Mn. Anton Bru, 43 anys de dedicació a Arbeca Aurèlia Moya Freire, l'acollida a França El conseller

64 Pages·2008·7.35 MB·Spanish

El conseller Llena inaugura
l’Espai Cèsar Martinell
Mn. Anton Bru, 43 anys de
dedicació a Arbeca
Aurèlia Moya Freire, l’acollida a
França
a
c
e
b
r
A
8 ·
0
0
2
e
r
b
m
e
s
e
D
4 ·
1
o
r
e
m
ú
N
Col·labora:
3
Índex
I tu, què n’opines? 4
El dia a dia 15
On anem a raure... 31
La fi de la “caixa tonta”
De tu a tu 32
Coordinadora executiva
Mn. Anton Bru, 43 anys de dedicació a
Montse Fernández i Egea
Arbeca
Ho sabies? 36
Consell de redacció
Anna Aguilà Marsal Aurèlia Moya Freire, l’acollida a França
Imma Capell
En primera persona 43
Alba Elías Ribera
La història d’Arbeca 51
Berta Esqué i Moyà
“L’Arbeca contemporània i el seu context
Disseny portada: Jaume Nadal polític i social durant el primer terç del segle
XX”
Col·laboradors
Ho diu el Sr. metge 54
Jesús Elies, Esmeralda Fusté, Jaume Nadal, Sergi
Pelegrí, Robert Garsaball, Antoni Pau, Roger Pau, Salut bucodental
Marc Benet, Xavier Sans.
La butaca 55
Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones El Buscavidas
que ens han fet alguna aportació per elaborar els
El temps 57
continguts d’aquest número.
Zona verda 60
La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió
L’olovera
publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes
que s’hi recullen i expressen. Els ocells migradors: el pinsà
La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions
que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i A foc lent 62
d’informació íntegra.
La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la Entreteniments 63
correcció i el respecte educat entre tots els opinants.
El còmic
Dipòsit legal: L-381-2004
Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa
Telèfons d’interès
Ajuntament d’Arbeca 973 160 008 CAP Borges Blanques 973 142 033
Consultori mèdic 973 160 375 H.U.Arnau de Vilanova 973 248 100
Farmàcia d’Arbeca 973 160 419 Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000
Cooperativa d’Arbeca 973 160 000 Atenció Ciutadana 012
Biblioteca d’Arbeca 973 160 008 Emergències 112
Escola Bressol 973 160 008 Bombers 085
Col·legi públic Albirka 973 160 067 Mossos 088
Casal d’Avis 973 160 008 Policia Nacional 091
Parròquia 973 160 034 RENFE 902 240 202
4
L’inici de la Coral l’Harmonia mentre estessin bé i plegaria si sorgia algun problema. I
mireu si fa anys, que aquí estic encara.
Anava a un col·legi de Monges i em van escollir
entre altres per formar un grupet que anava a cantar a Tothom em va acollir molt bé; sóc exigent i m’agrada
l’església els diumenges a l’hora de la missa. Cantàvem que les coses es facin bé. Tot i que he tingut algun que
a dalt al Cor i encara recordo ben bé la senyora Rosalia altre “rifi-rafe” amb algunes de les companyes, les
que tocava l’orgue. coses s’han anat superant i cap a assajar s’ha dit !.
Al casar-me allò es va acabar, vaig anar de Vila-rodona Em disgusta que nosaltres mateixos, els cantaires, no
cap a Arbeca, però en arribar vaig assabentar-me que entenguem que quan es fa un concert hem de portar
aquí hi havia una Coral i el cor se’m va obrir, doncs els uniformes, no anem a lluir la vestimenta ni el tipus;
m’agrada molt cantar i ballar i encara que no se solfeig anem a cantar i procurar que ens surti bé. I em disgusta
intento fer-ho el millor possible. també el dia que estem despistats i no entrem a temps,
Ja coneixia la Ramona Farregut i un dia parlant li vaig o se sent algú fora de lloc; és que no estem prou alerta?
dir que m’agradaria entrar a formar part de la Coral. parlem i no escoltem?, o ..... no ens importa?
Quan vulguis li puc dir al Mossèn – em va dir ella- i Sento la música i l’estimo.
cada vegada que la trobava em deia el mateix, - ... i quan
penses començar? Joana Fàbregas de Cal Turguet
Aviat van arribar els fills i no els podia deixar. Però vaig
fer un tracte amb el meu home, els deixaria amb ell
Col·labora amb la Borrassa
Envian’s la teva opinió
5

AJUNTAMENT D'ARBECA
GARRIGUES – LLEIDA
OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL
NOU LOCAL SOCIAL PER " LA PETJADA DEL SECÀ"
Dissabte, dia 2 d’agost es va inaugurar el nou local que l’Ajuntament ha cedit a l’associació
“La petjada del secà”, ubicat en l’edifici que abans ocupava l’escorxador municipal (c/ Tàrrega
s/n).
El nou espai, de 150 m2 de solar, compta amb sala de reunions, tres aules, un espai d’usos
múltiples i magatzem, així mateix, disposa d’un pati exterior de 125 m2 per activitats a l’aire
lliure. El cost de les obres de rehabilitació s’apropen als 20.000,00 €, dels quals la Petjada ha
aportat 9.000,00 € provinents de la subvenció concedida per la Secretaria General de Joventut.
A l’acte d’inauguració hi va assistir un centenar de persones.
En representació de la Generalitat el Sr. Jordi Satorra Coordinador Territorial de Joventut, en
representació del Consell Comarcal de Les Garrigues, l’I·lm. Sr. President, el Vice-President
tercer i el Conseller Comarcal de Joventut. Així mateix, els regidors de l’Ajuntament
d’Arbeca, els Caps de l’Associació i llops, llúdries, castors i daines de La Petjada del Secà,
representació dels Grallers La Revolta d’Arbeca i els mossens rectors de la Parròquia.
Després de les explicacions rebudes per la Presidenta de la Petjada, Anna Maria Capdevila
Rulló, en la visita a les instal·lacions, la regidora de Joventut Mònica Sans va presentar l’acte
en que van intervenir la Presidenta esmentada que va fer una ressenya històrica de l’associació,
l’Alcalde d’Arbeca que va glossar l’esperit de col·laboració entre les associacions i
l’Ajuntament i les inversions municipals cap aquesta faceta, i el Coordinador Territorial de
Cultura que va felicitar als arbequins per la tasca feta i va esperonar La Petjada per continuar
el camí iniciat, amb la intencionalitat des de la Secretaria General de Joventut de continuar
incentivant la iniciativa.
Per cloure l’acte, es va demanar a Mn. Anton unes paraules i el desig de bons auguris per a la
nova seu. El rector adscrit va respondre a la demanda i va desitjar llarga vida a l’Associació tot
beneint els nous espais.
Tot seguit es va poder gaudir d’un refrigeri ofert per l’Ajuntament.
ARBECA CELEBRA ELS 40 ANYS DEL SEU ORFEÓ
El diumenge 5 d’octubre, a les 6 de la tarda, i a l’Església Parroquial de St. Jaume Apòstol, es
va celebrar amb la col·laboració del Consell Comarcal de Les Garrigues i de l’Ajuntament
d’Arbeca, la festa de celebració dels 40 anys de la coral de veus mixtes “L’Harmonia”.
El principal acte fou un concert ofert per les corals: Orfeó Belianec de Belianes, Massa Coral
dels Cantaires de Juneda i Orfeó Coral l’Harmonia d’Arbeca.
6

AJUNTAMENT D'ARBECA
GARRIGUES – LLEIDA
OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL
L’afluència d’oïdors va ser espectacular, i amb l’església plena de gom a gom, es va iniciar la
tarda amb la lectura del Pòrtic per part de la Sra. Rosa Maria Perelló. Tot seguit la mantenidora
Maria Josepa Reñé va presentar les corals que van oferir un repertori variat i força lluït que va
aconseguir l’aplaudiment unànime dels assistents.
Tot seguit i després d’unes paraules de l’Alcalde (que reproduïm al final d’aquest escrit), el
President del Consell Comarcal Josep Lluís Balsells , el Regidor de Cultura Jordi Perelló i el
mateix Alcalde van fer lliurament de records a les corals, amb especial agraïment als directors
que ho han estat de la Coral l’Harmonia i en especial a Mn. Anton Bru.
La Jornada es va acabar amb un berenar-sopar ofert a les instal·lacions municipals del Centre
Cultural.
“Quaranta anys de cant coral a Arbeca”
Amb aquest títol inicia l’amiga Rosa Maria Perelló el seu escrit penjat a la pàgina web de
l’Ajuntament, en record i honor de la coral mixta l’Harmonia, que aquest any celebreu els 40
anys, amb la glòria que poques institucions associatives locals han pogut arribar a conquerir.
El cant coral és una disciplina de l’animació socio-cultural, amb l’objectiu d’aconseguir la
participació activa de la gent, a través de la recuperació de la pràctica del cant compartit, com a
forma d’identificació comunitària.
Les eines de treball han estat les veus, poques vegades instruments, i principalment un promotor
o director que amb la seva vista per desplegar tècniques grupals destinades a sensibilitzar els
participants, aconsegueix una trobada en el cant, que crea un clima propici per mobilitzar la gent
i aconseguir l’objectiu central: Transformar l’espectador en protagonista.
El cant, des de que l’home és home, ha estat i segueix essent un medi d’expressió, una eina de
comunicació. Aquest medi d’expressió multiplicat en les goles d’un clan, per exemple, en els
negres esclaus, en els homes del teatre grec on el cor representava el poble, sorgeix de forma
espontània com un inavaluable llenguatge. La suma d’anònimes voluntats, el treball
mancomunat, l’obertura de l’essència mateixa de l’ésser humà, fa que el cant grupal compleixi
amb el destí de commoure les nostres arrels més profundes.
L’home, podem dir, ha sentit i sent la necessitat d’exterioritzar els sentiments socials del que és
bell, amb la finalitat d’aconseguir juntament amb els altres, identitat comunicativa i felicitat. El
vehicle és el cant.
La música cantada és un fenomen artístic que uneix la poesia i la música. He aquí el poder de
comunicació i el seu efecte conscienciador. És una acció fora del temps de treball. S’empra el
temps lliure creatiu. En aquest marc s’intenta desclavar de la cultura per relacionar-la amb els
fenòmens de la vida quotidiana. Amb el cant comunitari es permet cultivar les qualitats que te
cada un conforme a les seves pròpies aptituds. És un dels àmbits on es possibilitat la
participació expressiva i creativa.
El grup haurà de ser organitzat, conscient, mobilitzador, multiplicador, capaç de transformar-se
en agent actiu de la seva pròpia cultura nacional, del seu paper històric.
7

AJUNTAMENT D'ARBECA
GARRIGUES – LLEIDA
OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL
En la pràctica, aquest cant comunitari no es tracta solament de difondre i fer conèixer obres per
a enriquir el coneixement, el gust estètic i la sensibilitat de les persones, sinó també de posar
l’accent en el procés de generar formes de participació en l’acció cultural.
M’enorgulleix ser l’Alcalde d’un poble amb llarga tradició associativa i especialment cultural,
perquè demostra que la nostra gent té el cuquet que vol créixer amb el coneixement i elevar la
simple matèria al cancell de la saviesa.
La llarga quarantena de cantaires, sou les peces fonamentals per conservar aquest alè arbequí;
però no oblidem l’oli de l’engranatge, com diu la Rosa Maria: Els directors: Mossèn Anton, el
mestre Manel Gras, en Santi Miret, la Tresina Vidal, en Ramon Sans.... Ells, curiosament
perfeccionistes, han agermanat aquest variat grup, i si convé la direcció repeteix, cada cançó, les
vegades que faci falta per apropar-nos a la perfecció. Els arbequins i arbequines estem joiosos
de la nostra Coral. Ens emociona l’oïda i engrandeix qualsevol acte en el que participa.
Des de l’ajuntament vull que assimileu que sempre estarem al vostre costat, donant en cada
moment el suport màxim que sigui possible.
Moltes felicitats i anem cap els 50 anys.”
OBRES AL CEMENTIRI MUNICIPAL
La setmana abans de Tots Sans es van donar per finalitzades la primera fase de les obres que la
Corporació ha previst realitzar en el Cementiri.
Les obres han consistit en
enderrocar una paret de tàpia de
25 metres lineals, existent a
llevant, i substituir-la per un mur
de tancament de blocs de
prefabricat que donen una
semblança més consistent i més
moderna. Així mateix, s’ha repicat
i rejuntat tota la pedra exterior de
la Capella, amb reparació
d’esquerdes, unió de les dovelles
de llinda i revisió de teulada;
inutilitzant els efectes de la
humitat i possibilitant un desguàs
net de pluja. Polint-se i barnizant-
se porta principal i bastiments de
finestres i redecorant l’interior.
8

AJUNTAMENT D'ARBECA
GARRIGUES – LLEIDA
OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL
També s’ha procedit a l’obertura de comunicació entre el recinte antic del Cementiri i la nova
zona d’ampliació. Aquesta darrera acció ha comportat l’enderroc de quinze nínxols i les
corresponents cessions a la part nova per als seus titulars, amb la col·locació de les làpides
corresponents als que ja en tenien.
Aquesta obra pressupostada en 20.000 €, s’ha finançat al 50% amb una subvenció d’Acció
Territorial de la Diputació de Lleida i amb fons de l’Ajuntament.
De les previsions inicials ens queda una segona fase que seria la instal·lació d’un fals sostre a la
Capella i la vorera de la mateixa, a més a més de procedir a la restauració i definició definitiva
d’un petit espai museístic que englobaria el carruatge de difunts. A tal fi restem pendents de la
concessió d’una subvenció per part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
CENTENARI DE RAIMUNDA BOSCH MONELLS
“Avui hem vingut a aquesta casa per honorar la fortalesa de la Sra. Raimunda, la Munda de Cal
Jan, que amb cents anys acumula una llarga llista de vivències que han enriquit una vida plena i
on segurament ha hagut de veure-se-les de tots els colors.
Realment queda molt lluny aquell matí fred del 3 de novembre quan va veure la llum al carrer
del Calvari. Li van posar el nom de la seva padrina, perquè així ho marcava la tradició, i perquè
la mateixa padrina la va declarar al Registre Civil 3 dies després.
Aquells temps eren
convulsos: Les revoltes
pageses i obreres. Tot just la
societat volia recuperar-se
de les pèrdues colonials. Era
llavors quan es va cuinar,
per tal de justificar el
desencís, la frase de “Més
es va perdre a Cuba”. Les
guerres d’Àfrica... Però la
idea de revolta era
permanent, també en el
nostre poble. Prova d’això
ho tenim quan una
migdiada, de quan la Munda
encara no tenia un any, els
joves d’Arbeca van anar a
cremar el Tren a la Floresta
com a protesta per les
quintes africanistes.
9

AJUNTAMENT D'ARBECA
GARRIGUES – LLEIDA
OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL
La memòria històrica ens porta al naixement dels dos centres culturals: L’obrera i la Sanfaina.
La gran Guerra, la Dictadura de Primo de Rivera, la construcció del quarter de la guàrdia civil,
la República i la dura guerra que es va allargar amb una postguerra més dura, que també es va
superar malgrat el retard social i econòmic que va suposar per la nostra nació.
L’any 29 la Munda es va casar i van arribar els fills. Els fills s’anaven fent grans, es casaven,
tenien els seus propis fills, i tot ho anaven enllaçant, i la Munda també hi era i veia com florien
els besnéts i com la gent canviava i aconseguia entrar en un estat del benestar que permetia
combatre i eradicar les malalties i tractar la nostra gent, els nostres avis, amb l’amor, la
decència i la honorabilitat que el pes d’una vida de treball i sacrifici es mereixen.
Jo vaig arribar a Arbeca fa trenta anys. La Munda va ser una de les primeres veïnes que vaig
conèixer. Llavors vivíem a tocar, i els vespres a la fresca, a la Plaça del Mercat, no han estat el
mateix des que ella resideix amb la seva filla.
Però sabem que està ben atesa i estimada, i aquesta és la situació que volem per a tots els
vilatans.
Felicitats i per molts anys.”
Aquest és l’escrit que l’Alcaldia va llegir en la diada de celebració del centenari del naixement
de la Sra. Raimunda Bosch Monells, que vàrem celebrar el passat 2 de novembre a cada de
l’homenatjada.
En aquesta celebració en què hi van participar el Departament d’Acció Social, el Consell
Comarcal de Les Garrigues i l’Ajuntament d’Arbeca es va fer a mans a la Sra. Raimunda de la
medalla commemorativa de la Generalitat, una placa de record del Consell Comarcal de Les
Garrigues i una altra de l’Ajuntament.
Després dels parlaments i agraïments la família, al complert, va oferir un refrigeri i tots
vàrem brindar per la nostra centenària.
Aquest any estem de sort, a Arbeca. No solament celebrarem els cent anys de la Sra.
Raimunda Bosch, també es previst al desembre acudir a festejar els cents anys del veí Faustino
Sans Vila i de la Sra. Concepció Pedrós Baget. En els tres actes, les institucions locals i
nacionals del País hi seran presents.
Esperem que en el futur es pugui anar celebrant més festes d’aquest caire.
10

AJUNTAMENT D'ARBECA
GARRIGUES – LLEIDA
OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL
ESPAI MARTINELL: OFICINA D’INFORMACIÓ TURÍSTICA D’ARBECA I
AGROBOTIGA
El passat divendres 14 de novembre, i tal com informa La Borrassa, va tenir lloc la
inauguració d’aquesta infraestructura en l’espai cedit a l’Ajuntament per la Cooperativa del
Camp. El Conseller d’Agricultura i Acció Rural, Joaquim Llena i Cortina, acompanyat de
l’Alcalde d’Arbeca i l’Alcalde dels Omellons, el President del Consell Comarcal, Director
dels Serveis Territorials d’Innovació, Universitats i empresa, Consellers Comarcals, Regidors
i Regidores de l’Ajuntament d’Arbeca, altres Alcaldes de la Comarca, Director del Servei
Territorial d’Agricultura, Cap de l’Oficina Comarcal del DAR, Diputats i Senadors, i nombrós
públic representant d’entitats culturals de la Vila, van donar sentit i prominència als actes
organitzats; que a banda de la rebuda oficial a l’Ajuntament, amb signatura al llibre d’honor,
va consistir en una visita
guiada al jaciment dels
Vilars, la inauguració i
visita pròpiament dita a
l’Espai Martinell i un dinar
de celebració al restaurant
El Rebost de la Marisa, on
es va lliurar el premi olivera
d’or i olivera de plata a les
germanes Reixach i a
l’arbequí Jaume Gotsens,
respectivament, per la seva
promoció de l’oli d’Arbeca
de forma focalitzada en el
restaurant Hispània
d’Arenys de Mar.
En el darrer escenari de
celebració, l’Alcalde Joan
Simó, va aprofitar l’avinentesa per sol·licitar actuacions prioritàries del Departament cap a la
nostra població.
Tot seguit reproduïm les paraules del nostre Alcalde:
“Benvolgut Honorable Conseller,
El vostre Departament és una finestra oberta cap a la Catalunya rural, i ho és així perquè teniu
la responsabilitat i l’autonomia per a gestionar tot allò relacionat amb l’agricultura, la
ramaderia, la pesca, l’alimentació i les accions de desenvolupament rural en el territori del
nostre país. I creiem que ho podeu fer bé, sou muntanyès, teniu una llarga tradició en el
municipalisme. Quasi dotze anys al capdavant d’un ajuntament donen per molt. Si a tot això li
sumem les responsabilitats que teniu en l’organització de les Terres de Ponent, es concreta un
retrat de persona avesada al territori i coneixedora de les necessitats del nostre món pagès.