Patronat de Turisme de la Diputacio de Lleida numero 46 - 2017

100 Pages·2017·19.05 MB·French

Patronat de Turisme de la Diputacio de Lleida
numero 46 - 2017
festa i
festa i
tradició
tradició

SALUTACIÓ
La festa popular, en qualsevol de les seves múltiples i diverses expressions, és la culmina-
ció d’un esforç col·lectiu, una manifestació cívica que es produeix a la mateixa base de la
societat, que continua en la transmissió intergeneracional i que culmina al territori.
Si les referències tradicionals són importants i imprescindibles en aquestes celebracions,
també ho són els valors socials implícits que envolten l’esdeveniment festiu. És a dir, el
sentit de retrobament, de convivència, de pertinença i, sobretot, d’obertura als altres, ja
que el fenomen festiu ens explica com a societat i identifica l’univers social propi dins del
difús i immens sistema global.
La Festa Major, que és la celebració popular per excel·lència a casa nostra, visualitza un
patrimoni sociocultural i etnològic de primer ordre (intensificat pel bestiari de festa i his-
tòric que trobem dispers per tot el territori), exemplifica la vitalitat social de les terres de
Lleida i va incorporant-se, com a valor afegit i element de progrés, a l’ampla i variada
oferta turística dels municipis i les comarques.
És per tot això que la portada d’aquest número de la revista Ara Lleida ha volgut recollir en
una imatge tot aquest patrimoni popular, estètic i històric que són les festes tradicionals
o les festes de poble. Com molt encertadament va escriure l’eminent estudiós del folklore
Joan Amades, els pobles han evolucionat a l’entorn de la festa, i moltes d’aquestes manifestacions han perdurat fins als nostres dies amb
noves interpretacions i adaptacions que expliquen una realitat continuada en els pobles, pretèrita i actual, alhora.
A la revista hi trobareu, també, una part prou important de les possibilitats turístiques que ofereixen les comarques lleidatanes. De les
del Pirineu, on trobem meravelloses obres de la natura com Era Artiga de Lin i modèliques creacions de l’home com el Parc Olímpic del
Segre o, a la plana, el Canal d’Urgell (una de les infraestructures hídriques més singulars i importants de Catalunya). Diversitat i riquesa
de propostes que a la demarcació de Lleida tenen com a teló de fons una gestió respectuosa i sensible envers l’entorn natural i humà:
l’anomenat turisme sostenible, que tractem també en aquestes pàgines. Finalment, aquest número ens endinsa en el turisme de cultura,
amb tres potents propostes: de la mà del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal; de les vivències històriques del llegendari explorador Gaspar
de Portolà; i d’un recorregut pel paisatge literari de Ponent a través dels seus millors novel·listes.
Joan Reñé i Huguet
President de la Diputació de Lleida
Saluda Greeting Salutation
La fiesta popular es la culminación de un esfuerzo The folk festival is the culmination of a collective La fête populaire est l’aboutissement d’un effort
colectivo, una manifestación cívica que se effort; it is a manifestation of civic action that comes collectif, une manifestation civique qui se produit
produce en la misma base de la sociedad, que from, and takes place at, the very heart of society. à la base même de la société, qui continue par la
continúa en la transmisión intergeneracional y It is continually transmitted from generation to transmission intergénérationnelle et culmine sur le
generation and gives character to a territory. It is a territoire; une célébration qui mêle la tradition à des
que culmina en el territorio; una celebración que
celebration that combines tradition with such social valeurs sociales telles que le sens des retrouvailles,
combina la tradición con valores sociales como
values as meeting together, coexisting, belonging de la vie en commun, de l’appartenance et de
el sentido de reencuentro, de convivencia, de
to a community and opening out to include others. l’ouverture envers les autres.
pertenencia y la apertura a los demás. La Fiesta
The Festa Major (Main Festival) is the ultimate folk La Fête Patronale, célébration par excellence,
Mayor, la celebración popular por excelencia,
festival. It is an essential presentation of sociocul- visualise un patrimoine socioculturel et ethnologi-
visualiza un patrimonio sociocultural y etnológico
tural and ethnological heritage and exemplifies the que de première classe et est un parfait exemple
de primer orden y ejemplifica la vitalidad social de social vitality of the Lands of Lleida and of the highly de la vitalité sociale des terres de Lleida et de l’offre
las tierras de Lleida y la variada oferta turística de varied options for tourism offered by its municipa- touristique variée de ses municipalités.
sus municipios. lities. Vous trouverez dans la revue quelques-unes des
En la revista encontraréis algunas de las posibilida- In the magazine, you will find several of the possibilités offertes par les contrées de Lleida avec
des turísticas que ofrecen las comarcas leridanas, opportunities for tourism offered by the comarques d’impressionnants espaces naturels tels que l’Artiga
con impresionantes espacios naturales como la (local districts) of Lleida. These include visits to such de Lin, dans les Pyrénées, ou le Canal d’Urgell, dans
Artiga de Lin, en el Pirineo, o el Canal de Urgell, impressive natural spaces as La Artiga de Lin, in the la plaine. Sans oublier le tourisme culturel, avec des
en el llano. Sin olvidar el turismo cultural, con Pyrenees, and the Canal d’Urgell, on the plain. And propositions telles que le Musée de Lleida Diocésain
we cannot forget cultural tourism, with proposals et de la Contrée (l’exposition permanente héberge
propuestas como el Museo de Lleida Diocesano y
such as the Diocesan and Local District Museum environ 1000 objets archéologiques, peintures,
Comarcal, las vivencias históricas del legendario
of Lleida, the historical exploits of the legendary sculptures, objets d’art, etc.), les expériences histori-
explorador Gaspar de Portolà y un paseo por
explorer Gaspar de Portolà, or simply taking a stroll ques du légendaire explorateur Gaspar de Portolà et
los paisajes literarios de territorio a través de sus
through the literary landscapes of the territory in une promenade à travers les paysages littéraires de
mejores novelistas.
the company of its best novelists. territoire avec ses meilleurs romanciers.
DIRECCIÓ I EDICIÓ:
Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida
DIRECCIÓ DE CONTINGUTS:
Juli Alegre, director del Patronat de Turisme; Maricel
Pujol, cap de Gabinet i Comunicació de la Diputació
de Lleida
TEXTOS:
Els seus autors i Serveis de Comunicació Lleida
FOTOGRAFIA:
Els seus autors i arxius del Patronat de Turisme i de la
Diputació de Lleida
FOTOGRAFIA PORTADA:
La pila de Taüll (Patronat de la Vall de Boí)
MAQUETACIÓ:
laGràfica
TRADUCCIÓ:
Malcolm Hayes
CORRECCIÓ:
Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
IMPRESSIÓ:
Anfigraf
Dipòsit legal: L.768.91
© de les fotografies, les il·lustracions i els textos: els
autors. És prohibida la reproducció total o parcial dels
continguts d’aquesta publicació sense l’autorització
de l’editor i dels autors.
Si vols rebre la revista Ara Lleida
on-line ho pots sol·licitar a:
www.aralleida.cat/revista
La revista Ara Lleida entra en aquest número en el món de la realitat augmentada. Per accedir-hi, s’ha de baixar
l’App de mòbil anomenada “Layar” tant per iOS com Android. Una vegada obrim l’App podem escanejar les imat-
ges de la revista que portin el símbol de Layar, i interactuar-hi. Apunta’t a descobrir-ho!
Descarrega’t Escaneja la imatge on hi Descobreix el
REALITAT AUGMENTADA
l’App de Layar ha el logotip de Layar contingut interactiu
4
06
Turisme sostenible,
turisme de futur
20
EL MUSEU DE LLEIDA I
SIXENA: UN RELAT INDESTRIABLE
28
parc del segre: 25 anys
de la seu olímpica
34
ERA artiga de lin, els
jardins d’entrada a l’aneto
42
EL CANAL D’URGELL: LA
MITOLOGIA D’UN CANAL HUMÀ
52
PAISATGES DE NOVEL·LA
64
UN TERRITORI AMB
DENOMINACIÓ D’ORIGEN
76
FESTES MAJORS. ELS
POBLES DE LLEIDA EN ESSÈNCIA
88
GASPAR DE PORTOLÀ, HEROI
DE DOS MONS
96
el 28 premi “pica
è
d’estats” ACONSEGUEIX
LA MILLOR PARTICIPACIÓ
INTERNACIONAL DE LA HISTÒRIA
Turisme sostenible, turisme de futur
Les comarques de Lleida refermen la vocació de convertir-se en una destinació basada
en un turisme de qualitat i enriquidor per al visitant, que beneficiï la població local i
sigui respectuós amb el medi ambienT.
6
Turisme sostenible, turisme de futur
“La natura és inesgotablement sostenible si en tenim cura. És responsabilitat
universal nostra deixar una Terra sana a les futures generacions.”
Sylvia Dolson, naturalista
TEXT: Serveis de Comunicació Lleida, SL Quan parlem de sostenibilitat no només en referim a l’evident necessitat de
FOTOS: Àlvaro Novo, Cal Soldat, Carme Jurado Sayús (Arxiu del Parc Nacional portar a terme una gestió eficient dels recursos naturals i una eficaç protecció
d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici), Consell Comarcal del Pallars Jussà, del medi ambient. El turisme sostenible, tal com remarquen les directrius de les
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pou, Laurent Sansen, Luis Nacions Unides i de l’Organització Mundial del Turisme, passa també per pro-
Miguel Mencía Gutiérrez (Arxiu del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de moure un creixement econòmic inclusiu (que afavoreixi la creació i el manteni-
Sant Maurici), Obaga Activitats, Parc Natural de l’Alt Pirineu, Parc Natural del ment de recursos per garantir la qualitat de vida de la població local), la inclusió
Cadí-Moixeró, Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Projecte Geo- social (que permeti la plena ocupació de tots els veïns) i la preservació dels valors
parc Conca de Tremp Montsec, Sebastià Tamarit, Tomàs Cusiné SL culturals, de la diversitat i del patrimoni (que asseguri la salvaguarda de totes
i cadascuna de les expressions socials i culturals del territori, siguin materials o
immaterials).
L’anomenada Cimera del Clima, celebrada recentment a París i en la qual dos-
cents països van signar un històric acord de reduir l’escalfament global provocat Des de fa ja molt temps, el sector turístic lleidatà ha fet una decidida aposta per
per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, va establir que calia portar la lluita la gestió sostenible del turisme que beneficiï no només el visitant i el turista sinó
contra el canvi climàtic a tots els nivells, des de les grans decisions d’abast mundi- també la població i l’economia locals. Es tracta d’apostar per una sostenibilitat no
al a les petites accions desenvolupades a escala local. Aquesta important trobada entesa com un producte més sinó com una filosofia general de gestió del turis-
internacional ha coincidit, a més, amb la designació del 2017 com a Any Inter- me, present en totes les actuacions i els projectes desenvolupats a les comarques
nacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament per part de l’Assemblea lleidatanes. Una sostenibilitat que impliqui la preservació i conservació del medi
General de les Nacions Unides. i una millora del benestar i la qualitat de vida de la població local, el respecte als
valors culturals i la capacitat d’adaptació de la societat davant els canvis.
Les comarques de Lleida, amb una natura privilegiada —des dels espectaculars
paratges del Pirineu a la sòbria bellesa de les contrades de la plana— i un mag- D’aquesta voluntat per sumar els esforços del sector privat i de les administraci-
nífic patrimoni cultural i humà, han apostat des de ja fa anys per la sostenibilitat, ons públiques implicats perquè l’ecoturisme esdevingui una oferta de prestigi i de
especialment pel que fa a un dels seus principals motors econòmics, el turisme. referència neix l’anomenada Taula d’Ecoturisme promoguda per la Direcció Ge-
La progressiva sensibilització de tots els sectors implicats —les empreses, les Ad- neral de Turisme de la Generalitat de Catalunya, de la qual forma part el Patronat
ministracions, la comunitat local i, per suposat, els propis turistes— s’ha traduït de Turisme de la Diputació de Lleida. L’objectiu principal de la taula és treballar
en diverses iniciatives i estratègies que tenen un denominador comú: la necessitat amb la màxima cooperació i coresponsabilitat pública-privada en la millora de la
d’assolir una gestió i un desenvolupament sostenible. competitivitat ecoturística del territori en tots els àmbits.
Les excursions a peu, a cavall o en BTT, una forma relaxada de conèixer les comarques lleidatanes.
88
ELS ESPAIS PROTEGITS
La demarcació de Lleida juga amb un clar avantatge a l’hora d’aplicar criteris de
sostenibilitat: la sorprenent riquesa de paisatges naturals, que té en el territori
del Pirineu i del Prepirineu la seva màxima expressió. Parlem d’un territori bàsi-
cament rural, amb una urbanització relativament escassa i molt concentrada en
certs punts, que permet al visitant descobrir un gran nombre de paratges quasi o
totalment verges. A més, espais protegits com el Parc Nacional —l’únic de Cata-
lunya— d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i
el Parc Natural del Cadí-Moixeró conformen un “triplet” fabulós que cobreix més
de 125.000 hectàrees repartides entre totes les comarques pirinenques lleidata-
nes.
Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici constitueixen la representació més genu-
ïna de l’alta muntanya, única per la majestuositat dels seus paisatges i per la
riquesa de la flora i la fauna que acull. Fou declarat Parc Nacional el 21 d’octubre
de 1955. L’espai natural, repartit entre el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta
Ribagorça i la Val d’Aran i únic Parc Nacional de Catalunya, està sembrat d’avets
i boscos de pi negre centenaris i el reguen gairebé 200 estanys de muntanya,
on troben refugi espècies com l’isard, el gall fer, la marmota i el mític trencalòs.
El Parc Nacional ha rebut la certificació de qualitat de gestió ambiental a escala
europea amb la concessió de les distincions EMAS i ISO 14001, i també disposa
del distintiu Q de qualitat turística que atorga l’Institut per a la Qualitat Turística
Espanyola.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu es va crear el 2003 i se situa al Pirineu Central
català, estenent-se per 15 municipis que pertanyen a les comarques del Pallars
Sobirà i l’Alt Urgell. L’àrea protegida compresa dins la delimitació del parc arriba
gairebé a les 70.000 hectàrees, una extensió que el converteix en el parc natural
més gran de Catalunya; de fet, la seva superfície representa més d’un terç de la
superfície global de tots els parcs naturals catalans junts.
El Parc Natural de muntanya del Cadí-Moixeró es va crear el 1983 per la neces-
sitat de protegir l’àrea de la serra del Cadí. Un dels parcs naturals més grans de
Catalunya, amb una superfície de 41.342 hectàrees, repartides per tres comar-
ques: l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya. A més, és l’espai protegit català amb
Les comarques de Lleida excel·leixen per la bona conservació i la poca urbanització del territori (a la major nombre d’hàbitats i espècies de flora i fauna d’interès europeu (30 en cada
imatge, la Conca de Tremp, amb la col·legiata de Mur en primer terme). cas), d’acord amb la Directiva Hàbitats i Aus de la UE.
Si descendim al Prepirineu, i concretament a la comarca del Pallars Jussà, trobem
espais de gran interès, molts de relativament desconeguts, la qual cosa els fa
encara més atractius a ulls del visitant. En aquesta zona, tenim el Parc Territorial
Collegats-Terradets, que engloba racons singulars com el congost de Mont-rebei,
els estanys de Basturs, la Reserva de Caça de Boumort, la Vall Fosca o la zona de
la Terreta. La Reserva Nacional de Caça de Boumort es va crear l’any 1991 amb
la finalitat de protegir, fomentar i aprofitar les espècies animals que hi habiten en
estat salvatge i de preservar els ecosistemes als quals pertanyen. L’espai té una
extensió de 13.097 ha, repartides entre diversos municipis de l’Alt Urgell, el Pa-
llars Sobirà i el Pallars Jussà.
Especialment remarcable, pel seu caràcter únic, és el congost de Mont-rebei, un
espectacular espai natural d’unes 600 hectàrees adquirit per la Fundació Cata-
lunya-La Pedrera el 1999 amb l’objectiu de preservar els seus valors naturals i de
paisatge. Format pel riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec,
constitueix l’únic gran congost de Catalunya que es manté pràcticament verge.
Està travessat per un camí excavat a la roca que permet gaudir d’una manera
molt singular d’aquest indret, amb parets que arriben a assolir més de 500 me-
tres de caiguda vertical. Els seus accessos, que inclouen un pont penjant metàl·lic
Els esforços de les Institucions per preservar el patrimoni natural han anat de la mà amb les actua-
i unes vertiginoses passarel·les de fusta, no són aptes per persones amb vertigen.
cions per recuperar el patrimoni monumental, com el Castell de Llordà.
El Parc Natural del Cadí-Moixeró és l’espai protegit català amb major nombre d’hàbitats i espècies de flora i fauna d’interès europeu.
L’EMBLEMÀTIC ESTANY D’IVARS I VILA-SANA
També les comarques de la plana, amb una idiosincràsia més agrícola, amaguen El Consorci que gestiona l’estany, creat el 2002 per iniciativa del Consell Comar-
petites joies naturals, com l’Estany d’Ivars i Vila-sana, a la comarca del Pla d’Ur- cal del Pla d’Urgell, està presidit per la Diputació de Lleida, amb la participació del
gell, un paratge que —a més del seu valor biològic— té el mèrit afegit de ser un propi Consell Comarcal, dels ajuntaments d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, la Generali-
espai recuperat. Dessecat en el seu dia per guanyar terres de cultiu, una iniciativa tat de Catalunya i la Universitat de Lleida.
institucional va permetre reomplir l’estany ara fa 8 anys i ressuscitar d’aquesta
manera una àrea natural de gran importància, sobretot pel que fa a l’ornitologia, Però la tasca per preservar els tresors naturals de les comarques meridionals de
amb més de 240 espècies d’aus registrades, i un lloc d’escala de moltes aus mi- Lleida no s’ha limitat a la recuperació de l’estany. Així, l’Associació Leader de
gratòries. Ponent ha creat la nova marca turística Espais Naturals de Ponent per promocio-
nar i donar a conèixer deu espais naturals protegits a les comarques de les Gar-
L’espai natural, que és l’estany interior més gran de Catalunya, té 126 hectàrees rigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la zona sud del Segrià com ara l’aiguabarreig del
de superfície inundada. La seva rica fauna i flora, i la qualitat estètica de la con- Segre-Cinca, els secans de Mas de Melons-Alfés, els secans del Segrià i Utxesa, la
trada, han convertit l’estany en un atractiu turístic de primer ordre i en un im- serra de Bellmunt-Almenara, els secans de Belianes-Preixana, els Plans de Sió, els
portant dinamitzador econòmic de la comarca. La recuperació de l’Estany d’Ivars Bessons, la vall de Vinaixa i les muntanyes de Prades-Serra de la Llena. Aquests
i Vila-sana és, doncs, un exemple ben clar de l’aposta de la demarcació per un indrets destaquen per la seva riquesa natural, amb una gran varietat de flora,
turisme sostenible basat en la posada en valor del seu patrimoni històric i natural. diversitat d’espècies animals i d’ocells i l’excepcionalitat dels seus paisatges.
L’Estany d’Ivars i Vila-sana, a la comarca del Pla d’Urgell, és l’estany interior més gran de Catalunya. Els estanys constitueixen un dels trets característics de la natura salvatge del Pirineu lleidatà.
LA SOSTENIBILITAT, TOT L’ANY
Abans ja hem comentat que l’assoliment d’un model de turisme sostenible és
un objectiu que implica tots els àmbits d’activitat i tots els agents del sector,
començant per la població local, principal interessada en preservar el patrimoni i
els valors socials, econòmics i culturals del territori. Però les empreses turístiques
també tenen, lògicament, un paper important en aquest procés. Així, les més de
200 firmes dedicades a oferir propostes d’esports d’aventura i turisme actiu a les
comarques de Lleida, des dels mesos de primavera fins a la tardor, han anat pro-
fessionalitzant-se i adaptant les seves estructures a la normativa vigent relativa a
la preservació del medi ambient. Tal com afirma el responsable d’una d’aquestes
empreses, ”l’objectiu és que el visitant s’endugui a casa una experiència irrepeti-
ble, però que deixi aquí el paisatge exactament tal com l’ha trobat”.
També a l’hivern, durant la temporada d’esquí, es va imposant aquesta filosofia.
La Reserva de Boumort permet gaudir d’experiències tan singulars com escoltar la brama del cérvol. A les modalitats ja per se més respectuoses amb l’entorn, com l’esquí nòrdic,
l’esquí de muntanya o les raquetes de neu, s’afegeixen les millores de les esta-
cions d’esquí alpí destinades a fer més eficients les instal·lacions (instal·lant, per
exemple, sistemes per augmentar la capacitat de producció de neu aprofitant les
hores de fred i reduint el consum energètic).
Parlar de sostenibilitat és parlar també de turisme científic —amb propostes
ambicioses com el Centre d’Observació de l’Univers d’Àger al Montsec, el Mu-
seu de la Conca Dellà o el Museu Dinosfera de Coll de Nargó—, de turisme
ornitològic (les comarques de Lleida són una àrea excepcional per al birding, ja
que concentren la major part de la diversitat d’ocells que existeixen a Catalunya,
distribuïts en un ampli territori i per tota una tipologia ambiental que abasta des
dels Pirineus fins a l’Aiguabarreig de l’Ebre, el Cinca i el Segre) i, per suposat, per
al turisme cultural. En aquest darrer àmbit, esdeveniments com la inclusió de les
falles del Pirineu (cal destacar-ne les de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Pa-
llars Jussà, així com la Crema deth Haro de la Val d’Aran) a la llista del Patrimoni
Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco ha donat un gran impuls a la
El turisme sostenible garanteix la preservació de la cultura i les tradicions, com la festa de les falles. conservació i el rellançament d’aquest originalíssim ritual secular.
10