Nou Testament Grec Català

2022·12.5 MB·Catalan

by  Ministerio Apoyo Bíblico

NOU TESTAMENT
INTERLINEAL
Grec - Català
Traducció dels manuscrits Bizantins [ Text Majoritari ]
Una traducció literal vocable per vocable, amb sinònims compostos

Harmonitzat lingüísticament

1ª EDICIÓN
© Realizado por la Iglesia en Salta - Argentina

Any 2022
Copyright: CRÉDITOS - BASADOS EN LA OBRA INTERLINEAL CON ISBN:
Copyright: CRÈDITS - BASSATS A L'OBRA INTERLINEAL AMB ISBN:

- Texto griego: CRÉDITOS
Fuente del texto mayoritario: De dominio público. No tiene copyright Cotejado con: http://unbound.biola.edu/
Fuente del Textus Receptus (1550) de Robertus Stephanus: Libro fotografiado de dominio público. No tiene copyright

- Texto español: CRÉDITOS
Traducción interlineal: Tiene Copyright Traductor / Editor: Santiago Montaño ISBN 978-987-29221-0-8
Salta - Argentina

- Text català: CRÈDITS
Colaboracio especial de:
- Dr. Josep Clusa
- Pablo Benet Lopez
- Maximiliano Laura
- Josep Manel Suari Pellicer

(MAB 2022) Revisión realizada por la Iglesia en Salta - Argentina mediante el Ministerio APOYO BÍBLICO
PREFACI

Desenvolupament:

Revisat amb les Obres següents:

- Text Bizantí: Text Majoritari dels manuscrits del segle VIII al XIII
- Textus Receptus de Robertus Stephanus 1550 (Stephens - Robert Estienne)
- Diccionari Clàssic VOX Grec - Espanyol 18a Edició 2001 (de José M. Pabón d'Urbina)
- Concordança Grec - Espanyol de SBL
- Diccionari Strong del Nou Testament Grec - Espanyol 2008
- Diccionari de codis morfològic Robinson
- Diccionari W.E. VENI del Nou Testament (1990)

Notes preliminars:
Aquest treball és resultat de la tasca d'un grup cristià independent que no pertany a cap religió o institució religiosa denominacional
o ecumènica, ni forma part d'alguna societat bíblica.
Aquest grup cristià, lliure de doctrines preconcebudes i d’exegesis religioses o exegesis teològiques actuals, s'ha esforçat des de
l'any 2004 amb oració i una profunda anàlisi del grec koiné, per tal d’assolir un text interlineal grec espanyol (i ara català) pur, usant
com a plataforma de traducció la font bizantina, coneguda també com a Text Majoritari/Bizantí.
És important també destacar que els revisors d'aquest treball no comparteixen les maneres de l'actual tasca de les societats
bíbliques, per les tantes evidències mostrades contra la seva parcialitat religiosa en la traducció del text, també per la seva
parcialitat doctrinal, i sobretot per la seva política ecumènica; A més perquè ha fet servir les Escriptures com a mitjà per a
l'enriquiment il·lícit.
Referències auxiliars: "/" "( )" "[ ]"
Aquesta Primera Revisió Català MAB 2022 és traduïda de la segona edició MAB 2012.
En aquesta obra s'han ampliat els sinònims i les referències per assolir una millor interpretació de la traducció literal vocable per
vocable del text bizantí, harmonitzant els gèneres de les paraules i verbs en mode infinitiu i també separat mitjançant barra "/" de
la forma gerundi composta per permetre al lector identificar l'arrel de les paraules gregues i la seva composició lingüística de la
morfologia dels verbs grecs.
A més, algunes referències entre "( )" que indiquen una interpretació racional o lògica perquè el lector entengui la referència de
certs paràgrafs segons el descrit anteriorment.
Els "[ ]" s'han fet servir per a certes explicacions necessàries en la interpretació de la traducció
També l'assignació "no forma part del text majoritari" quan el verset no és entre els textos bizantins.
Sobre la Traducció:
Aquesta traducció s'ha realitzat mantenint com a plataforma el grec koiné i com a suport auxiliar el grec clàssic.
És important destacar que la traducció s'ha realitzat de manera directa del grec a l'espanyol i no s'ha tingut necessitat d'usar altres
idiomes ponts com l'anglès (com és el cas de la majoria dels diccionaris teològics grecs actuals que es van traduir del grec a
l'anglès i de l'anglès a altres idiomes).
També s'ha resolt sostenir com a prioritat el valor de certs vocables tradicionals per a una millor interpretació doctrinal, com ara;
Les paraules: "fe", "paciència", "salvació", "Església", "resurrecció" i moltes altres.
A més, s'han insertat algunes equivalències harmonitzades a les preposicions i formes adverbials per mantenir el dinamisme de la
interpretació.
Paral·lel a aquesta obra es poden fer servir el diccionari de grec clàssic VOX, com també els diccionaris VINE, Strong, Codis
morfològic de Robinson, o una concordança grega que us ajudaran a comprendre l'ús apropiat dels vocables traduïts.
3
OBSERVACIONS GENERALS
RESPOSTES A PREGUNTES FREQÜENTS:

Què és el grec clàssic, el grec koiné i el grec modern? Quina diferència hi ha entre ells?

- El grec clàssic: És un idioma que pertany a la família de llengües indoeuropees (Jafecita); Puntualment és el grec antic, culte,
pur, ben parlat i utilitzat pels filòsofs hel·lens i el utilitzat en obres literàries gregues com les d'Homer i Plató.
El grec clàssic és un idioma flexiu, conté una àmplia gamma d'expressions mitjançant vocables arrels, juntament amb prefixos i
desinències. Aquest idioma ha estat de gran influència per als altres pobles en temps dels imperis.
Actualment no se'n parla, però és motiu d'estudi a moltes universitats seculars per interpretar obres literàries de les antigues
cultures.

- El grec koiné: koiné significa comú o senzill. Aquest llenguatge és una variant del grec clàssic que actualment tampoc no es
parla.
Aquest és un llenguatge que s'havia estès des dels anys 330 aC per mitjà d'Alexandre el Gran i s'ha fet servir fins al 500 dC a tots
els pobles sotmesos per l'imperi grec i es va sostenir durant tot l'imperi romà com a llengua internacional.
El grec koiné ha estat un idioma intel·ligent utilitzat com a base d'expansió per a les relacions internacionals de l'imperi, d'aquí el
derivat "koiné" o "comú per a tots". Una referència bíblica d'aquesta afirmació es pot veure a Joan 19:19-20 en el títol capçalera
amb què van crucificar el Senyor Jesús que va ser escrit en hebreu, en grec koiné i en llatí.
El que és interessant d'aquest llenguatge és que permetia el sorgiment de diversos dialectes basats en la llengua grega.
El que ens interessa és el grec koiné àtic-jònic que va ser l'idioma amb què els apòstols jueus, els germans de Jesús i Lluc han
escrit el Nou Testament. Aquests jueus que van creure en el Senyor Jesucrist, sent semites, no van difondre el seu idioma hebreu,
ni l'arameu, ni el grec clàssic, sinó el grec koiné, perquè aquest llenguatge era ideal per expressar amb precisió la subtil complexitat
de la Veritat de la doctrina del Senyor Jesucrist. Aquests homes inspirats per l'Esperit Sant ens han deixat com a llegat mitjançant
el grec koiné el testimoniatge de la Veritat.

És important destacar que l'antiga escriptura en grec koiné era una escriptura correguda, sense separació entre vocables, sense
signes de puntuació, sense accents i sense titlles.

- El grec modern: Aquest és l'idioma que parlen actualment els grecs, una llengua rica, ben estructurada i que deriva del
desenvolupament evolucionat del grec koiné. Després del segle V al grec koiné se li van afegir trets fonètics, i un acreixement en
el lèxic i en la gramàtica, formulant un sistema de puntuació, accents i titlles. Des d'aleshores el grec koiné passà a ser un grec
medieval més ben estructurat i interpretatiu i d'allà un grec bizantí, que es coneix també com a grec cursiu per usar-se un grec
minúscul que ocupava menys espais i era alhora més ràpid d'escriure i fins i tot en certa manera una escriptura més elegant que
posteriorment va anar evolucionant més per desembocar al grec modern.

- Sobre l'obra
D'acord amb el que hem exposat anteriorment, recordem que en el grec koiné es desconeixen completament els signes de
puntuació, els accents i les titlles.
El lector ha de saber que els manuscrits originals (MSS inexistents) es van escriure en grec koiné majúscul, tot de corregut, sense
deixar espai entre paraules, i en molts casos amb vocables simplificats; En els darrers 200 anys s'han trobat pergamins i porcions
de manuscrits del NT pertanyents als primers segles amb aquestes característiques. Però posteriorment amb l'evolució del grec
koiné al grec medieval o bizantí (grec cursiu), les còpies dels manuscrits van patir també aquests canvis, per això els manuscrits
del Nou Testament a partir del segle VII cap endavant es van escriure amb un grec bizantí, és a dir, amb un grec koiné afectat per
un sistema de puntuació, accents i titlles sense que això afectin el vocabulari dels mateixos i que tenien com a objectiu assolir un
text millor estructurat amb una millor presentació, aquests signes s'han afegit també per accelerar la interpretació , però el que cal
destacar és que en fer-ho han deixat un text amb certes “pre-interpretacions”.
Per tant, cal entendre que els signes de puntuació no són neutrals sinó interpretatius (són interpretacions).
Per aquestes raons en aquesta obra s'ha resolt treure els accents i titlles, deixant un "text neutral" el més proper possible al text
original en koiné, donat per fet que els signes són una invenció moderna i que la majoria imposen una certa interpretació que afecta
el text bíblic.

Què és el Text Bizantí o Text Majoritari?
El "Text Bizantí" o "Text Majoritari": És la designació general per al conjunt de nombrosos manuscrits del Nou Testament (mss. en
grec cursiu) escrits en un grec medieval de petites i elegants lletres en estil corregut amb signes de puntuació, accents i titlles. És
per aquesta raó que se'ls anomena també "Text Bizantí" perquè fa referència que els manuscrits es van escriure al llarg de l'imperi
asiàtic (balcànic) bizantí, entre els segles VII al XII, en un grec cursiu medieval en senyal de demostració del triomf de l´idioma grec
sobre llatí.
Aquests manuscrits daten majoritàriament des del segle VIII al XII i és el producte de molts escriptors cristians de parla grega i de
les escoles bizantines que no estaven d'acord amb la política religiosa que manipulés les Escriptures. Amb l'objectiu de preservar
el Nou Testament en la seva llengua original (grega), van fer les seves còpies de manuscrits uncials amb gran cura del text que
sempre havien tingut els cristians (mss. uncials koiné) distribuïdes per Àsia Menor i arreu del que és conegut com l’imperi Bizantí
(Rimà d’Orient), van preservaven aquests manuscrits i estaven contínuament transcrivint-los.
Actualment es compta amb una documentació d'aproximadament uns 5.000 manuscrits (i d’altres que estan protegits per qüestions
de seguretat) i és en volum testimonial, la més gran evidència textual, sobre qualsevol altra obra literària, per aquesta raó rep el
nom de "majoritari" per la quantitat d'evidència històrica que la donen suport.
Alhora, és molt important destacar que aquests manuscrits en conjunts tenen una coincidència entre si d'un 93% i un 95% si es
redueix a la meitat, i en els millors representants la concordança entre manuscrits és del 98-99%. En molts casos la manca de
coincidència no és deguda a modificacions textuals sinó més aviat que certs manuscrits tenen llacunes (espais en blancs per
completar) o certes interpolacions interpretatives. No es pot dir el mateix dels manuscrits minoritaris (textos com el còdex Sinaític i
còdex Vaticà), que en conjunt no superen els 230 documents i que si bé estan escrit en un estil més antic (mss. uncials koiné), no
aconsegueixen a tenir un 65% de coincidència entre ells mateixos i en molts casos estan amb visibles les esmenes, ratllades i les
interpolacions. Cal destacar també que les procedències d'aquests manuscrits provenen de monestirs d'Egipte i que discrepen
notablement amb els manuscrits orientals bizantins (recordant que el desenvolupament del cristianisme ha començat a la península
balcànica d'Àsia Menor).

Els revisors d'aquesta obra estan plenament convençuts d'acord amb les evidències històriques i amb les múltiples diferències
respecte al Text Minoritari, que L'AUTORITAT FINAL PER AL NOU TESTAMENT ÉS EL TEXT MAJORITARI i que tot cristià té
dret a conèixer-lo malgrat el menyspreu de les actuals societats bíbliques.

- Sobre l'obra
Sens dubte, el Text Majoritari/Bizantí és l'obra literal més precisa pel que fa al copiat grec de manuscrits del Nou Testament de les
Escriptures, que per molts segles ha estat l'única base Escriptural respecte al Nou Testament proveïda per a l'Església i que a
partir de mitjans del segle XIX ha estat menyspreada i suplantada pel Text Minoritari/ Eclèctic: Còdexs Sinaític, Vaticà, entre d’altres
manuscrits de baixa qualitat.

Què és el Text Minoritari?
Es diu Text Minoritari al conjunt de manuscrits uncials (mss. uncials koiné majúsculs), que no superen en nombre els 230
documents i com ja hem dit abans no arriben a tenir una coincidència del 65% en si mateixos i que molts erudits han qualificat
aquest text com a deficient per a qualsevol traducció bíblica. Tot i això, les societats bíbliques els han imposat com a patró de
traducció per sobre del Text Majoritari.
El Text Minoritari està compost bàsicament per tres còdexs: El Còdex Vaticà suposadament trobat l'any 1481, més el Còdex
Alexandrí que es va donar a conèixer després del 1628 (el qual, en els Evangelis representa el text majoritari, però en la resta del
seu text és el crític) i el Còdex Sinaític trobat el 1844, que influenciat pels Concilis ecumènics i reunions del Vaticà, al segle XX,
(anys 1962 al 1970, posteriorment Joan Pau II amb Kurt Aland fins al 1993) van imposar aquesta compilació com a base de
traducció per a les bíblies del segle XX.
És important destacar que el Text Minoritari discrepa en unes 7580 variants respecte al Text Majoritari, en molts casos paraules
tretes, paraules afegides, paraules canviades de lloc i moltes omissions. Amb un suport evidencial minoritari que fa legítim el seu
qüestionament a nivell acadèmic

- La influència de les Societats Bíbliques:
Lamentablement, des de fa 100 anys, les societats bíbliques actuals, influenciades per l'ecumenisme religiós (que pretén associar
totes les religions a la influencia del Vaticà en la majoria de cassos, i que per tant cal desestimar), han deixat de banda el Text
Majoritari per imposar, manipular, monopolitzar i mantenir el control de la impressió de les bíblies basades en el Text Minoritari.
El cristià mitjà possiblement ignora per complet que l'incoherent Text Minoritari és la font amb què s'estan formulant les noves
versions que actualment s'escampen mundialment (LBA: Bíblia de les Amèriques, NVI: Nova Versió Internacional, DHH: Déu Parla
Avui, LPD: Llibre del Poble de Déu, VR, TNM: Traducció Nou Món, BLA: Bíblia Llenguatge Actual, entre moltes altres en el cas
castellà, però que semblantment passa amb les versions en català com la IBEC i BCI: Bíblia Catalana Interconfessional, versions
que sí bé manté notes amb el text majoritari, la seva base és el text minoritari).

- Sobre l'obra:
Donades les referències anteriors, el propòsit d'aquesta obra és mantenir i assolir per a tots el Text Majoritari portat a un grec koiné
amb una traducció vocable per vocable totalment independent de les influències teològiques actuals, independent de les societats
bíbliques i totalment aliena a les influències del Text minoritari.

Què és el Textus Receptus?
L'expressió en llatí Textus Receptus significa Text Rebut.
El Textus Receptus és el títol a diverses obres literàries impreses en grec del Nou Testament de les Escriptures, producte de
l'esforç de molts homes que tenien el propòsit d'establir un patró de traducció i declarar-lo com “l'autoritat final” del Nou Testament.
I B I - Ministerio APOYO BIBLICO 5
Aquests homes s'han encarregat d'ajuntar, analitzar i revisar els manuscrits bizantins (mss. cursius bizantins) que s'han tingut a
l'abast en aquells temps.
Val a dir que, el Textus Receptus procedeix o va ser elaborat sobre la base del Text Majoritari, però que lamentablement ha patit
la influència religiosa d'aquells temps, tot i que en poca mesura. Per aquesta raó, irònicament davant la diversitat de revisions fetes
sobre la mateixa obra en tan poc temps, en les quals es verifiquen diverses correccions, la dificultat rau en que, fins ara hi ha
discrepància per determinar quin d'ells s'hauria de considerar veritablement com el Text Rebut o l'autoritat final del Nou Testament.

Els revisors d'aquesta obra consideren fal·lible el fet de considerar el Textus Receptus com el Text Rebut per tots i per la mateixa
raó considera fal·lible que el Textus Receptus sigui l'autoritat final del Nou Testament. Cal considerar el Textus Receptus com un
gran testimoni històric del Text Majoritari, però no absent d’alguns pocs errors, menys del 2% del text complert.

Història resumida del Textus Receptus
El primer a prendre la iniciativa de formular un text patró basat en el Text Bizantí va ser Desideri Erasme de Rotterdam (1469-
1536), un holandès humanista, que va recopilar uns cinc manuscrits del text bizantí i que en poc temps va acabar i va presentar la
seva primera edició al 1516, però que posteriorment va treure quatre edicions més (1519, 1522, 1527, 1535). La seva segona
edició de l'any 1519 va ser utilitzada per Luter per traduir del grec a l'alemany, la versió del qual es coneix com "La Bíblia de
setembre".

Entre altres, l'obra de major influència va ser la de Robertus Stephanus (1503-1559), conegut també com a Robert Estienne, que
va realitzar diverses edicions, les primeres dues (el 1546, 1549) va seguir el text grec de la quarta edició d'Erasme, revisant-la amb
l'edició Complutense. La tercera edició de l'any 1550 és la més coneguda i és aquesta la que molts erudits consideren com el
Textus Receptus. L'any 1551 Robertus va afegir una numeració en versicles a la seva obra.

Posteriorment Abraham Elzevir (1592-1652) va publicar la seva edició el 1633 amb la inscripció "Textum ab omnibus receptum"
(Text rebut per tothom) i que no gairebé difereix de l'obra de Robertus Stephanus.

Aplicació del Textus Receptus
El Textus Receptus s'ha fet servir com a patró grec del Nou Testament o plataforma de traducció per a moltes bíblies en molts
idiomes. Entre les traduccions conegudes, Casiodoro de Reina l'any 1569 va treure la seva primera edició al castellà, revisada el
1602 per Ciprià de Valera. Posteriorment s'han realitzat revisions d'actualització lingüística l'any 1862, fins que Societats Bíbliques
en va prendre el control, fent les revisions 1909 i 1960. Tanmateix, no es pot dir el mateix de les versions posteriors a aquestes
que han patit la influència religiosa i s'han barrejat amb el Text Minoritari (RV1972, RV1989, RV1995, RV2000).

En el cas de la llengua catalana, al 1290 el rei Alfons III d’Aragó i comte de Barcelona, va encarregar al jurista Jaume de Montjuïc
una Bíblia en català, la secció dels 4 Evangelis es denominada el Còdex de Palau, però la traducció fou d’una versió en francès i
no des del grec original. Al 1478 s’imprimí, en valencià, la coneguda Bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer, el qual la traduí del llatí
al valencià.
Algunes traduccions de porcions de les Escriptures memorables foren la del sacerdot valencià Lluís de las Torres qui traduí els
Evangelis del grec al “menorquí” i amb ajut de la Reina Valera i la Vulgata. També al 1832 a Londres es va imprimir Lo Nou
Testament de Nostre Senyor Jesuchrist, traduhit de la Vulgata llatina en llengua catalana ab presència del text original, impulsat
per Josep Melcior Prat i Solà i realitzat per la Societat Bíblica Britànica Estrangera. No fou fins el 2009 que una la Bíblia en català
fou traduïda íntegrament des de les llengües originals al català per la Societat Bíblica Trinitària, seguint el text Masorètic hebreu i
el Text Rebut.

A més, el Textus Receptus ha estat patró de traducció de la Bíblia en anglès "King James" (Rei Jaume), també de la Bíblia en
alemany traduïda per Luter, J.V. Liesvelt la va traduir a l'holandès el 1526, Faber Stapulensis la va traduir al francès en 1528, i en
1579 Kralice la va traduir al txec, entre d’altres. Totes aquestes traduccions han estat mantingudes vigents per més de dos segles.
I han estat la sustentació doctrinal unificada de moltes Esglésies. Tot i això, les religions han manipulat i pres el control sobre
aquestes obres per desacreditar-les amb la intenció d'imposar un nou patró fal·lible com ho és el Text Minoritari.

Sobre l'obra:
Descomptant les variants del Textus Receptus, el revisor de l'obra, sosté que el Text Majoritari/Bizantí, en especial l’edició del Dr.
Maurice A. Robinson i William G. Pierpont (The New Testament in the Original Greek: Byzantine Textform), exposat en aquesta
obra, producte de l'anàlisi de les seves evidències, és l'obra més eficient, confiable i suficient per establir-la com l'autoritat final del
Testimoni del Nou Testament de les Sagrades Escriptures.

Què és una traducció?
La traducció és el procés de conversió idiomàtica d'un text original a un text destí (traduït).

Convertir l'idioma d'un text original a un altre per interpretar-lo no és una tasca fàcil.
El procés requereix diverses fases, i de manera resumida exposem algunes d'elles executades en aquesta obra:
 Primera fase: La Traducció literal: Procés de conversió idiomàtica d'un text vocable per vocable pel seu equivalent exacte
des de l'idioma original a l'idioma destí.
 Segona fase: La Traducció figurada: Procés de conversió idiomàtica que ordena els vocables traduïts segons l'idioma
destí perquè denoti la idea o sentit del text traduït literalment.

Valors interpretatius agregats

Context literal: L’entorn lingüístic del qual depèn el sentit i el valor d’un vocable, frase o fragment d’un text en qüestió.

Interpretació literal: Explicar les accions o els esdeveniments declarant el sentit del text mitjançant el seu context.

La Traducció Bíblica:
És el treball realitzat a l'obra literària de traduir i interpretar els llibres del Text original o font de les Escriptures a un idioma destí.
Òbviament el desafiament més gran del traductor és equilibrar entre la traducció literal i la traducció figurada per obtenir una
interpretació fidel que proveeixi d'una comprensió genuïna i sincera del context del text de l'idioma original.
La traducció té com a objectiu brindar a qualsevol lector de l'idioma destí una certesa plena del sentit i de la idea del text origen.

Sobre l'obra:
En aquesta obra es mostren substancialment una traducció literal vocable per vocable, amb l'agregat de sinònims perquè el lector
pugui considerar l'abast de cada terme.
També en aquesta obra s'ha desenvolupat una harmonització dels verbs i en alguns casos va caldre una interpretació figurada
posada entre parèntesis.

Donada la compatibilitat entre l'idioma grec i l'espanyol i d’aquest cas, el català, els revisors d'aquesta obra consideren
agosaradament que la traducció del grec a l'espanyol és el millor idioma pont per a la traducció i la interpretació a altres idiomes,
superant àmpliament la interpretació de l'idioma anglès.
Nota Addicional:
(aportada per Josep Manel Suari Pellicer)

Lluc, al principi del seu Evangeli ens dona les pautes de com seguir rigorosa investigació a l'hora d'aplicar una crítica textual.
Lluc va investigar totes les coses des del començament de forma meticulosa i acurada. Un cop realitzada la investigació amb la
informació correcta i verificada, la va presentar en la seva forma ordenada (Lc 1:1-4).

El text bizantí és la investigació textual més completa que s'ha fet fins a dia d'avui respecte al text del Nou Testament. Mitjançant
l'estudi de la gran majoria dels testimonis manuscrits grecs de les Sagrades Escriptures, de cada segle d'ençà que hi ha evidència.
Havent recopilat i examinat meticulosament, la majoria de còpies mitjançant l'anomenat "transmisionalisme raonat" que ha
demostrat que el text del Nou Testament no s'ha corromput, sinó que s'ha mantingut estable en la majoria de les seves còpies,
només amb errors propis de la còpia manuscrita. L'estudi de la majoria dels manuscrits i de com s'ha transmès el text, ofereixen
un text estable i continu.
Aquest text resultant ha estat edititat per Maurice A. Robinson i Wlliam G. Pierpont amb el títol: "Nou Testament al Grec Original:
Forma del Text Bizantí", el qual reflecteix tal com ha estat el text bíblic en la majoria de manuscrits que s'han conservat i que,
coincideixen entre ells d'una forma sorprenent.

És lògic pensar que aquesta concordança textual, present al llarg dels segles, a la majoria de territoris tradicionalment cristians (on
preeminentment hi destaquen els punts geogràfics on existien les esglésies primigènies que van rebre originalment, els Autògrafs).
Aquesta mateixa zona que, més endavant va formar part de l'imperi bizantí, d'aquí el nom de text bizantí, conté la forma precisa i
fidel del text original, la qual és la que ha estat disponible al llarg dels segles i en gairebé tots i cadascun dels manuscrits bíblics
antics en grec, a més d'altres testimonis com les versions antigues o els escrits patrístics més antics, que confirmen el present text.

A més, cal recordar que hi ha la promesa del Senyor que la seva Paraula no passarà mai (Mt 24:35, Mc 13:31, Lc 21:33 / Jn. 10:35) i
que estaria disponible a totes les èpoques (Is 40: 8 i 59:21).

En conseqüència considerem, fonamentadament científic i poetòs, que la forma textual del text bizantí que segueix la lectura de la
majoria dels milers de testimonis manuscrits en grec del Nou Testament, és la més fidel, exacta i correcta forma del text original
inspirat.
És per aquest fet que, van considerar necessari i beneficiós, tant per creients, com per servidors, com per curiosos o acadèmics,
tenir una traducció curosa de la millor representació del text del Nou Testament de les Sagrades Escriptures, conegudes com la
Bíblia, en la seva llengua original, el grec koiné i paral·lelament una traducció paraula a paraula, a la nostra estimada llengua
catalana.

Esperant que molts es beneficiïn de la riquesa de la Paraula de Déu i vulguin col·laborar amb nosaltres per fer una traducció al
català.