Table Of Content

In memoriam SOCIETAT D’HISTÒRIA NATURAL DE LES BALEARS Antoni Llull Gilet (1955 - 2020) Fer una necrològica d’un amic és una de les coses amb més emoció i sentiments que se pot fer. És un record de vivències conjuntes, en aquest cas situades en el món de la Universitat de les Illes Balears, en l’entorn sindical (de l’STEI) i també en en distints aspectes socials o de col.laboració en ONG. Per a qui no conegué a en Toni, la seva línia de recerca se centrava en la comptabilitat dels aspectes socials i mediambientals que es deriven de l'activitat de les empreses i organitzacions. En aquesta línia de recerca tenen un pes determinant les normatives que regulen la inclusió de tals aspectes en els informes i comptes anuals de les empreses. Entre aquestes normatives, destaquen les Normes Internacionals d'Informació Financera (NIIF) de l'IASB, i la seva convergència amb altres com la Global Reporting Iniciative, la de l'Integrated Reporting o les Fig. 1. Antoni Llull Gilet. de l'Federal Accounting Standards Board nord-americà. En Toni era investigador del grup de recerca de la UIB "Comptabilitat i gestió social i mediambiental". I fou professor universitari de comptabilitat des de l'any 1992. La seva incorpació a la UIB fou una mica tardana, doncs venia de l’ensenyament secundari. Entrà a la UIB, igual que molts de professors com a Titular d’Escola Univertària (TEU). En els estudis de nivell de grau va impartir assignatures de Comptabilitat Financera i d'Anàlisi 210 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63 (2020) Comptable. En els estudis de postgrau desenvolupà docència en Gestió i Comptabilitat Mediambiental de l'Empresa. Defensà la seva tesi doctoral el 2001, Contabilidad medioambiental y desarrollo sostenible en el sector turístico, que més tard publicaria (2004), dirigida pel Dr. Antoni Socias Salvà. Les assignatures que impartia habitualment eren Comptabilitat Financera i Gestió i Comptabilitat Mediambiental de l'Empresa, aquesta última pertanyent al Màster Universitari en Comptabilitat i Auditoria. En el vessant investigador la majoria dels seus treballs es varen centrar en temes relacionats amb la comptabilitat social i mediambiental. Va ser vicerector de Planificació Econòmica entre 2007 i 2011, sotsdirector de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials, i president, i després secretari, de la Junta de Personal Docent i Investigador de la UIB, entre d'altres càrrecs. Vivències compartides Tot i que havíem coincidit en distints actes socials, manifestacions reivindicatives,... i teníem amics comuns, la nostra relació es va fer més estreta quan des de “Sa Nostra” es va encarregar a la Societat d’Història Natural de les Balears, l’encàrreg de fer un document “Estat del Medi Ambient a les Illes Balears”. Sa Nostra ja feia anys, amb en Miquel Alenyà al cap, un informe econòmic molt detallat de la comunitat autònoma. Alenyà, amb molt bon criteri, ja veié que l’economia era una cosa, i que de vegades no anava amb consonància amb el medi ambient. Aquest informe tingué distintes edicions que vaig tenir l’honor de coordinar, iniciada amb les dades de l’any 1996, fins que se va diluir amb la darrera entrega dels anys 2002-2003. Toni participar activament, junt amb n’Antoni Riera, en els volums de 1997 (amb un treball sobre l’economia i el medi ambient), 1998-1999 (en aquesta ocasió sobre la Sostenibilitat a l’ambient urbà: el cas de la ciutat de Palma). Toni fou un pioner en la comptabilitat ambiental, essent dels primers en parlar a les Balears sobre la importància de la petjada ecològica, o l’aplicació d’EMAs a l’empresa privada, sobre tot al sector turístic. En Toni em va convèncer a formar part de l’STEI, tot just el meu ingrés a la universitat, primer com a membre de la junta de PDI, després com a secretari de la junta, de la que ell era president. Després abandonà la junta quan s’incorporà a l’equip rectoral, com a vicerector de Planificació Econòmica, el 2007. Quan deixà el càrrec de vicerector, vaig tenir l’honor de comptar amb ell com a secretari de Junta, quan vaig ser president. Fou tot una tranquil·litat poder comptar amb un equip tan sensacional, tenir en Toni al costat, amb els seus coneixements, era tota una garantia en tot procés negociador. En Toni Llull i na Bel Aguiló em varen “fitxar” per a la candidatura de l’STEI a un d’aquells sopars de Nadal que se feien a l’edifici Arxiduc Lluís Salvador, en un moment entre plats, me comentaren que volien parlar amb mi, i la veritat és que no vaig esser massa mal de convèncer. Me ve al cap la imatge de moltes de vegades veure en Toni arribant ben prest a la Universitat, amb el metro, i anant al seu despatx de Mateu Orfila, un despatx que abans havia estat un magatzem de jardineria i que tenia, en aquells moments, problemes d’humitat. Molts de matins, compartírem una tertúlia matinera i un cafetet al bar del costat. In memoriam Antoni Llull Gilet 211 El seu despatx era impol·lut, un ordre en totes les coses, amb les carpetes de treball ben organitzades, que per a mi eren tot un exemple a seguir. Amb en Toni compartíem moltes de coses, entre elles la passió per la natura, la lluita per la seva conservació i el gaudi d’aquesta. En el dinar que férem de l’STEI amb companys de la junta de PDI i del Comitè d’empresa per celebrar la seva jubilació, li vaig regalar un llibre d’itineraris geològics per Menorca, regal que li va encantar. Malgrat la seva jubilació, no va deixar d’estar present amb dinars de feina a la UIB, o a altres indrets doncs sempre estava dispost a ajudar-nos, a ser suport, donar consell i assessoramen i en definitiva en ser bon company i en donar-nos la teva generositat en tot allò que et demanàvem. Guillem X. Pons, President de la Junta de PDI de la UIB El nostre amic i company Antoni Llull Gilet:una persona elegant ética i estèticament Escriure en passat d'una persona tan entranyable com En Toni Llull fa reviure el dolor per la seva prematura mort. En el meus records m'arriben imatges d'una persona flemàtica, analítica, lluitadora i serenament apassionada. No em correspon fer un repàs de la seva trajectòria professional i acadèmica a la nostra Universitat. Altres ho podem fer amb més coneixement i fer més justícia. El que si en correspon modestament es lloar les seves capacitats com a representant sindical del PDI i com a sindicalista de l'STEI. Formar part d'aquesta minoria de professorat universitari, que sense deslligar-se de la seva tasca professional i acadèmica, va adquirir un compromís per millorar les condicions laborals i econòmiques del PDI. Tant com a representant de l'STEI a la UIB com a membre i President de la Junta de PDI va destacar per aportar rigor i argumentació per anar aconseguint fites per al professorat. La seva tasca fou cabdal per plantejar i assolir a través d'una complexa negociació la implantació dels "complements autonòmics"de docència, d’investigació i d’excel·lència investigadora així com el seu desplegament normatiu. Per una vegada la UIB fou capdaventera dins el conjunt d'universitats públiques de l'estat en la millora objectiva de les condicions econòmiques del seu professorat. Aquest com a sindicalista és un dels seus principals llegats. Per concloure, record els dinars que feiem un grupet de professorat de l'STEI al menjador de Son Lledó per repasar la situació de les reivindicacions i problemàtiques del PDI de la UIB tant funcionari com laboral. En aquest context i quan acabada la reunió algunes vegades me devallava amb el seu cotxe i en una ocasió dels inicis del 2018 en va comunicar que la seva malaltia havia empitjorat i que havia pres la decisió de jubilar-se quan acabàs el curs universitari 2017/2018 per afrontar amb més força aquest tràngol. Un Toni Llull amb serenitat i consciència de la seva dura lluita aquest cop per la seva salut igual com havia dedicat part del seu valuós temps a millorar les condicions del professorat. Les eleccions sindicals que es celabraren al març del 2019, ja sense el nostre companys a les llistes de la Junta de PDI de l'STEI, no esperàvem que ens deixàs tant prest a l'agost d'aquest malhaurat any 2020. Biel Caldentey Ramos,ex Secretari General de l'STEI Intersindical(2008/16) i membre del Consell Social de la UIB. 212 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63 (2020) L’elegant i amable eficiència La nostra coneixença ve de fa més de vint anys, quan li vaig demanar ajuda per anar d’estada de recerca. Ja a les hores em va copsar la seva afable personalitat, d’un tarannà elegant i tranquil que traspuava serenor i també confiança que es traduïa en una forma de ser i actuar d’una persona especial. Només en visitar el seu despatx, ordenat i pulcre reflex de la seva forma de ser, et submergia al seu món de la investigació i recerca obert a una confiança per mi nova, col·laboradora i cooperant, obrint les portes de la seva sapiència com qui obre el rebost de casa seva per alimentar ments àvides de coneixements. Tant fou així que vaig omplir el sarró de nombroses dades, contactes, recursos, referències i el més important, temps, per la recerca de la meva tesi doctoral, sota la comprensió dels seu mestratge. Gaudirem de tot. Mentrestant continuà una altra tasca paral·lela de la nostra amistat introduint-me en tasques sindicals i de representació laboral a la UIB a través de l’STEI. Aquí la seva vessant reflexiva em mostrà la importància d’escoltar la diferència, comprendre, destriar, discórrer, confeccionar documents basats en informacions rellevants, el treball colze a colze amb convicció, fora llaments, força i feina. Gaudirem de tot. La recerca i investigació sobre temes mediambientals ens portà a un congrés a Andalusia on, a hores intempestives, m’acompanyà al meu allotjament per continuar ell caminant fins al seu. Al matí següent ben prest vaig presentar una comunicació conjunta, complint amb el temps estipulat. La seva expressió d’orgull romandrà sempre amb mi. De fet, a partir d’aquell moment me’n vaig adonar de com em sentia jo de gran a la seva vora, la grandesa del nostre gaudir. El seu tracte era tan elegant com el vestir, no vàrem saber mai quina era la seva font d’inspiració, el que si és segur és que ell ho va ser de la gent que el rodejava. Més endavant ens va tocar assistir a un congrés a Valladolid on vàrem complir les nostres expectatives i com no podia ser ja d’altre manera, gaudir. Ja no ens separarem, ens enteníem, ell desplegava la seva elegant eficiència i jo vaig fer i faré tot per tal de ser la seva amiga. Francina Orfila, Presidenta del Comitè d’Empresa de la UIB La pausa i serenor den Toni Llull Vaig conèixer en Toni Llull quan vam coincidir a la junta de personal docent investigador de la UIB. Era un home tranquil i amable, de somriure fàcil i era difícil no apreciar-lo. Amb ell vàrem formar un tàndem en el qual aportava la meva vehemència, i ell aportava pausa i serenor. La seva capacitat negociadora va fer possible els millors complements retributius autonòmics d’aquell moment, un èxit que tota la comunitat universitària li ha d’agrair. Era un bon company i vaig aprendre moltes coses d’ell. La seva bona disposició a compartir i debatre, va fer que la nostra relació evolucionàs cap a una amistat i passéssim a trobar-nos per realitzar activitats diverses, com caminades i sopars amb amics, que van esdevenir comuns. Discret i mesurat, tothom que el va conèixer en guarda un bon record. Davant la malaltia va ser valent; fins a l’últim moment va creure en la possibilitat de vèncer-la i, quan durant un temps va semblar que ho havia aconseguit, no es va estar de viure amb alegria i manifestar una confiança que, en realitat, mai havia perdut. Per això va In memoriam Antoni Llull Gilet 213 ser tan dur quan em va comunicar la seva recaiguda, de la qual, tot i afrontar-la amb el mateix coratge, no se’n va poder sortir. Per a mi i per a tots aquells que el van conèixer ha estat una pèrdua dolorosa i el seu record sempre ens acompanyarà i ens arrencarà un somriure, per correspondre al que ell sempre mostrava en el moment de la salutació. Isabel Aguiló, expresidenta de la Junta de PDI de la UIB Fig. 2. Toni Llull, amant de la natura i d’esperit excursionista, amb els seus amics compartint dinar a Bini Gran (2012) (esquerra) i pujant a sa Talaia d’Alcúdia (2011) (dreta). Fotos Josep Lorman. Amb aquests records de les imatges den Toni, d’excursió, amb aquests testimonis d’amistat, en petit format, d’amics i companys, dels quals la llista podria ser molt, però que molt més llarga. Toni, sempre et tendrem en el nostre cor. Guillem X. PONS, Biel CALDENTEY, Francina ORFILA, Isabel AGUILÓ i Isabel ESCANDELL Una selecció de les seves referències bibliogràfiques ordenades cronològicament Llull Gilet, A., 1995. Tratamiento contable de los contratos de leasing: los enfoques doctrinales en presencia. Técnica contable, 47 (559): 517-542. Llull Gilet, A., Alenyar Rebassa, M. i Perelló Julià, M. 1999. Aplicación de los sistemas de gestión medioambiental al sector turístico. Revista interdisciplinar de gestión ambiental, 10: 10-17. Llull Gilet, A. i Larrinaga González, C. 1999. La información medioambiental en las cuentas anuales. Partida doble, 102: 80-87 214 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 63 (2020) Llull Gilet, A.; Perelló Julià, M.; Alenyar Rebassa, M. 1999. Aplicación de los sistemas de gestión medioambiental al sector turístico - Revista Interdisciplinar de Gestión Ambiental, 1 (10): 10-17. Llull Gilet, A. i Riera, A. 1999. Economia i medi ambient. In: Pons, G.X. i Moragues, L. (edit.). Estat del Medi Ambient. Illes Balears 1997. Papers de Medi Ambient. Sa Nostra- Soc. Hist. Nat. Balears. 94-96. Perelló Julià, M. i Llull Gilet, A. 2000. El auditor de cuentas y los sistemas de gestión y auditoría medioambientales. Revista técnica, 17: 52-67 Llull Gilet, A. 2001. Pasos hacia una información contable medioambiental obligatòria. Partida doble, 125: 70-73. Llull Gilet, A. i Perelló Julià, M. 2001. Los Sistemas de Gestión Medioambiental ante el nuevo Reglamento Europeo EMAS 2. Revista interdisciplinar de gestión ambiental, Año 3, Nº. 34: 1- 10. Llull Gilet, A. i Riera, A. 2001. La Sostenibilitat a l’ambient urbà: el cas de la ciutat de Palma. In: Pons, G.X. i Moragues, L. (edit.). Estat del Medi Ambient. Illes Balears 1998-1999. Papers de Medi Ambient. Sa Nostra- Soc. Hist. Nat. Balears. 83-92. Llull Gilet, A. 2001.Contabilidad medioambiental y desarrollo sostenible en el sector turístico.Tesis Doctoral (publicada el 2004). ISBN: 84-7632-877-X; DL: PM 727-2004. Dirigida pel Dr. Antoni Socias Salvà. Universitat de les Illes Balears. 504 pp. Socías Salvá, A., Jover Arbona, G., Llull Gilet, A. i Herranz Bascones, R. 2001. Contabilidad financiera II. Universitat de les Illes Balears, Servei de Publicacions i Intercanvi Científic. Llull Gilet, A. 2003. Contabilidad medioambiental y desarrollo sostenible en el sector turístico. Palma de Mallorca : Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria, 2003. ISBN 84-688-1454-7 Llull Gilet, A. 2004. Los impactos medioambientales de la actividad turística. Revista interdisciplinar de gestión ambiental, Año 6, Nº. 72: 3-12 Socías Salvá, A., Llull Gilet, A., Perelló Julià, M., Herranz Bascones, R., Pons Florit, D., Horrach Rosselló, P., Jover Arbona, G. 2004. Contabilidad financiera: supuestos. Universidad Rey Juan Carlos, Departamento de Comunicación I,. ISBN 84-368-1852-0. Llull Gilet, A.; Larrinaga González, C.; Perelló Julià, M. 2005. Las empresas hoteleras de Baleares ante el medio ambiente. Un análisis de sus posicionamientos. Annals of Tourism Research, 7(1): 171-194. Llull Gilet, A. 2005. Contabilidad medioambiental y desarrollo sostenible en el sector turístico. Tesi doctoral dirigida per Antonio Socías Salvá (dir. tes.). Universitat de les Illes Balears . Larrinaga, C.; Llull Gilet, A. y Perelló, M. 2006. El papel de la información medioambiental en el cambio organizativo: el caso del sector turístico balear. Revista Española de Financiacion y Contabilidad-Spanish Journal of Finance and Accounting, 35(130): 501-522. Masanet Llodrà, M.; Llull Gilet, A.; Rovira Val, M.R. 2008. La informació mediambiental en el marco conceptual de les NIIF y la regularización española: Su aplicación en el caso de los pasivos. Comptabilitat y Dirección, 7: 133-159. Masanet Llodrà, M.J., Llull Gilet, A. i Rovira Val, R.M. 2008. La información medioambiental en el marco conceptual de la NIIF y en la regulación española. Su aplicación al caso de los pasivos. Responsabilidad social corporativa, 135-162. Socías Salvá, A. Herranz Bascones, R., Pons Florit, D., Horrach Rosselló, P., Jover Arbona, G., Llull Gilet, A. Perelló Julià, M. 2008. Contabilidad financiera. El modelo contable básico: Teoría y supuestos. Ediciones Pirámide. ISBN 978-84-368-2129-1 Socías Salvá, A., Horrach Rosselló, P., Herranz Bascones, R., Jover Arbona, G. i Llull Gilet, A. 2017. Contabilidad financiera: el Plan General de Contabilidad. Ediciones Pirámide (4 ed.) . ISBN 978-84-368-3737-7. 408 pp.