Mol.luscs i decàpodes presents en el contingut gàstric del rafel, Trigla lyra (Linnaeus, 1758) (Osteichthyes, Triglidae) del SW de Mallorca (Mediterrània occidental)

14 Pages·1998·0.85 MB·

by  Pons-Moyà, J

Mol·luscs i decapo des presents en el
contingut gastric del rafel, Trigla lyra
(Linnaeus, 1758) (Osteichthyes, Triglidae) del
SW de Mallorca (Mediterrania occidental)
loan PONS-MOYÁ, Guillem X. PONS, Lluc GARCIA i
Antoni M. GRAU
Pons-Moyit, l, Pons GX, Garcia, LI. i Grau, A.M, 1998. Mol·luscs i decitpodes
SHNB
presents en el contingut gitstric del rafel, Trigla lyra (Linnaeus, 1758)
(Osteichthyes, Triglidae) del SW de Mallorca (Mediterritnia occidental). Boll.
Soc, Hist. Nat. Balears, 41: 87-100. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.
S'analitza i determina el contingut gitstric d'una mostra de 210 rafels (Trigla
lyra) capturats a una profunditat d'entre 100 i 300 m. EIs components
majoritaris han estat gastrópodes i decitpodes. Entre els decapo des hi ha
citacions d'especies poc freqüents en la literatura carcinológica, de les quals
moltes són segones cites i una (Ebalia granulosa H. Milne Edwards, 1837) és
nova per a les Balears. Entre els mol'luscs, 30 especies són cites noves per a
SOCIETAT O'HISTORIA
NATURAL DE LES BALEARS les Balears: Anatoma cf. aspera (Philippi, 1844); Alvania cimicoides (Forbes,
1844); Alvania testae (Aradas et Maggiore, 1844); Vermetus rugulosus
Monterosato, 1878; Tectonatica rizzae (Philippi, 1844); Atlanta cf. helicinoides
Souleyet, 1852; Janthina exigua Lamarck, 1816; Epitonium aculeatum (Allan,
1818); E. linctum (de Bouvy et Monterosato, 1890); Trophon droueti
Dautzenberg, 1889; Oraniafusulus (Brocchi, 1814); Coralliophila panormitana
(Monterosato, 1869); Coralliophila cf. sophiae (Aradas et Benoit, 1876);
Nassarius denticulatus (Adams, 1851); Mangelia nuperrima (Tiberi, 1855);
Microdrillia loprestiana (Calcara, 1841); Basisulcata lepida (Bayer, 1942);
Discotectonica discus (Philippi, 1844); Heliacus alleryi (Seguenza, 1876);
Pseudotorinia architae (O.G. Costa, 1841); Japonacteon pusillus (McGilliray,
1843); Ovulacteon amabilis (Warson, 1886); Scaphander punctostriatus
(Mighels i Adams, 1842); Nuculana commutata (Philippi, 1884); Yoldiella
philippiana (Nyst, 1845); Cyc/opecten hodkynsi (Forbes, 1844); Delectopecten
vitreus (Gmelin, 1791); Propeamussiumfenestratum (Forbes, 1884); P. lucidum
(Jeffreys in Thomson, 1873) i Cuspidaria abbreviata (Forbes, 1843).
Paraules c/au: contingut gastric, Trigla Iyra, Crustacea, Decapoda, Mollusca,
noves cites, mar Balear.
MOLLUSCA AND DECAPODA PRESENT IN THE GUT CONTENT OF THE
PIPER, TRIGLA LYRA (LlNNAEUS, 1758) (OSTEICHTHYES, TRIGLIDAE)
FROM THE SW OF MALLORCA (WESTERN MEDlTERRANEAN). The gut
content of 210 pipers (Trigla lyra) from the SW Majorcan shelf bottom (lOO-
300 m depth) is analyzed for deep-water molluscs and decapods. The Decapoda
include several rare species for the Mediterranean, and a new record for the
88 Boll. SOCo Hisl. Nat. Balears, 41 (1998)
Balearic Islands (Ebalia granulosa H. Milne Edwards, 1837). Among the
Mollusca, 30 taxa are cited for the. first time for Balearic waters: Anatoma cf.
aspera (Philippi, 1844); Alvania cimicoides (Forbes, 1844); Alvania testae
(Aradas et Maggiore, 1844); Vermetus rugulosus Monterosato, 1878; Tectonatica
rizzae (Philippi, 1844); Atlanta cf. helicinoides Souleyet, 1852; Janthina exigua
Lamarck, 1816; Epitonium aculeatum (Allan, 1818); E. linctum (de Bouvy et
Monterosato, 1890); Trophon droueti Dautzenberg, 1889; Orania jusulus
(Brocchi, 1~14); Coralliophila panormitana (Monteros ato, 1869); Coralliophila
cf. sophiae (Aradas et Benoit, 1876); Nassarius denticulatus (Adams, 1851);
Mangelia nuperrima (Tiberi, 1855); Microdrillia loprestiana (Calcara, 1841);
Basisulcata lepida (Bayer, 1942); Discotectonica discus (Philippi, 1844);
Heliacus alleryi (Seguenza, 1876); Pseudotorinia architae (O.G. Costa, 1841);
Japonacteon pusillus (McGilliray, 1843); Ovulacteon amabilis (Warson, 1886);
Scaphander punctostriatus (Mighels i Adams, 1842); Nuculana commutata
(Philippi, 1884); Yoldiella philippiana (Nyst, 1845); Cyc/opecten hodkynsi
(Forbes, 1844); Delectopecten vitreus (Gmelin, 1791); Propeamussium
jenestratum (Forbes, 1884); P. lucidum (Jeffreys in Thomson, 1873) and
Cuspidaria abbreviata (Forbes, 1843).
Keywords: gut content, Trigla Iyra, Crustacea, Decapoda, Mollusca, new
records, Balearic sea.
Joan PONS-MOYA, Societat d'Historia Natural de les Balears, Carrer Sant Roe
4, Palma de Mallorca (07001); Guillem X PONS, 1nstitut Mediterrani d'Estudis
Avan{:ats (IMEDEA), Carretera de Valldemossa km 7,5 Palma de Mallorca
(07071); Lluc GARCIA, Museu Balear de Ciimcies Naturals, apartat de correus
55, Sóller (07100) i Antoni M. GRAU, Conselleria d'Agricultura, Comer{: i
lndústria, carrer Foners lO, Palma de Mallorca.
Recepció del manuscrit: 16-jul-98; revisió acceptada: 17-nov-98.
Introducció
El Rafel, Trigla lyra (Linnaeus, 1758), ocasions han estat les estrelles de mar (Gasull
Triglidae es una especie propia de la Medi i Cuerda, 1974; Giribert i Peñas, 1997) i re
terrarlÍa i de I'AWmtic Oriental, des d'Escocia centment Pons-Moya i Pon s (1997) han
fins a Sudafrica, així com de l'illa de aportat l'epibiontisme per incrementar les da
Madeira. De cankter demersal, viu preferent des sobre mol'luscs de profunditat de les
ment sobre fons fangosos, arenosos i rocosos aigües balears. Com a resultat d'aquesta recer
des del litoral fins als 700 m de fondaria, ca de nous elements per a la recerca de
aproximadament, i s'han arribat a mesurar mo¡'¡uscs de profunditat, esencialment de mi
exemplars de fins a 60 cm (Massutí, 1980; da petita, es va decidir explorar el contingut
Riera el al., 1995). Aquests autors indiquen gastric de distintes especies de peixos. Trigla
que la seva alimentació és molt variada pero lyra fou un deIs primers candidats, amb
essencialment composta per mol'luscs i resultats excepcionals. Al primer objectiu
crustacis bentonics. merament faunístic, d'ampliació deIs conei
L 'ús de bioacumuladors natural s per re xements sobre els mol'luscs de profunditat,
collir mol'luscs de profunditat és una practica prest es fa afegir un segon, el de determinar
comú entre els malacolegs que complementa a nivell específic el maxim de taxons presents
al tres tecniques com la draga. En distintes a les mostres.
J. Pons-Moya et al., Contingut gastric de Trigla lyra 89
Quant als crustacis decapo des, en El contingut gastric du associat
aquest treball s'han mostrejat de forma indi sediments compostos per arenes fangoses i
recta, trobant-se especialment eran es i fangs amb detritus coral'lígens que ens indi
ermitans. L'estudi deIs ermitans que viuen a quen el tipus de fons a on han estat capturats.
l'interior deIs gastrópodes ha estat tractat per Per a la revisió taxonomica s'han
diversos autors (p.e. Koutsoubas et al., 1993). consultat les obres més cIassiques de mala
No obstant, aquest estudi permet precisar i cologia de la Mediterrania, des del cataleg
ampliar els coneixements que es tenen sobre d'Hidalgo (1917), l'obra més completa que
els ermitans de profunditat i sobre les s'ha realitzat deIs mol'luscs de la península
distintes especies que colonitzen, així com Iberica i de les Balears (on es citen 421
coneixer millor la seva eco logia (profunditat, taxons de les Balears), passant per Nordsieck
tipus de substrat, abundancia relativa, etc.). (1968; 1969), Bonnin i Rodríguez-Babio
Aquests estudis són complementaris al (1990), Sabelli et al. (1990-92) i Poppe i
dragat i recoHecció directa de tanatocenosis, Goto (1993), Houart (1996) per als Muricidae
per tal d'augmentar el nombre d'especies i Steiner (1997) per als Scaphopoda. Per als
conegudes de mol'luscs i crustacis de decapodes s'ha emprat, basicament, Zariquiey
profunditat de les Balears, deIs quals es citen Álvarez (1968) i Ingle (1992) per als
moltes d'especies rares o desconegudes Paguridae.
previament.
Resultats
Material i mftodes
Entre les mostres estudiades s'han
S'ha estudiat el contigut gastric d'una trobat femelles de Trigla lyra amb ous des de
mostra de 210 rafels (Trigla lyra) capturats a finals de l'estiu fins al mes de febrer. A més
la plataforma continental del SW de Mallorca a més, no s'ha constatat cap diferencia es
(badia de Palma i de la costa d'Andratx). Les tacional en la dieta, El que fa pensar en una
mostres foren recol'lectades periódicament al relativa estabilitat de les poblacions d'aquests
llarg d'un any, des del mes de juny de 1997 organismes.
fins al juliol de 1998. En el contingut gastric de Trigla lyra
Aquests exemplars foren capturats entre del SW de Mallorca han estat trobats
100-300 m amb meto des diversos (palangre i cIosques de moHuscs, moltes d'elles ocupades
barques de bou) amb una fondaria óptima de per pagúrids, altres decapodes (crancs i
pesca de 140-160 m. La talla deIs exemplars gambes) i isópodes. De forma excepcional,
seleccÍonats eren de mida grossa i ha oscil'lat d'entre els 210 tubs digestius, s'han
entre una mida mínima 36,5 cm i maxima de recol'lectat dues restes d' estrelles de mar
52 cm, corresponent a pesos d'entre 435 i (Astropecten sp. i Sphaerodiscus placenta),
1450 g. S'ha afegit informació complemen restes d'ofiures en sis estómacs (restes inde
taria sobre l'abundancia i la batimetria terminats i una Ophiura texturata), poliquets
d'algunes especies amb observacions per sedentaris (indeterminats), una resta de
sonals. braquiópode, un cefalópode (Sepiola ron
De cada exemplar s'examina la totalitat delet¡) idos peixos (un Callionymidae,
del tub digestiu, des de l'esOfag fins a l'anus, Synchiropus phaeton un Gobiidae,
rentant el seu contingut i separant les mostres Lesueurigobius friesii).
individualment, per tub digestiu i especie, en En total s'han estudiat, globalment, poc
sec o en alcohol 70°. Les mostres resten més de 6.000 especimens, la majoria deIs
conservades en les col'leccions deIs autors. quals han estat cIosques de moHuscs (Taula
1).
90 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 41 (1998)
Taula 1. Mol'luscs presents en el contingut gilstric de Trigla lyra del SW de Mallorca. +++ Especie molt
comuna (de 200 a 1000 individus); ++ especie comuna (de 10 a 200 individus); + especie rara o poc
abundant (entre 1 a 10 individus); (*) cita nova per a les Balears. Les especies en negreta són comentades
en el text.
Table l. Mollusca from the gut content of pipers (Trigla Iyra) from the SW Majorcan. +++ very common
species (200-1000 specimens); ++ common species (l0-200 specimens); + rare species (1-10 specimens);
(*) new record for the Balearic lslands. Species in bold are discussed in the texto
Mollusca Verme tus semisurrectus Bivona, 1832 +
Gastropoda Fam. Naticidae
Fam. Fissurellidae Euspirafusca (Blainville, 1825) ++
Emarginulafissura (Linnaeus, 1758) + Euspira macilenta (Philippi, 1844) ++
Fam. Lepetidae Euspira pulchella(Risso, 1826) ++
(*) ¡othiafu/va (Müller, 1776) + Teetonatiea filosa (Philippi, 1844) +
Fam. Scissurellidae (*) Teetonatiea rizzae (Philippi, 1844) +++
(*) Anatoma cf. aspera (Philippi, 1844) + Fam. Ranellidae
Anatoma crispata Fleming, 1878 + Ranella olearia (Linnaeus, 1758) +
Fam Trochidae Fam. Atlantidae
Calliostoma conulum (Linnaeus, 1758) + (*) At/anta cf. helicinoides Souleyet, 1852 +
Calliostoma granulatum (Bom, 1778) ++ Fam. Triphoridae
Calliostoma zizyphinum (Linnaeus, 1758) + Metaxia metaxae (delle Chiaje, 1828) +
Clelandella miliaris (Brocchi, 1814) +++ Fam. Cerithiopsidae
Danilia otaviana (Cantraine, 1835) + Cerithiopsis sp. +
Gibbula guttadauri (philippi, 1836) + Fam. Janthinidae
Gibbula magus (Linnaeus, 1758) + (*) Janthina exigua Lamarck, 1816 +
Jujubinus sp. + Fam. Epitonidae
Jujubinus montagui (Wood, 1828) ++ (*) Epitonium aeuleatum (Allan, 1818) +
Jujubinus striatus (Linnaeus, 1758) + Epitonium eelesti (Aradas, 1854) +
Fam. Colloniidae Epitonium c/athratulum (Kammacher,
Homalopoma sanguineum (Linnaeus, 1758)+ 1798) +
Fam. Turbinidae (*) Epitonium linetum (de Bouvy et
Bolma rugosa (Linnaeus, 1767) + Monterosato, 1890) +
Fam. Tricoliidae Epitonium sp. +
Trieolia sp. + Fam. Eulimimidae
Fam. Cerithiidae Vitreolina sp. +
Bittium sp. + Fam. Muricidae
Fam. Turritellidae Dermomurex sealaroides (Blainville, 1826) +
Turri/ella communis Risso, 1826 +++ Murieopsis aradasii (Poirier, 1883) +
Turritella turbona Monterosato, 1877 ++ Oeinebrina acieulata (Lamarck, 1822) +
Fam. Rissoidae Tropllon barvieensis (Johnston, 1825) +
(*) Alvania cimieoides (Forbes, 1844) + Trophon murieatus (Montagu, 1803) ++
(*) Alvania testae (Aradas et Maggiore, 1844) + (*) Tropllon cf. droueti Dautzenberg, 1889 +
Alvania sp. + Fam. Thaididae
Fam. Aporrhaidae (*) Oraniafusu/us (Brocchi, 1814) +
Aporrhais serresianus (Michaud, 1828) + Fam. Buccinidae
Fam. Capulidae Co/us jeffreysianus (Fischer, 1868) +
Capulus ungaricus (Linnaeus, 1758) + Fam. Coralliophilidae
Fam. Xerophoridae Coralliophila meyendorjii (Calcara, 1845) +
Xenophora crispa (Koenig, 1825) + (*) Coralliophila panormitana (Monterosato,
Fam. Eratoidae 1869) +
Erato voluta (Montagu, 1803) + Coralliophila squamosa (Bivona, 1838) ++
Fam. Verrnetidae (*) Coralliopllila cf. sophiae (Aradas et
(*) Vermetus rugulosus Monterosato, '1878 + Benoit, 1876) +
J Pons-Moya et al., Contingut gastric de Trigla Iyra 91
Latiaxis babelis (Réquiem, 1848) + Fam. Haminoeidae
Fam. Fasciolaridae Haminoea orbignyana (Férussac, 1822) +
Fusinus pulchellus (Philippi, 1844) + Fam. Philinidae
Fusinus rostratus (Olivi, 1792) ++ Phi/ine sp. +
Fam. Nassaridae Laona sp. +
(*) Nassarius dentieulatus (Adams, 1851) + Fam. Cylichnidae
Nassarius mutabilis (Linnaeus, 1758) + Cylichna cy/indracea (Pennant, 1777) +
Fam. Columbellidae Roxania utriculus (Brocchi, 1814) +
Mitrella minor (Scachi, 1836) + (*) Scaphander punetostriatus (Mighels i
Fam. Cancellariidae Adams, 1842) +
Cancellaria cf. similis Sowerby, 1833 + Fam. Cavoliniidae
Fam. Turridae Cavo/inia inflexa (Lesuetir, 1813) +
Be/a nebula (Montagu, 1803) ++ Cavolinia tridentata (Forskal, 1775) +
Bela brachistoma (Philippi, 1844) +
Be/a sp. + Bivalvia
Comarmondia gracilis (Montagu, 1803) +++ Fam. Nuculidae
Crassop/eura incrassa (Dujardin, 1837) + Nucula cf su/cata Brown, 1831 +
Gymnobella abyssorum (Locard, 1897) ++ Fam. Nuculanidae
Haedrop/eura septangularis (Montagu, (*) Nueulana eommutata (Philippi, 1884) +
1803) + Fam. Yoldiidae
Mangelia attenuata (Montagu, 1803) + (*) Yoldiella philippiana (Nyst, 1845) ++
Mangelia cf costata (Donovan, 1804) + Fam. Arcidae
Mangelia costu/ata (Blainville, 1829) + Bathyarca grenophia (Risso, 1826) +
(*) Mangelia nuperrima (Tiberi, 1855) + Fam. Pectinidae
Mangelia serga (Dall, 1881) + (*) Cyclopeeten hodkynsi (Forbes, 1844) +
Mangelia sp. + (*) Deleetopecten vitreus (Gmelin, 1791) +
(*) Mierodrillia loprestiana (Calcara, 1841) + Hyalopecten similis (Laskey, 1811) +
Mitrolumna olivoidea (Cantraine, 1835) + PaUio/um incomparabile (Risso, 1826) ++
Raphitoma echinata (Brocchi, 1814) + (*) Propeamussium jenestratum (Forbes,
Raphitoma histrix Bellardi, 1847 + 1844) +
Raphitoma pupoides (Monterosato, 1884) + (*) Propeamussium lucidum (Jeffreys in
Raphitoma cf purpurea (Montagu, 1803) + Thomson, 1873) +
Raphitoma sp. + Pseudamussium clavatum (Poli, 1795) +
Teretia teres (Reeve, 1844) + Hya/opecten simi/is (Laskey, 1811) +
Fam. Architectonicidae Fam. Veneridae
(*) Basisuleata lepida (Bayer, 1942) + Gou/dia minima (Montagu, 1803) +
(*) Discotectonica diseus (Philippi, 1844) + Fam. Thracidae
(*) Heliaeus alleryi (Seguenza, 1876) + Thracia convexa (Wood, 1815) +
(*) Pseudotorinia architae (O.G. Costa, 1841) + Fam. Cuspidariidae
Fam. Acteonidae (*) Cuspidaria abbreviata (Forbes, 1843) +
Acteon tornatilis (Linnaeus, 1758) +
(*) Japonacteon pusillus (McGilliray, 1843) + Scaphopoda
(*) Ovulaeteon amabilis (Watson, 1886) + Fam. Dentaliidae
Fam. Ringiculidae Antalis agilis (Sars, 1872) +
Ringicu/a auricu/ata (Ménard de la Antalis inaequicostata
Groye, 1881) + (Dautzenberg, 1891) +
Ringicula /eptocheila Brugnone, 1873 + Antalis vu/garis (Da Costa, 1778) +
92 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 41 (1998)
Els crustacis decapo des són, en nombre Yoldiella philippiana i deIs mol'luscs Anatoma
de taxons, el segon grup d'importancia en cf. aspera, Jujubinus montagui i Tectonactica
percentatge de pes de la seva dieta (Taula 2). rizzae. Aquestes especies possiblement foren
En total s'han determinat 205 exemplars de engolides de forma accidental junt amb
decapodes pertanyents a 24 especies, la sediment, doncs són especies de mida petita.
majoria en mal estat o parcialment digerits. A Les especies més abundants, entre els
més a més, s'han examinat i determinat a mol'luscs, amb prop de 3000 individus, són:
nivell de família nombroses restes. Clelandella miliaris, Tectonatica rizzae,
Dins la totalitat del material obtingut Turritella comunis i Comarmondia gracilis.
s'ha trobat un percentatge molt petit d'espe
cies de caracter litoral, per la qual cosa
suposam que la mostra pertany a individus Cites noves o especies singulars
capturats a menys fondaria que la resta. En
concret, es presenten Calliostoma conulum, Dintre d'aquest apartat només es co
Jujubinus striatus i Tectonatica filosa, espe menten els taxons que han resultat esser
cies trobades per Gasull i Cuerda (1974) de noves cites per a les Balears, especies rares o
forma abundant al contigut estomacal de les amb certa discussió taxonomica.
estrelles. Aquestes especies estan representa
des per sis individus de T. filosa i un
exemplar de C. conulum i per 1 individu Mollusca Gastropoda
complet i dos de fragmentaris de J striatus.
Altres especies de poca fondaria, represen
Iothia fu/va (Müller, 1776)
tades amb petits fragments o individus
Nordsieck (1982) cita d'Eivissa aquesta
juvenils, són: Gibbula magus, G. guttadauri,
especie sota la denominació de Pilidium
Bittium sp. i Bolma rugosa.
fulvus. Giribert i Peñas (1997) citen aquesta
Entre el material de mol'luscs vius s'ha
especie de la costa catalana encara que con
pogut detectar la presencia deis bivalves:
sideren la possibilitat de que es tracti d'un
Nuculana commutata, Bathiarca grenophia i
exemplar fossil del Wurmia. L'exemplar estu
diat també té característiques de subfossil
possiblement degut a una ingesta accidental
amb sediments. Aquesta és la primera cita per
a les Gimnesies.
Anatoma cf. aspera (Philippi, 1844)
Tal com indiquen Giribert i Peñas
(1997) aquesta especie ha estat considerada
sinonima d'Anatoma crispata Fleming, 1828
(Sabelli et al., 1990) o de vegades sub especie
d'aquesta (Schiro, 1986). No obstant, presenta
una espira més elevada, i sembla que amb
dues especies presenten diferencies en la
radula. Hidalgo (1917) cita A. crispata de
Maó com Scissurella crispata. Entre el mate
rial determinat es troba també A. crispata.
Fig. 1. Exemplar juvenil de Xenophora crispa
(Koenig, 1825). 15 mm de diametre. Tricolia sp.
Fig. l. Juvenil shell 01 Xenophora crispa (Koenig, Exemplar d'assignació específica in
1825). Diameler 15 mm. certa, morfologicament proper a T. pullus,
J. Pons-Moya el al., Contingut gastric de Trigla lyra 93
pero amb les línies obliqües vermelloses ate de poca profunditat (Es Grau), en canvi en
nuades sobre fons groguenc. Talla molt les mostres estudiades de Trigla lyra és espe
inferior (3,2 mm d'altura). cialment abundant a partir deIs 150 metres i
T filosa en mostres de menys profunditat. T
Alvania cimicoides (F orbes, 1844) rizzae és el Naticidae més abundant en les
Cita nova per a les Balears. Coneguda mostres estudiad es.
des de Noruega fins a la Mediternlnia (Poppe
i Goto, 1991). Atlanta cf. helicinoides Souleyet, 1852
Les especies pertanyents a la família
Alvania testae (Aradas et Maggiore, 1844) Atlantidae són de costums pelagiques. De
Cita nova per a les Balears. Especie confirmar-se la determinació constituiria una
mediterrania que també és coneguda de la nova cita per a les Balears.
zona atl:'tntica de la península Iberica. La cita
més propera és de les aigües de Valencia (Hi Janthina exigua Lamarck, 1816
dalgo, 1917). Cita nova per a les Balears que cons
titueix la segona especie de Janthina de les
Vermetus rugulosus Monterosato, 1878 Balears, junt amb J. nitens Mencke, 1828 (=
Cita nova per a les Balears. Coneguda J. communis) ja citada per Hidalgo (1917).
de l' Atlantic i de la Mediterrania occidental
(Poppe i Goto, 1991). Els exemplars estudiats Epitonium aculeatum (Allan, 1818)
estaven situats sobre Clelandella miliaris i Especie de distribució Mediterrania.
Turritella communis. Giribert i Peñas (1997) citen aquesta especie
per primera vegada per a aigües iberiques de
Tectonatica rizzae (Philippi, 1844) la Mediterrania. Aquesta és la primera cita
per a les Balears.
Citada a Menorca per Altimira (1972)
com a Euspira macilenta rizzae. Aquesta cita
Epitonium linctum (de Bouvy et Monte
es tendria que revisar doncs encara que consi
derada un temps sub especie de macilenta es rosato, 1890)
podria tracta d'una confusió per la presencia Citada de la Mediterrania occidental.
de bandes de color que el poden confondre Igualment que l'anterior especie, Giribert i
amb T filosa. A més a més, un altre element Peñas (1997) donen la primera cita per a
aigües iberiques de la Mediterrania. Aquesta
de reflexió és la seva captura a la zona litoral
és la primera cita per a les Balears.
Trophon barvicensis (Johnston, 1825)
Estudiats dos individus que presenten
aquesta morfologia de ta;xonomia discutida. T
barvicensis és considera sinonima de T muri
catus per Sabelli et al. (1990). Per altra
banda, Giribert i Peñas (1997) la consideren
especie valida i la recol'lecten del Garraf com
a primera cita per a la Mediterr:'tnia. No obs
tant, Hidalgo (1917) ja la citavade les
Fig. 2. a) Tec/onatica rizzae (Philippi, 1844). 12 Balears.
mm d'al¡¡;aria i 11 mm d'amplada. b) detall de la
callositat col'lumelar de T. filosa (Philippi, 1844). Trophon cf. droueti Dautzenberg, 1889
Fig. 2. a) Tectonatica rizzae (Philippi, 1844). 12
Especie coneguda únicament de les illes
mm in height / 11 mm in width. b) de/ail of the
Avores. Segons Poppe i Goto (1991) T
collumela callosity of T. filosa (Philippi, 1844).
94 Boll. Soco Hisl. Nal.Balears, 41 (1998)
presencia a les Balears. Aquesta és la primera
cita per a les Balears.
Colus jeffreysianus (Fischer, 1868)
S'ha trobat un exemplar juvenil, as
sociat a Xenophora crispa. Al SW de
Mallorca és una especie abundant en fons
fangosos de 210 fins als 700 m de fondaria,
entre les restes de pesca observades dins
barques de bou (obs. pers.). SabeIli el al.
(1990-92) la donen com a restringida a la mar
d'Albora. El material estudiat junt amb la cita
d'Eivissa amplia la seva area de distribució,
Fig. 3. Morfologies extremes de Trophon
muricatus (Montagu, 1803) del SW de Mallorca (n mentre que al nordest de la península Iberica
= 120 individus). 8,5 mm d'alc;iuia i 4,5 mm també ha estat citat recentment (Giribert i Pe
d'amplada (morfologia "richardi"); 11,0 mm ñas, 1997). Nordsieck (1982) cita Colus
d'alc;ilria i 5,0 mm d'amplada (morfologia típica marshalli a Eivissa (= C. jeffreysianus) Hidal
muricatus).
go (1917) ja citava C. jeffreysianus de la
Fig. 3. Extremes morfologies of Trophon
costa de Valencia.
muricatus (Montagu, 1803) from SW of Mallorca
(n = 120 specimens). 8,5 mm in height / 4,5 mm
in width ('richardi" morfology); 11,0 mm in Coralliophila panormitana (Monterosato,
height / 5,0 mm in width (tipical morfology 1869)
muricatus).'
Especie de profunditat que viu a la
Mediterrania, encara que ha estat recol'lectada
richardi és un sinonim de T. droueti, pero les
closques usualment identificades com a T.
richardi en la Mediterrimia no se corresponen
amb aquesta especie, i podrien esser juvenils
de T. muricalus. Un exemplar presenta clara
ment la morfologia de T. droueli, amb les
espires més baixes i el canal sifonal més
robust. De totes formes es tendra que confir
mar la seva presencia amb més material ates
que la conxa podria tractar-se d'un subfossil.
Aquesta és la primera cita per a les Balears i
per a la Mediterrania.
Orania fusulus (Brocchi, 1814)
Especie present a la Mediterrania i zona
atlantica entre les A90res i les illes Canaries
(Poppe i Goto, 1991). Aquests autors indi
quen profunditats d'entre 100 i 150 m. Entre
el contingut gastric de Trigla lyra s'ha
Fig. 4. Latiaxis babelis (Réquiem, 1848). 10,5
recol'lectat un únic exemplar. Un altre mm d'alc;ilria i 7,5 mm d'amplada.
exemplar capturat a 470 m de profunditat per Fig. 4. Latiaxis babelis (Réquiem, 1848). 10,5 mm
barques d'arrosegament que confirma la in height / 7,5 mm in width.
J Pons-Moya et al., Contingut gastric de Trigla Iyra 95
a l' Atlantic. Aquesta és la primera cita per a
les Balears.
Coralliophila cf. sophiae (Aradas et Benoit,
1876)
Especie de profunditat que se troba dis
tribuIda des de les illes Ac;ores fins a la
Mediterrania, encara que és més comuna a la
mar d' Albora. Aquesta seria la primera cita
per a les Balears.
Nassarius denticulatus (Adams, 1851)
S'han estudiat 3 exemplars. Tots tres es
troben amb la darrera volta trencada, !'espira
és punxaguda amb les voltes poc convexes,
les primeres voltes són llises i la resta estan
provistes d'amplies costelles, rectes i solcades Fig. 5. Fragment de Microdrillia lopresiana (Cal
cara, 1841) amb la protoconxa. 1,5 mm d'aI9ária.
per nombroses espirals. Color blanc grogue~c
Fig. 5. Fragment 01 Microdrillia lopresiana (Cal
amb una banda interrompuda vermellosa. Es
cara, 1841) with protoconch. 1,5 mm in height.
facilment separable N. lima per la mida i la
morfologia de les voltes. Especie atlantica que
se troba ocasionalment a la mar d' Albora en les nostres mostres). Basisulcata lepida és
(Poppe i Goto, 1993). Citada recentment de una especie de distribució mediterrania que
les illes Chafarinas (Aparici-Seguer i García supera I'estret de Gibraltar a l' Atlantic.
Carrascosa, 1996). Si bé els exemplars (Poppe i Goto, 1991).
procedents del contingut gastric de Trigla lyra
estan deteriorats, s'ha pogut confirmat la pre Discotectonica discus (Philippi, 1844)
sencia a les Balears amb estudi de més Especie de distribució mediterrania que
material, amb molt bon estat de conservació, supera 1' estret de Gibraltar a l' Atlantic i
procedent també de la badia de Palma a 140 colonitza aigües lusitaniques (Poppe i Goto,
m (exemplar de 32 mm d'altura). 1991). Aquesta és la primera cita per a les
Balears.
Mangelia nuperrima (Tiberi, 1855)
S'han estudiat 3 exemplars. Especie de Heliacus alleryi (Seguenza, 1876)
la Mediterrania i de la mar lusitanica. Especie atlantica trobada a la Me
Recentment citada al litoral del Garraf diterrania (Poppe i Goto, 1991). Aquesta és la
(Giribert i Peñas, 1997). És una cita nova per primera cita per a les Balears.
a les Balears.
Pseudotorinia architae (O.G. Costa, 1841)
Microdrillia loprestiana (Calcara, 1841) Pseutorinia architae i Heliacus alleryi
Especie de distribució mediterrania són especies atlantiques. Les closques deIs
(Poppe i Goto, 1991). Aquesta és la primera exemplars estudiats es troben lleugerament
cita per a les Balears. deteriorades. Primera cita per a les Balears.
Basisulcata lep ida (Bayer, 1942) Japonacteon pusillus (McGilliray, 1843)
La família Architectonidae només era Especie de distribució Atlantica
coneguda de les Balears per la cita d'Hidalgo Mediterrania (Poppe i Goto, 1991). Aquesta
(1917) de Toriniafallaciosa (no representada és la primera cita per a les Balears.
96 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 41 (1998)
Cyclopecten hodkynsi (Forbes, 1844)
Citada de la Mediterrania, Portugal, les
iHes Ayores i les illes Canaries (Poppe i
Goto, 1993). Aquesta és la primera cita per a
les Balears.
Delectopecten vitreus (Gmelin, 1791)
Especie atlantica, coneguda de la medi
terrania central i occidental (Poppe i Goto,
1993). Aquesta és la primera cita per a les
Balears.
Propeamussium fenestratum (F orbes, 1844)
Especie mediterrania, també coneguda
des de les Illes Britaniques fins a les
Canaries. Recollida entre 2800 i 4000 m a les
Fig. 6. Gimnobella abyssorum (Locard, 1897).
14,6 mm d'al¡;;ilria i 7 mm d'amplada. iHes Ayores (Poppe i Goto, 1993). Aquesta és
Fig. 6. Gimnobella abyssorum (Locard, 1897). la primera cita per a les Balears.
14,6 mm in height /7 mm in width.
Propeamussium lucidum (Jeffreys in Thom
Ovulacteon amabilis (Watson, 1886) son, 1873)
Especie atUmtica citada de l'arxipelag Especie mediterrania, també coneguda
de la Toscana com Ovulancteon cf. amabilis de l'atlantic iberic, Ayores i Madeira. (Poppe
per Cecalupo i Giusti (1989). La cita de i Goto, 1993). Primera cita per a les Balears.
Mallorca confirma la presencia de l' especie a
la Mediterrania. Cuspidaria abbreviata (Forbes, 1843)
Especie present per totes les costes
Scaphander punctostriatus (Mighels i Adanis, europees i Canaries (Poppe i Goto, 1993).
1842) Aquesta és la primera cita per a les Balears.
Especie poc citada a la Mediterrania
coneguda d'aigües profundes atlantiques (des
de les Illes Britimiques, Islandia, fins a les Crustacea Decapoda
illes Canaries). Primera cita per a les Balears.
Anapagurus cf. longispina A. Milne Edwards
i Bouvier, 1900
Bivalvia El genere Anapagurus és el que es tro
ba quantitativament més ben representat dins
Nuculana commutata (Philippi, 1884) les mostres examinades, tot i que la fragmen
tació i digestió parcial del material han
Especie Mediterrania i de la costa
dificultat la seva determinació específica. S' a
oriental de l' Atlantic (Poppe i Goto, 1993).
tribuiexen 5 deis exemplars d'Anapagurus
Aquesta és la primera cita per a les Balears.
estudiats al' especie A. longiSpina A. Milne
Yoldiella philippiana (Nyst, 1845)
Edwards i Bouvier, 1900, amb certes reserves.
Especie Mediterrania i de la costa
Segons Ingle (1992) hi ha captures documen
oriental de l' Atlantic. Giribert i Peñas (1997)
tades a partir deis 50 metres de fondaria.
la troben entre el contingut intestinal
Especie citada a Balears en una ocasió, al ca
d'Astropecten des deis 60 fins als 300 m de
nal d'Eivissa, a 445 metres de fondaria.
profunditat. Aquesta ésla primera cita per a
Aquesta especie és similar a A. laevis de la
les Balears.