Table Of Content

14389_homenatge_serrano_tripa.indd 2 26/05/14 14:52 col·lecció homenatges 44 Homenatge a Sebastià Serrano 14389_homenatge_serrano_tripa.indd 3 26/05/14 14:52 14389_homenatge_serrano_tripa.indd 4 26/05/14 14:52 Homenatge a Sebastià Serrano M. Antònia Martí Mariona Taulé (coords.) 14389_homenatge_serrano_tripa_2.indd 5 04/06/14 15:26 © Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona Adolf Florensa, s/n 08028 Barcelona Tel.: 934 035 430 Fax: 934 035 531 www.publicacions.ub.edu [email protected] Fotografia de la coberta Jordi Play Dibuix del frontispici Ramon Cerdà Dipòsit legal B-23.044-2014 L’edició d’aquest llibre ha estat possible gràcies a les apor- tacions del Servei de Tecnologia Lingüística (STEL), del Departament de Lingüística General, del Deganat de la Fa cultat de Filologia, del Vicerectorat de Comunicació i Projecció de la Universitat de Barcelona i de Weloba.cat en nom de tots els seus deixebles i amics. És rigorosament prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra. Cap part d’aquesta publicació, inclòs el disseny de la coberta, no pot ser reproduïda, emmagatze- mada, transmesa o utilitzada per cap mitjà o sistema, sense l’autorització prèvia per escrit de l’editor. Índex Sebastià Serrano, vida i compromís a la Universitat de Barcelona, per Dídac Ramírez i Sarrió ......................................................................... 9 Pòrtic, per Adolfo Sotelo Vázquez .................................................................... 11 Itziar Aduriz i Josep del Rio, Català i basc, veïns a la cadena pirinenca? .... 13 Santiago Alcoba, Los sentidos de -ción de ‘acción’ o de ‘efecto’ ................... 29 Joan Argenter, Sobre una figura sintàctica en la poesia galaicoportuguesa, amb especial referència a Pero Meogo ....................................................... 53 Albert Bastardas, Cap a la «complèxica» com a transdisciplina .................. 63 Eduard Bonet, Nous horitzons de la retòrica moderna ................................ 79 Irene Castellón, Marina Lloberes i Montserrat Marimon, Spanish WordNet 3.0: les expressions multiparaula .................................. 101 Faustino Diéguez-Vide, Patrons de recuperació paradoxals a l’afàsia: són, realment, paradoxes? ........................................................................... 113 Xaxier Laborda, Explorador de la semiótica .................................................. 137 Coloma Lleal, Gestualitat i moviment al segle xv .......................................... 149 Ángel López, Sobre la organización neuronal de los módulos lingüísticos ... 163 Maria Antònia Martí i Mariona Taulé, «M’exalta el nou i m’enamora el vell»: els corpus, passat i futur de la lingüística ...................................... 177 Eugenio Martínez, Ana M.ª Fernández-Planas, Lourdes Romera, Valeria Salcioli i Josefina Carrera-Sabaté, Alguns trets fònics de la parla de Sebastià Serrano ................................................................... 205 Juan Carlos Moreno, Zig-zag. Fundamentos icónicos ................................. 217 Joana Rosselló, Liliana Tolchinsky i Carme Junyent, Darwin sobre el llenguatge: filogènia, ontogènia i glossogènia ................. 233 Ricard San Vicente, Sang esclava ................................................................... 259 Ignasi Terradas, Lohengrin: De l’impecable judici en el drama wagnerià a la sospita en dos poemes de Kavafis ......................................................... 269 Jesús Tuson, Turbulències i incerteses en la història de la comunicació escrita ............................................................................ 287 Helena Usandizaga, La tradición de la orfandad: el reto del lenguaje en El pez de oro, de Gamaliel Churata ......................................................... 297 14389_homenatge_serrano_tripa.indd 7 26/05/14 14:52 Helena Vidal, Una invitació a «L’estiuet de les dones», d’Olga Berggolts (1910-1975) .................................................................... 311 M. Rosa Vila, De nou, predicat i predicació: relacions entre «el dir» i «el que es diu». La causalitat com a acte justificatiu en la llengua espanyola ................................................................................ 315 Epíleg setmanal, per Joaquim Maria Puyal ........................................................ 329 14389_homenatge_serrano_tripa.indd 8 26/05/14 14:52 Sebastià Serrano, vida i compromís a la Universitat de Barcelona És prou sabut per tothom que Sebastià Serrano, catedràtic de lingüística general i teoria de la comunicació a la Universitat de Barcelona, ha estat un dels mestres més estimats pels nostres alumnes. La seva aula plena a vessar, sovint amb més estudiants que no pas cadires, a l’inici de curs, és una de les imatges que més rememoren els estudiants principalment de filologia, però també d’altres ensenyaments. I és important aquest darrer detall perquè recull en si mateix el tret que potser defineix més gràficament la trajectòria i la persona- litat docent del Dr. Serrano: la transversalitat del coneixement, avui tan an- helada, tan requerida, ha estat en ell gairebé un fet connatural, qui sap si a causa del seu doble vessant de lingüista i matemàtic, però de ben segur grà- cies a la curiositat innata que ha guiat, en tots els sentits, el seu mestratge. Curiositat i capacitat d’encuriosir. Les aules plenes dins la Facultat de Filo- logia, i l’auditori igualment amatent, diríem, fora de les parets d’aquest tem- ple nostre del saber. Perquè el segon tret que defineix —si és que es pot definir la immensitat d’una persona— el nostre benvolgut professor és la capacitat de transmetre el coneixement a la societat en general. Premsa, ràdio, televisió, presenta- cions, xerrades, tertúlies, llibres d’assaig i novel·les, múltiples reconeixements i guardons... una tasca infatigable més enllà de l’acadèmica i nodrida d’aquesta, de la qual tots nosaltres —i m’atreviria a dir que un tant per cent molt elevat de la societat en què vivim— podem recordar una frase, un moment de conversa, un consell, una imatge evocada per ell que ens ha acompanyat en el nostre trajecte per la vida. És com si el veiés ara parlant de la seva infante- sa al poble, a Bellvís, al Pla d’Urgell, rememorant aquelles tardes d’estiu a la fresca, entre converses intergeneracionals, en referència a un món passat tei- xit pel gust per la conversa lenta, un món d’oralitat encara ben viva. Tots recordem també les referències a la gestualitat, a la comunicació no verbal, com a troballa comunicativa del Dr. Serrano que ha deixat una petja profun- da en tots nosaltres: el llenguatge més antic, el més sincer, que ens acom- 9 14389_homenatge_serrano_tripa.indd 9 26/05/14 14:52 dídac ramírez i sarrió panya la parla i que pot ser tant o més poderós que aquesta. I la necessitat d’empatia del bon conversador, d’intel·ligència emocional, del gust per la crea- tivitat i la novetat... totes qualitats que transiten pels seus textos i que han quedat magníficament exposades en la seva extensíssima bibliografia. La se- miòtica, la lingüística, la poètica, la filosofia de la ciència i la teoria de la co- municació han estat els seus àmbits d’estudi acadèmic; la humanitat, la gran humanitat del seu saber i la manera de transmetre’l, han estat i són el millor llegat que, com a persones que hem viscut i treballat a la Universitat de Bar- celona, podem desitjar. Sebastià Serrano va ser professor meu, fa ja molts anys, i m’acompanya viu el record d’aquelles classes i la calidesa humana amb la qual sempre ens in- terpelava el pensament. El temps transcorregut a la Universitat ha forjat l’es- tima per la seva persona: han passat els anys i m’adono que hi ha ensenyaments dels professors d’aquell temps que ho han resisitit tot i han conformat el bagatge que duem i ens guia. I n’estic íntimament agraït. La vida i el compromís del Dr. Serrano a la Universitat de Barcelona van molt més enllà d’aquest llibre i no poden quedar compresos en aquestes rat- lles. Amb tot, col·legues i amics, companys acadèmics, li reten homenatge i li reconeixen la seva trajectòria a la Universitat aplegant articles de temàtica di ferent i transmeten, en aquestes pàgines, el compromís amb el coneixement que tots hi han compartit. Hi ha tot un camí transcorregut que conti- nua avançant i que no s’atura, perquè el coneixement s’expandeix en cercles i prossegueix sempre cap endavant, en múltiples direcc ions, traspuant la humanitat dels savis i l’amor per la feina ben feta que els caracteritza, quotidia- nament. Dídac Ramírez i Sarrió Rector de la Universitat de Barcelona 10 14389_homenatge_serrano_tripa.indd 10 26/05/14 14:52