Ictiofauna del Pliocè mitjà-superior de la conca sedimentària de Palma (Mallorca, Illes Balears, Mediterrània Occidental). Implicacions paleoambientals. Ictyofauna from the middle-upper Pliocene in the sedimentary basin of Palma (Mallorca, Balearic Is

23 Pages·2000·2.7 MB·

by  Mas, Guillem

Ictiofauna del Plioce mitja-superior de la
conca sedimentaria de Palma (Illes
Balears, Mediterrania Occidental).
Implicacions paleoambientals
Guillem MAS
SHNB Mas, G. 2000. Ictiofauna del Plioce mitja-superior de la conca sedimentaria
de Palma (IIIes Balears, Mediterrania Occidental). Implicacions
paleoambientals. Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 43: 39-6J. ISSN 0212-260X.
Palma de Mallorca.
®
A partir de les característiques paleontolagiques i afinitats taxonomlques
d 'una nombrosa fauna ictiolagica fossil, i de les característiques
estratigrafiques deis jaciments on aquesta ha estat localitzada, s'analitzen les
variables temperatura, batimetria, substrat, salinitat i regim trafico Aixo ens
permet realitzar una aproximació paleoecolagica als ambients en que es van
formar aquests diposits atribu"ibles al Plioce mitja-superior mari.
SCX;IErAT D'HISTORlII
NAill1AL DE lES BAJ..EARS Paraules c/au: Pis ces, Paleoecologia, Plioce mitio-superior, Mallorca,
Mediterronia occidental.
ICHTHYOFAUNA FROM THE MIDDLE-UPPER PLIOCENE IN THE
SEDIMENTARY BASIN OF PALMA (BALEARIC ISLANDS, WESTERN
MEDITERRANEAN). PALAEOENVIRONMENTAL IMPLI-CA TIONS.
Palaeontological characteristics features and taxonomical affinities of
ichthyological fossil are given. Stratigraphical characteristics of the deposits
where it is settled are analysed. Also we analyse other variables -
temperature, batimetry, substract, salinity and trophical systems -which may
allow a palaeoecological approach to the environments whcre the deposits
which may be attributed to the middle-upper Pliocene were formed.
Keywords: Pisces, Palaeoecology, middle-upper Pliocene, Mal/oi'ca, Western
Mediterranean.
Gui/lem MAS, Societat d'História Natural de les Illes Balears, Correr de
Sant Roc, 4; 07001 Palma de Mallorca.
Recepció del manuscrit: 27-mar-00; revisió acceptada: 17-oct-OO.
Introducció
A les IIIes Balears han estat no m carbonatades del Miod: superior de
brosos els treballs dedicats a la ictiologia Mallorca i Menorca (Hermite, 1878; Bofill
f6ssil, sobre tot els referits a les formacions Poch, 1899; Gómez-L1ueca, 1919; Bauza,
40 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 43 (2000)
1944; 1945a; 1945b; 1946a; 1947a; 1947b; Localització i descripció
1948a; 1948b; 1948c; 1949a; 1949c; 1949d; deIs jaciments
1950; 1953a; 1953b; 1954a; 1958b; 1961a
1966b; 1967; 1968; 1969b; 1978; Bauza i
Les restes ictiologiques estudiades en
Mercada1, 1961; 1962; Obrador i Mercadal,
aquest treball provenen, totes, de quatre
1973; Colom, 1973; 1975; 1991). Pel que
jaciments situats a la part oriental de la
fa a la fauna ictio1ogica de les formacions
conca sedimentaria de Palma (Fig. 1), dins
margoses del Plioce (margues grises i
del terme de Llucmajor als voltants de la
grogues amb Amusium) de Sa Pobla (Ta1apí,
línia de partió amb el terme de Palma
Vinagrella, Son Vivot, Son Capó) i Pont
(Torrent des Jueus - Torrent de Son Monjo
d'Inca, aquesta ha estat tractada en
- Barranc de Can Casetes); tots ells situats
profunditat per varis autors (Bauza, 1949a;
a una cota d'entre els 40-90 m sobre cl
1949b; 1953a; 1954b; 1955a; 1955b; 1955c;
nivell del mar (les coordenades s'indiquen
1957a; 1957b; 1958a; 1961a; 1964; 1966a;
en projecció UTM):
1966b; 1969a; 1969b; 1978; Sanz, 1950;
Jaciment A (x:48245; y:437575).
Sanz i Bauza, 1961) que situen aquestes
Pedreres ictiologicament explotades per a
formacions dins del Plioce inferior marí
l'extracció de "picadís", arena i cantons de
(denominant-lo en ocasions erroniament
"mares". És el jaciment més extens, potent
com a Plasencia o Plaisancia). Pero hem de
i més rico
tenir en compte que, dins de l' extensa
Jaciment B (x:48200; y:437535):
bibliografia existent, no hi trobem ni tan
Pedreres de "mares" i peces ornamental s
soIs una cita referida a la paleoictio10gia de
d'una lumaquel'la de motlles de mo¡'¡uscs
les formacions del Plioce mitja-superior;
("copinyar").
essent del tot escases les referides al limit
plio-quaternari i/o quaternari (Vicens i Jaeiment C (x:48180; y:437465):
Gracia, 1999). Pedrera explotada per al' extracció de
Per altra banda, la practica totalitat cantons de "mares".
deis treballs referits es limiten a una Jaciment D (x:48045; y:4373l3):
descripció morfologica i/o classificació Estació de selecció de deixalles i pedrera de
sistematica, deixant de banda altres aspectes "picadís" i arena.
com els paleoecologics. En el moment de publicar el present
La disponibilitat de nombrós material treball, les pedreres deis jaeiments A i D,
ictio1ogic trobat a les formacions del Plioce encara que actives, es trobaven amb fase
mitja-superior, juntament amb la detecció molt avanyada de rebliment mitjanyant
d 'un buit bibliogrilfic sobre la macro enderrocs i deixalles.
pa1eontologia i paleoecologia d'aquest pis a
Mallorca, són els que justifiquen i impulsen
el present trebal!. Tan sois han estat citats Cronostratigrafia. Organització
(Colom et al., 1968; Cuerda et al., 1969; seqüencial i sedimentologia
Colom, 1975; 1980) Strombus coronatus
Defrance, Conus cf. merca ti Brocchi.,
Tots els jaciments es poden ineloure
Trochus sp. i Ostrea cf. lame llosa Brocchi
dins de les formacions descrites com a la
dins d 'uns ambients de platges terminal s
"Seqüencia de Búger-St. Jordi (TP.2)"
d 'aigües molt sornes amb fons arenosos,
(Simó i Ramón, 1986) que es correspon
sota un clima mes cillid que l'actual (7).
amb les "Calcarenites de St. Jordi" i part
També s'hi ha citat genericament Amusium,
superior de les "Calsisiltites de Son Mir"
Lithothamnium, equinoderms i lamel'li
(Barón i Pomar, 1978; Pomar et al., 1983)
branquis (Alvaro et al., 1984; Simó i
i el tram superior de la "Unitat deposicional
Ramón, 1986).
G. Mas, Ictiofauna del Plioce mitja-superior de la conca sedimentaria de Palma 41
.1
E1ill2
~
~
Fig. 1. Situació deIs jaciments (fletxes negres) en relació al mapa paleografic deposicional del Plioce
a Mallorca (Simó i Ramón, 1986): A: Serra de Tramuntana; B: Serra de Llevant i relleus centrals;
1: Plioce inferior; 2: Plioce mitja-superior.
Fig. 1. Deposits 10calion (black arrows) coreleled lo Ihe palaeographical depositional map ollhe
Pliocene in Mal/orca (Simó & Ramón, 1986): A: Serra de Tramunlana; B: Serra de Llevanl; 1:
Lower Pliocene; 2: Middle-upper Pliocene.
Pliocena" (Alvaro et al., 1984), així com a posició horitzontal segons estratifieació, i
la unitat 22 del full 698 (38-27) del que es corresponen amb els nivells
MAGNA (ITGE, 1991) que voreja la conca superiors de la "Seqüencia de Son Mir
sedimentaria de Palma. (TP.l)" (Simó i Ramón, 1986) i "Margues
amb Amusium" (García-Yagüe i Muntancr,
Localment i als talls proporcionats 1968; Alvaro et al., 1984). En canvi, al
pels jaciments esmentats es poden distingir jaciment A (Figs. 2 i 4), situat més a
els següents trams: l 'interior de l 'Illa, els llims i gresos fins
Un tram inferior, amb una potencia calcaris amb Amusium (Plioce inferior)
entre els 10 i 45 m, de bioealearenites falten per complet, comen¡;ant la base del
grogues d'aspecte massiu i molt biotor tram de biocalcarenites amb la presencia
bades. Contenen restes de foraminífers, d'una lumaquel·la de motiles de mol·luscs i
Amusium, Denitalium altres mol·luses, códols de poca potencia (entre 0,5 i 1,5 m),
equinoderms, algues, peixos i alguns que descansa directament sobre un conjunt
eoralls; sempre més abundants a la base. En de llims amb fines capes de fangs
eerts afloraments situats al voltants del intercalats (Messinia); fet que concorda amb
jaciment D (Fig. 3) es pot distingir la base el descrit al "Sondeig 11.- Carretera de
de les biocalcarenites que es diposita sobre Palma a Llucmajor, al sud de Sant Jordi"
uns Ilims i gresos fins ealcaris de color (Colom, 1985).
groe, amb laminació paral·lela i "ripples", Sobre el tram anterior es diposita un
que contenen foraminífers i Amusium amb de menys potent, d'entre 1 i 3 !TI, constitui"t
42 Bo/l. Suc. Hisl. Na!. Balear.I·, 43 (2000)
Fig. 2. Tall cSlraligrMic-diposicional al jacimcnl A: 1.- BiocaJcareniles (Pliocé milj~-supeflor): 1".
Pan inferior del lram amh fauna abundanl: 2.- Lumaquel·la superior (Limil plio-qualcrnari l: 3.
Arene, caldlrics d'origen eolic amb c,lralificaci6 crcuda (Quaternari): -1.- Paleo,óls (Qualcrn:lrI).
FiM. 2. Slmligml,hic-del}(lIiciO/wl .Ieclioll ill Ihe A del'lJ.\il 1.- Pockl/()lIe (/JIidd/I'-II/'I'l'/" P!iocI'III'):
1*.- LOIl"er /1'1'1'/ cOII/"illillg o/J/llldl/III ./iI,"w: 2.- U/'f!er Coqllill" (/'/io-/fllll/emori,," I>on/er): 3.'
CI//Cl/reoll.1 sl/lIds or eo/ie,,/ origill II'illl Cro,I,I' heddillg (QIIl/lemIIlT): ".- Po/el/soi/ (Q,/(I/I'mIIlT).
pcr lumaqucl·les massives (Nl/dslOnes) de Mcssiniú (Colom. 1980: 1985). hem de
bivalves t altres mol·luscs. deis quc situar cls nivell, descril, I i 2 al Pliocc
únicamcnl es conscrva cl mOlllc. excepció miljü-superior (Alvaro el al.. 198-1).
feta deis oSlreids i pcclínitb. Prcscnlen una pcrtanyent ja el nivell :1 al Plistocc inferior.
clevada porosilal i estralificació cncreuada. Tote, le' reslCs iCliologique,. objecle
Corona la ,eqlicncia un conjunt d'e,ludi d'¡¡que,t lreball. han eslat recollides
d·colianites. de tonalitats ocres i rolgcnques. dins del lram I descrit anteriormenl. e"cnt
amb nivells de paleosols d'argiles roges més freqlicnts a la base dcl mateix.
biotur-badcs amb arrcls i gastcropodcs
pulmonals. Prescntcn cSlral i ficació
cncreuada a gran escala i angle. essent la Aspectes i limitacions metodologiques
seva base erosiva i discordanl sobrc el tram
anterior. Al jaciment D. siluat més prop del Cada ambicnt imprilllcix un deter
mar. aquest lram es lroba coben per dunc, minal carilcter a la biocenosi que cn ell
holoceniques formadcs pcr arcncs coliques prospera. en virtut del principi de
no consolidades. fixades pcr la vegetació. l·aclualisllle. podclll proccdir en ordre
Per a la seva posició cSlraligrMica. inver;,. deduinl les condicions paleo
sobrc la seqliencia infcrior atribu't'da al ccologiqucs a partir de la cOlllparaci6 deis
Plioce inferior i/o dircclament sobre el carücters de le, cspecies fó"ils amb del,
C. Mas. !criojául/o del Plioce lIIi/jd-superior de la COIICO sedilllellldria de Palllla 43
Fig. 3. Tall c\tratigrat'ic-dipo,icional al\ voltanh dcl jacilllcnt D: A.- L1illl\ i grc\o\ calcari\ fin\ amb
lalllin<lci,í Jlaral·lcla. "ripple," i que contcncn AIII//.li//III alllb po\icicí horit/ontal (Plioce inferior): 13.
Tralll \lIJlcrinr dc biocalcarenitc\ Illa"ilc\ (Plioce Illitja-,uperior).
Fig. 3. Slf'lIligf'lll'hic-deposicirll/o/ .Iecliol/ il/ Ihe .I//rro//I/dil/gl o( Ihe /) de/JO.lil: A. - Co/corl'o//I
lillle.\/olll' lllld gipSfllIl eFell (1 !,(frallel !ollliIlO!ioll,\, ripple., lIl1d ,/¡o,\(' (,olllainillg Alllll~illlll ;11
horÓlIIllIl /uJI'iliol/ (LolI'e/' Pliocelle): B.- U/'/'e/' /el'el 01' IIIlIs.lil'e greil/.llol/e (Middle-//l'l'er P/iocl'l/e).
Fig. 4. Tall e\lratigrill'ic-diposicional a la pan inferior del jacilllcnt A: A.- 13ioca1carcnitc\ (Idelll
nivell * fig. ~): 13.- 13a,c cro,iva amb 11Illlaqllcl·les i códols: c.- L1ill1, inferiors alllb fang\ intercalah
(Me"inia).
Fili· -l. Slrllligf'lll'hic-dep!J.\iciol/a/ secriol/ il/ Ihe /ml'er pan of' Ihe /1 de/JO.lil: /1.- Creil/s/()I/e (.Iollle
c.-
/1'1'1'/ as /* fig. 2): B.' EI'IJsil'e /wsell/el/I \I';lh coq//il/a ami l'ehh/e.l: LO\l'N Iillle.l/ol/e lI'ilh
IIlIldslOl/e illlerc%led (Messil/ial/ j.
44 Boll. Soco Hist. Nat. Balears,. 43 (2000)
seu s representants actuals (afinitats taxo c) Analisi i tractament de variables.
nomiques). Aixo ens es especialment útil si En relació als aspectes paleoam
Roger, (1980): bientals estudiem un total de 5 variables:
- Ens situem a nivells taxonomics temperatura, batimetria, substrat, salinitat i
proxims: nivells específics o generics. És a regim trofic.
dir quan menor sigui la distancia evolutiva Excepcions fetes de les variables
entre els exemplars fossils i els seu s temperatura i regim trMic, que són
representats actuals. analitzades d'una forma basicament
- Confrontem els resultats amb altres qualitativa, a les altres variables, cada
criteris biologics o estratigafics (biofacies, categoria (al no ser aquestes exc10ents entre
tafonomia, litofacies, paleogeografia, etc.). sí) pot variar des d'un valor maxim igual a
les n categories possibles d'aquesta variablc
a) Mostreig i classificació. (en el cas de que els representants actuals
La totalitat del material estudiat es es distribueixin únicament dins de I'ambient
fruit de les recerques realitzades per l'autor corresponent a aquesta categoria) fins un
a les múltiples visites efectuades als valor mínim d' 1 (en el cas de que els
diferents jaciments entre els anys 1996 i representants actuals es distribueixin per
1999. S 'ha procedit a la recollida del igual per tots els ambients corresponents a
material mínimament classificable. totes les cate°go ries possibles de la variable
En el recull de mostres i la seva en qüestió), en el cas de que no hi hagi
classificació s'han obviat els microfossils relació amb la categoria (Taula 2). Així, per
(otolits), tenint en compte basicament les exemple, en el cas de Sparus i en relació a
restes dentaries, així com també algunes la variable substrat (amb 4 possibles
d'ossies. categories: detrític, rocós, algal i coral!) al
Per a I 'ordenació i classificació siste tenir com a habitat preferent dues de les
matica deis taxons citats, s'ha utilitzat prin pos si bies categories (detrític i algal) se li
cipalment el model FNAM-UNESCO pro assigna un valor de 2,0 a cada en la que és
posat per Whitehead et al. (1984-1986); te present; en canvi Odontaspis, en relació a
nint en compte basicament els representants la mateixa variable substrat, al tenir com a
actuals. habitat preferent una umca categoria
(detrític) se li assigna un únic valor de 4,0
b) Revisió bibliogrilfica. (igual a les n categories possibles d'aquesta
Pel que fa a les cites i localitats re variable) dins d'aquesta única categoria a la
ferents a cada una de les especies, només es que és present.
relacionen les que inclouen representació Per altra banda, i tenint en compte
figurada i/o descripció deis exemplars. possibles limitacions derivades de les
Degut a que la practica totalitat d'es fórmules dentaries, cada valor així obtingut,
pecies referides es troben suficientment ha estat ponderat segons la freqüencia
descrites i figurades pels autors citats, relativa del genere dins del material
remetem la descripció morfologica de les recuperat, segons els següents valors de
mateixes a les obres referenciades. ponderació: molt mr = 1, rar = 2, /la mr =
Per a la determinació d'habitats i 3, freqüent = 4 i molt freqüe/lt = 5. Així i
comportaments deis representats actual s'ha continuant amb els exemples anteriors, els
tingut basicament en compte a Riera et al. valors 2,0 assignats a Sparus a les
(1993; 1995); Corbera et al. (1998); Bau categories detrític i a 19a lis, són ponderades
chot i Pras (1993) i Luther i Fielder (1968). per 5 (2,0 x 5 = 10,0) per considerar-se
aquest genere com a molt freqüent; de la
mateixa manera que Odontaspis, 1' únic
G. Mas, lctiofauna del Plioce mitja-superior de la conca sedimentaria de Palma 45
Taula 1. Material reeuperat i distribueió.
rabie l. Recovered material and distribution. JACIMENTS
A B C D TOTAL
Sparus cinctus (Agassiz, 1843) 278 26 1 305
Odontaspis taurus (Rafinesque, 1810) 62 3 65
Carcharhinus egertoni (Agassiz, 1843) 54 3 57
Isurus hastalis (Agassiz, 1843) 21 1 21
Sparus aurata Linnaeus, 1758 16 2 1 19
Diplodus jomnitanus (Valeneiennes, 1844) 14 14
Myliobatis sp. ef. M. aquila Linnaeus, 1758 14 14
Sparnodus sp. 8 5 13
Hexanchus griseus (Bonnaterre, 1788) 4 4
Galeocerdo cuvier (Peron & Lesueur, 1822) 3 3
Pagellus sp. 1 2 3
Pagrus mauritanicus Arambourg, 1927 1 1
Echinorhinus sp. 1 1
Sphyraena ef. olisiponensis lonet, 1966 1 1
Dentex ef. fossilis lonet, 1975 1 1
ef. Epinephelus sp. 1 1
ef. Dasyatioidei 1 1
Teleostea S.l. (vertebra) 2 1 3
TOTAL 479 1 33 13 527
valor 4,0 assignat a la eategoria detrític, és ef. M. aquila, les restes óssies de part del
ponderat per 4 (4,0 x 4 = 16,0) per crani atribuides a cf. Epinephelus sp. i 3
considerar-se el genere com a freqüent. vertebres de Teleostea s.l., tots els altres
Obtenim així el que denominem índex f-p o exemplars es corresponen amb restes
índex de freqüencia-preferencia (Taula 2). dentaries (dents o fragments de les
Al no tenir representants actuals, no mateixes) de les especies estudiades.
s'ha considerat al genere Sparnodus a
l'hora d'obtenir els índexs f-p finals.
Paleontologia sistematica actualisme
biologic
Material recuperat
a) Classe CHONDRICHTHYES:
La distribució i nombre del material
recuperat són els que vénen expressats a la Família: HEXANCHIDAE (= NOTIDANI
Taula l. DAE)
Excepcions fetes de dos fragments de Genere: Hexanchus Rafinesque, 1810
fibló caudal corresponents a Myliobatis sp. Hexanchus griseus (Bonnaterre, 1788)
Taula 2. Índex (f-p) de freqüencia-preferencia. .lO>
0\
rabie 2. lndex (f-p) of frequency-preference.
O:l
;C::l: :
~
FREQÜENCIES Batimetria Substrat Salinita t
f)
g;
GENERE Domini bentonic Domini Pelagic
:--
ABSOLUTA RELATIVA Litoral Plataforma Talús Nerític Oceanic Detrític Rocós Alge1 Corall Normal Salobre
~
:--
Sparus 324 5 12,5 12,5 10,0 10,0 5,0 5,0 .,
O:l
.,
Odontaspis 65 4 20,0 16,0 8,0 <i>
~
Carcharhinus 57 4 6,4 6,4 6,4 4,0 4,0
w""
Isurus 22 3 7,5 7,5 6,0 -;::,
<:::>
Diplodus 14 2 5,0 5,0 2,6 2,6 2,6 4,0 <:::>
I ~
Myliobatis 14 2 3,2 3,2 3,2 8,0 4,0
Hexanchus 4 1 2,5 2,5 2,0
Galeocerdo 3 I 5,0 2,0
Pagellus 3 1 2,5 2,5 2,0 2,0 2,0
Dasyatis? 1 1 2,5 2,5 4,0 1,0 1,0
I
Dentex I l 2,5 2,5 1,3 1,3 1,3 2,0
Echinorhinus 1 1 1,6 1,6 1,6 1,0 1,0 1,0 1,0 2,0
Ephinephelus: 1 I 1,6 1,6 1,6 1,3 1,3 1,3 2,0
Pagrus 1 1 2,5 2,5 1,0 1,0 1,0 1,0 2,0
Sphyraena I 1 5,0 2,0 2,0 2,0
- ----
INDEX f-p 60,3 40,3 5,7 27,1 10,0 47,9 7,2 17,2 7,3 48,0 10,0
G. Mas, fctio/auna del Plioce mitja-superior de la conca sedimentaria de Palma 47
1955 Notidanus pnmlgenius Agassiz: Bauza 1962 Odontaspis (Synodolltaspis) acutissima
Imperatori; p. 97; L. XV: 1. Agassiz: Bauza i Mercada1; p. 154; L. 1: 1-
1973 Notidanus primigenius Agassiz: Bauza 2.
P1ans; p. 73; L. 1: 3-6. 1963 Odolltaspis (Synodontaspis) acutissima
1996 Hexanc/¡us griseus (Bonnaterre); Mañé et Agassiz: Bauza et al.; p. 229; L. VII: 4-13,
al.; p. 26; L. II: 6-7. VIII: 6-1.
1964 Odolltaspis acutissima Agassiz: Bauza; p.
202 (descrit).
AIguns autors (Rocabert, 1934; Bauza,
1973 Odolltaspis (SYllodontaspis) acutissillla
1947a; Colom, 1975) assignen a I'antiga
Agassiz: Bauza i Plans; p. 76; L. IV: 28-30.
denominació de Notidanus primigenius
1973 Odontaspis (Synodontaspis) acutissillla
Agassiz, 1843 certes dents que en realitat AGASSIZ: Obrador i Mercadal; fig. 3: 2.
pareixen pertanyer al genere Notorhynchus 1975 Odontaspis acutissima Agassiz: Colom; p.
Ayres, 1855. 476; fig. 200: 3-4.
Present al Mioce de Catalunya (Pobla 1978 Odontaspis acutissillla Agassiz: Bauza; p.
de Montornes) i al Plioce de Catalunya (El 374; L. XXII: 63-66.
1996 Odontaspis taurus (Rafinesque): Mañé et
Papiol) i Malaga.
al.; p. 24; L. 1: 15-21.
A I'actualitat H. griseus [Bocadolya
(Bal.-Cat.); Cañabota (Cast.)] és relati
Per motius d'estricta prioritat i davant
vament comú a la zona mesopelagica (80-
la impossibilitat de diferenciació de les
1000 m) i de talús deis mars tebis i
dents, s'ha optat per la substitució de la ja
subtropicals, Mediterrania i Atlantic ciilid,
classica denominació específica Odontaspis
podent arribar fins a Noruega. D'habits
acutissima Agassiz, 1844 (inclosa tota la
solitaris, es un depredador indiscriminat de
seva amplia sinonimia) per la de I'especie
peixos i crustacis.
actual O. taurus. Cal, pero, distingir aquesta
darrera especie de la miocenica Odontaspis
cuspidata Agassiz, 1844 de dents més gran s
Família: ODONT ASPIDAE
i robustes; i amb la curvatura sigmoidal, de
Genere: Odontaspis Agassiz, 1838
les dents anteriors i sinfisaries, menys
Odontaspis taurus (Rafinesque, 1810).
acusada.
(Fig. 8: 5)
Per altra banda, els límits del subge
neres establerts per White: Odontaspis,
1919 Odolltaspis e/egalls Agassiz: Gómez
Llueca; p. 27; L. IX: 3-6bis. Synodontaspis i Paradontaspis; són encara
1919 Odolltaspis dubia Agassiz: Gómez-Llueca; poc clars i acceptats, per la qual cosa es
p. 27; L. VIII: 8-9, IX: 1-2. segueix mantenint la denominacíó gcnerica
1919 Odolltaspis cOlltortidells Agassiz: Gómez Odontaspis.
Llueca; p. 26; L. VIII: 10-13. Present al Mioce de Mallorca (Muro),
1934 Odolltaspis dubia Agassiz: Rocabert; p. 90;
Menorca (Rafalet de Sant LIuis i Es
L. III: 42-43.
Vermell), Catalunya (Montjulc, Pobla de
1934 Odolltaspis elegalls Agassiz: Rocabert; p.
Montornes, Torredembarra, Vilaseca de
89; L. III: 39-41.
1934 Odolltaspis colltortidells Agassiz: Rocabert; Solcina, Sant Sadurni d' Anoia i Gelida) i
p. 88; L. III: 31-38. Córdova; aixi com al Plioce de Mallorca
1934 Odolltaspis acutissima Agassiz: Rocabert; (Sa Pobla), Catalunya (El Papiol i Sant
p. 86; L. IIr: 21-26. Viceny deis Horts) i de Malaga (Tejares).
1949a Odontaspis acutissima Agassiz: Bauza; p. A 1' actualitat O. taurus [Pez toro
205; L. XV: 3-4. (Cast.)] és una especie poc comuna a la
1949c Odolltaspis acutissima Agassiz: Bauza; p.
Mediterrania, essent més abundant en aigües
447; L. XXXI: 3-5.
de Sud-África; se'l troba normalment sobre
1955 Odolltaspis acutissima Agassiz: Bauza i
Imperatori; p. 95; L. XVI: 11-19. fons arenosos litorals a menys de 70 m de
48 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 43 (2000)
profunditat. Amb un reglm trofic variat, 1996 lsurus oxyrinchus Rafinesque: Mañé et al.;
ca~a mitjan~ant certa tilctica de grupo p. 25; L. 11: 18.
Canibalisme intrauterí. Molt agressiu, pot
atacar sense provocació. Es creu que Present al Mioce de Mallorca (Muro,
engoleix arena per tal d' augmentar el seu Santa Margalida i Campos), Menorca (Sa
pes. Muleta-Alaior, Rafalet-Sant Lluís, Pont
d'En Gil i Bajolí), Catalunya (Vilanova i la
Família: LAMNIDAE (= Isuridae) Geltrú, Altafulla, Pobla de Montornes,
Genere: Isurus Rafinesque, 1810 (= Torredembarra i Vilaseca de Solcina); així
Oxyrhina Agassiz, 1843) com al Plioce de Catalunya (El Papiol i
Isurus hastalis (Agassiz, 1843) Sant Feliu de Llobregat-Torrent del Termc)
(Fig. 8: 1 i 10) i Malaga.
L'exemplar de la Fig. 8: 10, d'una
1919 Oxyrhina hastalis Agassiz: Gómez-Llueca; mida molt mes gran i robusta que totes les
p. 18, fig. 2; L. VIII: 1-2. altres dents d '1. hastalis trobades, concorda
1919 Oxyrhina xiphodon Agassiz: Gómez-Llueca; fortament amb la descripció feta de dues
p. 19, fig. 3; L. VIII: 3-4.
dents representades amb la denominació
1919 Oxyrhina sp.: Gómez-Llueca; p. 23, figs.
d' Isurus benedeni (Le Hon, 1871) al Miod:
6-7.
de Mallorca (Santa Margalida) i Menorca
1919 Oxyrhina nov. sp.: Gómez-Llueca; p. 21,
fig. 5; L. VIII: 5. (Maó) (Bauza, 1947a; 1978).
1934 Oxyrhina hastalis Agassiz: Rocabert; p. 81; Pel que fa als principals trets
L. II: 4-11. diferencials i filogenesi de les especies del
1934 Oxyrhina xiphodon Agassiz: Rocabert; p. genere Isurus, així com les relacions amb
82; L. 11: 14-15 (non 12-13). l' especie actual Isurus oxyrhynchus
1946a Oxyrhina hastalis Agassiz: Bauza; p. 376-
Rafinesque, 1810, vegeu els treballs de
377; L. XIX: 8.
Bauza (1947a; 1948c) i Mañé et al. (1996).
1946a Oxyrhina xiphodon Agassiz: Bauza; p.
Representant actual del genere, 1.
377; L. XIX: 9.
1946a Oxyrhina leptodon Agassiz: Bauza; p. oxyrhynchus [Solraig, llúdria (Bal.-CaL);
376; L. XIX: 10. Marrajo (CasL)] és una especie cosmopolita
1947b Oxyrhina hastalis Agassiz: Bauza; p. 635; bastant comú a les costes europees.
L. XXXIX: 8, XL: 4-6, XLI, XLII: 1-8. Epipelagic, rares vegades s'apropa a la
1949a Oxyrhina hastalis Agassiz: Bauza; p. 213; costa, nedant a la superfície (amb les aletes
L. XV: 5-6.
dorsal i caudal fora de l' aigua) o prop
1949c Oxyrhina hastalis Agassiz: Bauza; p. 499;
L. XXIX: 5-6. d'ella. Molt vora~, s'alimenta principalment
d'escombrids i calamars. D'habits solitaris
1955 Oxyrhina hasta/is Agassiz: Bauza
Imperatori; p. 93; L. XV: 2-7. és molt rapid perseguint banc de peixos i
1962 Oxyrhina hasta/is Agassiz: Bauza cefalopodes.
Mercada1; p. 156; L. 1: 7-9.
1963 Oxyrhina hasta/is Agassiz: Bauza et al.; p. Familia: CARCHARHINIDAE
223; L. III: 2-12, IV: 4-8, V: 3-6. Genere: Carcharhinus BLAINVILLE, 1816
1973 Oxyrhina hastalis Agassiz: Bauza i Plans; Carcharhillus egertolli (Agassiz, 1843)
p. 80; L. III: 20-21.
(Fig. 8: 9; Fig. 10: 1)
1973 Oxyrhina hasta/is Agassiz: Obrador i
Mercadal; fig. 3: 3-4.
1975 Oxyrhina hastalis Agassiz: Colom; p. 476; 1919 Carcharias (Priollodon) sp.: Gómez
fig. 200: 7-8. Llueca; p. 29; L. IX: 11-21.
1978 Oxyrhina hastalis Agassiz: Bauza; p. 375; 1934 Carcharias (Prionodon) sp.: Rocabert; p.
L. XXII: 51-55. 93; L. IV: 11-23.
1991 Oxyrhina hasta/is Agassiz: Colom; p. 86; 1947a Prionodon cf. egertoni (Agassiz): Bauza;
p. 533; L. XXXVIII: 1-8.
L. 6: 4.