analisi morfoscopica on es Betlem es troba situat al nord-est de la penín
consideren com a variables principal s la for sula d'Arta (Fig. 1), just a tocar del
ma i la textura deIs clastes (Benn i tancarnent de la badia d' Alcúdia al sud-est pel
Ballantayne, 1993). Hom accepta que aquest cap de Ferrutx, representen la perllongació del
tipus d'analisi aboca fon;a informació respecte contacte entre les serres de Llevant i la
els processos de deposició i mitjans de depressió central de Mallorca dins la Badia
transport (Fritz i Moore, 1988; Miall, 1996). d'Alcúdia.
Per a I'estudi de la forma, s'ha midat Des d'una perspectiva simplista; les
l'eix major (a), intermedi (b) i menor (e) de línies estructurals de les serres de Llevant,
cada claste. S 'han construi't diagrames ternaris definides per la presencia d'encavalcamentsi
on les arestes representaven: la relació entre plecs, s'organitzen en dues direccions ortogo
l'eix menor i el major (cla, índex d'Sneed i nals més o menys sincroniques: NE-SW i
Folk), la ratio entre l'eix intermedi i el major Nw -SE (Sabat, 1986). El sentit NE-S W
(b/a) i la proporcionalitat entre longitud i define ix el contacte amb la depressió a partir
amplada (a-b/a-c, índex de Zing). EIs diagra d'un fort escarpament corresponent al conjunt
mes ternaris, entre altres avantatges, permeten de laminesencavalcades apilades amb vergen
una comparació rapida i molt grafica entre cia NW i a partir de les quals es
diferents mostres i diferents processos. desenvolupen elscossos sedimentaris deIs
Ates que els fanglomerats són cossos ventalls aHuvials. La segona directriu direc
detrítics a primer cop d'ull for9a homogenis, cional marca I'orientació de bona part deis
s'ha considerat per a cada claste la seva tex cursos fluvio-torrencials aixícom de la linia
tura tot seguint la classificació d'arrodoniment de costa del sistema platja-duna de la badia
de Krumbein (1941), i que diferencia entre d'Alcúdia.
clastes molt angulars (VA); angulars (A); Un cop d'ull general al conjunt de les
subangulars (SA), subarrodonits (SR) i formes presents a I'area ens ubica en un
arrodonits (R). relleu de tipus apalatxia,' on cal diferenciar
110 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 42 (1999)
Cap Ferrutx/.
./
./
E3 [SJ
7
[SJ
2 8
~ 3 bJ 9 j
/
El Q /
..... 4 ; ..... \ 10 ./ /
/
[QJ 5 ~ 11 ./
(Es,éaIÓ
1-1
6 '"
I
Okm 1 km 2km
/
...... --
..-/0'"
/
./
".--./
(j
O
PENINSULA
IBÉRICA
o ILLES BAlEARS
AFRICA
MEDITERRANIA OCCIDENTAL MALLORCA
Fig. 1. Mapa de situació i croquis gemorfologic deis ventalls aHuvials de Betlem. 1) Dolomies. 2)
MargocalciJ.ries. 3) Ventall al·luvial. 4) Eolianites. 5) Rossegueres. 6) Nucli urbá. 7) Curs-fluvio torrencial.
8) Fractures. 9) Cresta monoclinal. 10) Batimetria. 11). Glacis mixte, Flat iron.
Fig. 1. Location map and Betlem fans geomorphological sketch. 1) Dolomite. 2) Marly-calcareous. 3)
Alluvial fan. 4) Sandstone. 5) Rock falls. 6) Betlem (village). 7) Mountain stream. 8) Fracture.
9)Hogback. 10) Bathymetry. 11) Flat iron.
LI. GÓmez-Pujo/. Sedimelll%gia i evo/L/ció geol1101fo/ógica des Caló (Arlá) 111
dos dominis a partir de les timbes del la seva area és de 0,15 kml, la longitud del
roquissar ca1cari (Fig. 2). A Ilevant des de la canal major d' I ,6 km i el radi del ventall de
cresta monoclinal que corona els escarps, 0,4 km (Rodríguez-Perea, 1998). L 'apex del
destaca un conjunt de relleus, tipus -cuesta-, ventall se situa en la confluéncia deIs dos
sobre els que s'instal'la una xarxa fluvio canal s principals a I'entorn deIs 25 m sobre
torrencial no gaire desenvolupada. A ponent el nivell de la mar. Des d'aquest punt
després de I'abrupta paret Iiasica tenim petites s'encaixa cap a la mar un col·lector que amb
conques de les quals n 'evolucionen ventalls un marcat caracter meandriforme desguassa
al'luvials que a la vegada presenten sistemes cap al nord. No hi ha altres canals d'incisió,
dunars fóssils adossats (Rodríguez-Perea, tot i que cal destacar la preséncia d'alguns
1998). Els vuit ventalls al'luvials que canals efimers sobre la superficie del con.
caracteri tzen aquest tram de costa presenten DeIs canals que conflueixen a I'apex
com a peculiaritat que els seus canals cal matisar les diferéncies pel que fa a
d'incisió s'organitzen amb un caracter pendent i encaixament (Fig. 3c), i és que el
Ileument meandriforme i que tots ells acaben canal meridional está forya més encaixat i té
desguassant bruscament en direcció nord. un pendent més suau, la situació queda justi
D'aquest sistema de ventalls, el des ficada car es desenvolupa en el contacte entre
Caló és el més septentrional. S'ubica al peu els materials areno-margosos del Cretaci infe
del front d'un relleu estructural de disposició rior i les dolomies del Retia, la diferéncia pel
monoclinal, el pendent del qual cabussa vers que fa a la resisténcia de materials així com
el sud-est. La cresta d'aquest relleu arriba als el fet que ambdós canals tinguin el mateix
433,5 m d'alyaria a la Talaia MOI·eia. EIs ordre d'Strahler - ordre 3 - (Strahler, 1979) fa
materials que constitueixen els relleus són que descartem la possibilitat que el seu
bi!sicament ca1caries i dolomies jurassiques, desenvolupament no hagi estat més o menys
tot i que les zones més deprimides esta n contemporani. A més a més ambdós presen
modelades sobre margues i margocalcaries del ten la mateixa orientació governada per les
J urassic m itji! i superior aix í com també del directrius estructurals NW-SE que afecten en
Cretaci inferior (Olmo el a/. . 1992). aquest sector i que estan subordinades a
El ventall al'luvial des Caló presenta I 'orientació del conjunt de les serres de
una conca de drenatge d' 1, l kml; mentre que L1evant en direcció NE-SW. Aquesta mateixa
orientació és la que segueix el
col, lector principal, el caracter
meandriforme del qual podria
venir justificat per episodis de
neotectónica deIs quals se'n
troben indicis als sistemes
dunars de Sa Cano va i Can
Picafort amb orientacions
similars (Servera, 1997).
L'arquitectura del ventall
des Caló condiciona el trayat i
les formes de la Iínia de costa.
L 'acció erosiva de la mar pro
voca una erosió diferencial até s
a I'alternanya entre els dipósits
de bioca1carenites i els propis
Fig. 2. Els ventall al'luvial des Caló al peu de la cresta monoclinal. del ventall en la seva zona
Fig. 2. Caló alluvial fan al hogback loe. distal. El nivell marí actual
112 BolI. SOCo Hisl Na!. Balears, 42 (/999)
,so A
""
so
'so B
""
50
'so e
""
50
Fig. 3. Perfils longitudinals del ventalls al'luvial des Caló. A) Superficies deis ventalls al'luvials sobre
el tálveg nord. B) Superficies deis ventalls al'luvials sobre el tálveg sud. C) Detall de la incisió deis
canals.
Fig. 3. Caló alluvialIan longirudinal projile . A) AlluvialIan sur(ace Ol'er norhenr 11I0ulllain srreal1l.
B) AlluvialIan sl./I¡ace OVe!' sourhern 11I0unrain srream. C) lncised srreal1ls.
desmantella un nivell de fanglomerats a I' hora les colades rocalloses (debris flows), els
que modela una plataforma d'abrasió litoral cOITents laminars (sheerjloods) i les eolianitcs;
sobre les bioealearenites (Fig. 4), on també hi apareixen alguns nivells de paleosols
s'observen exemples de marmites i eoeons; i diposits eol·luvials.
tot i que dominen les fomles d'aplanament ja
que I'abundant nombre de elastes alliberats
deIs fanglomerats poleixen el
nivell de biocalearenites. El
canal d'incisió presenta en el
seu tram distal diposits de gra
ves que queden separades del
codolar de na Jordi per una
barra transversal.
Facies sedimentaries
La construeeió del ventall
al'luvial des Caló respon a la
superposició, imbricació 1
aeumulaeió de diferents diposits
sedimentaris. Tot i que els més
importants tant pel volum, com Fig. 4. Plataforma d 'abrassió desenvolupada sobre les
pel seu paper en I'evolució biocalcarenites.
geomorfologiea del ventall són Fig. 4. Shore plaiform developed on biocalcarenires.
U Gómez-Pujo/, Sediment%gia i evo/ució geomoljo/ógica des Caló (ArIa) 113
Co/ades /'Oca l/oses
(debris f1ows)
Els diposits de colada
rocallosa es caracteritzen per
tenir una granulometria variada,
amb clastes que poden anar
des de la mida bloc fins a
códols. Solen ésser granosopor
tats, sense que es pugi
identificar matriu, excepte per
a les facies més distals. Estan
mancats d'cstratificació interna
i de vector dominant a la
fabrica (Fig. 5). La forma deis
clastes sol ésser més o menys Fig. 5. Diposils de colada rocallosa.
isomctrica ja que les con- Fig. 5. Debris .flOIl'S deposils.
dicions viscoses de transport,
en una mixtura d'aire i aigua que es despla les mostres de diposit de colada rocallosa pre
cen pendent avall per la fon;a de la gravetat, senten com a mínim un 50% deis punts
e
no classifiquen ni modelen els clastes (Weeb situats per sobre del límit (Fig. 6). La
40
i Frcding, 1999). Així als diagrames ternaris disposició deis punts dins el triangle de Folk
A /\ . ,\ ..
.. u \ . ~.
e:' \ u. b .• / " .\. ),' . \ ..'. ..\
¡--.-- .. ,-.':-. ----... - .. ~.... ~.. .:.. ..... \
:".': .'. .\ 't' \ .' .,.. . \
... j.·••b l! (• u. ~) .. .,' \ \ ~ "
SF1 SF2 S" SF4
,
....'.. ..~ / .',. .o.l. .' .. , .• ..... \ l.. . '.'/;.. . .,...:\.: ..,. 1 .. /\ &.I. .... .:. :'..' \. . .\ ...
---le. -:,.T'.- ~.- ~' ' .
'.:':: ':' .', :'
SFS SF6 0F1 OF2 OF3
'. ~...
. . .. . .... (. . ...'.. ..,. ..
.,L : '~.:_;':."~ -'. -.: ~ "~.':'-" .• '• '..f .....: . .... .
OF4 SF7 SFa SF9 SF10
Fig. 6. Diagramcs lcrnaris. SF) Diposils de Oux laminar. DF) Diposils de colada rocallosa. La linia
horilzonlal indica la siluació de I' index C,o.
e,o
Fig. 6. Ternary diagranls. SF) Sheetjloods. DF) Debris .flo\Vs. Horizol1lzal fines marks indexo
114 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 42 (1999)
ens indica que els clastes tenen els tres eixos aglutina més d'un 60% deis individus entre
de dimensions semblants, esbiaixats cap a la les categories de molt angular i angular (Fig.
isometria entre els eixos intermedis i major. A 7).
més a més, la textura deis debris ¡Zows
lrll '60 ', 'lliJd 601
::! . ¡ 1
= ·-11I 2o0 1Ji --- - 1 24:0"111 nl~lod
VA A SA SR R VA A SA SR R VA A SA SR R
SF1 SF2 SF3
O;]
::j
20h I
oL..t.=:JJ.-~
VA A SA SR R VA A SA SR R
SF4 SF5 SF6
r~n.·-l
01 I , Dlli
VA A SA SR R VA A SA SR R VA A SA SR R
SF7 SF8 SF9
-----~----l I 60[- -- I
1 '
420 0I b 1'-1l1' -'I I ¡ ::jJDD¡~1 I
o[J " 11
VAASASRR VAASASRR VAASASRR
SF10 SF11 OF1
! 6Or-~
j '" I 60 ~
• 40
':bllll'l ::'n'n ll¡
o~LI .,--,
VAASASRR VA A SA SR R
OF2 DF3 OF4
Fig. 7. Histogrames d'arrodoniment. VA) Molt angular. A) Angular. SA) Subangular. SR) Subarrodonit.
R) Arrodonit.
Fig. 7. Roundness histograms. VA) Very angular. A) Angular. SA.) Subangular. SR) Subrounded. R)
Rounded.
LI. GÓmez-Pujo/. Sediment%gia i evo/ució geomolfo/ógica des Caló (Arlá) 115
Els dipósits de debris jlows representen Al ventall des Caló els nivells
les fácies sedimentáries mes importants pel identi ficats com a sheetjloods corresponen a
que fa a volum de sediments al ventall cossos de graves i códols que per la se va
al'luvial des Caló; el proces del qual en resul forma denoten haver patit transport i en
ta pot iniciar-se per dos mecanismes (Blair i condicions menys viscoses que els códols
McPherson, 1994). El mes comú implica la observats a les colades rocalloses; ja que la
transformació i desintegració deis dipósits seva textura es mes arrodonida (Fig. 8). Si
col'luvials deis vessants quan I'aigua i I'aire observem els diagrames temaris de fomla i els
s'infiltren a la regolita i inicien el moviment histogrames de textura comprovarem que la
pendent aval\. Aquest proces requereix de la distribució de punts al diagrama de Folk (Fig.
presencia d'una abundant quantitat d'aigua al 6) está forya esbiaixada per sota de l'índex
col·luvió, així cal cercar la seva genesi en una C i cap al sector del gráfic que representa
40
pluja intensa i abundant o be després de la els clastes més allargat. D'un 30 a un 55%
fusió de les neus. El segon mecanisme esdeve deis individus de la mostra se situen per sota
quan el moviment rápid de I'aigua intercepta de 1' índex C , i pel que fa a la textura pre
40
una conca amb vessants recoberts amb senta distribucions quasi normals front a les
abundant sediment, I'energia de I'aigua es va completament esbiaixades deis debris jlows.
dissipant quan posa en moviment els clastes, En aquesta ocasió quasi la meitat deis clastes
fent-Ios xocar, etc. Ambdós mccanismes són se situen a les classes de tcxtura subangular i
promoguts a les conques deis ventalls subarrodonit (Fig. 7) a les quals cal afegir
al'luvials arran que solen presentar fort una presencia significativa deis clastes
pendent i escassa classificació deis materials arrodonits, especialment quan el mostreig s'ha
col'luvials deis vessants, juntament amb una
xarxa de drenatge convergent que concentra
tant el flux de sediment com el d'aigua.
Correnls /aminars (sheetjloods)
EIs sheetjloods o corrents laminars són
un deis processos fluids gravitatoris mes
importants en la construcció deis ventalls
al·luvials. EIs corrents laminars són el resultat
dc I'expansió no confinada del flux quan es
desplaya ventall avall (Harvey i Renwick,
1987). Es desenvolupen quan fluxos rápids i
esporádics es carreguen de sediment i són
atenuats per la manca d'un canal i pel
pendent multidireccional resultat de la forma
semicónica del ventall al·luvia!.
Els dipósits deis corrents laminars es
caracteritzen per una major classificació pel
que fa la mida de gra, que abraya les
fraccions de códols i graves amb estratificació
laminar i una fábrica definida per la direcció
de transport i una lleu inclinació cap a la
superfície del ventall. També es poden trobar
dipósits de sheetjlood amb una Ileugera
Fig. 8. Diposits de corrent laminar.
estrati ficació encreuada en disposició
Fig 8. Sheeljloods deposils.
lenticular (Blair i McPherson, 1994).
116 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 42 (1999)
realitzat ventall aval!. Aquest fet denota una Cal matisar que tot i que els sheetfloods
major acció sobre el ciaste durant el transporto es poden confondre com a diposits de tipus
Tot i que la mida de gra i la clas distributari (braided) Blair i McPherson
sificació ja són uns primers criteris per a la (1994), a una extensa revisió deis sediments
discriminació entre els diposits de colada i processos que intervenen en la construcció
rocallosa i els de corrent laminar, I'analisi deis ventalls aHuvials, demostraren que amb
morfoscopica ens permet establir una relació les condicions de pendent i confinament deis
inversa entre la raó d'angulositat (RA), fluxos propis del ventall al'luvial, aquests
resultant de la suma del percentatge de clastes diposits no es podien formar si no era com a
molt angulars i angulars de cada mostra, i el resultat d'un procés secundari de remonició
percentatge de clastes que es troba per sota deis diposits de flux laminar (no canalitzats),
de la relació que implica que l'eix major és i amb un caracter superficial.
quatre vegades I'eix menor; és a dir entre el
conjunt de clastes allargats. Aquesta relació Eolianites
(Fig. 9) ens confirma condicions de transport
diferent per a cada diposits. La viscositat deis Es tracta de diposits constrults per
debris flows queda reflectida tant en l' escas arenisques calcaries, els gran s de les quals
arrodoniment de la textura com en la longitud són majoritariament biogenics. No s'observen
similar deis eixos, semblanya que denota un restes de fauna, pero si nivells de rizoconcrec
escas retraballament. Característiques contra cions, l'estratificació és planoparal'lela i
ries als clastes que conformen els fluxos encreuada de baix angle (Fig. 10). Són
laminars ja que aquest presenten una pro abundants les cicatrius erosives reomplertes
minencia de l'eix major sobre els altres eixos, per codols i matriu arenosa. Fornós et al.
tret característic del clastes transportats per (1983) associen aquests diposits a cordons de
medis aquosos, i presenten un grau d'ar dunes litorals en referencia a la seva posició
rodoniment major. respecte a la costa, i a la tipologia d'es
tratificació.
Evolució geomorfologica
La cartografia detallada del
ventall aHuvial des Caló (Fig. 11),
I 'analisi morfoscopica deis sedi
ments i l'estudi de les seccions i
columnes estratigrafiques del ven
tall, permeten identificar tres
episodis d'agradació al'luvial entre
els quals s'intercalen dos forma
cions de cordons dunars.
L 'organització de les formes i deIs
20 40 60 80 sediments
C40(%)
A grans trets, la forma del
ventall des Caló és telescopica
Fig. 9. Relació entre l'índex de forma i el de textura. (Bowman, 1978) amb segments
Fig. 9. Re/alÍan between shape index and roundness indexo deis episodis més moderns dins