Primera cita d'un exemplar adult de Luvarus imperialis Rafinesque, 1810 en aigües de Balears (Mediterrània Occidental). Consideracions anatòmiques i biològiques. First record of an adult specimen of Luvarus imperialis Rafinesque, 1810 in Balearic wate

8 Pages·2000·1.3 MB·

by  Grau, Amàlia

Primera cita d'un exemplar adult de
Luvarus imperialis Rafinesque, 1810
(Osteichthyes: Luvaridae) en aigües de
Balears (Mediterrania Occidental).
Consideracions anatomiques i biologiques
Amalia GRAU, Enrie MASSUTÍ, Franeese RIERA,
Antoni QUETGLAS i Antoni Mª GRAU
SHNB Grau, A., Massutí, E., Riera, F., Quetglas, A. i Grau, A.M. 2000. Primera
cita d'un exemplar adult de Luvarus imperialis Rafinesque, ISIO en aigües
de Balears (Mediterrimia Occidental). Consideracions anatomiques i
@ biologiques .. Bol!. Soco Hist. Nat. Balears, 43: 91-98. ISSN 0212-260X.
Palma de Mallorca.
Es presenta la primera captura d'una femella adulta de Luvarus imperialis
Rafinesque, 1810 en aigües de Mallorca (Illes Balears, Mediterrania
Occidental). Es donen els principals caracters biometrics i meristics i es
comenten observacions macroscoplques histologiques deis organs
respiratoris, digestius i reproductius.
SOCIETAT D11ISTÓRLII
NAilliAL DE LES BALEARS Parautes clau: Luvaridae, Luvarus imperialis, noves cites, reproducció.
FIRST RECORD OF AN ADULT SPECIMEN OF Luvarus imperialis
RAFINESQUE, 1810 IN BALEARIC WATERS (WESTERN
MEDITERRANEAN). ANATOMICAL AND BlOLOGICAL CONSI
DERA TIONS. The first catch of an adult female of Luvarus imperialis
Rafinesque, ISIO in the open waters off Majorca (Balearic Islands, Western
Mediterranean) is presented. Its mean biometric and meristic characters are
given and macroscopical and histological observations of the respiratory,
digestive and reproductive organs are commented.
Keywords: Luvaridae, Luvarus imperialis, new records, reproduction.
Amalia GRAU, Enric MASSUTÍ, Francesc RIERA i Antoni M" GRAU.
Direcció General de Pesca. Conselleria d'Agricultura i Pesca. CI Foners,
10. 07006 Palma. Antoni QUETGLAS Centre Oceanografic de Balears
(lEO). Mol! de Ponent sin. 07015 Palma.
Recepció del manuscrit: 01 -set-OO; revisió acceptada: l7-nov-OO.
92 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 43 (2000)
Introducció Diana semilunata Risso, 1826; Ausonia
cuy/en Risso, 1826; Proctostegus
Luvarus imperialis Rafinesque, 1810 proctostegus Nardo, 1827; Proctostegus
és una especie pelagica oceanica, d'amplia prototypus Nardo, 1827; Diana
distribució geografica per les mar s valenciennesii Coceo & Scuderi, 1835;
subtropicals i temperades. Ha estat citada en Astrodermus elegans, Bonaparte 1839;
els oceans Indo-pacífic i Atlantic, així com Astrodermus plumbeum Lowe, 1843, (Topp,
en la mar Mediterrania (Lozano Rey, 1952; 1979).
Decamps, 1986), tot i que sempre com una
especie rara. A les costes espanyoles s'ha
citat en diverses ocas ion s, havent-se trobat Captures al Mediterrani iberic
adults i juvenils -en aigües atlantiques i balear
(Lozano Rey, 1952; de Buen, 1935; Ibáñez,
1981) i juvenils en aigües mediterranies L' especie ha esta citada a les Balears
(Lozano Rey, 1952; de Buen, 1935). en tres ocasions: una a Menorca (Ferrer
És un peix inconfusible que pot Aledo, 1930) i dues a la badia de Palma de
arribar als 188 cm SL (Decamps, 1986), de Mallorca (Lozano Cabo, 1945). La cita de
cos ample i comprimit que s'estreteja fins Ferrer Aledo (1930) es redueix al nom
un peduncle caudal fi dotat, a cada costat, d'Astrodermus elegans com especie present
d'una forta quilla horitzontal carnosa i dues en aigües de Menorca, sense aportar més
petites quilles més a la base de l'aleta dades. Lozano Cabo (1945) descriu 2
caudal. Cap massiu, de perfil dorsal que cau exemplars més capturats en aigües de la
abruptament a l'al~ilria del morro, boca badia de Palma de Mallorca: 1 el 1945 amb
ínfera, petita i desproveida de dents (que sí art d' encerc\ament i llum i l' altre capturat
són presents als juvenils) i ulls petits. per un pescador litoral l' estiu de 1942 i
Aletes pectorals ben desenvolupades i adquirit viu (Lozano Rey, 1952). Lozano
petviques rudimentaries. Aletes dorsal i anal Cabo (1945) examina ambdós exemplars i,
situades molt enrera, la primera amb 12-14 en base als criteris de Roule (1924), els
radis i la segona amb 13-14, i aleta caudal adjudica a I'estadi Astrodermella: la captura
allunada. Coloració molt característica: dors de 1945 corresponia a un exemplar de
blau metal·lic, flanes rosats-vermells i parts Astrodermella luvari fase A, mentre que la
inferiors platejades amb reflexes rosats; les de 1942 era d'un exemplar d'Astrodermella
aletes pectoral s, anal i caudal són vermelles luvari fase C. Per tant, totes les captures
i l'aleta dorsal rosada i negrosa. Les formes citades a les Balears han estat, fins ara,
juvenil s (Hystricinella, Astrodermella i estadis juvenils de L. imperialis.
Luvarella) difereixen considerablement de EIs 3 exemplars citats a Catalunya, ho
l'estat adult i foren perfectament descrites han estat sota els noms d'Ausonia cuvieri o
per Roule (1924) i Lozano Cabo (1945). d'Astrodermus elegans (Steindachner, 1868;
El seu desenvolupament juvenil fou Barnola, 1920; Romaní, 1922), la qual cosa
qualificat per Roule (1924) d'hipermeta indica que les captures realitzades eren
morfosi, ates que les diferents fases per les també estadis juvenils de L. imperialis.
quals hi passa difereixen tan notablement de Lozano Cabo (1945) examina I'exemplar
l' adulta que originalment es van descriure citat per Romaní (1922) i el classifica com
com especies distintes, fins i tot clas Astrodermella luvari fase B.
sificant-Ies en families diferents a la El 23 de juny de 1993, amb un
Luvaridae: Coryphaena elegans Risso, palangre de deriva, es captura en aigües
1814; Astrodermus coryphaenoides Bonelli, properes a I 'i\la de Mallorca una femella
1825; Astrodermus guttatus Bonelli, 1825; adulta de L. imperialis. L'exemplar fou
A. Grau, el al., Primera cita d 'un adull de Luvarus imperialis a les Balears 93
desembarcat a la llotja de Palma, on es menys accentuats depenent de la localització
conserva en cambra frigorífica fins el intestinal, en els que s'observen petites
moment de la seva inspecció, i posterior digitacions secundaries. Histológicament
ment es destina al consum huma. presenta les característiques própies de
qualsevol teleosti, tot i que la capa
muscular llisa es troba poc desenvolupada.
Descripció de l'exemplar El fetge presenta pancreas intrahepiltic. No
hem observat vesícula biliar. El ronyó és
L'especimen fou analitzat i se'n glomeru¡.¡ar. La morfologia macro 1
determinaren els principals caracters morfo microscoplca de la resta d'órgans és la
lógics i merístics (Taula 1). No obstant, el típica deis teleostis (veure Takashima i
peix presentava grans ferides al cap, causa Hibiya, 1995).
des durant la captura, per la qual cosa al És de destacar la presencia d 'un únic
gunes mesures (distancia interorbital, altura ovari bilobular, de color rosa-taronjat,
i amplada del cap) no es van poder prendre d'aspecte granular a la secció, i amb la
(Fig. 1). vascularització externa clarament visible,
Així mateix, es prengueren mostres de que ocupava més de 2/3 de la longitud de
les vísceres i es fixaren en formol al 10% la cavitat abdominal, no bilobular com
tamponat amb fosfats. Una volta fixades, assenyalava Heldt (1942). L'observació
porcions de les mostres foren incloses en 2- histológica revela la presencia d'una po
OH-etil metacrilat, seccionades a 2-3 ~m i blació heterogenia d'ovocits en desenvolu
tenyides amb hematoxilina de Mayer/ eosina pament, en fase secundaria de creixement,
acetica, per a la seva observació al micros en la qual és possible distingir una discreta
copi óptico agrupació ovocitaria en estadi de grimuls
A les brimquies se aprecien bran viteHins I1I, segons la classificació de
quiespines ben desenvolupades, \largs fila Mayer el al. (1988) (Fig. 3). Una gran
ments i \largues lameHes secundaries. població d'ovocits resten en fase primaria
L 'aparell digestiu presenta un estómac de creixement. No hem observat la
elongat i un intestí prim extremadament presencia d'ovocits en fase de maduració, ni
\larg, enrot\lat i replegat sobre sí mateix. de foli'cles postovulatoris. Aquestes
No presenta cecs pilórics. A I 'estómac característiques macro i microscópiques
podem distingir, anatómicament i histoló revelen que es tracta d 'un ovari en estat de
gicament, dues porcions: anterior i pilórica. maduració final segons la classificació de
Destaca l' observació en la superfície apical Grau el al. (1996).
de la regió anterior estomacal d'una gran La morfologia del tracte digestiu, amb
quantitat de plecs semblants a digitacions, un estómac elongat, una gran longitud
sen se presentar un patró espacial carac intestinal i manca de cecs pilórics, esta
terístic Fig. 2b). Histológicament ambdues relacionada amb el tipus d'alimentació de
regions es diferencien per la presencia de l' especie i respondria a les característiques
glandules gastriques en la lamina própia de d'un animal herbívor, com ja assenyala
I'estómac anterior, absents en la regió Heldt (1942). Tenint en compte que
pilórica. La musculatura estomacal és I'especie és planctófaga (Lozano Rey,
relativament poc important en ambdues 1952), l'absencia de cec estomacal i de
regions. En la llum estomacal s'observen, vesícula biliar i l' escassa importancia de les
macroscópicament, restes de sal pes musculatures estomacal i digestiva podrien
(Thaliacea: Salpida). En la zona apical de estar relacionades amb aquest tipus d'a
l' intestí podem apreciar la presencia de limentació, en la que no és necessari
pctits plccs longitudinal s primaris, més o emmagatzemar grans quantitats d'aliment ni
94 /JolI. SOl". /-lis'. Nm. Bo/eor.l. -/3 (2000)
Fig. 1. Exclllplar auull UC LII l"tI 1"11.1 illll'l'I"illli.1 caplural éll aigijc, 11I"opcrc, a I'ill;\ dé ~lallo\T;1.
Fig. l. Adlll, '/'f!cillli'lI I~r Lu\ ;\ru, illlPériali, clIlIg/II ill ("(}(/I{ld ,,'lI{NI o/ ¡lllIjorcll II/ullcI.
Tallla l. V.dor, ah\()llIl~ deis c;lr:1CIL'r~ Illorfolllctric:-. i IIll·rí,·.\ic~ de l'c:-.pccil11L'1l dc I.II\'(/nl.\ i11l1'I'nlllf\
de Mallorca.
(Ir
,(({hle /. ,\Inoltlle \,({/I/e, IIlfllp/¡ouw/r¡c 1ll/tI 11/l'ri.\,I(' c//{/f(IC!cn n/ LlI\aru\ illlpL'riali .... '/'(',111/('11
¡/-Olll {1/lIjo}"clI.
Sexe l:el11ella
Longitud IC)lal 150 CI11
Longilud j"orqu i Ila 144 CI11
Longitud Standard 1."lO CllI
Longilud ccr:t1ica ."l6 CI11
Aliura 1Il;'lxinla 65 CI11
Di :lIlll; t re longitudinal de J'ull 4.5 CI11
Longitud pectoral .\4 CI11
Pe, total 72.5 ku
~
Pe, e\'i~ccrat 62.7 kg
Pe, paquet visceral 9.X ~e"-
Pe, g<'lnada :1.4 ~e"- ._-
NOlllhre de radi, dor,,," IJ
NOlllore de radi, \"entra" 14
NOlllorc de radi, pectoral, :12
NOlllorc de rad i, cludals 15 + 15
A, Gral/, el al" Prilllem cila d'l/lI odl/Il de LI/l'arl/.I' illlperialis a les Balear,\' 95
b
Fig, 2, Analol\lia del IraclC digesliu de LII\'(Im.\' i/llperioli,\, a) Inlcslí. b) ESlolllac, En ell podcl\l
dislingir eJucs porcions: (-7) anlerior, amb plecs sCl\lblanls a digilacions, i pilorica (\'),
Fig, 2, Gro.\'.\' {I/llt/Oll/." of" gige.\'lil'e IraCI of Luvarus il\lperialis, (1) GIII. {JI SIOII/{/Cft, TlI'o (ti{f""elll
regio/l.\' Cl//I he oh,\'eITed: (-f I o/llerior, lI'ilft fi/lger·tike I'rojeu;'JII.\', a/lel pilori,. (1'1 regio/l,
disposar d'organs trituradors, S'ha descrit de restes de salpes en I'estómac d'aquest
en una ocasió la se va alimentació a base eJe exemplar confirma aquesta alimentació,
salpes (Thaliacea) en un exemplar capturat El desenvolupament de les branquies·
a Madeira (Decalllps, 1986), La presencia pines, amb fi laments nombrosos i Ilargs que
96 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 43 (2000)
Fig. 3. Ovari ele LLlvarus itnperialis. a) Observació anatblllica. b. 17x) Secció histolbgica. POelCIll
elistingir ovbcits en estaeli ele grünllls virel·lins 111 (~).
Fig. 3. Ovar)' oJ LlIvarus imperialis. a) Cross al/ato/I/)'. b. /7x) Nist% gica/ sectiol/. SO/lle oOel'tes
il/ )'o/k gral/Lllar stage 1/1 cal/ be distil/gllished (-7).
fins i tol s'observen en els OSSOS faríngeus primes i els lIargs filamcnts branquials. que
(Lozano Rey, 1952). respon a les carac es troben molt jUllts. permcten una
terístiques d'un animal filtrador (Hughes, superfície cI'intercanvi gas6s molt efectiva.
1984). Les lamel·les secunclaries lIargues i característiques típiques cl'un neclaclor actiu.
A. Grau, el al., Primera cita d 'un adull de Luvarus imperialis a les Balears 97
En general, els peixos actius tenen majors dueixen quan s'aproximen a la costa, on
superficies respiratories i menors distancies adopten costums epipelagiques (Decamps,
de difusió que els menys actius (Hughes i 1986). El fet que l'exemplar es trobés en
Umezawa, 1983). fase de maduració final, és dir, al final del
Les característiques histologiques de període de pre-posta, junt amb els registres
l' ovari revelen que L. imperialis és un anteriors de captures de fases larvaries a la
reproductor parcial de tipus grup-sincronic mar Balear, ens permet afirmar que I'es
segons la c1assificació de Marza, la qual pecie es reprodueix en aigües de Balears i
cosa significa que aquesta especie presenta ens confirma l' existencia d 'una població de
una posta fraccionada en forma d'a L. imperialis a la zona, almenys durant
grupacions d'ovocits que són emeses en un l' epoca reproductiva.
curt període de temps (Wallace i Selman,
1981). En les especIes amb períodes
reproductius curts aquestes agrupacions són Bibliografia
eliminades en pocs dies, trobant-se tots els
exemplars en posta aproximadament al ma Barnola, J.M. 1920. Una especie nova
teix temps (Wilk el al., 1990). Una estació (Astrodermus elegans Risso) per a la fauna
de posta curta sol ser una estrategia comú ictiológica catalana. Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., 3' epoca, any I1I, 9: 212.
en las zones marines temperades (Wilk el
de Buen, F. 1935. Fauna Ictiológica. Catálogo de
al., 1990). Es tracta d'un ovari en
los peces ibéricos: de la planicie continental,
maduració final, és dir, al final del període
aguas dulces, pelágicas y de los abismos
de pre-posta, cosa que fa preveure que próximos. Segona part: Notas y Resúmenes
aquella s'iniciara poc després. La posta de Inst. Esp. Oceanogr. s. 11, 89: 91-143.
L. imperialis a la Mediterrania ja ha estat Decamps, P. 1986. Luvaridae. In: Whitehead,
assenyalada a l 'estiu, concretament al mes P.J.P., Bauchot, M. -L., Hureau, J.-C.,
d'agost (Heldt, 1942), mentre que a Nielsen, J. i Tortonese, E. eds. Fishes o/ the
North-eastern Atlantic and the
l' Atlantic ha estat assenyalada al final de la
Mediterranean. Volume JI: 998-999. Unesco.
primavera-principis de l'estiu (Roule, 1924).
Bungay, UK.
La captura d' aquest exemplar en preposta
Ferrer Aledo, J. 1930. Catálogo de los peces de
tardana a finals de juny ens indica que la Menorca. 2' edición. Revista de Menorca,
reproducció de L. imperialis en aigües de la 25: 225-259.
Mediterrania occidental té lloc, presumi Grau, A., Crespo, S., Riera, F., Po u, S. i
blement, durant I'estiu i no a la primavera. Sarasquete, M.C. 1996. Oogenesis in the
Finalment, podem considerar I'e amberjack Serio la dUlIlerili Risso, 1810. An
histological, histochemical and ultrastructural
xemplar estudiat com la primera captura do
study of oocyte development. Sci. Mar., 60:
cumentada d'un adult de Luvarus imperialis
391-406.
en aigües de les Illes Balears i de la mar
Heldt, H. 1942. Luvarus illlperialis Raf.
Balear. Totes les cites anteriors de les cos Addition a la faune ichthyologique
tes catalanes (Steindachner, 1868; Barnola, tunisienne. Considérations anatomiques et
1920; Romani, 1922) i de les Illes Balears biologiques. Notes Stat. Océano Salalll111 bó,
(Ferrer Aledo, 1930; Lozano Cabo, 1945) 27: 1-23.
corresponen a fases juvenils de L. Hughes, G.M. 1984. General Anatomy of the
imperialis. L' escassesa de registres d' a Gills. In: Hoar, W.S. i Randall, DJ. cds.
Fish Physiology. Volume X: Gil/s. Part A: I
questa especie a la zona probablement es n.
Academic Press. Orlando, Florida.
degui a que se tracta d'un pe ix relativament
Hughes, G.M. i Umezawa, S.-1. 1983. Gill
rar, tot i que també és possible que els seu s structure of the yellowtail and frogfish. Jap.
Mbits oceanics mesopelitgics en dificultin la J. Ichthyol., 30: 176-183.
captura, la majoria de les quals es pro-
98 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 43 (2000)
lbáñez, M. 1981. Notas Ictiológicas VII: primera I'ordre des Scombriformes). Annls. Inst.
cita de Luvarus imperialis Rafinesque, 1810, océanogr. Monaco (n.s.), 1: 119-157.
Y Tlypterygion atlanticus, Wheeler & Dunne, Steindachner, F. 1868. Ichthyologischer Bericht
1975, para aguas del Cantábrico. Bol. Inst. über eine nach Spanien und Portugal
Esp. Oceanogr., VI(3), 307: 78-81. unternomene Reise. Übersicht der
Lozano Cabo, F. 1945. Nota sobre la presencia Meeresfische an den Kusten Spanien's und
de estados juveniles de Luvarus imperialis Portugal's. Aus. Dem LVII. Bde. D. Sitzb. de
Rafinesque, en las costas de Baleares y K. Akad. D. Wissensch. l. Abth April-Heft.
Cataluña. Bol. R. Soco Esp. Hist. Nat., 43: Jahrg, 73 pp.
353-364. Takashima, F. i Hibiya, T. 1995. Al! Atlas 01
Lozano Rey, L. 1952. Peces fisoclistos. Subserie Fish Histology. 2"d Edition. Normal and
torácicos (segunda parte). Mem. R. Acad. pathological Features. Gustav Fischer
Cienc. Exact. Fis. Nat. Madrid, ser: Cienc. Verlag. Stut!gart. New York. 195 pp.
Nat., 14: 379-705. Topp, R.W. 1979. Luvaridae. In: Hureau, J.C. i
Mayer, l., Shackley, S.E. i Ryland, J.S. 1988. Monod, Th. eds. Checklist 01 the fishes 01
Aspects of the reproductive biology of the the north-eastern Atlantic and 01 the
bass, Dicentrarchus labrax L. 1. An Mediterranean. Volume I: 476. Uncsco.
histological and histochemical study of Vendóme, France.
oocyte development. J. Fish Biol., 36: 141- Wallace, R.A. i Selman, K. 1981. Cellular and
148. dynamic aspects of oocyte growth in
Romaní, A. 1922. Astrodermus elegans Risso en Teleosts. Amer. Zool., 21: 325-343.
aigües de Vilanova. Butll. Inst. Cato Hist. Wilk, S.J., Morse, W.W. i Stehlik, L.L. 1990.
Nat., 2ª serie, II (1-2): 19-21. Annual cycles of gonad-somatic indices as
Roule, L. 1924. Étude sur l'ontogenese et la indicators of spawning activity for selected
croissance avec hypermétamorphose de species of finfish collected from the New
Luvarus imperialis Raf. (poisson rapporté a York bight. Fish. Bull., 88: 775-786.