Notes i contribucions al coneixement de la flora de Menorca (VIII). Notes and contributions to the knowledge of the flora of Minorca (VIII)

2007·0.75 MB·

by  Fraga, Pere

Notes i contribucions al coneixement
de la flora de Menorca (VIII)
Pere FRAGA, CristOfol MASCARÓ, David CARRERAS, Osear GARCIA, Xee
PALLICER, Martí PONS i Magda SEOANE
SHNB Fraga, P., Mascaró, c., Carreras, D., Garcia, O., Pallicer, X., Pons, M. i Seoane, M. 2007.
Notes i contribucions al coneixement de la flora de Menorca (VIII). Boll. Soco Hist. Nat.
Balears. 50: 58-69. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.
Es donen a cont':ixer noves dades corológiques per a la flora de Menorca corresponents
a 26 taxons. D' aquests, vuit són novetat per a la flora de les Balears: Carduus tenuiflo
rus subsp. sardous Gamisans, Piquemal & Schlüssel, Evax asterisciflora (Lam.) Pers.,
Fumaria munbyi Boiss. & Reuter, Gastridium ventricosum subsp. phleoides (Nees &
Meyen) Tzvelev, Juncus ambiguus Guss, Lathyrus hirsutus L., Myriophyllum alterniflo
rum DC., Vitis vinifera subsp. sylvestris (C.C. Gmel.) Hegi. Altres quatre són novetat per
a la flora de Menorca: Artemisia verlotiorum Lamotte, Datura ferox L., Lolium perenne
SOCIETAT D'HISTÓRIA
L., Physalis peruviana L. Les altres citacions suposen noves localitats de taxons consi
NATURAL DE LES BALEARS
derats molt rars o bé confirmació de la seva presencia a I'illa per aquells que no s'ha
vien citat des de feia anys.
Paraules clau: corologia, flora vascular, Menorca, Illes Balears.
NOTES AND CONTRIBUTIONS TO THE KNOWLEDGE OF THE FLORA OF
MINORCA (VIII). New chorological data for the flora of Minorca are reported. Eight
taxa are recorded for the first time for !he flora of the Balearic Islands: Carduus tenui
fiorus subsp. sardous Gamisans, Piquemal & Sch1üssel, Evax asterisciflora (Lam.) Pers.,
Fumaria munbyi Boiss. & Reuter, Gastridium ventricosum subsp. phleoides (Nees &
Meyen) Tzvelev, Juncus ambiguus Guss, Lathyrus hirsutus L., Myriophyllum alterniflo
rum DC., Vitis vinifera subsp. sylvestris (C.C. Gmel.) Hegi. Four are new records for the
flora of Minorca: Artemisia verlotiorum Lamotte, Datura ferox L., Lolium perenne L.,
Physalis peruviana 1. The other records are new localities of plants with a very scattered
distribution or mean the confirmation in the island of species not recorded since many
years.
Keywords: fioristic, fiowering plants, Minorca, Balearic Islands.
Pere FRAGA, Verge del Toro 14, 07750 Ferreries, Menorca; Cristofol MASCARO
Cristofol Mascaró Sin tes, GOB Menorca, Cami des Castel/53, 07702 Maó; David CAR
RERAS David Carreras Marti, Doctor Llansó 61, 07740 Es Mercadal; Oscar GARCIA
Oscar Garcia Febrero, Sant Jaume 52- C, 07722 Es Castell; Xec PALLICER Xec
Pallicer, Bisbe Sever 34, 07750 Ferreries, Menorca; Marti PONS Marti Pons, Veterinaris
Gomila 9 ler., 07740 Es Mercadal; Magda SEOANE, CamE de Es Castell, 237 2° 2~
07702 Maó.
Recepció del manuscrit: 01-ago-07; revisió acceptada: l6-ago-07.
60 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
Introducció Cataleg florístic
r.; exploració de localitats encara poc visitades o Anemone coronaria L.
la visita reiterada en altres poden ser suficients per Barranc de Biniadrís, Alaior, 31SEE985155
anar trobant noves plantes que incorporar al cataleg m, damunt un fortí de pedra, a peu de penyal dins
de la flora vascular de Menorca o bé ampliar l'area barranc, sol calcari en regeneració, acompanya
d'Ampelodesmos mauritanica (Poir.) T. Durand
de distribució d'aquelles considerades com a molt
Schinz i Clematis cirrhosa L., 24-I1I-2007,
rares. Igualment, el desenvolupament de certs pro
Garcia (6. Garcia, herb. pers.); Barranc
jectes que impliquen treballs florístics també pot
Biniadrís, Alaior, 31SEE984163, 40 m, tanca ab
suposar aportacions significatives en aquest mateix
donada a la falda del barranc vora camí an
sentit. Precisament fruit de tot a¡;o presentam aquí
terreny calcari, 24-I1I-2007, 6. Garcia i
un nou recull de citacions que venen a augmentar la
Escandell (6. Garcia, herb. pers.).
darrera revisió del cataleg (Fraga et al., 2004).
Aquesta és la segona localitat per aquesta es
Com en edicions anteriors el contingut del cata
cie a Menorca. Fins ara només es coneixia amb c
leg florístic d'aquest treball obeeix a les següents
tesa la localitat classica d' Alcaidús indicada
raons:
Rodríguez (1904).
-Novetats florístiques per a la flora insular o de
les Balears.
*Artemisia verlotiorum Lamotte
-Taxons no retrobats des de feia temps
Horts d'en Squella, barranc de Cala en Por
- Ampliació de l'area de distribució fins ara
Alaior, 31 SEE965l46, O m, horts de fruiters ab
coneguda de taxons rars o molt rars.
donats, sol calcari argilós, 25-VII-2007, P. Fraga
-Taxons que tot i estar indicats com a presents
Fraga, herb. pers.).
a l'illa fins ara no se'n coneixia cap localitat con
Fins ara les especies d'aquest gmp del gen
creta.
Artemisia no eren conegudes de Menorca. Aque
primera citació correspon a una especie en pro
Seguint també la mateixa estructura, els taxons
d'expansió arreu del Mediterrani (Bolos i Vi
estan ordenats alfabeticament, els noms deIs autors 1996) i per la seva situació és de suposar que arr
deIs taxons s 'han abreviat seguint el criteri establert amb la importació de fruiters o altres plantes cu
per Brummitt i Powell (1992) i per a cada una de les vades en els horts d'aquest barranco A les Bale
citacions es proporciona la següent informació: anteriorment era coneguda d'Eivissa (Stafforini
-Nom de la localitat al.,2001).
-Quadrícula UTM, generalment amb una preci-
sió de 100 m, excepte quan les poblacions ocupen **Carduus tenuiflorus subsp. sardous Gamisa
una superficie important, en aquest cas la quadrícu Piquemal & Schlüssel
la correspon a 1 km. Cap de Sa Cavalleria, Santa Teresa,
-Altitud Mercadal, 3ITEE931382, 73 m, espais oberts
-Habitat qüentats per les cabres i els visitants, sol cal
-Data de la recoHecció nitrificat i alterat, 20-IV-2006, P. Fraga (P. Fra
-RecoHectors herb. pers.); La Mola de Fomells, s' Albufera ~
-Herbari on roman dipositat el material. Comte, Es Mercadal, 31 TEE985344, 30 m, esp!
obert en terres argiloses cal caries i compactes
Els taxons que són novetat per a la flora de les voltant d'una bassa temporal emprada com abeul
Balears van precedits de dos asteriscos (**) i els dor natural per les cabres, 29-I1I-2004, P. Fraga
que ho són per a la flora de Menorca per un (*). Fraga, herb. pers.).
P. Fraga et al., Contribucions al coneixement de la flora de Menorca (VIII) 61
Aquesta subspecie fins ara era conside *D atura ferox L.
rada endemica de Corsega, Sardenya i les Algaiarens, Ciutadella de Menorca,
Illes Toscanes (Jeanmonod i Gamisans, 3lTEE795329, 3 m, camps de regadiu i
2007). Es diferencia de la típica per les especialment per dins l' estivada, terres are
inflorescencies més denses, amb un major noses calcaries, 25-VII-2007, P. Fraga (P.
nombre de flors (fins a 20 per glomerul) i Fraga, herb. pers.).
per l'ala de les tiges floríferes que és sem Aquesta és la tercera especie del genere
pre més ampla amb espines més llargues naturalitzada a Menorca. Com les altres té
(fins a 20 mm) i continuada. Tota la planta un comportament clarament antropic i habi
té un aspecte més espinós i tomentós ta uns ambients semblants als de D. stramo
(Jeanmonod et al., 2004). A Menorca nium L. A més d'aquesta localitat amb testi
també mostra diferencies ecologiques amb moni d'herbari, l'especie també ha estat
la subsp. tenuiflorus, aquesta és més abun observada a Curniola (31 TEE765336,
dant i apareix principalment en ambients Ciutadella de Menorca) i Binimoti
fortament antropitzats de l'interior. En (31 TEE856296, Ferreries). Anteriorment, a
canvi, la subsp. sardous prefereix els les Balears, era coneguda de Sa Dragonera
ambients litorals, també nitrificats pero (Alomar et al., 1992).
amb una menor influencia antropica. A
més d'aquestes dues localitats amb testi Echium asperrimum Lam.
moni d'herbari, també s'ha observat la seva Son Xoriguer, Ciutadella de Menorca,
presencia a altres semblants de la zona 31 SEE72620 1, 5 m, voreres de camí i solars
nord-oest de l'illa com son Salomó o son abandonats, s61 calcari, 12-V-2006, P. Fraga
Escuder (31 TEE7030, 7233). (P. Fraga, herb. pers.).
Des de la indicació de la seva presencia
Centaurea melitensis L. per Gibbs (1971) a partir d'un testimoni de
Camí a cala Mitjana, Santa Ponsa, Pons Guerau, aquesta especie no s'havia tor
Ferreries, 31 SEE828211, 40 m, voreres del nat a citar de Menorca (Fraga et al., 2004).
camí que va a la platja i en clots terrossos Encara que la localitat aquí indicada queda
deIs roquissars, s61 calcari, 14-V-2007, P. a una certa distancia de la coneguda fins ara,
Fraga (P. Fraga, herb. pers.); Illa de l'Aire, totes dues es troben en la mateixa regió de
Sant Lluís, 31SFE105063, 5 m, terrenys l'illa (Artrutx).
argilosos amb influencia marina, s61 calcari,
10-V-2007, O. Garcia (O. Garcia. herb. Eleocharis uniglumis (Link) Schult.
pers.). Ses Coves Noves, Es Mercadal,
A pesar del seu comportament com a 31 TFE007291, 15 m, part més exterior de la
ruderal aquesta especie esta considerada zona d'inundació en una bassa temporal,
encara com a molt rara a Menorca (Fraga et terres argiloses calcaries, 21-IV-2006, P.
al., 2004). A banda de les localitats indica Fraga (P. Fraga, herb. pers.); Bassa Verda de
des per Pau (1901) i Rodríguez (1904), en s' Albufera des Comte, Es Mercadal,
les qua1s la planta no ha estat retrobada, 31 TEE983325, 22m, basses temporals de
actualment només es coneixia d'un parell poca profunditat en sol calcari argilós, 7-VI-
més de localitats (Fraga et al., 2002). 2007, P. Fraga (P. Fraga, herb. pers.); Ses
Pallisses, Ferreries, 3lTEE851281, 80 m,
62 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
part més exterior de la zona d'inundació en És la tercera localitat per aquest pterido
una bassa temporal, terres argiloses silícies, fit a Menorca. Fins ara només es coneixien
9-VII-2007, P. Fraga (P. Fraga, herb. pers.). les localitats classiques indicades per
Aquesta especie fins ara només era Rodríguez (1904), en les quals la planta
coneguda d'una única localitat (Montserrat, encara persisteix (Fraga et al., 2004).
1953; Sáez i Fraga, 1999). El desenvolupa Aquesta nova localitat es troba prou distan
ment del projecte LIFE BASSES esta reve ciada de les anteriors. Les característiques
lant que aquesta especie podria ser un com ecologiques són semblants a les ja conegu
ponent habitual de les basses temporals des, pero destaca l'abundancia de l'especie
mediterranies en les que ocuparia un situa que en alguns punts es clarament pe:r
ció clara en la zonació de la vegetació res damunt la resta de vegetació.
pecte a la conca d'inundació. Concretament,
sempre es troba cap a l'exterior de la zona **Evax asterisciflora (Lam.) Pers.
d'inundació, mentre que E. palustris (L.) Sa Muntanya Mala, Algaiarens,
Roem. & Schult., amb la que conviu, ocupa Ciutadella de Menorca, 31 TEE799336, 40
la part més interior, que roman inundada m, clariana dins la marina de xipell i roma
durant més temps. ní, terres calcaries, 1O-V-2007, P. Fraga (lP.
Fraga, herb. pers.).
Epipactis microphylla (Ehrh.) Swartz Primera localitat per aquesta composta a
Son Gall, Alaior, 31SEE981238, 110 m, les Balears. Les plantes de Menorca presen
clariana d'alzinar un tant ombrívola, sol cal ten les característiques típiques indicade:s
cari, 14-V-2006, C. Mascaró, Julia Álvarez per diferents autors (Holub, 1976; Pignatti,
(només testimoni fotografic). 1982), així es diferencia d'E. pygmaea (L.)
Colonia d'una dotzena de plantes. Es va Brot., freqüent arreu de l'illa, per el seu port
localitzar un altre peu distanciat un cente més caulescent, amb una tija ben desenvolu
nar de metres, més endinsat a l'alzinar, pero pada i consistent, i per les seves fulles,
no retrobat enguany (2007) . majors en tots els sentits, pero especialment
És la tercera localitat d'aquesta orquídia en la seva longitud (fins a 3,5 cm). Aquesta
a Menorca (Fraga et al., 2004). La nostra població estava formada per pocs individUlS
impressió és pero que deu ser una especie (menys de 50), pero és molt possible que
més freqüent del que sembla ates el seu una exploració en les zones properes reveli
aspecte, habitat, epoca de floració i distan nous nuclis més nombrosos.
ciament de les 10calitats conegudes. Les tres
localitats són de sol basic, predilecció ja **Fumaria munbyi Boiss. & Reuter
indicada per Flora iberica (Crespo, 2005). Sa Terra Roja, Ferreries, 31SEE888275,
Com en altres casos d'aquest grup de plan 115 m, voreres de camí i de tanques, enfila
tes, no s'ha recollit testimoni d'herbari. da per la bardissa de Rubus ulmifolius
Schott, terres silícies, 6-V-2007, P. Fraga i
Equisetum telmateia Ehrh. X. Pallicer (P. Fraga, herb. pers.).
Horts de sant Joan de Carbonell, Es El genere Fumaria esta ampliament
Mercadal, 31 TEE966290, 50 m, voreres del representat a Menorca. Amb aquesta són 13
torrent i terres humides en els antics horts les especies que es coneixen a l'illa. Un
de fruiters, terres argiloses calcaries, 4-VI- coneixement que s 'ha vist especialment
2006, P. Fraga (P. Fraga, herb. pers.). incrementat en els darrers anys (Fraga et al.,
P. Fraga et al., Contribucions al coneixement de laflora de Menorca (VIII) 63
2000, 2002, 2003), basat en les indicacions EIs darrers treballs més específics sobre el
de Lidén (1986). genere (Scholz, 1986; Lambinon i Descha
F. munbyi pertany al grup d'especies tres, 1994; Jauzein, 2003) mantenen la
amb els pedicels fructífers recorbats, dins el presencia de dos taxons, pero alguns d'ells
qual a Menorca hi ha també F. capreolata L. proposen una reinterpretació ben diferent
i F. flabellata Gasp. De la primera es dife pel que fa a la seva diferenciació i classifi
rencia pels sepals més estrets i fortament cació. D'acord amb tot a90 i seguint el cri
dentats. De la segona pels sepals també més teri proposat per Lambinon i Deschatres
fortament dentats i pel fruit finament rugós (1994), el qual s'ha fet servir en la recent
i no tuberculat. Fins ara aquesta especie en edició de la Flora corsica (Jeanmonod i
l'ambit de la flora iberica només era cone Gamisans, 2007), a Menorca hi serien pre
guda de les illes Columbrets (Lidén, 1986). sents dos taxons d'aquest genere. Per una
banda hi hauria la subsp. ven tricosum , la
Galium debile Desv. més estesa per tota l' illa i la que de sempre
Es Puigmal, Es Mercadal, s'ha tingut com a present (Rodríguez, 1904;
31SEE932251, 170m, bassa temporal en Fraga et al., 2004), per l'altra hi hauria la
terreny silici arenós, 9-VI-2007, P. Fraga (P. subsp. phleoides. D'aquesta, aquí es donen
Fraga, herb. pers.). a coneixer dues localitats, pero és molt pos
Segona localitat per aquesta rubiacia a sible que una examinació més detallada de
Menorca. Fins ara es coneixia de la Bassa les plantes d'aquest genere a l'illa revelara
Verda d'Algaiarens (Fraga et al., 2001). En un distribució molt més amplia.
aquesta nova localitat l'ambient on creix és
identic a aquesta primera localitat. La plan ** Juncus ambiguus Guss
ta viu com a hidrófit durant gran part de Prat de ses Canassies, Alaior,
l'any i inicia la seva floració amb el procés 31SEE912186, Om, vegetació de prat pastu
d'assecament de la bassa, cap a final s de rada pel bestiar, terres argiloses calcaries,
primavera o comen9aments d'estiu. l7-V-2007, P. Fraga (P. Fraga, herb. pers.);
Ses Penyes d'Egipte, Maó, 31 SFE029230,
**Gastridium ventricosum subsp. phleoides 20m, voreres de la font, terres arenoses silí
(Nees & Meyen) Tzvelev cies, 12-V-2006, P. Fraga (P. Fraga, herb.
Marina de Sa Cudia Nova, Maó, pers.); Ses Coves Noves, Es Mercadal,
31SFE091229, 20m, clarianes de la marina 3 lTFE00729 1, 15m, voreres d'una bassa
silicícola litoral, sol silici, 1-V-2007, P. temporal, terres argiloses calcaries, 11-V-
Fraga (P. Fraga, herb. pers.); Marina de 2006, P. Fraga (P. Fraga, herb. pers.); Salines
Capifort, prop de la platja de Morella, Maó, de la Concepció, Es Mercadal,
31SFE070276, 35m, clarianes de la marina 3ITEE958311, 1m, vegetació halófila del
litoral d'aladern, sol silici, 25-V-2007, P. litoral, terres argiloses silícies, 30-VI-2007,
Fraga (P. Fraga, herb. pers.). P. Fraga (P. Fraga, herb. pers.).
La taxonomia del genere Gastridium ha Les especies anual s del genere Juncus
tingut diferents interpretacions en les flores estan ampliament representades a Menorca
de l'ambit mediterrani, considerant la gracies a la freqüencia d'habitats adequats
presencia d'un (Tutin, 1980) o dos taxons com són les comunitats d'Isoetes, les basses
(Coste, 1900; Fiori, 1925; Quézel & Santa, temporals i les zones humides. El sub genere
1962; Pignatti, 1982; Bolos & Vigo, 2001;). Poiophylli Buchenau., i especia1ment les
64 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
especies del grup de J. bujonius L., presen *Lolium perenne L.
ten una taxonomia confusa i complicada Bassa Verda de s' Albufera des Comte:,
(Fernández-Carvajal, 1982) a causa de la Es Mercada1, 3ITEE983325, 22m, voreres
dificultat d'observació deIs canicters mor de les basses temporals en sol calcari argi
fologics i també per la variació d'aquests lós, 25-V-2006, P. Fraga (P. Fraga, herb.
dins una mateixa població. Al mateix temps, pers.); Prat de Tirant, Es Mercada1,
tampoc hi ha una revisió actualitzada del 3ITEE936327, 2m, dominant en la vegeta
grup que abasti tota la seva area de distribu ció herMcia que cobreix les terres argiloses
ció. La més recent seria la de Fernández silícies, 19-V-2007, P. Fraga (P. Fraga, herb.
Carvajal (1982) per l'ambit de la península pers.).
Iberica, així com els treballs de Cope (1973, Tot i ser una especie habitual en el
1980) i Cope i Stace (1978, 1983,1985) per Mediterrani (Bolos i Vigo, 2001; Pignattil,
l'Europa occidental. 1982; Quézel i Santa, 1962) i estar present
J. ambiguus fins ara no s'havia citat de en les a1tres illes de l'arxipelag (Pla et al.,
Menorca, pero aquesta absencia, com en 1992; Bonafe, 1977), fins ara aquesta espe
altres casos, podria ser a causa d'una falta cie no s'havia citat de Menorca, a pesar de
d'observació detallada de les poblacions la importancia d'una de les pob1acions aquí
d'aquest subgenere a l'illa. I.;aspecte de la recollides. Com en altres casos, aquesta
planta és semblant a J. bufonius L., de la situació podria ser senzillament una falta de
qual es diferencia pels tepals interiors obtu recol·lecció. La localització de noves pobla
sos o subaguts i més curts o iguals que la cions és més que probable si es té en comp
capsula. Així, una observació més detallada te que aquestes primeres mostren diferen
de poblacions que es tenien per J. bufonius, cies ecologiques prou importants. De fet,
especialment aquelles lligades als ambients l'aspecte de la planta és ben diferent en cada
litorals i terres de tendencia salabrosa, s'esta una d'elles. Mentre que en el Prat de Tirant
comprovant que en realitat pertanyen a J. són altes (>60cm) i ocupen extensions
ambiguus. importants, a les basses temporal s són bai
xes «30cm) i creixen a'illadament en forma
**
Lathyrus hirsutus L. de mates individuals.
Barranc de s'Engolidor, Binigaus Nou,
Es Migjorn Gran, 31SEE876200, 5m, vore **Myriophyllum alterniflorum DC.
res ombrívoles en tanques deixades dins el Ses Penyes d'Egipte, Maó,
fons del barranc, sol ca1cari, 21-V-2006, D. 31 SFE028231, 85 m, bassa temporal entre
Carreras, C. Mascaró, X. Pallicer, M. Pons, penyes arenoses silícies, 12-V-2006, P.
M. Seoane, P. Fraga (P. Fraga, herb. pers.). Fraga (P. Fraga, herb. pers.).
No es té cap constancia d'una citació Anteriorment a Menorca del genere
anterior d'aquest taxon a les Balears. La Myriophyllum només es coneixien referen
població trobada a Menorca estaria formada cies a altres especies no retrobades darreral
per uns pocs individus que creixien a la part ment (Fraga et al., 2004). Aquesta especie
més ombrívo1a d'uns antics camps de cultiu difereix de les citades anteriorment per teniir
del fons del barranco Aquest ambient es unes preferencies ecologiques ben diferents.
correspondria prou bé amb l'indicat per És habitual de les basses temporals d'aigües
diferents autors (Bolos i Vigo, 1984; pobres en bases, generalment damunts soIs
Gallego, 1999). arenosos silicis (Bolos i Vigo, 1984;
P. Fraga et al., Contribucions al coneixement de la flora de Menorca (VIII) 65
Cirujano, 1997; Cirujano i Medina, 2002; constancia de la presencia d'aquestes plan
Médail, 2004; Rhazi, 2004). L'habitat de la tes en el nostre ambit territorial.
població trobada a Menorca es correspon
amb aquestes característiques, ja que de Paronychia capitata (L.) Lam.
totes les basses estudiades dins el projecte Son Catlar, Ciutadella de Menorca,
LIFE BASSES, fins ara aquesta és la que 31 SEE748228, 20m, roquissars dins tan
presenta uns nivells de pH més baixos. ques pasturades, sol calcari, 12-V-2007, P.
Fraga (P. Fraga, herb. pers.); Sementer de Sa
Neatostema apulum (L.) I.M. Johnst. Creu, Santa Rosa, Ciutadella de Menorca,
Ses Coves Velles, Es Mercadal, roquissars i clarianes de penyes dins la mari
31 SEE988278, 100m, tanques en pastura na de romaní, sol calcari, 6-VI-2007, P.
extensiva, sol calcari arenós, 31-111-2007, P. Fraga (P. Fraga, herb. pers.).
Fraga (P. Fraga, herb. pers.). Amb aquestes noves localitats s'amplia
Aquesta petita boraginacia esta conside notablement l'area de distribució d'aquesta
rada com a molt rara a Menorca (Fraga et especie a Menorca. Inicialment coneguda la
al., 2004). De fet, aquesta seria la segona seva presencia a l'illa a partir d'un testimoni
citació amb localitat concreta, que a més d'herbari de Palau Ferrer (Fraga et al., 2000),
quedaria prou distanciada de les anteriors i posteriorment es troba una nova localitat a la
amb una ecologia diferent en trobar-se en un Tramuntana (Fraga et al., 2005). Les noves
ambient més ruderal. citacions es situen més prop de la primera i
confirmen les preferencies ecologiques de
Ophrys apifera Huds. l'especie a l'illa: roquissars calcaris amb poc
Biniac Nou, Alaior, 31SFE014214, 120 sol i extremadament secs.
m, vora d'una pista forestal en un alzinar
*
amb pi blanc, sol calcari, 5N/2007, C. Physalis peruviana L.
Mascaró, Julia Álvarez (només testimoni Albufera des Comte, Es Mercadal,
fotografic) . . 3ITEE990321, 1m, voreres del torrent, sol
Quatre plantes coincidents amb la varo calcari al-luvial nitrificat, 22-VII-2007, M.
chlorantha (Hegetschw.) Ritchter entre una Pons (M. Pons, herb. pers.).
colonia de la varietat nominal. Aquesta Encara que en els darrers anys la princi
varietat, sinonim de la varo immaculata pal font de plantes naturalitzades és la jardi
Bréb., es caracteritza pels seus tepals neria (Fraga et al., 2004), altres vies com la
externs blanc-verdosos i el seu label com introducció de noves hortalisses també con
pletament verd. És un taxon no unaniment tribueixen a incrementar la flora al-loctona
reconegut en les obres recents. Per exemple de l'illa. Aquest seria un bon exemple. El
Bolos i Vigo (2001) i Kerguélen (1999) el seu cultiu és recent, pero la seva adaptació al
contemplen com a valid, mentre que clima de Menorca sembla prou clara.
Pignatti (1982) o Flora iberica (Aldasoro i No s'ha trobat cap referencia sobre la
Sáez, 2005) ni l'esmenten. La nostra opinió, seva naturalització a les altres illes, per tant
al trobar les plantes mesclades amb altres de aquesta podría ser la primera citació pel
la varietat nominal, és que realment no es conjunt de l'arxipelag. En canvi sí que es
tracta més que de plantes aberrants dins de coneix com a subesponti'mia en altres
poblacions normals, i que per tant no merei regions mediterri'mies com la península ita
xen una consideració taxonomica especial. liana (Pignatti, 1982)
Tot i així ens ha semblat interessant deixar
66 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
Pulicaria vulgaris Gaertn. Aquesta és la tercera localitat menorqui
Son Olivar Nou, Ciutadella de Menorca, na publicada d'aquesta especie (Saez i
31SEE706215, 12m, bassa temporal efIme Fraga, 1999; Fraga et al. 2004), que es con
ra en una depressió del roquissar litoral, sol sidera introdliida com a farratge (Llorens,
calcari, 27-VI-2007, P. Fraga (P. Fraga, herb. 1979), tot i que avui en dia no s' empra.
pers.).
Tercera localitat per aquesta especie a Valantia hispida L.
Menorca, anteriorment era coneguda de Sa Marina de cala Mitjana, santa Ponsa,
Mesquida (Cardona i Rita, 1982) i de la Ferreries, 31SEE828211, 40 m, clarianes i
Bassa de Torre Llafuda (Fraga i Garcia, roquissars per dins la marina de xipell i
2004), aquesta nova localitat mostra la romaní, sol calcari, 14-V-2007, P. Fraga (P.
mateixa ecologia. Les plantes tenen les Fraga, herb. pers.).
mateixes característiques morfologiques Com en casos anteriors aquesta citació
que les de Torre Llafuda, i per tant corres suposa una ampliació important de l'area de
pondrien al que s 'ha anomenat varo sardoa distribució d'aquesta especie a Menorca.
Fiori. Com en aquella localitat aquí també Anteriorment era coneguda deIs extrems
és un component típic de la fase seca de la meridionals de l'illa (Bolos et al., 1970;
bassa temporal. Fraga et al., 2002). Aquesta nova localitat es
troba situada cap a la part central del
Thymelaea gussonei Boreau Migjom de l'illa. Les característiques ecolo
Bassa Verda de s' Albufera des Comte, giques són semblants a les anteriors: sóls
Es Mercadal, 3ITEE983325, 22m, terres calcaris prims en afloraments de penya
argiloses anoxiques en la conca de recepció caldria.
de la bassa, 25-V-2006, P. Fraga (P. Fraga,
herb. pers.) **Vitis vinifera subsp. sylvestris (C.C.
Tercera localitat per a Menorca per aques Gmel.) Berger
ta interessant especie. Les citacions anteriors Barranc d' Albranca, Son Fideu.
es situen més al ponent de l'illa (Fraga et al., Ferreries, 31SEE871238, 35m, ullastrars de
1997, 2000). Aquesta nova suposa una dins el barranc, boscos d'oms, voreres de
ampliació important de l'area de distribució. torrent, sól calcari, 6-VI-2006, P. Fraga (P.
Presenta unes característiques ecologiques Fraga, herb. pers.).
semblants a les anteriors al situar-se en terres A Menorca la presencia de Vitis vinifera
que romanen saturades d'aigua gran part de en ambients natural s és habitual, especial
l'hivem. També destaca de les anteriors per ment en els barrancs del Migjom de l'illa,
ocupar una superficie més extensa i en conse on aquesta planta té importants poblacions
qüencia també esta formada per un nombre en els ullastrars, alzinars i formacions
més important d'individus. d'oms que es formen al peu de les parets de
roca. Fins ara aquestes poblacions s'havien
Trifolium squarrosum L. atribult sempre a la subsp. vinifera L.
Son Gall, Alaior, 31SEE981238, 110m, Principalment per fonts orals es tenia
clariana d'alzinar un tant ombrívola, d'on coneixement de l'existencia d'una població
també citam Epipactis microphylla en singular de Vitis en el barranc d' Albranca.
aquest article, sol calcari , 26N1 2007, C. La inspecció de la zona i la recollida de tes
Mascaró (C. Mascaró, herb. pers.). timonis d'herbari va posar de manifest que
P. Fraga et al., Contribucions al coneixement de la flora de Mallorca (VIII) 67
les plantes presentaven les caracteristiques Bolos, O. i Vigo, J. 1996. Flora deis Paisos Catalans.
típiques de la subsp. sylvestris: plantes dioi Vol. III. Editorial Barcino. Barcelona.
Bolos, O. i Vigo, J. 2001. Flora deis Paisos Catalans.
ques, dimorfisme sexual en les fulles, fruit
Vol. IV Ed. Barcino. Barcelona.
petit negre i amb poca cam. En canvi, a tots Bonafe, E 1977. Flora de Mallorca. Vol. I. Editorial
els altres barrancs i altres zones de l'illa on Moll. Palma de Mallorca.
es tenia constancia de la presencia de Vitis Brummit, R.K. i Powell, C.E. 1992. Authors ofplant
names. Royal Botanic Gardens, Kew. 732
les plantes identificades corresponen a la
pp.
subsp. vinifera. Cardona, M.A. i Rita, 1. 1982. Aportació al coneixe
La població de Menorca esta formada ment de la flora de Menorca. Folia Bot.
per un nombre important d'individus ben Mise., 3: 35-42.
Cirujano, S. 1997. Myriophyllum L. In: Castroviejo, S.,
distribults al llarg d' 1 km del fons del
Aedo, C., Benedí, C., Laínz, M., Muñoz
barranco La possible presencia d'aquest Garmendia, E, Nieto Feliner, G., i Paiva, 1.
taxon a l'illa ja havia estat indicada (Fraga (eds.). 1997. Flora iberica. Vol. 8: 3-7. Real
et al., 2004) i no es pot considerar del tot Jardín Botánico, CSIC. Madrid.
Cirujano, S. i Medina, L. 2002. Plantas acuáticas de
inusual si es considera que segons Zohary i
las lagunas y humedales de Castilla-La
Hopf (2000) la seva area de distribució Mancha. Real Jardín Botánico Consejo
inc10u tota la ribera del Mediterrani. Superior de Investigaciones Científicas i
Junta de Comunidades de Castilla-La
Mancha. Madrid.
Cope, T.A. 1973. The segregates of Juncus bufonius
Reconeixements Agg. Watsonia, 9: 426.
Cope, T.A. 1980. Taxonomy of the Juncus bufonius
aggregate. Watsonia, 13: 76-77.
Una part important de les citacions
Cope, T.A. i Stace, C.A. 1978. The Juncus bufonius L.
inc10ses en aquesta article són fmit del aggregate in western Europe. Watsonia, 12:
desenvolupament del projecte LIFE BAS 113-128.
SES (LIFE 05/NAT/ES/000058 "Conser Cope, T.A. i Stace, C.A. 1983. Variation in the Juncus
buffonius L. aggregate in western Europe.
vació i gestió de basses temporal s medi
Watsonia, 14: 263-272.
terranies a l'illa de Menorca"), cofinan<;:at Cope, T.A. i Stace, C.A. 1985. Cytology and hybridiza
per la Comissió Europea i el Consell Insular tion in the Juncus buffonius L. aggregate in
de Menorca. western Europe. Watsonia, 15: 309-320.
Coste, H. 1900. Flore descriptive et illustrée de la
France, de la Corse et des contrées limitro
fell. Vol. 1. Paul K1incksieck. Paris.
Bibliografia Crespo, M.B. 2005. Epipactis Zinn. In: Aedo, C. i
Herrero, A. (eds.) Flora iberica. Vol. XXI:
22-54. Real Jardín Botánico, CSIC. Madrid.
Aldasoro, J.J i Sáez, 11. 2005. Ophrys L. In: Aedo, C. i
Fernández-Carvajal, M.C. 1982. Revisión del género
Herrero, A. (eds.). Flora iberica. Vol. XXI:
Juncus L. en la Península Ibérica. IIJ.
165-195. Real Jardín Botánico, CSIC.
Subgéneros Subulati Buchenau,
Madrid.
Pseudotenageia Krecz. & Gontsch. y
Alomar, G, González, 1.M. i Mascaró, C .. 1992. Notes
Poiophylli Buchenau. Anales Jard. Bot.
floristiques de les Illes Balears (IV). Bol!.
Madrid, 39: 79-151.
Soco Hist. Nat. Balears, 35: 67-72.
Fiori, A. 1923-1929. Nuova flora analitica d 'Italia. 2
Bolos, O., Molinier, R. i Montserrat, P. 1970.
Vol. Edagricole. Firenze.
Observations phytosociologiques dans 1'1le
Fraga, P., Aguarod, E., Blanco, 1.M., Calvo, 1.M.,
de Minorque. Acta Geobot. Barcinon., 5: l
Carreras, D., Garcia, Ó., Mascaró, C.,
ISO.
Pallicer, X., Pérez, A. i Truyol, M. 2005.
Bolos, O. i Vigo, 1. 1984. Flora deis Paisos Catalans.
Notes i contribucions al coneixement de la
Vol. I. Editorial Barcino. Barcelona.
68 Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 50 (2007)
flora de Menorca (VII). Bol/. Soco Hist. Nat. Kerguélen, M. Index Synonymique de la flore de
Balears,48: 113-119. France. [en línia]. Bensttiti, E, Chauvet, M.,.
Fraga, P. i Garcia, Ó. 2004. Notes i contribucions al Jauzein, P., Lonchamp, J.-P., Brisse, H. j
coneixement de la flora de Menorca (VI). Hoyami, H. 1999. Dijon, Fran«a: Institut
Bol!. Soco Hist. Nat. Balears, 47: 143-152. National de la Recherche Agronomique.
Fraga, P., García, O. i Pons, M. 2003. Notes i contribu 1999. http://www.ima.frlflore-france. [28··
cions al coneixement de la flora de Menorca VlI-2007].
(V). Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 46: 51- Lambinon, l i Deschatres, R. 1994. Notes et contríbu··
66. tions a la flore de Corse, 10. B: Contríbutions
Fraga, P., Gradaille, lLl., Pallicer, X. i Sastre, B. 1997. 31: Le geme Gastridium (poaceae) en Corseo
Notes florístiques de les Illes Balears (X). Candollea, 49: 607-612.
Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 40: 151-155. Liden, M. 1986. Synopsis of Fumarioideae
Fraga, P., Mascaró, C., Garcia, O., Pallicer, X., Pons, (Papaveraceae) with a monograph of the
M. i Truyol, M. 2000. Notes i contribucions tribe Fumarieae. Opera Botanica, 88.
al coneixement de la flora de Menorca. Boll. L1orens, Ll. 1979. Nueva contribución al conocimiento
Soco Hist. Nat. Balears, 43: 63-75. de la flora balear. Mediterránea, 3: 101 ..
Fraga, P., Mascaró, C., Carreras, D., García, O., Pons, 122.
M. i Truyol, M. 2001. Notes i contríbucions Médail, E 2004. Plant species. In: Grillas, P., Gauthier,
al coneixement de la flora de Menorca. Boll. P., Yavercovski, N. i Perennou, C. (eds.).
Soco Hist. Nat. Balears, 44: 73-79. Mediterranean temporary pools. Vol. 1.
Fraga, P., Mascaró, C., Carreras, D., García, O., Pons, Issues relating to conservation, functioning
M. i Truyol, M. 2002. Notes i contribucions and management. Station Biologique de la
al coneixement de la flora de Menorca. Boll. Tour du Valat. ArIes.
Soco Hist. Nat. Balears, 45: 69-79. Montserrat, P. 1953. Aportación a la Flora de Menorca.
Fraga i Arguimbau, P., Mascaró Sintes, C., Carreras Collect. Bot. (Barcelona), 3: 399-418.
Martí, D., Garcia Febrero, O., Pallicer Alles, Pau, C. 1901. Relación de plantas menorquinas. Boll.
X., Pons Gomila, M., Seoane Barber, M. i SOCo Esp. Hist. Nat., 1: 207-215.
Truyol Olives, M. 2004. Cataleg de la flora Pignatti, S. 1982. Flora d'Italia. Vol. 1-3. Edagricole.
vascular de Menorca. Institut Menorquí Bologna.
d'Estudis. Maó. Pla, V. Sastre, B. i L1orens, Ll. 1992. Aproximació al
Gallego, M.J. 1999. Lathyrus L. In: Castroviejo, S., cataleg de la flora de les Illes Balears.
Talavera, S., Aedo, C., Romero Zarco, C., Universitat de les IlIes Balears. Palma de
Sáez, L., Salgueiro, El i Velayos, M. (eds.). Mallorca.
Flora iberica. Vol.7 (1): 423-482. Real Quézel, P. i Santa, M.S. 1962. Nouvelle flore de
Jardín Botánico, CSIC. Madrid. I'Algérie et des régions désertiques méri·
Gibbs, P.E. 1971. Taxonomic studies on the genus dionales. Centre National de la Recherche
Echium L. 1. An outline revision ofthe spa Scientifique. París.
nish species. Lagascalia, 1: 27-82. Rhazi, L. 2004. Myriophyllum alternijlorum DC. In:
Holub, l 1976. Evax Gaertn. In: Tutin, T.G., Heywood, Grillas, P., Gauthier, P., Yavercovski, N. i
V.H., Burges, N.A., Moore, D.M., Valentine, Perennou, C. (eds.). Mediterranean temporary
S.M., Walters, A.M. i Webb, D.A. (eds.), pools. Vol. n. Species information sheets.
Flora Europaea. Vol. 4: 124-125. Station Biologique de la Tour du Valat. ArIes.
Cambridge University Press, London-New Rodríguez, 1.1. 1904. Flórula de Menorca. Imp.
York-Melbourne. Fabregues. Maó.
Jauzein, P. 2003. Contribution a la connaissance du Sáez, L. i Fraga, P. 1999. Noves aportacions al conei
geme Gastridium Beauv. en France. Monde xement de la flora balear. Boll. SOCo Hist.
PI., 98: 1-3. Nat. Balears, 42: 85-95.
Jeamnonod, D. i Gamisans, l 2007. Flora corsica. Scholz, H. 1986. Bemerkungen zur Flora
Edisud. Aix-en-Provence. Griechenlands: Gastridium pheloides und
Jeamnonod, D., Schlüssel, A. i Gamisans, 1. 2004. G. ventricosum (Poaceae). Willdenowia, 16:
Asteraceae JI Compléments au prodrome 65-68.
de la flore corseo Conservatoire et Jardin Stafforini, M., Torres, N., Sáez, L1., González, lM.,
Botaniques. Ville de Geneve. Duñó, 1. i Puget, G. 2001. Notes florístiques