Table Of Content

Presencia d' Asparagopsis taxiformis (Delile) Trevisan a Balears Enrie BALLESTEROS Conxi RODRíGUEZ-PRIETO Ballesteros, E, i Rodríguez-Prieto, C. 1996. Presencia d'Asparagopsis taxiformis SHNB (Delile) Trevisan a Balears. Boll. Soco His!. Na!. Balears, 39: 135-138. ISSN 0212- 260X. Palma de Mallorca. Fem relerencia a la treballa d'Asparagopsis taxiformis (Delile) Trevisan (Florideophyceae, Rhodophyta) a les costes de les Balears. Encara que ja es coneixia de diverses localitats mediterranies del nord d'Álrica, les nostres recoLleccions són les primeres letes a les costes europees. Parau/es e/au: Asparagopsis, algues bentóniques marines, biogeografia, Mediterrania occidental, Balears. PRESENCE OF ASPARAGOPSIS TAXIFORMIS (DELlLE) TREVISAN IN THE saelETAT O'HISTORIA BALEARIC ISLANDS. We report on the presence 01 Asparagopsis taxiformis NATURAL DE LES BALEARS (Delile) Trevisan (Florideophyceae, Rhodophyta) in the coasts 01 the Balearic Islands. Although it was previously eolleeted in several Mediterranean loealities Irom Ihe Norlh 01 Alriea, our record seems to be Ihe lirsl one lor European walers. Keywords: Asparagopsis, benthic marine algae, biogeography, Western Mediterranean, Balearic Islands. Enrie BALLESTEROS, Centre d'Estudis Avan9ats de Blanes. Camí de Sta. Barbara, s/n. 17300 Blanes. Girona; Conxi RODRíGUEZ-PRIETO, Universitat de Girona. PI. Hospital, 6. 17071 Girona. Recepció del manuscrit: 19-jul-96; revisió acceptada: 19-set-96. Introducció Asparagopsis taxiformis és una d'Egipte (Aleem, 1951), i Líbia (Niza especie de distribució molt amplia, ja muddin et al., 1979). Segons Verlaque que és present a la practica totalitat de (1994), Asparagopsis taxiformis és una mars tropical s i subtropicals (Taylor, especie presumiblement introdu'ida a la 1960; Lawson i John, 1987), La seva Mediterrania d'origen lessepsia. En distribució a la Mediterrania, tot i que aquesta nota donem a conelxer coneguda, es limitava a les costes I'existencia d'Asparagopsis taxiformis a africanes d'Algeria (Feldmann i Feld I'illa de Menorca i fem algunes mann, 1939) - exemplar d'arribatge - consideracions sobre el seu origen. 136 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996) Metodolog ia Menorca; EE72), 24/7/93, en comunitats d'algues hemiesciofiles, en parets Les mostres han estat inclinades, entre 2 i 15 metres de recol.lectades en immersió amb esca fondaria. Amb posterioritat a aquestes fandre autonom i conservades en recol.leccions (primavera 1994) formaldehid al 4% en aigua de mar. Els exemplars d'Asparagopsis taxiformis ens exemplars que avalen les citacions foren enviats per a la seva determinació estan dipositats en els herbaris del per A. Grau (Direcció General de Pesca Centre d'Estudis AvanC{ats de Blanes i del Govern Balear), provinents de la del Laboratori de Botanica de la costa de Maó (Menorca) on, segons els Universitat de Girona (HGI). pescadors, era abundant en les comunitats d'algues de poca fondaria. No creiem necessaria una Resultats descripció pormenoritzada d'Aspara gopsis taxiformis ja que essent una Els exemplars han estat recol especie comuna als mars tropicals i lectats al Pont d'en Gil (Ciutadella, subtropicals es troba ben descrita a multitud de treballs: B0rgesen (1915- 1920), Taylor (1960), Tseng (1984), i Littler et al. (1989). A la Fig. 1 repre sentem alguns deis exemplars recol lectats al Pont d'en Gil, els quals es diferencien clarament d'Asparagopsis armata Harvey pel seu port. Discussió La manca de citacions a la resta de la Mediterrania Occidental i el fet que la cita d'Asparagopsis taxiformis d'Algeria provingui d'exemplars trobats a la platja fa dubtar, pel que fa als exemplars menorquins, de I'origen lessepsia d'aquesta especie (Verlaque, 1994). Asparagopsis taxiformis és una especie abundant a la regió macaro nesica (Gil-Rodríguez i Afonso-Carrillo, 1980; Audiffred i Prud'homme van Reine, 1985) i per tant podria haver-se introdu'it també per I'estret de Gibraltar. Fig. 1. Aspecte general d'Asparagopsis taxiformis. Un altre problema que es planteja Fig. 1. Habit of Asparagopsis taxiformis. després de recollir Asparagopsis taxi- E. Ballesteros i C. Rodríguez, Asparagopsis taxiformis a Balears 1 37 formis a Balears és la determinació a ilha do Porto Santo and Deserta nivell específic de la fase esporofítica Grande (Madeira archipelago). Bol. (fase Falkenbergia) ja que segons Mus. Mun. Funchal, 37(166): 20-51. Feldmann i Feldmann (1942) els B0rgesen, F. 1915-1920. The marine tetrasporofits d'Asparagopsis armata i algae of the Danish West Indies. Asparagopsis taxiformis són identics Part 3. Rhodophyceae. Dansk Bot. morfologicament. Asparagopsis armata Ark., 3(1): 1-408. era I'única especie d'aquest genere Feldmann, J. i Feldmann, G. 1939. a present a la Península Iberica (Gallardo Additions la flore des algues et al., 1985) essent abundant princi marines d'Algérie. Fascicule 2. Bull. palment a les costes de Girona. La Soco Hist. Nat. A fr. Nord., 30: 453- fase Falkenbergia era atribuIda sempre 464. a I'esporofit d'Asparagopsis armata (F. Feldmann, J. i Feldmann, G. 1942. rufolanosa). Ribera i Gómez (1984) Recherches sur les Bonnemai citen Falkenbergia rufolanosa (Harvey) soniacées et leur alternance de Schmitz de Mallorca i Menorca, pero générations. Annls. Sci. nato (Bot.), comenten I'absencia de la fase game sér 6, 3: 75-175. tofítica (Asparagopsis armata) de Gallardo, T., Gómez, A., Ribera, M.A., Balears. Així dones, I'atribució específica Alvarez, M. i Conde, F. 1985. A de la fase Falkenbergia a Balears és, a preliminary check-list of Iberian ma partir d'ara, insegura ja que probable rine algae. Real Jardín Botánico. ment cohabitin els esporofits de les Madrid. dues especies. Gil-Rodríguez, M.C. i Afonso-Carrillo, J. 1980. Catálogo de las algas mari nas bentónicas (Cyanophyta, Chlo Agra"iments rophyta, Phaeophyta y Rhodophyta) para el archipiélago canario. Aula AgraIm aMare Verlaque la recerca de Cultura de Tenerife. 66 pp. bibliografica i les seves informacions Lawson, G.w. i John, D.M. 1987. The sobre la distribució d'Asparagopsis marine algae and coastal envirn taxiformis. AgraIm també a Gustavo ment of tropical West A frica. J. Carreras la confecció de la Fig. 1, i a Cramer. Stuttgart. 415 pp. Antoni Grau la tramesa deis exemplars Littler, D.S., Littler, M.M., Bucher, K.E. i de la zona de Maó. Norris, J.N. 1989. Marine plants of the Caribbean. A field guide from Florida to Brazil. Smithsonian Bibliografia Institution. Washington. 263 pp. Nizamuddin M., West, J.A. i Menez, Aleem, AA 1951. Algues marines de E.G. 1979. A list 01 marine algae profondeur des environs d'Alexan from Libya. Bot. Mar., 22(7): 465- drie (Egypte). Bull. SOCo Bot. Fr., 476. 98(7-9): 249-252. Ribera, M.A. i Gómez, A. 1984. Catá Audiffred, P.A.J. i Prud'homme van logo de la flora bentónica marina Reine, W.F. 1985. Marine algae of de las islas Baleares, 1. (Rhodo- 138 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996) phyceae). Col/ect. Bot., 15: 377- Tseng, C.K. 1984. Common seaweeds 406. of China. Science Press. Beijing. Taylor, W.R. 1960. Marine algae of the Verlaque, M. 1994. Inventaire des pIan eastern tropical and subtropical tes introduites en Méditerranée: coasts of the Americas. Ann origines et répercusions sur I'en Harbor. Michigan. 662 pp. vironnement et les activités hu maines. Oceanol. Acta, 17(1): 1-23.