Presència de Paratodus benedeni (Le Hon, 1871) (Pisces: Chondrichthyes: Otodontidae) al Neogen de Mallorca i Menorca (Illes Balears, Mediterrània occidental). Consideracions taxonòmiques i paleoambientals. Presence of Paratodus benedeni (Le Hon 1871).

6 Pages·2003·1.3 MB·

by  Mas, Guillem

Presencia de Parotodus benedeni (Le Ron,
1871) (Pisces: Chondrichthyes: Otodontidae) al
Neogen de Mallorca i Menorca (Illes Balears,
Mediterrania occidental). Consideracions
taxonomiques i paleoambientals
GuillernMAS
SHNB Mas, G. 2003. Presencia de Parotodus benedeni (Le Hon, 1871) (Pisces: Chon
drichthyes: Otodontidae) al Neogen de Mallorca i Menorca (Illes Balears, Medi
terdmia occidental). Consideracions taxonorniques i paleoambientals. Boll. Soco
Hist. Nat. Balears, 46: 85-90. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.
Es dona compte de la presencia de Parotodus benedeni (Le Hon, 1871) al Neogen
de les Illes de Mallorca i Menorca, com una especie d'afinitats peJagiques diferen
ciada del genere Isurus (Fam. Lamnidae) en el que havia estat anteriorment inclos.
Parautes clau: Parotodus benedeni, Chondrichthyes, Otodontidae, Neogen, Illes
Balears, Mediterrania occidental, paleoecologia.
SOCIETAT O'HISTORIA
NATURAL OE LES BALEARS PRESENCE OF Parotodus benedeni (LE HON, 1871) (PISCES: CHON
DRICHTHYES: OTODONTIDAE) IN THE NEO GEN OF MALLORCA AND
MENORCA (BALEARIC ISLANDS, WESTERN MEDITERRANEAN). TAXO
NOMIC AND PALAEOENVIRONMENTAL CONSIDERATIONS. The presence
of Parotodus benedeni (Le Hon, 1871) in the Neogen of the Mallorca and Menor
ca islands is reported, as a species of pelagic habits differenciated from the genus
Isurus (Fam. Lamnidae) in which it had been formerly included.
Keywords: Parotodus benedeni, Chondrichthyes, Otodontidae, Neogene, Balearic
Islands, Western Mediterranean, palaeoecology.
Guillem MAS, Societat d'Historia Natural de les Illes Balears, Carrer de Sant Roc
4, 07001 Palma de Mallorca, Illes Balears, Espanya. Email: guillem_mas@hot
mail.com.
Recepció del manuscrit: 29-octubre-03; revisió acceptada: 30-desembre-03
Introducció (Le Hon, 1871), diferenciant-Ia del genere Isurus
(Fam. Larnnidae) en el que havia estat inclos
anteriorment.
La denorninació generica Parotodus (Fam.
Bauza (1947; 1953; 1961; 1978) dona comp
Otodontidae) va ésser proposada per Cappetta
te de la presencia de l'especie Oxirhina (=Isurus)
(1980) a partir de l'especie tipus 1surus benedeni
86 Boll. SOCo His/. NaT. Balears. 46 (2003)
iJenedeni Le Hon, 1871 al Mioce de Maó 2000 ¡sI/rus has/ali.\' (Agassiz): Mas; p. 48: fig.
(Menorca) (Fig. 1) i de Santa Margalida (Mallor 8: 10 (Llucmajor)
ca).
En una cita de I'especie Isurus haswlis P. iJenedeni és una especie d'amplia distribu
(Agassiz, 1843), del Plioce mitja-superior de ció que ha estat citat a I'Oligoce de Belgica i Ale
Llucmajor (Mallorca), Mas (2000) destaca una manya; al Mioce de Belgica. Estats Units, Holan
dent de mida molt més gran i robusta que totes da, Italia, Japó, Malta, Portugal, Su',ssa i Regne
les altl'es i que concorda fortament amb la des Unit; Mioce superior d'Holanda; Mioce superior
cripció reta de les dents representades amb la - Plioce de Mexic i Pliocc d'Angola, Belgica,
denominació O. iJenedeni per Bauza (1947; Estats Units, Italia, Japó i Regne Unit (Cappelta,
1978) (Fig. 2). 1987; Williams, 1999).
Concretament, a les IlIes Balears, les referen
cies a I'especie denominada ParolOdus iJenedeni
(Le Hon, 1871), han estat: Sistematica i descripció
1947 Oxirhina iJenedeni Le Hon: Bauza; p. 536; Classificació segons Cappeua e/ al. (1993):
L. XXXVIII: 9-12 (Maó)
1953 Oxirhina iJenedeni Le Hon: Bauza; p. 11; Classe: Chondrichthyes Huxley, 1880
no fig. (Mallorca) Subclasse: Elasmobranchii Bonapane. 1838
1961 Oxirhina iJenedeni Le Hon: Bauza; p. 2; no Cohon: Euselachii Hay, 1902
fig. (Maó) Subcohort: eoselachii Compagno, 1977
1978 Oxirhina henedeni Le Hon: Bauza; p. 374; Superordre: Galeomorphi i Compagno, 1973
L. XXII: 56-57 (Santa Margalida) Ordre: Lamni formes Berg, 1958
Fig. l. Parolodl/s belledelli (Le Hon. 1871). Denl laleral del M ioce de Ma6 (Menorca) reprodu'¡'da sota el
nom d'Oxyr/¡illo helledelli Le Hon, 1871 en ellreball de Bauú (1947): Gires lingual (9). labial (12) i perfil (10)
Fig. /. ParOlodus benedeni (Le /iOIl. /87/): Latera/lOO//¡ jiD/1I I/¡e Miocelle o/ MolÍ (Menorca) rejiroduced (l1/{!
lIomed as Oxyrhina benedeni Le /iOIl. /87/ ol/orlller BOI/~¿¡'s \Vork (/947): 7(JIIgl/e(ocel (9). lohial (12) olld sirle
I'iell' (10).
C. Mas, Presel/cia de ParolOdus Benedeni al Neogel/ de Mal/orca i Menorca 87
A
Fig. 2. Par%dus benedel/i (Le Hon, 1871). Dent lateral del Plioce mitja-superior de Llucmajor (Mallorca) citada
i figurada anteriorment per Mas (2002). com 1. hatalis: cares lingual (a) i labial (b) a la que podem distingir el taló
dcnticulal. A J'escala les separacions majors corresponen a centímetres.
Fig. 2. Parotodus benedeni (Le HOI/, 1871): La/eral/oo/h frol1l /he Middle-Upper Plioeene of Llucmajor (Mallor
ca) q/lOled al/d drOlved by Mas (2002), befare as 1. hatalis: TOl/gueface/ (a) al/d labial (b) il/which /he heel having
deluicles eal/ be seel/. The grea/er gaps of /he scale correspond 10 cel//ime/res.
e
A B
Fig. 3. ParolOdl/s bel/edel/i (Le Hon, 1871): a) Dent antero-Iateral (6,6 cm) del Plioce final de Ridgeville, Caroli
na del Sud (Estats nits), fotografia i especimen de S. Alter; b) Dent lateral (6.9 cm) del Mioce mitjit de Kern
Country. California (Estats Units), col·lecció W. Hunt i fotografía S. Alter 1996: e) Dent lateral (3,0 cm) del Rupe
lill (Stampia) de Leipzig (Alemanya), fotografía de Kanneman 2000-2003.
Fig. 3. Parotodus benedeni (Le HOI/, 1871): a) AI//ero-la/eral/oo/h (6,6 em) from /he Lal/er Pliocel/e of Ridgevi
lIe, sO/l/h Carolil/a (Uni/ed Sta/es), Ph%graph and specimen by S. AI/er: /J) La/eral/oo/h (6,9 cm)ji'om /he Midd
le Miocel/e o/ Ka n COl/n/ry. Calijórnia (Uni/ed Sta/es), W HUI//'s callec/iol/ and ph% graph by S. Al/el' 1996: e)
La/erallOa/h (3.0 em)/rom /he Rupelial/ (s/alllpial/) 01 Leipzig (Cerlnal/y). ph%graph by Kanl/eman 2000-2003.
88 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 46 (2003)
Família: Otodontidae Glickman, 1964 Filogenia
Genere: Parotodus Cappetta, 1980
Especie: Parotodus benedeni (Le Hon, 1871) Encara que les troballes de P. benedeni no
són mot freqüents, es tracte d'una especie d'am
Cappeta (1980; 1987) defineix el genere plia distribueió vertical amb un registre fossil
Parotodus fent incidencia al seu origen a partir que va des de l'Oligoce fins al Plioce. També han
del genere Otodus en atenció basicament, entre estat citats (Candoni, 2001) exemplars de cf. P.
d'altres característiques definitories, al fet de que benedeni, amb afinitats i característiques com
en algunes dents lateral s poden persistir un parell partides amb Otodus obliqus Agassiz, 1843, a
de dentieles baixos i despuntats. l'Eoce (Lutecia inferior) de Val-d'Oise (Fran~a).
Els principal s trets diferencial s que identifi Atesa la morfologia de les dents, pareix ésser
quen les dents de l'especie P. benedeni (Figs. 1,2 que el genere Parotodus evoluciona a partir del
i 3) són: genere Otodus. La marcada semblan~a morfolo
Aspecte general: dents gros ses d'aspecte gica, així com la presencia accidental de denti
robust i fort, amb una sola cúspide principal eles, principalment a les dents lateral s d'alguns
sense cons laterals, encara que en alguns exem deis exemplars de l'Oligoce, justifiquen una línia
plars de gran mida s'hi poden insinuar petits den evolutiva diferent als Lamnidae i la inelusió del
tieles o talons denticulats. genere Parotodus dins de la família Otodontidae
Corona: corpulenta i gruixuda, amb els caires (Cappetta, 1987; Heim, 1996).
molt tallants i ben llisos ( sen se dentar) des de la Landini (1997) també defensa que les carac
punta a la base. La corona s'eixampla a la seva terístiques morfologiques observades justifiquen
base per formar un taló a cada banda, que en la diferenciació de les especies fossils l. hasta lis
certs exemplars poden estar dentats o arribar a i P. benedeni, especialment pel que fa a la relaeió
constituir petits denticles laterals. Cara labial al~ada -gruix de la corona.
plana o lleugerament inflada i cara lingual forta Així dones, P. benedeni evolucionaria a par
ment convexa. Les dents laterals, sobretot les tir d'Otodus subserratus (Agassiz, 1843), forma
superiors, presenten una inelinació corbada molt evolucionada d'Otodus obliquus Agassiz, 1843,
pronunciada vers la part distal. establint-se d'aquesta manera la línia evolutiva
Rel: robusta, massissa i amb una protuberan propia de la farrulia Otodontidae. Essent així,
cia lingual molt prominent i inflada. Freqüent Parotodus estaria filogenicament més proxim al
ment bilobulada (en forma d'U). Foramens cen genere Carcharocles que als generes lsurus i
trals presents sense sole transversal a la base de Carcharodon (Fig. 4).
la rel. Característiques diferencials que concor
den perfectament amb els exemplars coneguts de
Mallorca i Menorca (Figs. 1 i 2). Habitat
Per assimilació, aquesta especie ha estat fre
qüentment inelosa dins el genere Isurus Rafines
L'escassetat de restes de P. benedeni unides a
que, 1810 (= Oxyrhina Agassiz, 1843) amb els
l'amplia distribució geogratica de l'especie,
sinonims O. benedeni Le Hon, 1871; O. gibbo
apunten cap una forma pelagica amb esporadi
sissima Lawley, 1876; O. forestii Lawley, 1876 i
ques incursions a zones d'ambient litoral (Cap
O. neograndensis Koch, 1903. També ha estat
petta, 1987).
inclosa de forma erronia sota les denominacions
De fet, les troballes realitzades a Mallorca i
O. crassa Agassiz, 1843; O. qudrans Agassiz,
Menorca han estat efectuades de manera amada
1843; O. desorii 1843; O. hasta lis Agassiz, 1843,
a jaciments molt rics en especies neritico-litorals
amb tota l'amplia sinonímia que inelou aquesta
(Bauza, 1947; Mas, 2002).
darrera denominació.
CRETACI OLlGoce Mloce PLlOCt PLlSTOct HOLoce
Fig. 4. Unia evolutiva de les famílies Lamnidae i Otodontidae. Modificada a partir de Heim (1996).
Fig. 4. Evolu¡ive sequence of Lamnidae and OlOdol1lidae families. Modified from Heim (/996).
90 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 46 (2003)
Agra'iments Cappetta, H. 1980. Modification du status générique de
quelques especes de sélaciens crétacés et tertiaires.
Paleovertebrata, 10 (1): 29-42.
A Guillem X. Pons per possibilitar-me l'ac
cés a bibliografia especialitzada rnitjan9ant la
Cappetta, H. 1987. Handbook of Paleoichthyology
seva intervenció des del Departament de Cien (Volume 3B). Chondrichthyes Il. Mesozoic and
cies de la Terra (UlB). Zenozoic Elasmobranchii. Gustav Fischer Verlag.
193 pp. Stuttgart -New York
Bibliografia Cappetta, H., Duffin, C. i Zidek, J. 1993. Chondrichth
yeso In: Benton, M. J. (Ed.). The Fossil Record, 2:
593-609. Chapman & Hall.
Bauza, J. 1947. Nuevas aportaciones al conocimiento Landini, W. 1997. Revisioni degli "Ittiodontoliti plio
de la ictiología del Neógeno Catalano-Balear. Bol. cenici" della collezione Lawley. Palaeontographia
R .. Soco Esp. Hist. Nat., 45(7-8): 523-538. ¡talica, 70 (Nuova Serie Vol. 40): 91-134.
Bauza, J. 1953. Fauna ictiologica fósil de Mallorca. Mas, G. 2000. Ictiofauna del Plioce mitja-superior de la
Bol. Soco Hist. Nat. Baleares, 1: 11-13. conca sedimentaria de Palma (Illes Balears, Medi
Bauza, J. 1961. La fauna ictiológica fósil de España JI. terriinia Occidental). Implicacions paleoambien
Vínculo. Colegio La Salle de Palma, 129: 3 pp. tals. Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 43: 39-61.
Bauza, J. 1978. Paleontología de Mallorca. Ciento Heim, B. 1996. Comunicació forum: White SharkLine
ochenta millones de años de la flora y fauna de ages. INet: www.elasmo.com
Mallorca. In: Mascaró, J. (coord.) Historia de Williams, G. S. 1999. A listing of Fossil Sharks and
Mallorca, 7: 331-430. Gráficas Miralles. Palma de Rays of the World. iNet:
Mallorca. www.afn.org/-afn02877/ielasmo.html
Candoni, L. 2001. Selachians & Paleontology. INet:
http://candoni.chez.tiscali.fr