la règola - vall d´àger PDF
Preview la règola - vall d´àger
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural GEOZONA 131 LA RÈGOLA - VALL D´ÀGER INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Situada al S del Montsec aquesta geozona està formada per sediments de l’Eocè inferior, i una cobertora discontínua de materials quaternaris, que afloren en la meitat oriental de la Vall d’Àger. Presenta un gran interès científic i pedagògic ja que hi ha magnífics afloraments. Entre ells hi ha un dels exemples realment més espectaculars d’estratificació mareal. A part, en aquesta zona es poden estudiar diferents seccions, però sobretot la longitudinal de diferents cons deltaics superposats. Detall de l’estratificació sigmoidal. Foto: J. Rosell GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. Camí de Can Xató 2. Cal Viudo 3. Tubany - Marge esquerre del Riu Fred 4. Les Alteres de la Baronia COMARCA: Noguera MUNICIPI(S): Àger, Camarasa DADES FISIOGRÀFIQUES En aquesta geozona s’hi poden distingir dos sectors que, formant part d’una mateixa unitat estratigràfica (sistema deposicional), estan separats en l’espai. El més oriental correspon a la zona anomenada de les Alteres (l’Altera) corresponent Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural a un serrat situat a llevant del poble de la Baronia (geòtop 4). El més occidental al poble de la Règola i les seves rodalies. En el primer hi ha situat un geòtop que s’ha anomenat de les Alteres. En el segon, tres geòtops: un a l’entrada del poble de la Règola (camí de can Xató, geòtop 1), el segon darrera de cal Viudo, casa aïllada situada al fons del riu Fred (geòtop 2) i un tercer geòtop que correspon al petit penya-segat damunt el qual hi ha construït el poble i el limita per migjorn i que s’estén fins al paratge anomenat Tubany, després del bancal de Franxet (geòtop 3). El cabussament general és cap el N i l’erosió ofereix un aflorament magnífic d’un relleu en costes. Al mateix temps els paleocorrents van de ponent a llevant que marquen al mateix temps la proximalitat i distalitat del sistema deltaic de la Baronia (del corrent dominant de marea i en sentit contrari el subordinat). CONDICIONS D’ACCÉS L’accés al geòtop 1 és ben senzill doncs la carretera de Lleida a França que passa per Àger i després l’accés a la Règola porta a l’entrada del poble (geòtop 1). Des de la Règola per un camí ben fressat es va al riu Fred i d’aquí a cal Viudo; darrera hi ha un seguit de petits corrals a l’extrem dels quals se situa el geòtop 2 (uns 5 minuts caminant des de l’entrada del poble). Des d’aquí i donant vista al poble de la Règola, pel marge dret del riu Fred i seguint un viarany poc marcat, es va seguint observant el penya-segat on està construït el poble fins arribar a la contrada anomenada Tubany; el penya-segat és el geòtop 3 i el seu recorregut tot observant la geologia es pot fer en poc més d’una hora. El geòtop 4 està situat a llevant del poble de la Baronia a la mateixa carretera del Doll; d’allí surt una pista cap a llevant que enfila fins arribar a les Alteres; pot fer-se amb un cotxe normal – no recomanable -, amb un 4x4, però sens dubte es recomana pujar a peu tot observant la geologia (unes dues hores fent observacions detallades). Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Una part ocupada per les edificacions de la Règola i una altra erma i bosquetana. SITUACIÓ GEOLÒGICA SITUACIÓ GEOLÒGICA Està formada per materials terrígens de l’Eocè inferior dipositats en un medi deltaic la configuració del qual ve imposada per la paleogeografia de la zona: un solc alineat de llevant a ponent marcat pel paleorelleu del Montsec que afilera tots els aports que venen de llevant per anar reblint la conca sedimentària de Tremp- Jaca-Pamplona. PARAULES CLAU Delta Eocè inferior Estuari Marees Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS INFORMACIÓ GEOLÒGICA TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL El seu interès principal és que l’erosió ha deixat al descobert un aparell deltaic, a molt petita escala (d’una vintena de kms en una secció longitudinal), dominat en Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural molts moments per les marees (estuari) que han imprès la seva característica sedimentació als materials aportats pel paleoriu. Els exemples de sedimentació mareal amb les formes d’estratificació i la ciclicitat típica de les àrees intramareals, han estat preservats en el rocam amb molt detall. Per això tan sols els afloraments tenen un gran interès científic i sobretot didàctic. L’anàlisi del sistema deposicional, delta dominat per l’acció de les marees (estuari), a molt petita escala, és un valor afegit a l’estudi de la sedimentació intramareal (geòtops 1, 2, i 3) i la submareal (geòtop 4). Interès turístic: 1 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 1 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 4 Interès científic: 4 ANÀLISI COMPARATIVA Buscant els nivells de correlació amb l’Eocè inferior de la Conca de Tremp (secció de Claret a Montllobar) es pot establir una equivalència temporal entre ambdues parts de la sèrie eocena. Això no obstant és difícil des d’un punt de vista sedimentològic doncs el llindar del Montsec separa les dues subconques. Per altra banda, tant a nivell d’estratificació com de sistema deposicional el delta de la Baronia pot qualificar-se de model de referència. RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS El seu caràcter de model deltaic fòssil al que referir la sedimentació estuarina i intra i submareal, fa impossible relacionar-lo amb altres valors patrimonials. Els afloraments de la Règola es poden complementar amb l’aflorament del talús de la carretera a llevant de l’antic bar del Manyo fins a cal Forner on hi ha un magnífic aflorament de dipòsits gresosos de fàcies intramareals. Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) L’Eocè inferior del Pre-pirineu jeu damunt un nivell paleocè vermellós, de fàcies continental (Garumnià superior). Està format per un tram calcari a la base (Grup Àger o calcàries amb alveolines) i un tram terrigen a la part alta (Grup Fígols). El tram terrigen, en general, és de fàcies deltaiques. A la Vall d’Àger, la part inferior forma un llentió de materials dominantment gresosos que s’anomena delta de la Baronia. Damunt hi jeu un tram pelític (llims i argiles grisenques) que es coneixen a la literatura geològica com “pelites de la Passarel·la”. I a la part alta hi ha una altra gran llentia de materials deltaics, gresosos i pelítics, anomenada “delta de l’Ametlla”. Aquesta sèrie de l’Eocè inferior està coronada per sediments fluvials o de plana deltaica que s’anomenen Grup Castigaleu. Tots aquests materials tenen una polaritat general de llevant a ponent marcada pel paleorrelleu, orientat en aquesta direcció, de la serra del Montsec que, en aquest moment, és un veritable llindar que separa la Conca de Tremp de la Vall d’Àger. RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC La seva gran rellevància és en el camp de la Sedimentologia i en el de la Geologia de fàcies. En el camp de la Sedimentologia degut a que les formes d’estratificació originades per les marees hi són molt ben preservades. D’una manera molt especial, les formes corresponents a la part més distal d’una plana intramareal (plana sorrenca) han servit com a model per descriure aquestes formes d’estratificació (estratificació sigmoidal). En la Geologia de fàcies, lligat a l’interès en la Sedimentologia, en quant es poden observar les fàcies intra i submareals, així com la ciclicitat i els seus tipus que caracteritzen les sèries estratigràfiques dels sediments dominats per l’acció de les marees. Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Cal afegir que és un model a escala de delta estuarí que ajuda a interpretar l’anàlisi de conca en el moment de la seva sedimentació. Així mateix, l’estudi de la procedència del material terrigen és d’un gran interès dins del camp de la Petrologia Sedimentària. L’itinerari pel delta de la Baronia és un magnífic exemple per a una sortida universitària. SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA És a partir dels anys 70 quan es comença a descriure les formes d’estratificació per corrents fluvials, onades i sobretot mareals de la Vall d’Àger. Aquest despertar de la sedimentologia de la zona és paral·lel al desenvolupament de la Sedimentologia en general. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES LLOMPART, C. (1977). Paleoeocología de la fauna de moluscos ilerdienses de un sector de la Vall d’Àger (prov. de Lleida). U.A.B. Publicaciones de Geología, nº 7, 247 pp. Bellaterra (Barcelona). MUTTI, E., OBRADOR, A. I ROSELL, J. (1973). Sedimenti deltizii e di piana de marea nel Paleogene della Valle di Àger (prov. di Lerida, Spagna). Estrato de Boll. Soc. Geol. It., v. 92: 517-528. Roma. MUTTI, E., ROSELL, J., GUIBAUDO, G. i OBRADOR, A. (1975). The paleogene of the Ager Basin. In: Sedimentary evolution of the Paleogene South Central Pyrenean basin. Guide-booke of I.A.S., 9th International Congress: 1-6. Nice. MUTTI, E., ALLEN, G. P. I ROSELL, J. (1984a). Sigmoidal cross stratification and sigmoidal bars: depositional features diagnostic of tidal sandstones. Abstract 5th European Regional Meeting of Sedimentology, I.A.S.: 312-313 Marseille. MUTTI, E., ALLEN, G. P. I ROSELL, J. (1984b). The tide-dominated Baronia delta complex in the Upper Paleocene and Lower Eocene Figols sequence. Ager syncline South Central Pyrenees, Spain. Abstract, 5th European Regional Meeting, I.A.S.: 314-315. Marseille. Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural ROSELL, J. i LLOMPART, C. (1988). Guia geològica del Montsec i e la Vall d’Àger. Centre Excursionista de Catalunya amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Ed. Montblanc-Martí, Barcelona, 168 pp. ROSSA, R. i ZUFFA, G. G. (1979). Le areniti ibrida della valle di Ager (Eocene Pirinei centro meridionale). Miner. Petrogr. Acta, vol. 23: 1-12 RUBINO, J. L., LEO, M. I FONNESU, F. (1985). Detailed stratigraphy of a tidal bar complex in the Baronia sandstone, Lower Eocene (Ager syncline, South Central Pyrenees, Spain). Abstract, 6th European Regional Meeting, I.A.S., Lérida. Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Contacte entre les barres mareals del delta de la Baronia i les calcàries amb alveolines del Grup Àger marcat per una superfície de ferruginització o "hardground". Foto: J. Rosell. Bioturbació de les capes més sorrenques (les d'estratificació lenticular) per part de crancs thalassínids. Foto: J. Rosell. Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Description:The list of books you might like
