Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de montcada i reixac. Diputació

171 Pages·2011·12.1 MB·Spanish

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA.

Servei del Patrimoni Arquitectònic Local.

AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC.

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I

AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC 1999
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

EQUIP REDACTOR

Direcció:

Raquel Lacuesta i Contreras, historiadora de l’art.
Cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Documentació i Difusió.
Servei del Patrimoni Arquitectònic Local.

Autors:

Josep Lluís Gorina i de Travy, arquitecte.
Jaume Alcázar i Parera, historiador.

Col·laboradors:

Ricard Farrés i Casadesús, arquitecte.
Elisabeth Mateu Domènech, arquitecte tècnic.
Jordi Farrés i Casadesús, delineant.

Barcelona, juliol 1998 - octubre 1999

DIPUTACIÓ DE BARCELONA SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC 1999
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

MEMÒRIA DEL TREBALL

INDEX

1.- Antecedents. Pàg. 4.
2.- Necessitat de l’inventari del patrimoni històric arquitectònic i ambiental. Pàg. 4.
3.- Objectius de l’inventari. Pàg. 4.
4.- Metodologia del treball. Pàg. 6.
5.- Llista d’elements inventariats. Pàg. 9.
6.- Evolució urbana de Montcada i Reixac. Pàg. 11.
7.- Llista bibliogràfica. Pàg. 21.

FITXES D’INVENTARI. (99 unitats)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999 3 de 23
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

2. NECESSITAT DE L’INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL

El procés de creixement de Montcada i Reixac ha estat des de sempre molt condicionat per les
peculiaritats geogràfiques de la vila i el seu entorn. Limitada per la llera de dos rius i travessada per
diferents vies de comunicació que han desmembrat el territori, Montcada ha crescut d’acord amb una
evolució històrica que l’actual Pla General d’Ordenació, que promou la densificació de les zones de
ciutat jardí que envolten el casc antic, no ha sabut conservar i ha permès la degradació del centre històric.
I això perquè, en algunes zones, el pla vigent no és suficientment respectuós amb el caràcter urbà
aconseguit a finals de segle XIX i primer terç de segle XX.

1. ANTECEDENTS La necessitat de la protecció es justifica plenament pel fet que la imatge de la població així com la història
que reflecteix és patrimoni col·lectiu de tots els montcadencs. Cal distingir entre la propietat privada de
Juliol de 1998 l'edificació i la seva imatge urbana. Aquesta constitueix el paisatge urbà quotidià de tots els ciutadans i és
per això que, d'alguna manera, és patrimoni comú i l'administració pública ha de protegir-lo
L’Ajuntament de Montcada i Reixac sol·licita al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local la redacció adequadament.
d’un inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac. A finals
d’aquell mateix mes, Raquel Lacuesta, historiadora, Cap de la Secció Tècnica d’Investigació, La redacció d'aquest Inventari ha de ser l'eina de treball per a la redacció del Pla Especial i Catàleg del
Documentació i Difusió, i directora del treball, convoca un arquitecte i un historiador, als quals patrimoni arquitectònic i urbanístic de Montcada. Aquest recull intenta destacar el més interessant del
proposa la confecció d’aquest inventari. patrimoni arquitectònic, històric, urbanístic, àrees urbanes d'interès ambiental i àrees arqueològiques del
municipi. L'actual Pla General no contempla acuradament la protecció de les peculiaritats urbanístiques
Setembre de 1998 assolides per Montcada des del seu desenvolupament modern, iniciat en el darrer quart de segle XIX.
Des de la dècada dels 50 s'ha deixat transformar molts espais urbans, com per exemple el carrer Colón,
Se celebra la primera reunió de treball de l’equip, un cop delimitades les funcions de cadascun permetent augmentar l'alçada reguladora i desapareixent un bon nombre de torres d’estiueig del segle
dels seus membres i s’endega la realització de les tasques de l’inventari, les quals han de XIX. També s'ha malmès la imatge del passeig Rocamora, la plaça de l’Església, el carrer Bogatell i el
consistir bàsicament en: carrer Major. En definitiva, s'ha transformat lentament i de soca- rel la seva imatge urbana.

a) La redacció d’una memòria metodològica
3. OBJECTIUS DE L’INVENTARI
b) L’elaboració de fitxes individualitzades per a cadascun dels elements a inventariar, amb el
contingut següent: 3.1. Introducció

Denominació Cada població té un caràcter propi que ha assolit a través de la configuració dels seus carrers, les
Situació edificacions que els conformen, els elements de l'espai urbà, els espais lliures, i els seus barris. Aquesta
Data de construcció realitat la podem llegir a través del llenguatge de l'arquitectura com a significació històrica i cultural. La
Autor protecció del patrimoni arquitectònic ha de traspassar els clàssics raonaments culturals i esdevenir una
Promotor autèntica alternativa basada en l'interès social, cultural i econòmic, per tal d'aconseguir millorar la qualitat
Tipologia de vida dels residents i visitants.
Context
Règim urbanístic L'inventari reflecteix la trama viària i estructures urbanes, en alguns casos degradades degut a la pressió
Règim jurídic social i a la dinàmica de creixement que genera l'actual Pla General d'Ordenació vigent. Algunes de les
Descripció estructures encara són molt vàlides, ateses les seves característiques tipològiques i de situació dins la
Evolució d’usos trama urbana del centre i dels barris més propers.
Estat de conservació
Valoració Establir les bases per a la posterior protecció d'aquest patrimoni és l'objectiu de l'Inventari. Amb ell es
Propostes pretén constituir un fons documental als efectes d'arxiu històric, i utilitzar-lo com a base per a la redacció
Dades històriques del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Montcada i Reixac.
Documentació bibliogràfica
L'apropament dels montcadencs a la realitat del seu poble és una tasca que afecta a tots, especialment
les Institucions i/o Organismes Públics, i es fonamenta en diversos aspectes:

DIPUTACIÓ DE BARCELONA SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999 4 de 23
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

- La sensibilització del ciutadà, usuari o propietari com a suport del cost social i econòmic que donar pas a grans àrees industrials i d'urbanització en detriment dels antics assentaments rurals, la
representa la protecció. majoria d'ells abandonats i en procés de deteriorament.

- La capacitat de gestió de l'Administració, per tal de canalitzar una política de recuperació És, doncs, un moment delicat per a l'arquitectura i l'urbanisme de Montcada. Però, alhora, també es un
eficaç i adequada. moment de valoració del passat històric de cada poble. L'estudi del patrimoni arquitectònic i urbanístic ha
de servir per valorar aquest com a herència cultural i per, des de l'òptica actual, fer-lo necessari i partícip
La voluntat de l'Administració per protegir el patrimoni es recull en diverses disposicions legals del present.
que van des de la Constitució Espanyola (Art. 46), la Llei del Sòl i els reglaments que la
desenvolupen, la Llei del Patrimoni Cultural Català i el propi Pla General d'Ordenació de
Montcada i Reixac. 3.3. Patrimoni desaparegut

El patrimoni arquitectònic a Montcada i Reixac, ha sofert un procés de degradació que ha malmès de
3.2. L’arquitectura de Montcada com a patrimoni arquitectònic i cultural manera irreversible alguns dels seus exemples més característics. La degradació s’ha anat produint al
llarg del temps a causa d’aldarulls i guerres , al ser Montcada i Reixac pas obligat per anar a Barcelona.
L'arquitectura és un testimoni directe del desenvolupament i passat històric de cada poble al qual Modernament, la desaparició ha estat fruit de l’explotació industrial, substitucions, afectacions per
confereix caràcter propi i diferenciat davant dels altres. Segons el màxim moment de creixement i infraestructures i reformes.
la transformació lenta o ràpida de les estructures urbanes, adquireix una forma única que és la
que ens arriba avui en dia. A continuació deixem constància d’una llista incompleta d’aquest patrimoni que Montcada i Reixac va
tenir.
Però, Montcada i Reixac ha patit des del primer quart del segle XX un procés de creixement
desmesurat com a conseqüència del procés d’industrialització de la vila, la seva proximitat a En el turó hi havia:
Barcelona i la important xarxa de comunicacions que travessa el municipi. Aquest creixement, - El Castell de Montcada, les ruïnes desapareixeran en una esllavissada el 1939.
poc ordenat i poc equilibrat, ha destruït bona part del paisatge urbà i ambiental heretat d’èpoques - L’ermita de la Mare de Déu del Turó (1907-1939), obra de l’arquitecte Enric Sagnier.
anteriors. I és aquest paisatge el que li dóna caràcter i, alhora, esdevé el nostre patrimoni cultural - Habitatges de la Colònia Asland.
col·lectiu, configurat al llarg del temps. Les masies i molins enderrocats són:
- Can Milans.
Des d’uns orígens medievals representats pel traçat del carrer Major i tot un conjunt de masos - Les Indianes.
aïllats, a un creixement al llarg del segle XVIII, amb la formació de nous carrers perpendiculars al - Ca N’Oller.
carrer Major, es configura un conjunt urbà (casc antic) que és precisament el més susceptible de - Can Sant Joan.
ser protegit. Però, sobretot, Montcada és conseqüència de les transformacions del segle XIX. - Hostal de Fontfreda.
Noves vies de comunicació que van complicar el creixement i l’expansió de la vila, com el nou - Molí Can Castells.
traçat de la carretera de Ribes, l’arribada del ferrocarril a mitjans de segle, que va accelerar el - Molí de Sant Joan.
procés de transformació de Montcada en vila d’estiueig, i sobretot els grans projectes - Molí d’en Rata.
d’urbanització de l’entorn del recinte antic: carrer Sant Antoni i carrer Closes, projecte Montiu, - Molí de Can Alou.
projecte Gabriel Tuixans a la Font Pudenta, etc. - Farga (carrer Elionor).
En la plaça de l’Església, hi havia la primitiva capella amb el campanar.
Ja en els primers anys del segle XX, s’inicia la urbanització de les terres situades entre la via del - L’església de Santa Engràcia (1888/1928-1936) i la casa parroquial (1918-1936) obra de l’arquitecte
ferrocarril de França i el riu Besòs, traçat del passeig Rocamora, projecte Montiu, i es Enric Sagnier.
desenvolupen els barris de Mas Rampinyo i Can Sant Joan. En el carrer Colón tenim els següents edificis d’estiueig enderrocats:
- Casa Llobet, de l’arquitecte Camil Oliveres i Jansana.
Aquests plans d’urbanització, dirigits pel mestre d’obres Josep Graner i Prat, primer, i per - Torre de la família Vives, del mestre d’obres Antoni de Serra, construïda el 1884.
l’arquitecte Joan Baptista de Serra, després, es van caracteritzar per la creació d'una nova - Casa de Francesc Solà i Vives, torre del rellotger, del mestre d’obres Joan Trayó, 1889.
estructura urbana, plenament moderna, amb carrers paral·lels i diagonals formant illes de traçat - Casa Antònia Domènec, de l’arquitecte Alexandre Pemic, de 1885.
més o menys regular, amb cases aïllades de tipologia ciutat jardí en les zones més allunyades - Casa aïllada de Lorenzo Fradera, de l’arquitecte Alexandre Pemic, de 1885.
del nucli antic. D'aquests moments no sols es conserva el teixit urbà sinó també magnífiques - Casa Geribert del mestre d’obres Josep Graner.
torres d'estiueig de nova construcció o modificacions d'antics casals i cases del poble. - Casa Vidal, de 1884.
- Casa Crespo, de 1884, del mestre d’obres Josep Graner.
Montcada s'ha anat transformant de nou i de forma continuada a partir de la segona meitat del - Casa Josep Vilaseca, de 1885, de Francesc de P. Vila.
segle XX. Aquest creixement últim, però, no ha estat sempre respectuós amb el passat. Les Elements industrials:
zones del casc antic s'han modificat sense criteri històric. Les zones rurals van desapareixent per - La xemeneia de la fàbrica del èter i la torre de destil·lació.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999 5 de 23
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

3.4. Objectiu general Un cop definides les línies de treball, els col·laboradors van iniciar el treball de camp i la recerca
documental en biblioteques. Aquesta tasca ha tingut un seguiment per part de la direcció de l'equip, que
L’inventari pretén definir el patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Montcada i Reixac per ha consistit en la celebració de reunions periòdiques per a revisar el desenvolupament dels treballs.
poder establir les mesures per a la seva conservació, recuperació i millora.

4.2. Treball de camp i recerca documental
3.5. Objectius específics
La realització d'aquest Inventari s'ha dividit en dues parts: el treball de camp i la consulta de
1. En els elements arquitectònics es proposa: documentació bibliogràfica i d'altres fons documentals.

a. Determinar els elements que han d'ésser objecte de protecció. La tasca es va iniciar prenent com a punt de partença la llista d’edificis per a la suspensió de llicències
per a l’elaboració del Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Artístic i Paisatgístic, de
b. Determinar en cada element els motius de la seva catalogació, les parts a conservar i les obres 20 de gener de 1995, document intern de l’Ajuntament de Montcada, amb 53 elements; el Catàleg de
permeses, així com les intervencions que cal fer i les propostes d'actuació. Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya, amb 1 element; la Carta arqueològica de
Montcada i Reixac, de març de 1999, amb 5 elements; les fitxes I.P.C.E. del Col·legi d’Arquitectes de
2. En les àrees urbanes d'interès ambiental: Catalunya amb 4 elements. A partir d'aquests llistats es va confeccionar una primera llista provisional
d'elements a inventariar. Cal destacar que l’únic Bé Cultural d’Interès Nacional és el Castell de
a. Delimitació i definició dels espais urbans que seran objecte de tractament pel Pla Especial. Montcada, que figura amb el núm. R – I – 51 – 5547 del Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-
Artístics de Catalunya, està totalment desaparegut degut a l’explotació del turó per l’empresa de ciments
b. Tractament de la imatge urbana amb la regulació dels paràmetres que la conformen: façanes, Asland S.A.
cobertes, alçades, relació buit-ple, ritme i elements compositius.
El treball de camp va consistir en 26 sortides realitzades entre els mesos de novembre de 1998 i
c. Protecció de l'estructura de la parcel·lació en els espais urbans que seran objecte de octubre de 1999. Les fotografies en paper es van disparar amb una màquina fotogràfica NIKON-FE-2 i
tractament pel Pla Especial. objectius de 20mm i un zoom 28/200. Els rodets KODAK GOLD 100 asa. Les fotografies digitals es van
disparar amb una màquina fotogràfica KODAK Digital Science DC-260 amb una òptica 38 – 115 mm i
d. Protecció de patis i jardins. 32 MB de memòria. Les diapositives es van disparar amb una màquina PANASONIC C-535AF 35mm i
rodets ELITECHROME SELECT de la casa KODAK i AGFACHROME CTX 100 de la casa AGFA.
e. Protecció d'espais verds i arbrat.
Fruit del treball de camp, que es va realitzar paral·lelament a la redacció de la llista definitiva dels
3. En les restes arqueològiques es tracta de determinar la seva situació, segons les dades elements a inventariar, va ser l'observació detallada de cada element quant a: descripció arquitectònica;
cedides pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, per tal de poder determinació del context i localització geogràfica precisa per a referències a carreteres i pistes rurals;
aplicar les mesures preventives necessàries que n’evitin la desaparició o destrucció. recollida de dades orals dels propietaris, masovers o llogaters, i realització de reportatges fotogràfics i
croquis.

4. METODOLOGIA DE TREBALL La recerca documental en arxius i bibliogràfica, és la que ha aportat la major part de les dades de
caràcter històric, així com plànols originals per a la sol·licitud de llicència d’obres. La recerca s'ha
4.1. Funcionament de l'equip centralitzat en aquelles on es concentra la major part de la documentació. Així s'ha consultat:

En aquest treball ha actuat com a directora de l'equip la Cap d’Investigació, Documentació i - La biblioteca del propi Servei del Patrimoni Arquitectònic Local.
Difusió del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, Raquel Lacuesta i Contreras, doctora en - Biblioteca del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
història de l'art. En qualitat de col·laboradors del Servei i autors, han intervingut l’arquitecte - Seccions d'Arqueologia, d'Història i d'Art de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
Josep Lluís Gorina i de Travy i l'historiador de l'art Jaume Alcàzar i Parera. També s'ha comptat - Biblioteca General d'Història de l'Art.
amb la col·laboració de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, a través de Xavier Etxebarria - Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Otañes, arquitecte tècnic, i Marta Bunyesch i Martimpé, arquitecta. - Biblioteca Municipal de Montcada.
- Arxiu Parroquial de Montcada.
La primera tasca de direcció i coordinació de l'equip va ser definir les directrius bàsiques del - Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Montcada i Reixac.
treball i recopilar i analitzar tota aquella documentació de base que ens fou subministrada pel - Arxiu de la Fundació Cultural de Montcada.
Servei del Patrimoni Arquitectònic Local i per l’Ajuntament: bibliografia general i específica, - Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
fotografies antigues i modernes, planimetria i documentació referent a llistes realitzades amb
anterioritat.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999 6 de 23
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

4.3. Contingut de la documentació AUTOR: Si es coneixia s’hi indica nom, cognom o cognoms. Seguidament, la categoria professional:
arquitecte, mestre d'obres, enginyer, i entre parèntesis, la data de naixement, data del títol i
Un cop realitzat el treball de camp i d’arxiu, es van obrir uns dossiers documentals per a cada data de defunció.
element; es van redactar les fitxes individualitzades, com a suport de tota la investigació i les També se citen altres tècnics que han intervingut posteriorment.
diverses dades recollides; i es va recopilar tot el material fotogràfic: les fotografies digitals no
utilitzades en les fitxes, els negatius, i la col·lecció de diapositives. PROMOTOR: Nom i cognoms del propietari o promotor de l'obra si es coneix.
També se citen altres promotors que han intervingut posteriorment.
a) Dossiers documentals
TIPOLOGIA: S'especifica la tipologia concreta de l'element.
Contenen còpia de gran part de la documentació obtinguda en la fase de recerca històrica,
sobretot fotocòpies de les publicacions, periòdiques i no periòdiques, consultades. CONTEXT: Camp de text lliure. Explicació de la situació geogràfica (plaça, bosc, carretera...) inicial i
actual, i descripció de l'emplaçament i de l'entorn.
b) Fitxes individualitzades
RÈGIM URBANÍSTIC: Dades del pla general d'ordenació urbanística de 1976.
Aquestes es presenten en doble format: en suport paper i en suport digital, en CD, elaborades Planejament Vigent: Nom del Pla vigent.
amb el processador de textos Word 97, Autocad V. 14, tot en sistema Windows 95. Classificació: Classificació donada en el Pla General d'Ordenació Urbana.
Les dades que recullen aquestes fitxes s'han estructurat en tres blocs: En base a un vocabulari controlat definit en el Pla:
Sòl urbà (S.U.)
Sòl urbanitzable:
PRIMER BLOC: Es refereix a dades d'identificació, complementades amb una fotografia 10 x 15 programat (S.U. P.)
en color i un plànol de situació . Aquest bloc conté: no programat (S.U.N.P.)
Sòl no urbanitzable (S.N.U.)
NÚMERO, REFERÈNCIA: Número d'inventari, que ha estat donat a posteriori i en base a una Sistema (S.)
ordenació dels elements segons usos i tipologies, siguin urbans, rurals o conjunts, amb
les següents claus: Qualificació: Qualificació donada en el Pla General d'Ordenació Urbana.
En base a un vocabulari definit en el Pla, amb la Clau al davant.
RL Arquitectura Religiosa
E Arquitectura Pública o Semipública, Equipaments. RÈGIM JURÍDIC:
I Arquitectura Industrial. Titularitat: Nom complet del titular jurídic actual de l'obra o element.
RR Arquitectura Residencial Rural. Condicions / servituds: Afectacions del planejament o d’altres tipus.
RU Arquitectura Residencial Urbana
F Arquitectura Ferroviària. PLÀNOL DE SITUACIÓ: Gràfic digital, usualment a escala 1:2.000, retallat de la base cartogràfica a
O Obres d’Enginyeria. escala 1:1.000. S’ha tramat amb vermell l’element i si cal, el seu entorn. En blau està el
P Parcs i conjunts Naturals d’Interès. planejament. Si no hi ha nord, aquest és vertical.
A Conjunts urbans d’Interès.
AR Zones arqueològiques. FOTO IDENTIFICACIÓ: Foto general i representativa de l’element.

Els elements catalogats per a l’Inventari estan senyalats amb la clau I. situada abans
del Número referència. SEGON BLOC: Recull conceptes que ajuden a conèixer la realitat física de l'element. Són els següents:

DENOMINACIÓ: Nom més usual amb què és conegut l’element; en el seu defecte, el nom del DESCRIPCIÓ: Camp de text lliure. Descripció breu destacant elements més interessants i imatge urbana.
promotor. Des de la tipologia general a formes externes, plantes, cobertes, formes d'obertures,
tancaments del buits i elements (fusteria, baranes, reixes, tanques...) de façana i composició,
Altres denominacions: Altres noms que ha tingut l’element històricament i/o nom popular. jardins i entorn immediat.
Interiors, si es coneix, distribució i, si cal, explicació per sales de la decoració i del mobiliari si
SITUACIÓ: Adreça actual segons plànol de la població, indicant els carrers amb què limita: carrer és d'interès.
i número. Quant als elements rurals, s’explica com s’hi arriba.

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Dates en forma numèrica, que acostuma a ser la data de la llicència EVOLUCIÓ D’USOS: Usos de l‘element al llarg de la seva història.
o del projecte, època de la seva construcció o primer any, que està documentat. Original: ús per a que va ser projectat i usat l'edifici o element en la seva construcció.
Actual: ús que se'n fa avui.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999 7 de 23
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Valoració de l’estat global, segons els següents termes: bo, regular,
dolent, ruïnós. Explicant les parts amb les lesions o desperfectes que es poden
apreciar externament.

VALORACIÓ: Camp de text lliure. S’esmenta el valor urbanístic, l’arquitectònic, l’històric i l’artístic.
La valoració dels elements en justifiquen la inclusió dins de l'Inventari.

PROPOSTES: Camp de text lliure. Indicacions i suggeriments per al manteniment del bé
inventariat, o elements que el distorsionen.

FOTOGRAFIES: Imatges digitals actuals de l’element i detalls. Algunes inclouen fotografies dels
plànols originals.

TERCER BLOC: Comprèn les dades històriques i bibliogràfiques de l’element, el tècnic i el
promotor.

DADES HISTÒRIQUES: Camp de text lliure. Breu referència biogràfica, si es coneix, del
promotor o promotors de l'obra i activitat professional si és d'interès. Referències
històriques i dades d'interès amb relació a l'edifici o element, bé siguin anteriors, de
procés de construcció o posteriors a la seva construcció. Breu referència biogràfica a
l'autor (arquitecte, mestre d'obres, escultor, etc..) i relació d'altres obres d'interès a la
vila o fora d'ella.

BIBLIOGRAFIA: Dades bibliogràfiques de referència específica a l'obra en estudi, indicades de
forma resumida.
Gràfica: Bibliografia on surten fotos i arxius on hi ha plànols del edifici.
Escrita: Fonts documentals referents a l'obra o element, històriques (pergamins,
testaments, memòries...) o tècniques (estudis, informes diversos...).

c) Plànol Resum d’elements inventariats.

Plànol digital de tot el Terme Municipal de Montcada i Reixac a escala 1:10.000, i detall a escala
1:5.000, amb tots els elements inventariats, amb el nom i núm. de referència, en l’emplaçament
on estan.

d) Material fotogràfic.

Comprèn diapositives, tots els negatius disparats i fotografies utilitzades, en format digital,
col·locades a les fitxes.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999 8 de 23
INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MONTCADA I REIXAC.

5. LLISTA D'ELEMENTS INVENTARIATS

ARQUITECTURA RELIGIOSA (RL) ARQUITECTURA RESIDENCIAL URBANA (RU)

I.RL.001/001 - Església de Sant Pere de Reixac i cementiri. I.RU.001/038 - Casa Nadal.
I.RL.002/002 - Església de Santa Engràcia de Montcada. I.RU.002/039 - Casa Casanovas.
I.RL.003/003 - Església de Santa Maria de Montcada. I.RU.003/040 - Casa Esteve Riera.
I.RU.004/041 - Can Cuyàs.
I.RU.005/042 - Casa Massagué.
ARQUITECTURA PÚBLICA O SEMIPÚBLICA, EQUIPAMENTS (E) I.RU.006/043 - Casa Vila.
I.RU.007/044 - Cases Bofill.
I.E.001/004 - Ajuntament Vell. I.RU.008/045 - Casa Bofill.
I.E.002/005 - La Unió. I.RU.009/046 - Casa Grau.
I.E.003/006 - Auditori Municipal. I.RU.010/047 - Casa Dulcet.
I.E.004/007 - Col·legi La Salle Montcada . I.RU.011/048 - Casa Larramendi.
I.E.005/008 - I.E.S. 25 de Setembre. I.RU.012/049 - Casa Obregón.
I.E.006/009 - Cementiri Municipal. I.RU.013/050 - Cases Ventura.
I.E.007/010 - Associació Benèfica Instructiva. I.RU.014/051 - Casa Berrocal.
I.E.008/011 - Casalet de Cultura. I.RU.015/052 - Casa Jerez.
I.E.009/012 - Antic Hospital de Montcada. I.RU.016/053 - Casa Sanz.
I.RU.017/054 - Casa Riera.
I.RU.018/055 - Cases Codina.
ARQUITECTURA INDUSTRIAL (I) I.RU.019/056 - Casa Masgoret.
I.RU.020/057 - Torre Alemany.
I.I.001/013 - Casa de les Aigües. I.RU.021/058 - Ca l’Ubach.
I.I.002/014 - Fàbrica de ciments Asland SA. I.RU.022/059 - Casa Rufí.
I.I.003/015 - Fàbrica Panisello. I.RU.023/060 - Casa Santaló.
I.I.004/016 - Xemeneies de bòbiles. I.RU.024/061 - Torre Fins.
I.RU.025/062 - Casa Larratea.
I.RU.026/063 - Casa Serra.
ARQUITECTURA RESINDENCIAL RURAL (RR) I.RU.027/064 - Cases Viñals.
I.RU.028/065 - Casa Pla.
I.RR.001/017 - Masia Can Pomada. I.RU.029/066 - Casa Martínez.
I.RR.002/018 - Masia Ca N‘Albinyana i capella de St. Pere. I.RU.030/067 - Villa Micaela.
I.RR.003/019 - Masia Can Piella. I.RU.031/068 - Casa Casanovas.
I.RR.004/020 - Can Rocamora, capella de la Santa Creu i passeig de Can Rocamora. I.RU.032/069 - Casa Ciuró.
I.RR.005/021 - Torre dels Frares. I.RU.033/070 - Casa Pàmies.
I.RR.006/022 - Masia Can Panxa. I.RU.034/071 - Casa del Sindicat Agrícola.
I.RR.007/023 - Can Moia. I.RU.035/072 - Cases Bolet.
I.RR.008/024 - Can Toi. I.RU.036/073 - Vila Palacios.
I.RR.009/025 - Can Pla. I.RU.037/074 - Casa Casillanis.
I.RR.010/026 - Masia Can Peces. I.RU.038/075 - Can Falcón.
I.RR.011/027 - Masia Can Fontanet. I.RU.039/076 - Cases Camps.
I.RR.012/028 - Masia Can Sans. I.RU.040/077 - Casa Fabregas.
I.RR.013/029 - Torre Na Joana i capella Jesús del Gran Poder. I.RU.041/078 - Vista Rica.
I.RR.014/030 - Can Pons.
I.RR.015/031 - Ca N’Oliver.
I.RR.016/032 - Can Valentí.
I.RR.017/033 - Torre Oriol.
I.RR.018/034 - Ca N’Oriol Vell.
I.RR.019/035 - Can Bonet i masoveria.
I.RR.020/036 - Can Cabanyes.
I.RR.021/037 - Can Milans.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC. 1999 9 de 23