Portada gemma

91 Pages·2007·1.06 MB·Portuguese

Treball de recerca de programa de doctorat

“La cohesió discursiva i l’espai en la llengua
de signes catalana
”

Gemma Barberà Altimira

Doctorat: Ciència Cognitiva i Llenguatge
Bienni: 2003-2005
Any de defensa: 2007

Col(cid:215) (cid:215)(cid:215)(cid:215) lecció: Treballs de recerca de programes de doctorat

Departament de Traducció i Filologia

Universitat Pompeu Fabra

Director/ora: Josep Quer
Abstract:

Winston (1995) i Morgan (1999) són els dos estudis pioners que descriuen els
mecanismes per a l’establiment de la referència espacial, en l’ASL i la BSL,
respectivament. Prenent com a punt de partida els fenòmens descrits per a aquestes
llengües, en aquest treball proposem una anàlisi descriptiva dels mecanismes de cohesió
en llengua de signes catalana que deriven de la seva modalitat gestovisual. Els elements
que aquí descrivim permeten l’enllaç entre les oracions a partir de les característiques
articulatòries i perceptuals de la llengua, així com de l’ús de l’espai que envolta i
conforma la llengua. Veurem com la realització espacial i la simultaneïtat és una part
fonamental de l’estructura de les llengües de signes i una peça fonamental per a la
creació de la textura discursiva.

Keywords:

Discourse cohesion; Spatial mapping; Catalan Sign Language; Anaphora; Deixis; Locus
Role Shift; Weak hand; Classifiers; Spatial reference
_______________________________________________

La cohesió discursiva i l’espai
en la llengua de signes catalana

_______________________________________________

Gemma Barberà Altimira

Treball de recerca
Director: Josep Quer

Doctorat en Ciència Cognitiva i Llenguatge
Bienni 2003-2005
Universitat Pompeu Fabra
Barcelona, setembre del 2007
______________________________________________________________________
Agraïments
______________________________________________________________________

Quan vaig introduir-me al món de la llengua de signes, no m’imaginava pas on podia
arribar. Una de les persones que més ha contribuït a la meva admiració cap aquestes
llengües i que més ha influït en la meva feina és en Josep Quer. Vull donar-li les
gràcies, no només per la paciència, l’ajuda i les encertades correccions d’aquest treball,
sinó per haver-me introduït al món de la lingüística de les LS i per haver-me obert
tantes portes.

Vull agrair al Santi Frigola totes les discussions lingüístiques, les dades proporcionades
i la valuosa ajuda en la transcripció del corpus; així com també a l’Eva Mari Rondoni,
haver confiat tant en mi en el moment oportú.

Als companys del Ceir (Pilar Iglesias, Joan Gil, Josep Boronat, Josep Maria Iglesias,
Rocío Navas i Maria Engracia Palomo), del DOMAD i de la FESOCA. Al Yannick Garcia,
per les correccions i els ànims. I sobretot als alumnes del Cicle d’Interpretació de
llengua de signes, i dels postgraus de la UPF i de la UdG, per les intuïcions lingüístiques
i els comentaris plantejats.

Aquesta tesina la dedico als meus pares, Jaume i Teresa, per tot allò que m’han donat
i per tot allò que no saben que m’han donat. Vull donar les gràcies a la meva família
pel suport i sobretot a la iaia Elisa pels bons dinars i les dolces converses. Al Josep
Maria i la Maria Rosa, pel caliu i la companyia a Cal Tranquil. A l’Anna i la Laia, per les
sàvies paraules. I al Cesc, per ser-hi.

ii
_____________________________________________________________________
Llistat de continguts
______________________________________________________________________
Agraïments...........................................................................................................................ii
Llistat de continguts.............................................................................................................iii
Llistat de figures..................................................................................................................v

0. Introducció........................................................................................1
1. Llengua de signes i corpus................................................................3
1.1 Llengua de signes i l’LSC......................................................................3
1.2 Corpus lingüístic..................................................................................4
1.3 Transcripció ........................................................................................5
2. Estat de la qüestió.............................................................................7
2.1 Cohesió en LO.....................................................................................7
2.2 Cohesió i espai en LS...........................................................................9
3. El marc de referència.......................................................................12
3.1 Característiques i limitacions formals...................................................12
3.2 Mecanismes semàntics d’ubicació en l’espai.........................................14
3.2.1 Convenció d’afinitat semàntica..............................................................14
3.2.2. Convenció de la comparació.................................................................15
3.2.3. Convenció icònica...............................................................................16
3.2.3.1. Localitzacions geogràfiques.........................................................................16
3.2.3.2. Espai sígnic superior...................................................................................17
3.2.4. Convenció de la ubicació canònica........................................................20
3.3 Capes discursives ..............................................................................21
4. La dixi..............................................................................................24
4.1 Dixi personal.....................................................................................24
4.2 Dixi espacial......................................................................................24
4.3 Dixi temporal.....................................................................................26
4.4 Dixi discursiva...................................................................................29
4.5 Dixi social..........................................................................................31
5. Mecanismes morfosintàctics...........................................................32
5.1 Índexs i pronoms...............................................................................32
iii
5.1.1 Pronoms i determinants........................................................................35
5.1.2 Pronoms i índexs adverbials..................................................................37
5.1.3 El signe PERSONA................................................................................38
5.1.4 Pronoms possessius.............................................................................41
5.1.5 Tret prosòdic dels pronoms...................................................................43
5.2 Concordança verbal...........................................................................45
5.2.1 Inclinació del cos.................................................................................46
5.2.1.1 Inclinació del cos i tòpics..............................................................................48
5.2.1.2 Inclinació del cos com a marca de tòpics contrastius......................................50
5.2.2 Articulació marcada del signe................................................................52
5.2.3 La comparació.....................................................................................53
5.3 Manteniment de la mà passiva ...........................................................55
5.3.1 Boies..................................................................................................55
5.3.2 Anticipació i perseverança.....................................................................56
5.3.3 Manteniment del referent.....................................................................58
5.4 El canvi de rol ...................................................................................60
5.5 Els classificadors................................................................................63
5.5.1 Estructures verbals en sèrie..................................................................64
5.5.2 Combinació d’estructures......................................................................67
6. Conclusions......................................................................................72
7. Bibliografia......................................................................................75
Annex 1. Convencions de transcripció ................................................83
Annex 2. Narració Anna Frank............................................................ 85
Annex 3. Notícia Reunió Coordinadors............................................. 107
Annex 4. Entrevista Compareixença................................................. 115
Annex 5. Conte Aneguet Lleig.......................................................... 123
Annex 6. CD-Rom.............................................................................. 141
iv
______________________________________________________________________
Llistat de figures
______________________________________________________________________
Figura 1. Fotografia interfície ELAN........................................................................5
Figura 2. Convenció de la comparació..................................................................15
Figura 3. Localitzacions geogràfiques...................................................................17
Figura 4. Ús de l’espai sígnic superior...................................................................18
Figura 5. Ús de l’espai compartit (TRASLLADAR referit de Catalunya a Madrid)........19
Figura 6. Priorització de l’espai sígnic superior.......................................................19
Figura 7. Índex locatiu dirigit al locus Madrid........................................................26
Figura 8. Eixos temporals (Engberg-Pedersen 1993)..............................................27
Figura 9. Representació de la referència pronominal (McBurney2002).....................33
Figura 10. Pronoms personals de tercera persona del plural en LSC........................34
Figura 11. Formes pronominals de tercera persona...............................................37
Figura 12. Formes locatives adverbials.................................................................38
Figura 13. Signe PERSONA en LSC.......................................................................39
Figura 14. Configuració B....................................................................................40
Figura 15. Forma pronominal PRO[bc] concordada amb la primera persona ............40
Figura 16. Signes possessius en LSC....................................................................42
Figura 17. Signe de parentiu en LSC....................................................................43
Figura 18. Exemple de coalescència en LSC..........................................................44
Figura 19. Verbs de concordança en LSC..............................................................46
Figura 20. Concordança manual i no manual del verb CASTIGAR............................47
Figura 21. Inclinació del cos cap a l’objecte del verb OBJECTIU..............................48
Figura 22. Inclinació del cos amb marca de tòpic..................................................49
Figura 23. Inclinació del cos com a marca de tòpics contrastius..............................50
Figura 24. Inversió de la dominància manual com a marca de tòpics contrastius......51
Figura 25. Articulació marcada del signe DESAPARÈIXER.......................................52
Figura 26. Signe comparatiu en LSC.....................................................................53
Figura 27. Signe LLISTA......................................................................................56
Figura 28. Exemples de perseverança..................................................................57
Figura 29. Manteniment del referent en estructures de rol.....................................59
Figura 30. Estructura verbal en sèrie de dos constituents.......................................66
Figura 31. Estructura verbal en sèrie de tres constituents......................................67
Figura 32. Combinació d’estructures simple..........................................................68
Figura 33. Combinació d’estructures complexa......................................................70
Figura 34. Elements que intervenen en la combinació d’estructures complexa .........70
v
_ 0. Introducció
0. Introducció

Hi ha molts motius per estudiar la cohesió d’un discurs signat. En primer lloc, perquè
un dels fenòmens més important del discurs és el fet que les oracions estiguin
relacionades entre elles i, fins a la data, pocs estudis s’han centrat en una anàlisi
exhaustiva dels mecanismes que contribueixen a dotar de cohesió un text signat. En
segon lloc, perquè una descripció d’aquesta mena representarà un pas més cap a
l’estudi de les llengües de signes (LS) des d’una perspectiva discursiva, àmbit en què la
recerca és encara en un estat molt incipient. I, en tercer lloc, perquè és interessant
veure fins a quin punt s’assemblen o difereixen els mecanismes cohesius de dues
llengües de modalitat diferent.
Tot i que trobem argumentacions per demostrar que les propietats formals de
la sintaxi de les LS no estan determinades per l’espai (Sandler i Lillo-Martin 2006), la
realització espacial d’aquestes llengües és una part important de la seva estructura.
Les LS s’articulen en un espai tridimensional i aquest fet és crucial a l’hora d’entendre
les similituds i diferències entre les llengües signades i les parlades. Un altre tret de la
modalitat que té un impacte important en l’estructura lingüística és la simultaneïtat.
Les característiques articulatòries i perceptuals de les LS, és a dir les dues mans com a
articuladors independents i l’ús dels marcadors no manuals simultanis, fan possible que
la llengua pugui expressar diferents continguts al mateix temps. Per tant, davant
d’aquestes diferències les preguntes que ens plantegem són: quins mecanismes
cohesius comparteixen i en quins difereixen dues llengües de modalitat diferent? Fins a
quin punt la modalitat de la llengua determina la cohesió discursiva?

En aquest treball ens proposem fer un estudi descriptiu d’aquells lligams que tenen la
seva manifestació a l’interior del discurs i que permeten l’enllaç entre les oracions.
Aquesta recerca es basa en la llengua de signes catalana (LSC), però la teoria se
centra i pren exemples d’altres llengües de signes, com ara l’americana (ASL), la
danesa (DSL) o la britànica (BSL), atès que als països respectius la investigació es
troba en un estat més avançat. Esperem que les dades que aquí extraiem serveixin de
punt de partida per a futurs estudis contrastius i per a una millor comprensió de
l’estructura i el funcionament de les llengües de signes i les llengües en general.

1
_ 0. Introducció
Aquest treball s’estructura de la manera següent:

. L’apartat 1 conté una descripció dels trets de la llengua objecte d’anàlisi, de la
metodologia i de les dades en què ens hem basat.

. L’apartat 2 consisteix en una breu descripció de l’estat de la qüestió dels estudis
sobre cohesió discursiva en LO i en LS.

. L’apartat 3 exposa les característiques definitòries de l’organització del marc de
referència i dels diferents elements en l’espai.

. L’apartat 4 mostra les particularitats dels elements díctics dels discursos signats.

. L’apartat 5 presenta els mecanismes morfosintàctics que doten de cohesió els
discursos signats.

. Finalment, l’apartat 6 presenta les conclusions d’aquest treball.
2
__ 1. Llengua de signes i corpus
1. Llengua de signes i corpus

1.1 Llengua de signes i l’LSC

Les LS són llengües naturals que s’han desenvolupat com el mitjà de comunicació de
les persones sordes i que han evolucionat al llarg dels anys. Com altres llengües
minoritàries, conviuen amb llengües orals (LO) majoritàries dominants amb qui
comparteixen el territori. En aquest cas, la situació és especialment interessant perquè
les llengües difereixen en la seva modalitat: mentre que la LS és gestovisual (es
produeix amb el gest i es percep per la vista), la LO majoritària és de naturalesa
oroauditiva (es produeix oralment i es percep auditivament), fet que la fa inaccessible
per a la comunitat sorda del lloc.
Les persones sordes són una comunitat interessant des del punt de vista
lingüístic perquè només entre el 5% i el 10% neixen en famílies sordes en què el mitjà
d’expressió és la LS. Aquest petit percentatge d’infants afortunats que s’eduquen en un
entorn on reben un input signat natural poden adquirir naturalment la LS, de manera
paral—lela a qualsevol altra llengua natural. De totes maneres, per motius històrics,
metodologies educatives, prejudicis o, si més no, malentesos lingüístics i socials, els
infants no reben un input del tot nadiu. Com que més del 90% de Sords1 són signants
no nadius i tenen historials lingüístics diferents, els nadius estan acostumats a
comunicar-se amb gent que té un nivell de competència lingüística molt diferent i
allunyat del seu. A això cal afegir-hi també que cada cop més persones oients entren a
formar part de la Comunitat Sorda i aprenen la LS com una segona llengua. Per
aquests motius, els signants nadius són molt tolerants amb les diferents formes
d’expressar-se per signes i estan molt acostumats a entendre maneres de signar
diferents de la seva i a ajustar el seu nivell de llengua als estímuls que reben, a
l’interlocutor i a la situació comunicativa.
Aquest estudi es basa en la llengua de signes catalana (LSC), la llengua natural
de les persones sordes signants de Catalunya. Es calcula que hi ha unes 25.000
persones signants d’LSC, dada que inclou persones sordes i amb problemes auditius
signants, i totes aquelles persones oients que per motius laborals, familiars i/o per

1 D’acord amb les convencions utilitzades a la literatura, escrivim “Sord” amb majúscula per referir-nos a la
persona que pertany a la Comunitat Sorda i que té una identitat cultural i lingüística clara, per diferenciar-
lo del mot “sord” amb minúscula, que es refereix a la persona amb una discapacitat auditiva.
3