Obra profana : Apologies, València 1545

443 Pages·2001·5.77 MB·Spanish

by  Joan Baptista Anyes

Obra profana
Apologies, Valencia 1545
Obra profana
Apologies, Valencia 1545
Introducció d'Euliüa Duran
Edició del text Uatí i
traducció catalana de Martí Duran i Mateu
UNTVERSIDAD NACIONAL
DE EDUCACI~NA DTSTANCU
BARCELONA 2001
Aquesta publicació ha disposat
del suport econbmic de la
Universitat de Barcelona
Han col.laborat en l'edició d'aquesta obra els senyors
Eduard Ripoll i Albert Corbeto
Reial Academia de Bones Lletrer
Ci Bisbe Caqador, 3 - 08002 Barcelona
Tel. i fa: 93 310 23 49
Universidad Nacional de Educación a Distancia
Disseny de la coberta: Celia Mirete
Revisi6 de proves: Albert Corbeto
11-liistració de la coberta: marca ~ipograficad e l'impressor Joan Mei
Primera edició: marG de 2001
Dipbsit legal: L-7-2001
ISBN: 84-922028-4-X
Imprhs a Arts Graíiques Bobala, S. L
-
Ci Sant Salvador, 8 25005 Lleida
Introducció ................. ........... .. . . . .. .. .. . . . . . . ...... .. . . . .. . . . . . .... .. . . .. ...
...
fndex de I'obra ......................
1. Les Apologies
. .
Preliminars ... .. . . . .. . . ...... .. .. . . . . ... .. . ..... . .. . . ....... .. . . . . . ..... .
,, , , ,,
Primera Apologia ..................... . ...... .. ........................
Primera part sobre 1 ántiga felicitat de la ciutat i reg-
. .
ne de Valencta ........................... .. ...........................
Segona pari en favor dels cavallers i ciutadans hon-
rats contra els pkssims tirans de la facció agerma-
nada .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... .. . . . ..... . .. .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
,
La tercera part conta la batalla de Sagunt i l'íncli-
ta victoria de l'invictíssim Alfons, duc de Sogorb ..
Segona Apologia en lloanca del Marques de Cenete
Primera part en lloanca del Marqu&s de Cenete ...,.
Segona part en defensa dels cavallers i en contra
dels agemanats facciosos
Tercera part: esmenta punt per punt els mais que
feren els agemanats ... .............,.
Tercera Apologia a favor i en contra de les aus .......
11. Vkia
En defensa dels nebfits agarens ....
Elegies consolatories per la malaltia de l'arquebisbe
de Vale\nci.a .. .................................. .... ..............................
Col.loqui de Pasquí i Gonari ...................... .. ............
Poemes fúnebres
.
Apendi.x ... .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ...... .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . .... .. . . . . . . . . ..
fndex de noms
Introducció
La primera meitat del segle XVI fou per a Valencia un
penode intranquil dominat per la cruent revolta social de les
Gerrnanies (15 19-15 23). Aquesta revolta pot ser considerada com
una veritable guerra civil, ja que enfronta la noblesa i i'aristocrh-
cia ciutadana (ciutadans honrats) arnb els menestrals. Perb les
posicions i les actituds no sempre foren ben definides i coherents
arnb el bando1 corresponent i no fou estrany que part de la
noblesa es trobés en una situaci6 ambigua entre els dos fronts.
D'altra banda, el període de la postguerra no fou només difícil
i repressiu envers els perdedors -els menestrals-, sin6 també
per al bando1 vencedor, suspecte igualment d'infidelitat al rei.
Aquest temor i la subsegüent necessitat d'autojustificació per
part de les autoritats locals i la noblesa fou la causa de la publi-
caci6, fins els anys quaranta, de bon nombre d'obres laudatories
i justificatives de la conducta i les gestes d'alguns nobles durant
la guerra, que aquests encomanaren a diferents escriptors, no-
taris, professors universitaris, eclesiastics, redactors del m6n de
I'edició, cronistes i humanistes en general. Eren obres clarament
apologetiques i antiagermanades. Cobra que ara publiquem
pertany a aquest genere.
Totes les obres que comentem s'insereixen, amb mis o
menys fortuna. en les caracteristiques de i'humanisme catala,
tan lligat a l'humanisme napolita. Cal recordar en aquest sentit
que, a diferencia de l'humanisme florentí i, en general, del del
nord &Italia, interessat primordialment a l'estudi filolbgic dels
textos classics (depuració dels textos, edició crítica d'aquests i
comentans), el napolitanocatala es decantava més per la imi-
tació literaria classica en poesia neollatina, per la historia, per
la filosofia i per la teologia. Era, doncs, menys filolbgic que no
EULALIA DURAN
l'italia i potser el casteila d'Alcala, pero no per aixo el podem
considerar menys humanístic (pensem si no en la figura de Joan
Lluís Vives). Joan Baptista Anyés podria ser considerat com un
clar exemple d'aquest tipus poeta-tebleg humanista propugnat
pel professor de la universitat de Valencia Joan &gel i Gonsales.'
Les obres de l'humanisme tarda catala foren escrites en
els tres idiomes aleshores habituals: en catala, en castella -l'idio-
ma cortesa- i en llatí, llengua universal i prestigiosa quan hom
volia donar al text un sentit universal. Era freqüent que s'utilit-
zés el llatí per a obres serioses. teologiques, i el vulgar (catala
o castella) per a obres més populars o que pretenien una difusió
més amplia. L'idioma comportava així, sovint, un registre propi:
el cas de Joan Baptista Anyés és també un bon exemple d'es-
criptor bilingüe catala i Ilatí.
Cobra catalana d'Anyés, popularitzant i seguidora de Roís
de Corella, és ja coneguda i ha estat editada modernament."~,
pero, practicament desconeguda la seva obra religiosa i profana
escrita en llatí, que fou publicada en vida de l'autor. La present
edició vol oferir al lector l'obra profana, de caire polític, d'entre-
teniment o circumstancial. Aquesta dóna a consixer, ben segur,
un aspecte molt diferent -i complementari- del valor literari de
l'obra de Joan Baptista Anyés.
L'autor
Joan Baptista Anyés3 nasqué a Valencia el 30 de marc de
1480 i hi mori el 6 d'agost de 1553. Era d'una família originaria
de Genova per part de pare. La seva avia Maria Gabriela ingressa,
de vídua, al convent de Santa Clara de Valen~iaT.~en ia un germa,
1. J. Alcina, Juan Ángel y González y la ~Sylvad e laudibus poeseos (1525)~.
Barcelona, 1978.
2. M. Cahnei: Joan Baptista Anyes. Obra catalana, Barcelona, 1987.
3. Darreramenl el cognom ha estal Lambé escriL sense accenl, -Anyesn. pero I'origen
genoves del cognom (Agnesi) aconsella accentuar la «e».
4. Anyés li dedica una composició en Ilatí, Piunz firidunzque Rosetum i posterior-
rneriL la torna a dedicar al duc de Gandia Francesc de Borla, per tant entre 1543
i 1551. Quedh manuscrita i forma pair del llibrc XTIT del scu volum Panrhalia.
(loan Bapiislrr Anyés. Obra calalana. a cura de M. Cahner, Barcelona, Curial. 1987,
p. 15).
J. B. Anyés quan era jove, vers l'any 1535.
Detall del retaule del Baptisme de Jesús de Joan de Joanrs (Joan Massip).
que es conserva a la catedral de Valencia.
EULALIA DURAN
Joan Baptista Teodor Anyés, que mon el 1516 quan tenia dotze
anys.j Vers 1496, als setze anys, degué iniciar els estudis d'hu-
manitats a l'Estudi General de Valencia quatre anys abans que
aquest aconseguís el títol d'universitat; es doctora en teologia
i tingué com a professor el mestre en teologia Joan Bayami.&
Fou ordenat sacerdot. Abans del 1518 el comte &Oliva Serafí
de Centelles7l i encarrega l'educació del seu nebot i hereu Fran-
cesc Gilabert de Centelles8 Passa aleshores a residir al palau
comtal &Oliva i, des de Ilavors, estigué vinculat estretament als
Centelles. El seu deixeble Francesc mantindria amb Anyés una
relació molt estreta, que continua i s'accentua quan esdevingué
comle el 1536 arran de la mort del seu oncle. Durant la Guerra
de les Germanies (1519-23), Anyés es troba dividit entre la seva
fidelitat a la noblesa i la comprensió per la causa agermanada:
no pas endebades era parent d'alguns dels dirigents revolucionans.
El 1538, per manament del nou comte &Oliva Francesc Gilabert
de Centelles, emprengué la catequització dels moriscs de la val1
d'Aiora, vassalls del comte. L'any següent obtingué, gracies a
aquest, un benefici a la seu de Valencia. Es retira a viure al
cami de Morvedre, als afores de Valencia, prop del monestir de
monges agustines calcades de Sant Julia. Allí escriví bona part
de la seva obra, publicada a Valencia a despeses del seu fidel
deixeble.
Anyés no va pertanyer propiament al món universitari
valencia d'una manera professional, perb sí que mantingué un
contacte estret amb professors universitaris. Dedica un poema
al professor de retbrica ~conreadord e les muses gregues i
5. Anyis li dedica un poema en llatí amb motiu de la seva mort, que fou publicat
al volum de les Apologies. Vegeu mis endavant.
6. Joan Bayarri fau un dels primers examinadors a les facultats d'arts i teologia
de la Universitat. Comen@ ensenyant Sagrada Escriptura el cun 1500-1501 i, des-
pres, des del curs 1501-1502 al 1508-1509, la segona catedra de trologia. Es jubila,
ja ve11 i malalt, el 1511. J. Gallego i Amparo Felipo, Grados concedidos por la
universidad. .., Balmesiana, Barcelona, 1983, p. 22.
7. Serafí de Centelles, segan comte &Oliva. havia pres part a les campanyes de
Feilan ii a Napols i tindria una actuació destacada durant les Germanies. Poeta
i mecenes, Gil Polo rinclogui entre els poetes valencians en el seu Canlo de Tuna.
8. Francesc Gilabert de Centelles era íill de Quenibí de Centclles, gema de SeraH.