Reflexions sobre la traducció arran de les lletres catalanes medievals

194 Pages·2012·1.905 MB·Catalan

by  Júlia Butinyà, Vicent Martines

REFLEXIONS SOBRE LA TRADUCCIÓ
ARRAN DE LES LLETRES CATALANES MEDIEVALS

Júlia Butinyà
UNED

(Proleg de Vicent Martines)

Publications of eHumanista
Santa Barbara, 2012
PUBLICATIONS OF

REFLEXIONS SOBRE LA TRADUCCIÓ ARRAN DE LES LLETRES CATALANES MEDIEVALS

Publications of eHumanista

Directors

Antonio Cortijo Ocaña (University of California)
Ángel Gómez Moreno (Universidad Complutense, Madrid)

Publications of eHumanista (2012), ISSN 1540 5877 2
EDITORIAL BOARD

Carlos Alvar Ezquerra
Gregory Andrachuck
Ignacio Arellano
Pedro M. Cátedra García
Adelaida Cortijo Ocaña
Ottavio Di Camillo
Frank Domínguez
Antoni Ferrando
Aurora Egido
Paola Elia
Charles B. Faulhaber
Leonardo Funes
Fernando Gómez Redondo
Enrique García Santo-Tomás
Teresa Jiménez Calvente
Jeremy N. H. Lawrance
José Manuel Lucía Mejías
José María Maestre Maestre
Georges Martin
Ignacio Navarrete
José Manuel Pedrosa
Sara Poot Herrera
Erin Rebhan
Elena del Río Parra
Nicasio Salvador Miguel
Hernán Sánchez Martínez de Pinillos
Pedro Sánchez-Prieto Borja
Julian Weiss
Publications of eHumanista (2012), ISSN 1540 5877 3
Índex1

- Pròleg: De les claus l’estudi de la literatura traduïda per a la Història de la Cultura
de la Corona d’Aragó. Vicent Martines Peres..................................................................3

-Aproximació a la temàtica:
Introducció......................................................................................................................9
Al voltant de la mobilitat dels textos. Apunts des de les lletres catalanes medievals…..10

1. Partint d’una rica producció des del segle XIV:
1.1. Algunos comentarios sobre la traducción de la crónica del Conquistador o “Libro
de los hechos” del rey Don Jaime..................................................................................26
1.2. Sobre el prólogo de Ferrer Sayol al "De re rustica" de Paladio..............................44

2. Metge en la cruïlla dels temps:
2.1. Los pasos hacia la modernidad desde la traducción a partir de la Edad Media,
pasando por el “Ovidi enamorat” de Metge.................................................................59
2.2. Metge, buen traductor de Séneca............................................................................70
2.3. Humanisme i Traducció. L’Humanisme traduït. (Traduir un bon traductor:
“Lo somni” de Metge)....................................................................................................80

3. Un capítol a part: el Griselda:
3.1. Bernat Metge, “Griselda”: De Boccaccio a Metge passant per Petrarca..............92
3.2. Del Griselda català al castellà...............................................................................102

4. Un contemporani de Metge: fra Antoni Canals
Sobre la traducción de una traducción: el “Scipió e Aníbal” de Canals.....................137

5. Al voltant d’una fita humanística, el Curial e Güelfa:
Sobre las versiones de clásicos catalanes: el “Curial e Güelfa” y “Lo somni” .........153

6. I una reflexió teòrica:
Del texto como sistema literario a los sistemas literarios en comunicación...............170

Obres citades.................................................................................................................181

1 Aquesta tasca se situa al si de la matriu d'IVITRA, dins dels projectes «Gramática del Catalán Antiguo»
(MICINN, Ref. FFI2009-13065); «Constitució d'un Corpus Textual per a una Gramàtica del Català
Antic» (Institut d’Estudis Catalans, Ref. IVITRA-IEC/PT2008-S0406-MARTINES01); «Estudio,
edición, traducción y digitalización de corpus documentales y literarios referidos a la historia de la
Corona de Aragón medieval. Aplicaciones TIC y educativas» [acrònim: Digicotracam] (Generalitat
Valenciana, Programa Prometeo «para grupos de investigación en I+D de excelencia», Ref. Prometeo-
2009-042, “aquest projecte està cofinançat pel FEDER de la UE”); “Multilingual Digital Library of the
Medietarranean Neighbourhood” (MICINN, Ref. FFI2010-09064-E); i GITE “Història de la Cultura,
Diacronia Lingüística i Traducció” (GITE-09009-UA). Vegeu:
http://www.ivitra.ua.es i http://www.digicotracam.ua.es.
Publications of eHumanista (2012), ISSN 1540 5877 4
De les claus l’estudi de la literatura trauïda per a la Hitòria de la Cultura de la
Corona d’Aragó
Vicent Martines Peres

Institut Superior d’Investigació Cooperativa “IVITRA”
[http://www.ivitra.ua.es]
Universitat d’Alacant

L'humanista mallorquí de mitjan del segle XV, Ferrando Valentí, va afirmar, en
el pròleg de la seua traducció al català de les Paradoxes ciceronianes, que es devia
“Traduir de molts llibres e obres d'una llengua en altra, que per raó poguessen a molts
valdre e aprofitar” (Barceló & Ensenyat, 2000). Altres vegades ja ens hem referit a
això i hem analitzat la importància d'aquesta declaració i del quefer de Valentí mateix
quant a la traducció perquè constitueix una verdadera pedra de toc quant a la vindicació
de l'ars de la traducció, de la seua utilitat, per això, de la seua necessitat per a la
transmissió i millora del coneixement.
La traducció mateixa i el contrast de les traduccions amb els originals
constitueix una magnífica ocasió per a l'estudi de la recepció d'una obra i, a partir d'ací,
dels mecanismes que n’han guiat o determinat la creació. Això no sols ens aportarà
informació de tipus historicoliterari, sinó que també resultarà de gran interés per a
qüestions de Traductología i des del punt de vista de la Història de la Cultura, i de la
Llengua.
Som de l'opinió que la traducció és una eina molt vàlida per a tenir una millor
comprensió i recepció de les obres. No és una pràctica novell. S'arrela en una antiga
tradició didàctica que, en l'àmbit anglosaxó té un intens conreu i, de fet, té fonaments
molt més antics, ja en els estudis universitaris medievals i, especialment, en els Studia
Humanitatis, clau de l'espenta "filològic" de l'Humanisme (Butinyà & Cortijo (eds.),
2011 i 2012), i encara més antics ja en el trenc d’alba mateix de la Història i de la
Cultura com a tals (Traducción, 2012).
Costanzo Di Girolamo (1997: 369), en un estudi sobre Ausiàs March derivat de
la seua pròpia traducció d’aquest excels i difícil poeta a l'italià, va afirmar: “Per la
interpretrazione doní un poema, la traduzione è il·ltre piu dur banc doní prova”. Com a
tal, aquesta asseveració condensa molts dels elements, capacitats, habilitats, requisits,
gràcies i alguna desgràcia que conformen –de vegades amb un punt de “santa
ressignació” per tanta exigència i disciplina— la formació del filòleg i del traductor. La
traducció i la traductología, claus de la història de la cultura, poden ser magnífiques i
potser les més dures ocasions per a entendre de veres una obra de manera profunda, així
com també per a l'ensenyança de la literatura i per a transmetre tot el que conté l'obra o
obres objecte d'atenció en cada cas, des de la seua llengua a la seua contextualització
històrica.

L'estudi de les traduccions medievals, de l'Humanisme i del Renaixement,
implica l'anàlisi del cànon cultural occidental. Es tracta, en definitiva de l'estudi de la
transmissió, evolució i transmissió de les idees (estètiques, de coneixement, d'art…) atés
que es produeixen en un temps clau per a la història de les llengües europees, les
romàniques i les que no ho són. La traducció és essencial en l'establiment dels cànons
literaris, d'influència en el sistema de gènere i en els corrents de transmissió de les idees.
Tant és així que la traducció o la “literatura traduïda” ha de ser “considerada com un
sistema més dins del sistema literari [de la cultura meta] ja que el sistema de destí
Publications of eHumanista (2012), ISSN 1540 5877 5
utilitza determinats criteris de selecció cap a les literatures estrangeres i, una vegada
seleccionats, aqueixos textos entren en relació amb les convencions literàries vigents en
el mateix sistema que els ha seleccionat.” (Gallego & Vázquez, 1996: 277; Martines,
1997).
En l'Edat Mitjana, l'Humanisme i el Renaixement, el text no pot deslligar-se
d'una complexa sèrie de factors que no sols en determinen la tipologia. La noció del que
és “literari”, és a dir, la qualitat específica de l'obra literària, no pot existir com a
categoria abstracta. La història de la literatura es tracta, per tant, d'un constructe
epistemològic complex, com a productes complexos que, al seu torn, també són els
textos (Clanchy, 20012: 224-252; Musson, 2002: 36-120). Stock ja ens definix la seua
problemàtica i dual identitat (Stock, 1995: 50) quant a l'Edat Mitjana, de la mà de les
traduccions com a contribuent de cabals (idees estètiques, conceptes, trames,
personatges, històries) i literatura comparada:

The growth of literacy in the medieval West, then, is both a literary and an
historical problem, not, as some would see it, a problem in historical rhetoric or
literary history alone.

A propòsit d'això, Chartier (2000: 246) ens plantejava defugir “temptacions”
reduccionistes i ens avisa que hem d'enfrontar-nos a diversos “distanciaments” i no sols
conceptuals. Es tracta, en definitiva, de situar les coses en el seu lloc, temps i termes
(Chartier, 2000: 247). Així, la Història de la Literatura sorgeix de l'anàlisi dels
discursos textuals i del complex nus de relacions que s'estableixen, al seu voltant i a
través d'ells, en el context en què s'han generat i en el si de les tradicions lingüística i
cultural a què pertanyen.
L'estudi dels tòpics –la Tòpica— literaris manifesta la seua verdadera dimensió
en la consideració de les relacions entre tradicions literàries –i també, entre autors o
obres en concret— des d'una perspectiva històrica. Això posa en relleu la permanència i
l'evolució dels tòpics i el seu valor com constants històrics (Curtius, 1938 i 1989), i és
en la Història de la Literatura on es manifesta plenament funcional, en l'anomenada
“Tòpica Retòrica”. L'atenció, en la Història de la Literatura, als tòpics porta a la
consideració del context historicocultural, que determina el grau de coincidència i
especificitat dels “llocs comuns” i seguir-ne la transformació en altres de nous. Atendre
a aquesta qüestió des de la perspectiva de la traducció ens aportarà una necessària
reflexió sobre el valor de la relació entre tradició i originalitat literàries. Reconstruir
aqueixa relació ens ofereix una via globalitzadora, completa i complexa, per a l'estudi
de la literatura a fi de calibrar la imbricació, l'extensió i els límits del complex
epistemològic del que tractem, format per quatre nòduls fonamentals que interactuen i
s'influeixen: text-obra-autor-context (Curtius, 1989: vol. 1, 122)
Les traduccions passen a ser òptimes “transmissores” i dinamitzadores
(importadores i exportadores) d'idees, a més d'indicador interessant –quantitativa i
qualitativament— per a la Història de la Llengua (Nadal & Prats, 1982-1996; Wittlin,
1991 i 1995). Les traduccions han estat fonamentals en la construcció de la cultura
romànica i de la seua producció literària i de coneixement. Al llarg de la història, la
traducció ha tingut una funció molt significativa en la conformació de les diverses
cultures literàries i científiques. Hi ha hagut molts casos d’entorn remarcables, i fins i
tot essencials, que ens evidencien que, lluny de ser només cosa d’individus que
atresoraven una sòlida formació cultural, era, a més, la tasca conscient i col·lectiva dels
ens de govern (temporal i/o eclesiàstic, públic i/o privat) que van saber prendre-hi la
perspectiva necessària i veure’n la importància estratègica, i esmerçar-hi esforços i
Publications of eHumanista (2012), ISSN 1540 5877 6
recursos. Podem citar la tantes vegades esmentada Cancelleria Reial de la Corona
d'Aragó o la mateixa “cancelleria” de Juan Fernández d'Heredia, Gran Mestre de
l'Hospital, que tant cooperava amb aquella. La traducció ha estat considerada un
element estratègic en la concepció del poder i en la seua aplicació, així com també en el
desenrotllament de les llengües “nacionals” (Paredes Núñez & Muñoz Raya (eds.),
1999). La traducció és, al mateix temps, un indicador social i un element actiu de les
poderoses forces del canvi cultural i lingüístic (Martines, 2001; Vázquez, 1996; Van
Hoof, 1991; García Yebra, 19892). Tinguem present la postil·la amb què els redactors
dels Reports de la recerca a Catalunya. Literatura Catalana (medieval) expliquen la
importància de l'estudi de les traduccions, atés que: “algunes d'elles [—de les
traduccions—] engendren la gran prosa artística del XV, al mateix temps imitativa i
creativa.”

En les lletres de la Corona d'Aragó hi ha un corpus ingent de traduccions i amb
una gran diversitat pel que fa a la seua tipologia, tècniques, gènere, estils, expectatives,
objectius i criteris lingüístics aplicats (Nadal & Prats, 1996; Muñoz Martín, 1995). Hi
ha un context social i cultural determinant, en especial a finals del XIV i en la primera
meitat del XV –període en què la Profa. Butinyà ha realitzat nombroses aportacions
crucials, en la identificació de fonts, en la interpretació d'idees, en l'anàlisi textual,
etc.—. Es tracta d’un temps i d’uns ambients en els quals coincidien, a desgrat de la
diversitat del seu ideari i aportacions, figures de la indubtable rellevància de Sant Vicent
Ferrer (Ysern, 2011), Fra Antoni Canals o Fra Francesc Eiximenis (Eiximenis, 2009),
Bernat Metge (Butinyà (ed.), 2007) i el Gran Mestre de l'Hospital; Ausiàs March
(Martines (ed.), 2009), Andreu Febrer –autor de la primera traducció completa a una
llengua peninsular ibèrica de la Divina Comèdia d'Alighieri, simultàniament al marqués
de Villena, qui només va traduir, en canvi, a l'espanyol el “Inferno”—; el marqués de
Santillana i el seu amic Jordi de Sant Jordi; Joanot Martorell, cunyat i íntim enemic
d'Ausiàs. Febrer, de Sant Jordi, March, la família Martorell, un fill natural de Metge (nat
a València, precisament), van participar en la conquesta o en el primer “assalt” del rei
Alfons el Magnànim al regne de Nàpols; llavors va caure presoner Jordi de Sant Jordi,
fet que li va fer escriure el seu magnífic poema “presoner”. En aqueix caramull d’autors
i figures rellevants hem d’incloure Joan Roís de Corella, que ens consta que tenia entre
els seus amics i companys literaris no sols el Príncep de Viana, sinó que també era amic
del marqués de Santillana, autor, en la seua “Carta proemi” del primer “estudi” sobre les
lletres medievals de la Corona d’Aragó a partir del seu coneixement directe de tots
aqueixos autors. Tots ells són autors d'obra original pròpia i de traduccions (visibles i
invisibles, és a dir, integrades en les seues obres) i model per a la llengua catalana i,
també, en allò que s'ha referit als dos marquesos esmentats, per a l'espanyola.
Podem completar una mica més aquesta breu pinzellada del panorama cultural de
la Corona d’Aragó, si recordem l’humanista mallorquí Ferran Valentí (Barceló &
Ensenyat, 2000), amb qui hem encapçalat aquest escrit. Valentí, doctorat en lleis per
Bolonya, autoproclamat “fill de Bruni”, enamorat dels clàssics i personatges mitològics
grecollatins fins al punt de batejar els seus fills i filles amb els seus noms (Héctor,
Medea, Fedra, Medea, etc.), és una peça clau en el Renaixement primerenc en la Corona
d'Aragó i en l'àmbit general hispànic tant per la seua praxi tautològica –en la qual atén
amb conscient fidelitat als originals llatins a fi “d’erudir lo vulgo”, és a dir, amb una
finalitat “pública”—. Aqueixa frase de Valentí té una gran càrrega epistemològica,
perquè, com a pròleg a les Paradoxes ciceronianes, diu molt en pro de la funció
didàctica de la traducció dels clàssics a les llengües vulgars “per ensenyar e erudir lo
Publications of eHumanista (2012), ISSN 1540 5877 7
vulgo e popular, el qual comunament és ignorant de llengua erudita e llatina” (Nadal &
Prats, 1996: 207).
En definitiva, l’anàlisi de les traduccions pot ser la clau que permeta aprofundir
molt més els estudis literaris romànics i, en general, qualsevol altre fonamentat sobre
matèria primera multilingüe. Com diu Shoaf (1997: 78):

responsible medievalists must appeal to literary theory for an epistemology and,
indeed, an ontology of translation that can enable them to teach monuments of
medieval European literature in translation without sacrificing all of the
irreductible difference of their original languages and cultures.

En tot això radica l'aportació estratègica del volum de la Profa. Butinyà que ens
honrem a prologar. Aquest llibre ens facilita l'accés a deu estudis imprescindibles sobre
aquestes matèries, referits específicament a la Corona d'Aragó i, al mateix temps i
precisament per la visió de conjunt que dóna, és una aportació substancial i la
perspectiva comparada i de contrast justes per a ser tremendament útil i fer molta bona
llum respecte a la resta de les literatures romàniques. Aquests estudis, que havien estat
publicats per prestigioses revistes o editorials especialitzades, per ells mateixos ja
aportaven significatives cabdals de coneixement en funció del seu específic objecte
d'estudi. Junts, emperò, en un mateix volum i amb l'estructura que els ha conferit
l'autora, evidencien el que els “entenents” ja van detectar malgrat la seua atomització en
altres tantes publicacions internacionals: la seua coherència conjunta, la solidesa, el
rigor i l'encert de la perspectiva de conjunt amb la que la Profa. Butinyà havia abordat
l'estudi de la literatura de la Corona d'Aragó a partir, també, de l'anàlisi de les
traduccions i de la literatura traduïda. I diem també perquè des de Llull fins a Curial e
Güelfa (Ferrando (ed.), 2007; Butinyà, 2007; Barberà, 2007; Fuster Ortuño, 2009;
Wheeler, 2011; Calvo & Giordano, 2011; Da Costa, 2011; Ferrando (ed.), 2012) i
encara més avant, és a dir, des de la gran literatura d'idees en català en el si de la
Corona d'Aragó. La Dra. Butinyà és autora de nombroses de les aportacions més
rellevants sobre les fonts, els tòpics, els autors i les obres que l’han ocupada, amb
especial referència a un temps clau com és l'últim quart del segle XIV i la primera
meitat del XV.
Tenir aquestos deu estudis aplegats en un sol volum, constitueix un gran
avantatge precisament per la facilitat del seu accés –més encara sent a través de la
prestigiosa eHumanista (University of California at Santa Bàrbara), i perquè, d’aquesta
manera i amb l'estructura conferida per l'autora –insistim en això perquè no sols és una
qüestió de dispositio física…, sinó que és resultat d'un fi enteniment i encertat domini
de la matèria—, tenim a les mans un veritable tractat sobre la Història de la Cultura –
amb majúscules— de la Corona d'Aragó, de la seua aportació al genoma cultural
occidental: Jaume I, traduït; Ferrer Sayol, traductor; Bernat Metge, traductor i
humanista; Antoni Canals, traductor i intel·lectual imprescindible; i el Curial e Güelfa,
són els referents d’aquests estudis que constitueixen el decàleg que és aquest Tractat
sobre –per dir-ho amb les paraules del títol de l'últim capítol del llibre— l'evolució “del
text com a sistema literari als sistemes literaris de comunicació”.
Realment aquest llibre compleix amb la màxima de l'humanista Valentí amb què
hem iniciat aquest escrit. En pura puritat, bé podem dir, que aquests estudis i el conjunt
d’aquest llibre de la Profa. Butinyà, són un Decàleg que de segur pot “a molts valdre e
aprofitar”.
Publications of eHumanista (2012), ISSN 1540 5877 8
Obres citades

Barberà, J.-M. (trad.) Curial & Guelfe, Introduction d’Antoni Ferrando, Traduction
française de Jean-Marie Barberà. Toulouse: Éditions Anacharsis, 2007.
Barceló Crespí, Maria & Gabriel Ensenyat Pujol. Els nous horitzonsculturals a Mallorca
al final de l’Edat Mitjana, “Pròleg” de J. N. Hillgarth, Palma de Mallorca: Edicions
Documenta Balear, 2000.
Butinya, J. & Cortijo, A. (eds.) L’Humanisme a la Corona d’Aragó (en el context europeu
i hispànic). Potomac, Maryland: Scripta Humanistica, 2011.
Butinya, J. & Cortijo, A. (eds.) “L’Humanisme a la Corona d’Aragó”,
eHumanista/IVITRA 1 (2012). Vegeu:
http://www.ehumanista.ucsb.edu/eHumanista%20IVITRA/Volume%201/index.sht
ml
Butinyà, J. (trad.) Curial e Güelfa, traducción al español de Júlia Butinyà. Alacant: ISIC-
IVITRA,2007. Vegeu: http://www.ivitra.ua.es/new_edicion_publica.php?ed=42
[consulta: 01/05/2012]
Calvo, C. & A. Giordano (trads.) Gurial e Guelfa, Introduzione di Antoni Ferrando e
Cesareo Calvo, Traduzione de C. Calvo & Anna Giordano. Berna: Peter Lang, 2011.
Chartier, Roger. “La pluma, el taller y la voz. Entre crítica textual e historia cultural”,
dins Francisco Rico (dir.), Pablo Andrés & Sonia Garza (eds.), Imprenta y Crítica
Textual en el Siglo de Oro, Valladolid, Fundación Santander Central Hispano /
Centro para la Edición de los Clásicos Españoles, 2000. 246-247.
Clanchy, M. T. From Memory to Written Record. England 1066-1307, Oxford, Regne
Unit / Cambridge, EUA: Blackwell, 20012.
Curtius, Erns Robert. “Begriff einer historischen Topik”, Zeitscrift für romanische
Philologie, 58 (1938): 129-142.
Curtius, Erns Robert. Literatura europea y Edad Media Latina, 2 vol., Madrid: Fondo
de Cultura Económica, 1989.
Da Costa, R. Curial e Guelfa. Introduçao de Antoni Ferrando, Traduçao de Ricardo
Silveira Da Costa. Santa Barbara / México DF: Publications of eHumanista-University
of California at Santa Barbara, 2011.
Di Girolamo, Costanzo. “Ausiàs March i la tradició occitana”, dins Avui. Suplement
‘Ausiàs March (1397-1997), Sis-cents anys del naixement’ (23-5-1997): xxxviii-xlii.
Eiximenis, F., El gobierno de lo público en el contexto del Cristiano / El regiment de la
cosa pública en el context del Crestià. Pròleg d’Albert Hauf, Introducció de Vicent
Martines i Elena Sánchez, Traducció i notes de V.M. i Maria Justiniano. Madrid:
Atenea. 2009.
Ferrando, A. (ed.) Curial e Güelfa, edition philologique d’Antoni Ferrando. Toulouse:
Éditions Anacharsis, 2007.
Fuster Ortuño, M.À. (trad.), Curial e Güelfa multilingüe, estudi, traducció i notes de Maria
Àngels Fuster. Alacant: ISIC-IVITRA. Vegeu: http://www.ivitra.ua.es/curial2.php
[consulta: 01/05/2012]
Gallego, José & Francisca Vázquez. Teoría/Crítica [Monográfico: Ciencias del
lenguaje y de las lenguas naturales, a cura de M. Helena Fernández Prat) 3 (1996):
269-281.
García Yebra, Valentín. Teoría y práctica de la traducción, 2 vol., Madrid: Gredos, 19892.
Martines, Vicent. El "Tirant" poliglota. Estudi sobredel "Tirant lo Blanch" a partir de les
seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles XVI-XVIII, “Pròleg”
d’Amadeu-J. Soberanas, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Curial
Edicions Catalanes, 1997.
Publications of eHumanista (2012), ISSN 1540 5877 9
Martines, Vicent. Joan Roís de Corella, Prosa Profana, (Col. Clásicos Medievales” 21),
Madrid, Gredos, 2001.
Martines, Vicent (ed.), Ausiàs March: poeta universal. 8 poemes d’Ausiàs March traduïts
a 25 llengües / Ausiàs March, a Universal Poet. 8 poems by Ausiàs March Translated
into 25 languages, Valencia: Institució Alfons el Magnànim, 2009.
Martínez Ruiz, Juan. “Visita a las imprentas granadinas de Antonio de Nebrija, Hugo de
Mena y René Rabut en el Año 1573”, Revista de Dialectología y Tradiciones
Populares 24 (1968): 75-110.
Muñoz Martín, Ricardo. Lingüística per a la traducció, Vic, EUMO / Facultat de traducció
i Interpretació de la UPF / Dept. de Traducció i Interpretació de la UAB / Facultat de
Traducció i Interpretació d'Osona dels EUV, 1995.
Musson, Anthony. Medieval Law in Context. The Growth of Legal Consciousness from
Magna Carta to the Peasants’ Revolt, Manchester: Manchester University Press,
2001.
Nadal, Joaquim & Modest Prats Història de la llengua catalana, 2 vol., Barcelona:
Edicions 62, 1982-1996.
Paredes Núñez, Juan & E. Muñoz Raya, eds. Traduccir la Edad Media. La traducción
de la literatura medieval románica, Granada: Universidad de Granada, 1999.
Shoaf, R.A. “Literary Theory, Medieval Studies, and the Crisis of Difference”,
Reorientations 56 (1997): 76-92.
Stock, Brian. “Historical Worlds, Literary History”, Representations 25 (1995): 44-57.
Traducción Traducción. Cuando el verbo se hace puente, Programa de Televisión-
Documental, Madrid, UNED / La2 de TVE, emissió 2/3/2012. Vegeu:
http://www.youtube.com/watch?v=SbGB-YQd6OE Vegeu:
http://www.ivitra.ua.es/ivitraMedia/index.html [consulta: 11/9/2012]
Van Hoof, Henri. Histoire de la Traduction en Occident, París-Lovaina, Duculot, 1991.
Vázquez, Francisca. Las lenguas y su comparación en la obra de Juan Andrés:
Historiografía y Traductología, Madrid, Cuadernos de Eslavística, Traductología y
Comparatismo, 1996.
Wheeler, M. Curial e Guelfa. Foreword by Antoni Ferrando, translation into English by
Max Wheeler. Amsterdam / Philadelphia: John Benjamins 2011.
Wittlin, Curt. Repertori d’expressions multinominals i de grups de sinònims en
traduccions catalanes antigues, Barcelona: IEC, 1991.
Wittlin, Curt De la traducció literal a la creació literària, València/Barcelona:
IIFV/PAM, 1995.
Ysern, J.-A. Ed. & trad. Vicent Ferrer, Diez sermones. Prólogo d’Albert Hauf. Madrid:
Editorial Atenea 2010.
Publications of eHumanista (2012), ISSN 1540 5877 10