Inattention and hyperactivity in children adopted from Eastern Europe

148 Pages·2012·1.25 MB·English

Inattention and hyperactivity
in children adopted from
Eastern Europe
Description, causes and implications

Neus Abrines Jaume
PhD thesis

Inattention and hyperactivity
in children adopted from
Eastern Europe
description, causes and implications

Neus Abrines Jaume

PhD Thesis 2012

SuDpiaenrav iMseadr rbey :
Carme Brun
Albert Fornieles

Departament de Psicologia Clínica i de la Salut
Facultat de Psicologia
Universitat Autònoma de Barcelona

You can't connect the dots looking forward; you can only
connect them looking backwards. So you have to trust that

the dots will somehow connect in your future. You have to
trust in something — your gut, destiny, life, karma,
whatever.

Steve Jobs, June 2005

A
CKNOWLEDGEMENTS

In Catalan

Aquesta tesi va començar una mica per casualitat, en una època de confusió, per un
conjunt de circumstàncies que es van donar en el moment i el lloc adequat. Va ser
llavors quan, Diana Marre, gairebé sense coneixe’m, em va inspirar i ajudar a trobar el
camí adequat. No va ser fàcil ja que va requerir canviar de programa de doctorat i de
facultat, però ara, mirant enrere, veig que va ser una de les millors decisions que he
pres a la vida.
Amb la serva energia, decisió, confiança, suport i capacitat de motivació, Diana
Marre no tan sols ha fet que aquesta tesi arribés a bon terme sinó que m’ha ajudat a
créixer tan professionalment com personalment. Mil gràcies. També vull agrair a
Carme Brun la seva direcció i suport en la elaboració de la tesi i els articles que en
formen part i a Albert Fornieles pel seu assessorament en els aspectes metodològics.
Durant la primera etapa de la tesi vaig tenir la sort de trobar la Natàlia Barcons i
de descobrir que els nostres interessos d’investigació tenien molts punts en comú.
Això ens ha permès treballar conjuntament des del començament, donar-nos suport
en els moments difícils i aconseguir objectius que, treballant cadascuna pel seu
compte, haguessin estat molt difícils d’aconseguir. El fet de que la tesi no fos un treball
individual i solitari, ha fet que el camí fos infinitament més fàcil i gratificant. Gràcies.
i
Vull donar les gràcies a Maria Galizia, Mar Tosas, Catalina Coll, Sofia Gaggiotti i
Ana Michelena per les hores i esforços dedicats a ajudar-nos a introduir dades,
transcriure entrevistes i analitzar-les. Gràcies també a tots els membres del grup de
recerca AFIN (Adopciones, Familias e Infancias) que en un moment o altre han format
part del procés d’aquesta tesi.
Gràcies a la Dra. Vicky Fumadó i al servei de Pediatria de l’Hospital Sant Joan de
Déu de Barcelona, per facilitar-nos l’accés a les famílies amb fills i filles adoptius/ves i
per deixar-nos fer ús de les seves instal·lacions durant tota la investigació.
Gràcies a Vicenç Casalta, Núria Palet i al centre d’Educació Primària d’Ullastrell
per facilitar-nos l’accés a les famílies del seu centre. Gràcies a la Dra. Mª. Teresa
Rodríguez i l’Equip d’atenció Primària de Sant Just Desvern per convidar als seus
pacients a participar en la investigació. Però sobretot, moltíssimes gracies a tots els
nens, nenes, mares i pares que voluntàriament han participat en aquesta investigació.
Sense ells res de tot això no hagués estat possible.
Vull també donar els meus agraïments al Dr. Sami Timimi i a tot l’equip del
Servei de Salut Mental Infantil i Junvenil de Lincolnshire (CAMHS, Lincolnshire
Partnership Foundation NHS Trust) per acollir-me durant els 6 mesos d’estada i per
donar-me suport en tot moment, però sobretot per ensenyar-me una nova manera
d’entendre la psiquiatria infantil.
Gracies a Lawal Muhammad per ajudar-me a millorar la meva redacció en
anglès. Gràcies també a les meves companyes de la Evidence Based Practice Unit, del
Anna Freud Centre de Londres, Thurza Honey, Praveetha Patalay i Anke Görzig, per
animar-me, aguantar els meus nervis d’última hora i ajudar-me també amb la redacció
ii
en anglès. A Miranda Wolpert i Jasmine Hoffman per donar-me el suport necessari per
a poder acabar la tesi i sobretot per fer que la meva feina sigui cada dia més
gratificant.
Gràcies al Ministerio de Ciencia e Innovación (MICIN) pel seu suport econòmic a
través dels projectes Adopción internacional: la integración familiar y social de los
menores adoptados internacionalmente. Perspectivas interdisciplinarias y
comparativas (MEC R+D SEJ 2006-2009 15286) i Adopcion internacional y nacional:
familia, educacion y pertenencia: perspectivas interdisciplinares y comparativas
(CSO2009-14763-C03-01 - subprograma SOCI). Gràcies també a la Generalitat de
Catalunya per concedir-me una Beca per a estades de recerca fora de Catalunya (BE-
DGR 2010) de 6 mesos de durada.
Fins aquí, he donat les gràcies a totes les persones que han estat directament
implicades amb l’elaboració d’aquesta tesi. Però jo no hagués pogut arribar al final
d’aquest camí sense el suport emocional de les persones que més estimo.
Principalment als meus pares, que quan tenia 17 anys em van aconsellar
(insistentment) que estudiés Psicologia i que marxés a Barcelona, que visqués
experiències lluny de casa i em fes gran, tot i que això els representés tenir-me enfora.
Una excel·lent decisió que no hagués pogut prendre sense la seva ajuda. Moltíssimes
gràcies per haver-me ajudat a ser qui sóc i on sóc.
Al meu germà Joan, perquè se que per molt lluny que estigui, sempre podré
comptar amb ell. Als meus padrins, que amb la seva saviesa d’haver viscut tota una
vida, m’han ensenyat lliçons que no oblidaré mai. I als meus cosins Vanessa i Carlos,
iii
que a més de cosins, són amics que m’han donat suport en els moments que més ho
necessitava.
Finalment, a totes les amigues amb qui comparteixo penes i glòries des de fa
molts anys. Cati, per ser-hi des que encara érem nines. Melanie, per ser-hi sempre, per
fi podràs saber de què va la meva tesi. Mar i Inés pels anys de Rocafort, Marta, perquè
m’encanta que ara poguem tornar a compartir ciutat. Ana Michelena, perquè he
“gaudeixo moltíssim del temps” al teu costat, Mar Tosas, per fer que el primer dia
d’universitat fos molt millor, Laia, per ser la millor en fer-nos saber que ens estimes,
Anna Bendicho, perquè ets el millor que em va aportar el PIR, Ana Rubio, perquè amb
tu vaig aprendre que les coses impossibles s’intenten per a convertir-les en difícils,
Tània, per ajudar-me sempre, fins i tot quan he de traslladar un armari, Esther, Planas i
Flores, per potenciar la meva part menys racional i Alícia, perquè un dia em vas
assegurar que tot aniria bé i vas tenir raó.

Moltíssimes gràcies a tots i totes de tot cor.

iv