La credibilitat dels rumors i les notícies

411 Pages·2012·5.51 MB·French

Tesi Doctoral
Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura
Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona

La credibilitat
dels rumors i les notícies
Recerca a propòsit de la Segona Guerra Mundial

Autor: Marc Argemí i Ballbè
Director: Salvador Cardús i Ros || Tutor: Santiago Ramentol i Massana
Bellaterra (Cerdanyola), març de 2012
La il·lustració de portada pertany a un pòster dibuixat per Fougasse, corresponent a una campanya del govern britànic
contra la rumorologia duta a terme durant la Segona Guerra Mundial.
Í
NDEX
Agraïments .................................................................................................................. 9
1. Introducció ............................................................................................................ 11
1.1. Plantejament del treball d’investigació ........................................................ 17
1.1.1. Objectius de la recerca .......................................................................... 17
1.1.2. Preguntes bàsiques de la investigació ................................................. 17
1.1.3. Justificació .............................................................................................. 17
1.2. Metodologia ................................................................................................... 19
2. La credibilitat de la propaganda britànica (1939-1945): Rumors i BBC.......... 21
2. 1. La propaganda britànica en guerra ............................................................. 25
2.1.1. El compromís amb la veritat .................................................................. 26
2.1.2. El Departament Electra House .............................................................. 28
2.1.3. La mitja veritat dels 200 paracaigudistes ............................................ 34
2.2. La propaganda negra .................................................................................... 43
2.2.1. Definint el color negre ............................................................................ 47
2.2.2. La veritat, sagrada; la mentida, ¿legítima? .......................................... 51
2.2.3. La generació sistemàtica de rumors ..................................................... 54
a. Membres de l’equip fabricant de rumors ................................................ 56
b. Mètode de treball ...................................................................................... 58
c. Reflexió i teorització ................................................................................... 60
d. Rumors creats ............................................................................................ 67
e. Coneixement del terreny ........................................................................... 68
f. Públics i objectius ....................................................................................... 71
g. Canals de distribució ................................................................................. 75
h. Avaluació de resultats ............................................................................... 77
2. 3. La propaganda blanca de la BBC ................................................................ 95
2.3.1. La veritat com horitzó i com a principi .................................................. 96
4

2.3.2. Ivone Kirkpatrick i les emissions cap a Europa ................................. 101
2.3.3. Nöel Newsome i l’essència de la notícia ........................................... 109
2.3.4. Reaccions de l’audiència .................................................................... 124
2. 4. Lliçons sobre la generació de credibilitat ................................................ 129
2.4.1. Credibilitat i veritat .............................................................................. 129
2.4.2. La construcció d’un emissor creïble .................................................. 137
2.4.3. La plausibilitat del missatge ............................................................... 138
2.4.4. La credibilitat en els efectes a llarg termini ...................................... 139
3. De la guerra a la universitat: La recerca nordamericana (1927-1955) ........ 143
3. 1. La sospitosa propaganda i Estats Units ................................................... 147
3.1.1. El boc expiatori en el període d’entreguerres.................................... 149
3.1.2. Institute for Propaganda Analysis (IPA) .............................................. 155
3.1.3. La guerra dels móns: el poder i els seus límits ................................. 159
3.1.4. Les primeres anàlisis dels rumors ..................................................... 170
3. 2. La Mass Communication Research ......................................................... 175
3.2.1. Rockefeller i la recerca aplicada ........................................................ 178
3.2.2. Public Opinion Quarterly: òrgan d’expressió ..................................... 188
3.3. La propaganda governamental, de nou .................................................... 189
3.3.1. El patriotisme científic i la moral nacional ......................................... 190
3.3.2. Propagandistes britànics en sòl nordamericà ................................... 193
3.3.3. El retorn de la maquinària propagandística ...................................... 196
3.3.4. La generació científica de la 2a Guerra Mundial .............................. 201
3. 4. Recerca en credibilitat durant la guerra .................................................. 209
3.4.1. Hovland i la formació dels soldats americans ................................... 209
3.4.2. Allport i el combat contra els rumors ................................................. 214
3.4.3. Control de rumors dins l’exèrcit ......................................................... 223
3.4.4. La OSS, Knapp i la difusió dels rumors .............................................. 226
3.4.5. Cantril, les enquestes i el frame of reference ................................... 231
La credibilitat dels rumors i les notícies 5

3. 5. Recerca sobre credibilitat a la postguerra ............................................... 235
3.5.1. Yale Program of Research in Communication and Attitude Change236
3.5.2. Allport i The Psychology of Rumor ...................................................... 243
3.5.3. Les actituds de l’opinió pública .......................................................... 251
3.5.4. Lerner i l’estratègia de la veritat ........................................................ 258
4. El procés de la credibilitat ................................................................................. 261
4.1. Elements i procés de la credibilitat ........................................................... 271
4.2. Font d’informació creïble ........................................................................... 281
4.2.1. Expertesa ............................................................................................. 285
4.2.2. Fiabilitat ............................................................................................... 287
4.2.3. Empatia ................................................................................................ 290
4.3. Missatge plausible ...................................................................................... 295
4.3.1. Precisió ................................................................................................. 297
4.3.2. Interès .................................................................................................. 302
4.3.3. Organització ......................................................................................... 307
4.3.4. Marcs de referència ............................................................................ 312
4.4. El context de la recepció ............................................................................ 323
4.4.1. Conformitat .......................................................................................... 324
4.4.2. Importància .......................................................................................... 327
4.4.3. Ambigüitat ............................................................................................ 331
4.5. El receptor i el procés de recepció ............................................................ 333
4.5.1. L’actitud i els marcs de referència ..................................................... 338
4.5.2. Sentiments i desitjos ........................................................................... 344
4.5.3. Factors de la personalitat ................................................................... 348
4.6. Els fets i la verificació de les proves ......................................................... 351
4.7. esquema definitiu del procés de la credibilitat ........................................ 353
5. Conclusions ........................................................................................................ 355
6

5.1. Estudis sobre la credibilitat i els rumors des dels anys 50 ..................... 357
5.2. El rei rumor i les seves noves lleis ............................................................ 361
5.2.1. La font: el declivi dels mitjans ............................................................ 363
5.2.2. El missatge: el declivi de la notícia .................................................... 367
5.2.3. Un nou paradigma d’audiència: la conversa de cafè ....................... 370
6. Epíleg .................................................................................................................. 375
Glossari ................................................................................................................... 381
Bibliografia ............................................................................................................. 385
Extemplo Libyae magnas it Fama per urbes,
Fama, malum qua non aliud uelocius ullum:
mobilitate uiget uirisque adquirit eundo, 175
parua metu primo, mox sese attollit in auras
ingrediturque solo et caput inter nubila condit.
illam Terra parens ira inritata deorum
extremam, ut perhibent, Coeo Enceladoque sororem
progenuit pedibus celerem et pernicibus alis, 180
monstrum horrendum, ingens, cui quot sunt corpore plumae,
tot uigiles oculi subter (mirabile dictu),
tot linguae, totidem ora sonant, tot subrigit auris.
nocte uolat caeli medio terraeque per umbram
stridens, nec dulci declinat lumina somno; 185
luce sedet custos aut summi culmine tecti
turribus aut altis, et magnas territat urbes,
tam ficti prauique tenax quam nuntia ueri
haec tum multiplici populos sermone replebat
gaudens et pariter facta atque infecta canebat... 190

Virgili (70-19 a. C.)
Eneida, llibre IV1

1
“Tot seguit la Fama recorre les grans ciutats de Líbia, la Fama, més veloç que cap altre estrall. El
moviment l’abriva, i fent via acreix les seves forces. Minsa, de primer, i poruga, s’aixeca ben aviat pels
aires, toca de peus a terra i amaga el seu cap entre els núvols. Hom diu que és filla de la Terra, la qual,
irada d’una ira contra els déus, infantà aquesta última germana de Ceos i d’Encèlados, àgil de peus i
d’ales rabents, monstre esgarrifós, ingent, que té pel cos tantes plomes com, sota d’elles, ulls vigilants,
indicible prodigi!, i com llengües i boques sonores i orelles erectes. De nit, vola entre el cel i la terra, per
l’ombra, estrident, i al dolç son mai no acluca els seus ulls; de dia, vetlla asseguda damunt el teulat de les
cases o damunt les altes torres dels palaus, i espaordeix les grans poblacions, missatgera tenaç tant de la
mentida i de la calúmnia com de la veritat. Ella es complaïa aleshores a omplir els pobles de mil notícies,
anunciant allò que havia succeït així com allò que no havia succeït...” (traducció de Miquel Dolç, publicada
per la Fundació Bernat Metge a Barcelona el 1975).

A
GRAÏMENTS

At least we have been told the truth
Desconegut, febrer de 1944

Aquest treball està dedicat als meus pares.
Estic molt agraït a la direcció, mestratge constructiu i encoratjament constant del
professor Salvador Cardús. Tinc també un deute amb el professor Santiago Ramentol,
tutor que ha ofert generosament, sempre que ha calgut, un assessorament valuós.
He aprés molt de les converses amb acadèmics. Estic especialment agraït al professor
Gary Alan Fine, de la Northwestern University de Chicago. Gràcies també a Ferran
Sàez i Mateu de la Universitat Ramon Llull; Maria Corominas, Enric Marin i Otto,
María Dolores Montero i Manuel Parés i Maicas de la Universitat Autònoma de
Barcelona; Ivan Lacasa de la Universitat Internacional de Catalunya; Antoni Aira de la
Universitat Oberta de Catalunya; José Javier Sánchez Aranda i Juan Manuel Mora de la
Universidad de Navarra i Cathy Faye i Lizette Royer, del Center for the History of
Psychology de la University of Akron.
L’Arturo San Agustín va ser qui més em va fer veure l’interès dels rumors. Prakash
Singh va introduir-me en les implicacions del rumor en el món econòmic. Javier
Ramírez va fer el mateix respecte el món de la jurisprudència. Els frames que Antoni
Puigverd usa en els seus articles han estat suggerent inspiració. He aprés molt d’Austen
Ivereigh, el millor reframer que mai he conegut. L’Àngel Rodríguez Vilagran ha estat
un bon company de curs de doctorat, igual que en Xavier Ginesta. Francesc Cano,
periodista i professor universitari brillant, així com Marc Serrano, Alberto Chinchilla,
10

Òscar Bardají, Jordi Llisterri i altres amics del gremi, pacientment, n’han sentit molt a
parlar, d’aquesta tesi. Als companys d’oficina –Jordi, Miquel Àngel, Anna, Toni, Pere, i
tota la colla- els agraeixo també la paciència.
Aquest treball no hauria estat possible sense els centenars d’hores passades a la
Reading Room de Social Sciences de la British Library, a Londres. També haig d’agrair
el servei al personal de The National Archives (Londres), de l’arxiu de la University of
East Anglia (Norwich) i del Churchill Archives Centre (Cambridge).
La llista d’amics i familiars que d’una manera o altra m’han ajudat és molt més
llarga. Davant el risc d’oblidar-me’n algun, constin aquestes últimes línies d’agraïment
per a tothom.
A qui per a mi té tota la credibilitat vagi també tot el meu agraïment.