Informe anual fruita fresca. Any 2015

90 Pages·2016·3.9 MB·Spanish

INFORME núm. 1/2016

INFORME ANUAL 2015

JUNY 2016
Observatori de la fruita fresca

I INFORMEO abnsuearlv 2a0to1r5i IdJeU laN Yfr u2i0ta1 6fr esca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Autor:
Sara Ruiz Chacón (Responsable Departament Tècnic i de Vigilància de
Mercats d’AFRUCAT- Associació Empresarial de Fruita de Catalunya)
([email protected])

Amb la col·laboració de:

Josep Santamaria (Responsable d'Estudis i Prospectiva Agrària i
Alimentària, DARP) ([email protected])
Antonio Gázquez (Responsable d’Estadística i Informatització Agrària,
DARP) ([email protected])
Jordi Ferrer (Estudis i Prospectiva Agrària i Alimentària, DARP)
([email protected])

Agraïments:
Adolf Tris (Responsable de Gestió d'Ajuts Alimentaris. Servei de Regulació
de Mercats Agroalimentaris, DARP) ([email protected])
Rosa Viñuales (Responsable d'Ajuts Alimentaris. Servei de Regulació de
Mercats Agroalimentaris, DARP) ([email protected])
Isabel Gomar (Cap del Servei d’Indústries i Comercialització
Agroalimentàries, DARP) ([email protected] )
Ernest Espinàs (Responsable tècnic del Servei d’Indústries i
Comercialització Agroalimentàries, DARP) ([email protected])
Joaquim Porcar (Cap del Servei de Coordinació Territorial a Lleida, DARP)
([email protected])

Informe anual 2015 2
Observatori de la fruita fresca

Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)
Índex de continguts

Introducció
A Indicadors tècnics 5
A.1 Superfície 5
A.2 Previsió de collita i producció 8
A.2.1 Previsió de collita i producció per espècie i grup varietal 8
A.2.2 Rendiments 13
A.3 Qualitat del producte 13
A.4 Meteorologia 16

B Indicadors de mercat 19
B.1 Existències en cambres frigorífiques 19
B.2 Consum 21
B.3 Distribució gratuïta i retirada 26
B.4 Comerç exterior: Exportacions i importacions 29
B.5 Evolució mercat intern i extern 44
B.6 Organització del sector 47
B.6.1 Organització de l’oferta 47
B.6.2 Organització de la demanda 50

C Indicadors econòmics 52
C.1 Preus 52
C.1.1 Preus percebuts pel pagès 52
C.1.2 Preus llotja 55 5
C.1.3 Preus ex-work, de sortida central manipuladora 63
C.1.4 Preus a l’engròs, majorista 67
C.1.5 Preus al consumidor, al detall 74
C.2 Costos 81
C.2.1 Al camp 81
C.2.2 A la central de manipulació 82

Glossari 84

Informe anual 2015 3
Observatori de la fruita fresca

Observatori de la fruita fresca
Introducció
Informe anual 2008 (desembre 2008)
Un any més i ja en són 8, que de manera consecutiva l’Observatori de la

Fruita Fresca divulga l’informe corresponent a l’exercici precedent, enguany
el del 2015, cosa que l’ha convertit en una útil eina de consulta per a
constatar la situació del sector.

L’informe que es desglossa a continuació representa un retrat, al més
detallat que és possible, de la producció de la fruita fresca l’any 2015 i del
comportament dels indicadors de mercat i econòmics d’aquest sector al
llarg del mateix any. L’informe pretén servir de font d’informació sobre el
sector de la fruita fresca a Catalunya i el seu paper i importància dins del
context supranacional del conjunt de la Unió Europea.

Fent un repàs a la informació sobre superfície ocupada, la xifra global ens
diu que a Catalunya ha augmentat un 1% la superfície destinada als
conreus de fruita fresca, revisant el detall i en comparació amb l’any anterior
han augmentat les hectàrees plantades de poma, préssec i nectarina, tot
continuant amb una línia ascendent d’aquests cultius els darrers anys. Pel
que fa a les espècies que han vist minvar la superfície cultivada al país, cal
fer esment de la pera, tot seguint una imparable activitat d’arrencada
d’aquests fruiters, que va començar els anys 90 i que no s’ha aturat des de
llavors.

Aquest augment lleu de la superfície destinada a fruiters a casa nostra no
s’ha correspost al conjunt de la Unió Europea, on les hectàrees plantades
han disminuït aquest darrer 2015.

Pel que fa a la producció, la collita, en termes absoluts, ha estat inferior al
2014. Aquesta disminució s’ha produït en les espècies amb menys
superfícies, com és lògic, també, però, a les pomes, els préssecs i les
nectarines. La causa principal d’aquests rendiments més baixos i, com a
conseqüència, menors produccions, cal buscar-la en els 8 episodis
meteorològics de calamarsades, pedregades i altres inclemències que es
van succeir, principalment a les terres del Pla de Lleida, entre el 26 de maig
i el 14 de setembre i que van causar danys importants a totes les collites,
especialment de fruita fresca.

El comerç exterior de Catalunya s’ha ressentit aquesta campanya i l’anterior
del veto al comerç amb Rússia; tot i això, les exportacions han pujat en la
poma i el préssec, tot i que han disminuït en el cas de la nectarina i la pera,
en aquest darrer cas per efecte conjuntural, no pas relacionat amb Rússia.

Dinàmicament, el sector encara pateix les conseqüències de la gran crisi de
preus de 2011, que va originar una baixada d’inversions en infraestructures
i maquinària que encara no ha recuperat nivells de la dècada anterior.

El consum a les llars del país és fidel causa més que no pas reflex de
l’evolució de plantacions i arrencades de diferents espècies. L’any 2015
s’han consumit més pomes, préssecs i nectarines que l’any anterior;
tanmateix, el consum de pera, cirera i pruna ha estat menor.

Acabem recordant que Catalunya és la comunitat amb més producció
fructícola de tot l’Estat, amb la meitat de tota la producció de poma i pera i
més d’una tercera part del préssec i la nectarina.

Gabinet Tècnic i d’Estudis Sectorials
Secretaria General
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

Informe anual 2015 4
Observatori de la fruita fresca

Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

A. Indicadors tècnics

A-1 Superfície

Superfície per espècie i per territori català

La superfície total de fruita fresca (sense incloure-hi cítrics) a Catalunya al
2015 és de 48.015 hectàrees, segons les dades del Registre de Plantacions
Fructícoles del DARP (extracció Març 2016). Respecte a l’any 2015,
globalment la variació és de +1%; per espècies, destaquen els increments
de poma, préssec, nectarina, pruna, albercoc, cirera i codonyers, i les
disminucions de pera i altres fruits.

La superfície fructícola es distribueix pels diferents territoris catalans tal com
es representa en les figures 1 i 2. La major part de la superfície es
concentra a les comarques lleidatanes amb el 82%.

El préssec i la nectarina és l’espècie majoritària, amb el 48% de la
superfície, seguida de la pera, amb el 22%, i la poma, amb el 20%.

Fig. 1
Distribució de la superfície
de fruita fresca a
Catalunya, 2012.

Font: DARP, 2013.

Tarragona
Fig. 2 4424,09
Distribució de la superfície 9,21%
(ha i %) de fruita fresca a
Barcelona
Catalunya segons territoris, 804,23
2015. 1,67%

Font: Registre de Plantacions Lleida Girona
39591,75 3195,03
Fructícoles. DARP, extracció 82,46% 6,65%
Març 2016.

Informe anual 2015 5
Observatori de la fruita fresca

Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Fig. 3 Albercoquer
Perera
Distribució de la superfície 10.600,27 1.393,97
Altres 2,90%
(ha i %) de fruita fresca a Prunera 343,80 22,08% Pomera
Catalunya segons espècie, 448,89 0,72% 9.783,78
2015. 0,93% 20,38%

Font: Registre de Plantacions Cirerer
Fructícoles. DARP, extracció 2.415,92 Codonyer
Març 2016. 5,03% 71,64
0,15%

Nectariner
9.799,57
Presseguer
20,41% 13.157,26
27,40%

El grup varietal més estès en poma és el de Golden i similars, amb el 51%
de la superfície, seguida del de Gala i altres d’estiu, amb el 19%, i les Fuji,
amb el 10%.

Golden i similars
Fig. 3.1
4949,29
Distribució de la superfície 50,59% Tardor
(ha i %) de poma a Catalunya 839,64
segons varietats, 2015. 8,58%
Altres
Font: Registre de Plantacions 27,13
0,28%
Fructícoles. DARP, extracció
Marçç 2016. S/Especificar
34,40
0,35%

Vermelles
741,59
7,58%

Fuji Cripps Pink
939,96 385,84
9,61% 3,94%

Gala i altres estiu

1865,93

19,07%

Fig. 3.2 Conference S/Especificar
Distribució de la superfície 4178,01 41,67
39,41% 0,39%
(ha i %) de pera a Catalunya
segons varietats, 2015.
Williams/Barlett

1481,58
Font: Registre de Plantacions 13,98%
Fructícoles. DARP, extracció
Març 2016.

Estiu
989,19

9,33%

Blanquilla

1143,25
10,79% Tardor
1199,61
Llimonera Altres 11,32%
1564,98 1,98
14,76% 0,02%

Informe anual 2015 6
Observatori de la fruita fresca

En pera, la varietat més plantada és la Conference, amb el 39% de les
hectàrees, seguOidab dse elar llvimaonteorar i(1 d5%e) il laa Wfrilluiamitsa i Bfarrleetst (c14a% ). La
varietat Blanquilla s’ha anat arrencant en els darrers anys i actualment
ocupa l’11% de la supeIrnfícfoier dme epe aran udea Cl 2at0a0lu8ny (ad. esembre 2008)

Fig. 3.3 Nectarina rodona
Distribució de la superfície 9.091
Nectarina plana 39,60%
(ha i %) de préssec i nectarina
648
a Catalunya, 2015. 2,82%
Nectarina

sense especificar
Font: Registre de Plantacions 61
Fructícoles. DARP, extracció 0,26%
Marçç 2016.
Préssec
sense especificar
378
1,65%
Pavia
P réssec pla
1.367
5.927
5,95%
25,82%

Préssec rodó
5.485

23,89%

El 63% de plantacions de préssecs i nectarines són de varietats de fruit
rodó; no obstant això, s’està implantant amb força el cultiu de fruits plans
(paraguaians i platerines) que ocupa actualment el 29% de les hectàrees.
En préssec i nectarina el grup de “varietat no especificada” representa el
2% de la superfície.

El 46% de la superfície fructícola de Catalunya està en règim de propietat,
mentre que la resta es troba compartint la tinença (parceria, arrendament o
altres).

Sense especificar
Fig.4 Propietat 1.244
Distribució de la superfície 22.162 2,59%
(ha i %) de fruita fresca a 46,16% Altres
2.768
Catalunya segons règim de
5,76%
tinença-titularitat, 2015.

Font: Registre de Plantacions
Fructícoles. DARP, extracció
Març 2016.

Parceria
948
1,97%
Arrendament
20.893
43,51%

L’optimització del consum i de l’ús de l’aigua és un objectiu present en el
sector fructícola català. Actualment, els regs localitzats, en goter i
microaspersió, estan instal·lats en el 65% de la superfície fructícola de
Catalunya.

Informe anual 2015 7
Observatori de la fruita fresca

Observatori de la fruita fresca

Fig.5 LocalitzaItnforme anual 2008 (desembre 2008)
31.188
Distribució de la superfície 64,95%
(ha i %) de fruita fresca a
Catalunya segons sistema
Microaspersió
de reg, 2015.
1
0,003%
Font: Registre de Plantacions
Fructícoles. DARP, extracció
Març 2016. S/Especificar
2

0,00004%

Aspersió

66
0,14%
Altres
1.800 Secà Inundació
3,75% 271 14.689
0,57% 30,59%

A-2 Previsió de collita i producció

A-2.1 Previsió de collita i producció per espècie i grup varietal

Dades d’Europa i Espanya

La collita de pinyol del 2015 a nivell europeu ha estat similar al 2014.

A nivell de fruita de llavor, en poma i pera la major part dels països de la
Unió Europea 28 han estimat una disminució de la producció del 2015
respecte al 2014 (Taula 2).
PRÉSSEC, NECTARINA I PAVIA
EUROPA, PER PAÏSOS I CAMPANYES
Fig. 6 900.000
Evolució de la producció (t)
de préssec, nectarina i 800.000
pavia, per països europeus.
700.000
Font: Elaborat per Afrucat a
partir de les dades d’Europech
600.000
2016. Abril 2016. PRÉSSEC NECTARINA
)t( ó 500.000
iccu PAVIA
d
orP 400.000
PAVIA

300.000 PRÉSSEC

200.000 PRÉSSEC NECTARINA

NECTARINA
100.000

PAVIA

0
ITÀLIA ESPANYA GRÈCIA FRANÇA
Préssec Mitjana 2009-13 Préssec Prod 2014 Préssec Prod 2015
Nectarina Mitjana 2009-13 Nectarina Prod 2014 Nectarina Prod 2015
Pavia Mitjana 2009-13 Pavia Prod 2014 Pavia Prod 2015
(Tones) ITÀLIA ESPANYA GRÈCIA FRANÇA TOTAL
Préssec Mitjana 2009-13 673.589 368.550 202.520 142.613 1.387.272
Préssec Prod. 2014 555.097 556.611 230.000 120.977 1.462.685
Préssec Prod. 2015 588.860 565.858 212.000 114.204 1.480.922
Var (%) 15/14 6,08% 1,66% -7,83% -5,60% 1,25%
Var (%) mitjana 2009-13/15 -12,58% 53,54% 4,68% -19,92% 6,75%
Nectarina Mitjana 2009-13 805.591 436.660 73.340 142.547 1.458.138
Nectarina Prod. 2014 769.044 543.980 83.000 107.040 1.503.064
Nectarina Prod. 2015 735.970 556.059 86.200 96.835 1.475.064
Var (%) 15/14 -4,30% 2,22% 3,86% -9,53% -1,86%
Var (%) mitjana 2009-13/15 -8,64% 27,34% 17,53% -32,07% 1,16%
Informe anual 2015 8
Observatori de la fruita fresca

Pavia Mitjana 2009-13 92.122 315.141 377.800 6.080 791.143
Pavia Prod. 2014O bserva6t1o.8r19i de25 7l.a76 4f r4u25i.0t0a0 fre6.s03c5 a 750.618
Pavia Prod. 2015 83.670 275.840 382.000 6.102 747.612
Var (%) 15/14 Inform3e5, 3a5n%u al 270,0018% (d-1e0s,1e2m% bre1 2,101%0 8) -0,40%
Var (%) mitjana 2009-13/15 -9,17% -12,47% 1,11% 0,36% -5,50%

Total pr+nect+pav 2015 1.408.500 1.397.757 680.200 217.141 3.703.598

Taula. 1
PRÉSSEC+NECTARINA+PAVIA Var 2015/14
Producció 2014 i 2015 (t) de
2015 (t) 2014 (t) (%)
préssec, nectarina i pavia,
Itàlia 1.408.500 1.385.960 2%
per països europeus.
Espanya 1.397.757 1.358.355 3%

Font: Europech 2016. Grècia 680.200 738.000 -8%
Abril 20106. França 217.141 234.052 -7%
TOTAL 3.703.598 3.716.367 0%

Taula 2
Previsió de collita 2015 i producció 2014 (x1.000 t) de poma i pera, per països europeus.

Font: Prognosfruit 2014-WAPA, desembre 2015. *m: mitjana 2011-14
POMA PERA
UE-15: 2.014 P2015 %UE28 V(15/m)* V(15/14) 2.014 P2015 %UE28 V(15/m)* V(15/14)
ÀUSTRIA 188 177 1,5% 6,2% -5,9%
BÈLGICA 318 294 2,5% 16,4% -7,5% 374 375 16% 21,4% 0,1%
DINAMARCA 26 24 0,2% 7,5% -7,7% 6 6 0% 5,9% 0,0%
FRANÇA 1.444 1.674 14,1% 19,9% 15,9% 131 155 7% 13,7% 18,3%
ALEMANYA 1.116 903 7,6% -6,3% -19,1% 45 46 2% 22,1% 2,2%
GRÈCIA 245 238 2,0% -1,2% -2,9% 37 41 2% 10,8% 10,8%
ITÀLIA 2.456 2.288 19,3% 5,3% -6,8% 736 723 31% 2,6% -1,8%
HOLANDA 353 329 2,8% 4,1% -6,8% 349 327 14% 12,1% -6,3%
PORTUGAL 272 291 2,5% 12,4% 7,0% 203 151 6% -5,6% -25,6%
ESPANYA 505 487 4,1% 7,4% -3,6% 400 341 15% -11,7% -14,8%
REGNE UNIT 225 225 1,9% 14,2% 0,0% 24 26 1% -0,3% 7,4%
UE-15 7.148 6.931 58,4% 7,6% -3,0% 2.306 2.190 94% 4,6% -5,0%
Nous Estats: 2.014 P2015 %UE28 V(14/m)* V(15/14) 2.014 P2015 %UE28 V(14/m)* V(15/14)
TXÈQUIA 131 141 1,2% 14,3% 7,6% 4 10 0% 76,5% 150,0%
HONGRIA 920 522 4,4% -30,6% -43,3% 40 33 1% -2,0% -17,5%
CROÀCIA 62 101 0,9% 39,6% 62,9% 2 2 0% -14,3% 0,0%
LETÒNIA 10 9 0,1% -20,6% -10,0% 1 1 0% 100,0% 0,0%
LITUÀNIA 27 37 0,3% 4,7% 37,0%
POLÒNIA 3.750 3.635 30,7% 11,1% -3,1% 50 80 3% 50,0% 60,0%
ROMANIA 382 350 3,0% -6,3% -8,4% 17 19 1% -5,0% 11,8%
ESLOVÀQUIA 46 40 0,3% -3,2% -13,0% 0 1 0% 200,0%
ESLOVÈNIA 68 71 0,6% 26,0% 4,4% 4 4 0% 20,0% 0,0%
SUÈCIA 16 21 0,2% 34,0% 31,3% 1 1 0% 0,0% 0,0%
Nous Estats 5.412 4.927 41,6% 3,6% -9,0% 119 151 6% 25,8% 26,9%
UE-28 12.560 11.858 100,0% 6,0% -5,6% 2.425 2.341 100% 5,7% -3,4%

Dades de Catalunya
Catalunya és la comunitat autònoma espanyola que més fruita dolça
produeix. La poma i la pera catalanes representen més del 50% de la
producció estatal. La importància de la fruita de pinyol també és notable, ja
que vora el 30-35 % del préssec i la nectarina que es produeix a Espanya
és catalana. Altres cultius, com la cirera, la pruna i l’albercoc són menys
representatius i no superen el 10% de la producció espanyola.

A Catalunya, durant el 2015, les previsions de fruita de pinyol i llavor
tendeixen a la baixa.

Informe anual 2015 9
Observatori de la fruita fresca

Préssec i nectarina
Continua la tendOènbcias cererixvenat dteo nroiv eds epla lnatac fiornus diet apr éfsrseec si ncecata rina,
principalment, a la zona fructícola de Lleida. Els rendiments han estat els
normals durant tota l’esItnacfoiór. me anual 2008 (desembre 2008)

La producció de préssec i nectarina del 2015 a Lleida ha estat de 337.260
tones, inferior al 2014 (DARP, Marçç 2016). El principal motiu d’aquesta
disminució ha estat les diverses pedregades durant l’estiu.

400.000
Fig. 7
Evolució de la producció
350.000
(t) de préssec i nectarina
Lleida. 1993-2015
300.000

Font: DARP, Març 2016
250.000

)t( óiccudorP200.000
150.000

100.000

50.000

0

Any 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999
Producció (t) 146.941 149.131 106.572 170.707 157.579 176.659 148.843
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Producció (t) 194.066 172.401 189.505 212.357 175.570 278.326 262.221
Any 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Producció (t) 268.475 302.621 255.568 314.071 347.790 277.513 306.955

Any 2014 2015
Producció (t) 365.900 337.260

Pera
La producció de pera a Lleida durant el 2015 ha estat de 140.437 tones,
inferior al 2014, a causa d’uns rendiments menors i de les pedregades durant
l’estiu.

L’any 1996 s’inicia una recessió en la producció de pera a Lleida motivada per
canvis en el sistema de producció del cultiu (figura 8) i els majors costos de
producció en camp.

Fig. 8 400.000
Evolució de la producció (t)
de pera Lleida. 1993-2015 350.000

Font: DARP, Març 2016 300.000

250.000

)t( óiccudorP200.000
150.000

100.000

50.000

0

Informe anual 2015 10