MECÀNICA introducció a la analítica, percussiva i vibratòria MECÀNICA introducció a la analítica, percussiva i vibratòria Amb 198 figures 80 qüestions amb solucions 47 problemes amb resultats i 48 exemples d’aplicació Joaquim Agulló i Batlle Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona PUBLICACIONS OK PUNT Barcelona Dr. J. Agulló Batlle Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona Diagonal, 647. 08028 Barcelona Introducció a la MECÀNICA analítica, percussiva i vibratòria Els dibuixos han estat fets per l’autor © 1997 per l’autor Edita: Publicaciones OKPUNT, 1997 Gran Via Carles III, 55 08028 Barcelona [email protected] Imprimeix: Romanyà Valls, S.A. c. Sant Joan Baptista, 35 08789 La Torre de Claramunt - Barcelona I.S.B.N.: 84-920850-3-7 Dipòsit Legal: B.2513-98 Queda rigorosament prohibida, sense l’autorizació escrita del titular del copyright i sota les sancions establertes en les lleis, la reproducció total o parcial d’aquesta obra por qualsevol mitjà o procediment, incloses la reprografia i el tractament informàtic. CONTINGUT Prefaci vii Adreçatge intern i notació ix Capítol11 Equacions de Lagrange 1 11.1 Les forces generalitzades en el mètode de les potències virtuals 2 11.2 Components de la força generalitzada d’inèrcia 3 11.3 Components de la força generalitzada conservativa 5 11.4 Equacions de Lagrange ordinàries 6 11.5 Càlcul de forces d’enllaç per mitjà de les equacions de Lagrange ordinàries 9 11.6 Equacions de Lagrange amb multiplicadors 12 11.7 El principi de Hamilton 14 11.Q QÜESTIONS 15 11.P PROBLEMES 21 Capítol12 Introducció a la dinàmica percussiva 25 12.1 Hipòtesis bàsiques de la dinàmica percussiva. Conceptes de batzegada i percussió 26 12.2 Comportament percussiu dels enllaços 29 12.3 La solució integrada. Cas de percussions donades. Cas de col·lisió 33 12.4 Versió percussiva dels teoremes vectorials 35 12.5 Centre de percussió 38 12.6 Versió percussiva del teorema de l’energia. Pseudotreball de les percussions 39 12.7 Hipòtesi de Newton 41 12.8 Versió percussiva del mètode de les potències virtuals 48 12.9 Versió percussiva de les equacions de Lagrange 50 12.10 Col·lisions multipuntuals 54 12.11 Col·lisions amb frec 57 12.Q QÜESTIONS 60 12.P PROBLEMES 70 V vi CONTINGUT Capítol13 Introducció a les vibracions de n graus de llibertat 77 13.1 Exemple introductori 78 13.2 Configuracions d’equilibri d’un sistema holònom, conservatiu i sense resistències passives 80 13.3 Estabilitat de les configuracions d’equilibri 82 13.4 Linealització de les equacions de Lagrange 85 13.5 Obtenció i propietats de la matriu d’inèrcia [M] 87 13.6 Obtenció i propietats de la matriu de rigidesa [K] 88 13.7 Propietats de la matriu dinàmica 91 13.8 Freqüències i modes propis de vibració 94 13.9 Vibracions lliures a partir d’unes condicions inicials 95 13.10 Ortogonalitat dels modes propis 98 13.11 Multiplicitat de les freqüències pròpies i indeterminació dels modes propis 99 13.Q QÜESTIONS 101 13.P PROBLEMES 106 Solucions de les qüestions 115 Resultats dels problemes 117 Índex alfabètic 127 VI PREFACI Aquesta publicació complementa el text “MECÀNICA de la partícula i del sòlid rígid” de manera que entre les dues obres s’abarquin els continguts fonamentals de Mecànica propis dels estudis d’enginyeria superior amb incidència important d’aquesta matèria. Per aquest motiu la numeració dels capítols és correlativa a la del text esmentat. L’objecte central d’estudi segueix constituït pels sistemes formats per sòlids rígids amb enllaços entre ells. El capítol 11 fa una introducció a la Mecànica analítica per mitjà de les equacions de Lagrange, tant les ordinàries com les equacions de Lagrange amb multiplicadorsper l’increment que s’ha produït en l’ús d’aquestes últimes arran de la utilització dels ordinadors en la simulació dels sistemes mecànics. Es fa especial èmfasi en la relació, de gran interès en l’enginyeria mecànica, entre els multiplicadors de Lagrange i les forces d’enllaç. Pel que fa a la Mecànica percussiva, el capítol 12 presenta, en l’àmbit de la dinàmica del sòlid rígid, el cas de la col·lisió unipuntual entre dos sòlids d’un sistema multisòlid amb enllaços perfectes. La teoria clàssica de les col·lisions sense frec s’amplia al cas dels sistemes amb accionaments que permeten garantir la conservació d’algunes velocitats generalitzades durant la col·lisió. També es fa una breu incursió als casos de les col·lisions multipuntuals i de les col·lisions amb frec per alertar de la dificultat del seu estudi. Finalment el capítol 13 fa una introducció a la Mecànica vibratòria per mitjà de l’estudi de les vibracions lliures de n graus de llibertat en sistemes, lineals o linealitzats, sense esmorteïment. La formulació lagrangiana facilita el plantejament dinàmic que condueix a dos dels conceptes fonamentals, freqüència pròpia i mode propi, de la mecànica vibratòria. Es fa particular atenció als modes propis de sòlid lliure i de mecanisme per la seva rellevància en l’estudi de les vibracions en vehicles i màquines. Barcelona, gener de 1998. Joaquim Agulló i Batlle. VII ADREÇATGE INTERN I NOTACIÓ En tractar-se, com ja s’ha descrit en el prefaci, d’una publicació que estén el text “MECÀNICAde la partícula i del sòlid rígid”l’adreçatge intern segueix la mateixa normativa que en aquell text. La notació s’amplia amb els símbols: b (P) = ∂v(P)/∂u i i e factor de recuperació de Newton v velocitat normal d’apropament (en una col·lisió) na v velocitat normal de separació (en una col·lisió) ns [C] matriu de coeficients de les equacions d’enllaç cinemàtic C coeficients de les equacions d’enllaç cinemàtic ij [D] matriu dinàmica F força percussiva perc F* component i d’una força generalitzada i * component i d’una força generalitzada d’inèrcia F i [K] matriu de rigidesa L funció Lagrangiana [M] matriu d’inèrcia P percussió PPPP percussió d’inèrcia {P} mode propi i i [P] matriu que té per columnes els modes propis U(q) energia potencial del sistema λ multiplicador de Lagrange j ξ coordenades pròpies i τ interval de la batzegada o interval de col·lisió (→0) ∗ {π } vector columna de les percussions generalitzades ω freqüència pròpia i IX