Història de la Botànica a les Illes Balears: plantes vasculars. History of the botany of the Balearic Islands: vascular plants

2006·3.1 MB·

by  Payeras, A

Historia de la Botanica a les IHes Balears:
plantes vasculars
Antoni PAYERAS
SHNB Payeras, A. 2006. Historia de la Botlmica a les Illes Balears: plantes vasculars. Boll. Soco
Bist. Nat. Balears, 49: 155-172. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.
El present estudí es una petita cronologia de quatre-cents anys d'investigació per part
deis botimics a les Balears, des de 1601 fins el día d' avui, amb unes notes de món clas
sic. Es fa un repas de les principals personalitats que han tingut contacte amb la botimi
ca balear i les' seves respectives aportacions.
PIITIlllIeS c/ou: Botanica, botanics, historia, Illes Balears.
THE BOTANY HISTORYOF THE BALEARIC ISLANDS: VASCULAR PLANTS.
The present study is a chronology of 400 years of investigation of the botanists on the
SOCIETAT D'HISTORIA
Balearic islands, trom 1601 until today, with notes on the classical world. He is made a
NATURAL DE LES BALEARS
review ofthe main personalities that they have had contact with the Balearic botany and
their respective contributions.
KeywOTds: Botany, botanists, history, Balearic lslands.
Antoni PAYERAS C/Arta, 7. 07519-Maria de la Salut.
Recepció del manuscrit: 20-nov-06; revisió acceptada: 29-des-06.
Introducció Les notícies historiques referents als
botfmics que ens han visitat basicament les
La historia botfmica de les Illes Balears trobem en els mateixos treballs de dits bota
és llarga i desigual per cada una de les illes nics, on a més d'exposar la seva propia
i alllarg del temps. Des del segle XVII fíns feina, fan referencia als treballs deIs seus
avui són molts el botanics que han estudiat precursors o bé deIs seus contemporanis.
la nostra flora. Sens dubte l'illa més ben Podem trobar bastants de fragments disper
estudiada és la de Menorca, degut a les dife sos a diferents obres que fan referencia a la
rents dominacions que ha tingut al llarg de historia botanica de les Balears, que es tro
la historia, que ha creat un ambient més ben citades a la bibliografía. L' obra que ens
favorable cap al' estudi de les diferents cien dóna una visió mes clara és la de Josep M.
cies i camps del saber, que a la resta de les Camarasa (1989), Botimica i botanics deIs
illes. Pel contrari, les Illes Pitiüses no han Pai"sos Catalans. Colmeiro (1858), a la seva
estat explorades fíns a principis del segle obra La Botánica y los botánicos de la
XIX. Es fara un breu repas d'aquelles per Península Hispano-Lusitana. Estudios
sonalitats que han anat aportant dades al bibliográficos y biográficos, ens dóna molts
món botfmic de les illes fíns els anys setan de detall s de les biografíes deIs principals
ta del segle XX. botanics i de les seves aportacions més
156 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 49 (2006)
importants. Així mateix ens aporta gran (Blanes, 1990). El mateix autor ens descriu
informació l'obra de Joaquim Maria Bover, els usos que en fan els illencs gimnesics del
Biblioteca de escritores Baleares, 1868. llentiscle per la manca d'oli (ens indicaria
El treball esta estructurat en cinc blocs. un pobre cultiu d'olivera o la manca d'e
El primer, dóna una pinzellada de les lles), així com el cultiu de la vinya i de l' em
referencies vegetals que donen els autors del pelt d' oliveres damunt ullastres a Eivissa
món classic a les seves obres, el segon fa (Blanes, 1990). També citen plantes cultiva
referencia al inicis de la Botanica a les des que eren utilitzades a l'alimentació, com
Balears, són autors anteriors a les teories el drakóntion (Dracunculus vulgaris), cita
linneanes, i que estan marcats per la nissaga da per Dioscórides al S. I aC.: "La dragone
deIs Salvador. El tercer bloc, són els iHus ta ... Los habitantes de las Gimnétides, lla
trats, homes en la majoria de casos no lligats madas Baleares, mezclan la raíz cocida con
a la ciencia, pero amb un bagatge cultural mucha miel y la ofrecen en los convites a
ampli que els fa interessar per multitud de modo de pasteles" (Dioscórides, 1998).
disciplines del saber, molts d'ells formen Plini, ens descriu les figueres de les
gabinets d'Historia Natural a casa seva i fan Pitiüses, la ceba marina (n'anomena tres
tertúlies cultural s, estan entre les teories classes diferents) i el blat (Blanes, 1990).
pre-linneanes i les linneanes. El quart bloc, Aquestes escasses cites en serveixen per
esta marcat per els grans botanics europeus veure l'evolució de la introducció de deter
que visitaren la nostre illa i que influiran a minades especies.
homes com Joan Joaquim Rodríguez i
també per la creació de 1' Institut Balear,
amb gent com Francesc Barceló i Josep Els inicis: els pre-linneans
Monlau entre altres. El darrer bloc, esta
marcat H. Knoche (fa de lligam amb l'esco Els autors classics com Miguel
la de Montpellier), els Chodat i el germa Colmeiro (1858) i Paul Mares (1880), con
Bianor (fa una unió entre les escoles catala sideren com a primer naturalista de les
na i francesa), i per els grans botanics cata Balears, així com a primer Botanic, a
lans: Pius Font i Quer i Oriol de Bolos, a Ramon Llull (1232/3-1316) escriptor, filo
més de Caries Pau, així com la creació en sof, místic, missioner i naturalista entre
primer lloc de la Societat d 'Historia Natural d'altres, sobre tot pel seu llibre, Libro Felix
de les Balears, i posteriorment de la creació o de las maravillas del orbe.
de la Universitat de les Illes Balears i del Despres de les cites disperses de l'anti
Jardí Botanic de Sóller. guitat, als segles XIV-XVI podem trobar
citacions d'especies vegetal s ja siguin
espontanies o cultivades, als inventaris nota
Les fonts cHlssiques rials deIs apotecaris. Així Maria J.
Sampietro (2006), recull cent vuitanta-set
Les fonts classiques ens donen alguns plantes que creixen a Mallorca i catorze a la
detall s del paisatge vegetal a les Illes península, als inventaris d'apotecaries entre
Balears al' antiguitat. Així, el viatger 1348 i 1550. Aquestes especies eren d'us
Diodor Sícul nat el 90 aC., ens indica la medicinal i en part cultivades als horts deIs
denominació de Pitiüsa, en referencia a la apotecaris i causa probable de llur introduc
gran quantitat de pins que hi creixen ció a l'illa de moltes d'elles. A dits inventa-
A. Payeras, Historia de la Botimica a les Illes Balears 157
ris també es cita la primera planta d'origen crita del llistat de J. Petiver (Camarasa,
america a l'illa, el palosanto (Guaiacum 1989). Algunes de les plantes descrites ja hi
sanctum L.), el 1537, utilitzat com a remei estaven a l'obra d'Herman Boerhaave
contra la sífilis (Sampietro, 2000; 2006). (1668-1738), "Index alter plantarum quae
BIs inicis de la Botanica vénen influen in horto academico Lugduno-Batavo alun
ciats per Clusius, pero els vertaders dinamit tur. Leiden. 1720". Aquestes plantes aparei
zadors de la Botanica al segle XVII i princi xen citades al discurs preliminar de
pis del XVIII als palsos catalans són els Catálogo metódico de las plantas observa
Salvador, seguidors de 1' Escola de das en Cataluña, ... , 1846, d'en M.
Montpellier, Magnol, els Jussieu i sobre tot Colmeiro, encara que no cita localitats. P.
de les idees de Tournefort. Mares, destaca delllistat les següents:
El primer autor que cita una localitat "ASCYRUM BALEARICUM, frute s
mallorquina a una obra botanica és en cens, maximo flore luteo, foliis minoribus,
Clusius (Charles de l'Ecluse 1526-1609), a subtus verrucosis, Salvo Ex Boerh.
"Rariorum Plantarum Historia" (Anvers, (Hypericum balearicum L.); ALATERNUS
1601), cita deguda al botanic Thomas Penny BALEARICA, humilis, foliis subrotundis,
(1532?-89), es tractava d'Hypericum balea ferrea rubigine nigricantibus, Salvo Ex
ricum (Masalles, 1988). Boerh. (Rhamnus Alaternus L., balearicus
Joan Binimelis (1538-1616), cronista Hort. Par.); TRAGACANTHA HUMILIS
general del Regne de Mallorca, es va endin BALEARICA, foliis parvis, vix incanis,
sar al món de la botanica medicinal amb l' o flore albo, Salvo Ex Boerh. (Astragalus mas
bra Tractat de las virtuts de la herba que es siliensis Lamk); URTICA PILULIFERA,
diu Sanctae crucis ó Nicoriana (Bover, folio angustiori, caule viridi, balearica, Salvo
1868). Jordi Fortuny (1623-81), el 1670 Ex Boerh. (Urtica pilulifera L.). En el her
deixa inedita una Flora Balear, que forma bario Salvador existe una Ortiga caracteri
part del tom primer d'una historia general zada asi: Urtica altera minor, foliis rotun
de Mallorca (Bover, 1868). dioribus, foliis supra ligulam eleganter dis
Joan Salvador i Riera (1683-1725), bota positis, Salvo (Urtica balearica L. ?)."
nic catala deixeble de Peire Magnol (1638- (Mares, 1880).
1715), amic de Joseph Pitton de Tournefort En Josep Salvador y Riera (1690-1761),
(1656-1708) i d' Antoine de Jussieu (1686- germa d'en Joan Salvador, l'any 1725,
1758) i fill del també botanic catala Jaume també va herboritzar a Menorca, i d'alla va
Salvador i Pedrerol (1649-1740), va herbo aportar una serie d'especies noves
ritzar a les illes de Mallorca i Menorca, el (Camarasa, 1989).
1711 (Camarasa, 1989). Amb les dades Antoni Brotat i Barceló (¿ -1787), era
obtingudes a n'aquest viatge, James Petiver apotecari, i va escriure el tractat d'apoteca
(1663-1718), publica una llista d'especies ria, Pharmaceuticum compendium, gale
vegetal s de les Balears a Naturae no-chimicum, tribus libris partitum, on es
Collectanea. Se li atribueix l'obra relacionen les virtuts de les plantes utilitza
"Catalogus plantarum rariorum in insulis des a les apotecaries de l' epoca (Bover,
Balearicis anno 1712 observatarum " 1868).
(manuscrit de la biblioteca deIs Jussieu,
actualment al Muséum National d'Histoire
de Paris), pero sembla ésser la copia manus-
158 Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 49 (2006)
Els iHustrats El farmaceutic Pere Salas, era aficionat
a la Botanica, i Bonaventura Serra li atri
El segle XVIII, es caracteritza per la bueix Plantas disecadas de Jussieu, de
influencia de l'escola catalana de Madrid, Cusson (Bover, 1868).
amb Josep Quer, Antoni Palau, Joan George Cleghorn (1716-94), deixeble
Minuart, Miquel Bamades, ... que anomena de Momó, metge cirurgia escoces, que va
ren diferents corresponsals al llarg de país residir a la Menorca anglesa (entre 1736-
(Masalles, 1988). Sens dubte l'aparició de 49), a la seva obra Observations on the epi
la sistematica Linneana fou la fita més demical diseases in Minorca from the year
important i es produIren les disputes entre 1744 to 1749 (1751), menciona 271 espe
els partidaris i detractors. Va ésser l' epoca cies de plantes de l'illa, amb les denomina
deIs iHustrats, caracteritzats per personat cions angleses, llatines (utílitza el sistema
ges no necessariament vinculats al món Toumefort) i menorquines. Així mateix el
científic, pero que organitzaven els seus frances, Passerat de la Chapelle, va descriu
gabinets d'Historia Natural i realitzaven re la flora menorquina el 1764, a
tertúlies de can'lcter multidisciplinari. Topographie médicale de Minorque.
Menorca va estar marcada per l' ocupació Peire Cusson, metge de Montpellier,
anglesa, espanyola i francesa, que feren enviat per Jussieu, va recórrer les illes de
arribar intel·lectuals, sobre tot anglesos, Mallorca i Menorca entre 1753-54, encara
que deixaren una enorme influencia damunt que no va publicar els resultats de l'expedi
els menorquins, marcant una epoca d'es ció, pero va trobar tres plantes noves. M.
plendor. Antoine Richard (1737-1807), per encarrec
Joan Minuart (1693-1768), natural de del Reí de Franya va explorar la Península
Barcelona, va ésser deixeble de Jaume Iberica i també les nostres illes entre els
Salvador, i el 1740, va estar destinat a Maó, anys 1760 i 1761. El 1770 va remetre a Carl
com a apotecari de l' exercit. Posteriorment von Linné (1707-78) un cataleg detallat de
formaria part de l'equip de professors del les plantes recol·lectades a les Balears.
Jardí Botanic de Madrid, amb altres cata Aquest cataleg no fou publicat i C. Linné
lans. diu d'ell en carta enviada a M. Antoine
Martí Coll, era un jesuita natural de Richard:
Mallorca, va viure a Granada a mitjans del "J'ai lu et relu mille fois avec le plus
segle XVIII, es va distingir per els seus grand charme votre Flore de Majorque ou
coneixements botimics. Va escriure varis des í'les Baléares qui m'a été communiquée
tractats de botimica impresos a Sevilla par M. Hemquist, et je doute que personne
(Bover, 1868). puisse la lire avec plus d'utilité et de profit
També herboritza a Mallorca devers el que moi. Imprimez-Ia, je vous prie, aussit6t
1767, Miquel Bernades i Mainader (1708?- qu'il sera possible, pour que tous les bota
71), natural de Puigcerda, metge de Carles nistes y trouvent le plaisir qu'elle m'a causé.
III i successor de J. Quer al capdavant de la J'ai passé la nuit derniere sans dormir,
primera catedra del Real Jardín Botánico je l'ai consacrée tout entiere a lire votre
de Madrid, les seves aportacions no es Flore, et elle était passée avant que je n' eus
publicaren. També herboritza a Mallorca el se fini ma lecture. Grand Dieu! Qu'ils sont
seu fill, Miquel Bernades í Claris (1750?- heureux les habitants de ce pays d'avoir
1801). dans leurs prairies toutes ces fleurs qui font
A. Payeras, Historia de la Botimica a les Illes Balears 159
l'omement de nos jardins, meme nos jar Rodríguez Campomanes), proleg, descrip
dins académiques." (Mares, 1880) ció de les especies i índex. El cataIeg cita
J. Cambessedes (1827) va tenir accés al 523 generes. L'índex és castella-llatí i
manuscrit d' Antoine Richard, troba moltes catala-llatí a més de les sinonímies. Té a
especies d'interes, pero d'altres les consi més un Index Balearicum, nomina planta
dera no presents a 1'Illa, i provenien del rum, que consta de 14 pagines que es troba
recorregut del Botimic fins arribar a al tom XI deIs seus manuscrits
Mallorca. Recreaciones eruditas, consta de 350 noms
Bonaventura Serra Ferragut (1728-84), generics. Utilitza una c1assificació a mitges
era jurista i amant de tots els camps del entre el sistema de Toumefort i el de Linné
saber, un iHustrat. Va visitar el gabinet deIs (Pascual,2003).
Salvador, i després formanl el seu propi, Joan Borras, natural de Fomalutx, era
amb adquisicions d'especimens locals, herbolari de gran prestigi, en Josep Quer fa
molts d'ells proporcionats per en Joan grans elogis d'ell i assenyala que coneixia
Borras i d'altres exotics. Va esser visitat per totes les plantes i el seu corresponent nom
Antoine Richard i possiblement per en en greco Va ajudar a Bonaventura Serra a la
PeireCusson. Mantenia relacions molt seva Flora Baléarica. Fou acompanyant d'
estretes amb CristOfol Vilella. Al seu jardí A. Richard en les seves excursions per
cultiva multitud d'especies exOtiques, mol Mallorca.
tes d'elles no cultivades abans a l'illa. És El menorquí Andreu Hemandez i Basili
autor de Flora Balearica sive /cones stir (1744-1817), farmaceutic i molt apassionat
pium et plantarum que in solo Majoricensi per les plantes, va escriure Flora menor
sponté nascuntur vel alliunde allata con quina (1787), que resta inedita i de la qual
crescunt (1765) (obra manuscrita i no podem trobar algun fragment a l' obra de
publicada). Aquesta obra pertanyia a la José Vargas (1787). A la seva obra indicava
biblioteca de D. Josep Pueyo, Marques de en detall les localitats a on ha recollit cada
Campo-Franco (Actualment pertany a la planta. Va ésser anomenat coHaborador i
Biblioteca de Catalunya i una copia esta a corresponsal a Maó el 1783 del Reial Jardí
la Real Academia de la Historia de Madrid) Botanic de Madrid. El seu fill Rafel
(Pascual, 2003), que la va comunicar a J. Hemandez i Mercadal (1779-1857), va
Cambessedes, el qual la critica al seu estudiar a Montpellier amb en Drapamaud,
Enumeratio (1827), per les imperfeccions Gouan i en Broussonnet. Toma a l'illa el
de les 172 figures (aquest tom soIs són 1807, i augmenta l'herbari del seu pare fins
iHustracions), així com per les incorrec a les 500 especies espontanies de Menorca.
cions a les deterrnÍnacions o sinonírnies. Així mateix va augmentar i corregir la
Cada figura té anotat el nom científic de la Flora del seu pare, pero no l'arribara a
planta i ocasionalment el vulgar. No fa publicar. També deixa alguns estudis sense
indicació de localitats, més que les molt publicar. Així i tot el 1817, va envia a la
generiques de cada illa. L' obra consta de Societé de médicine practique de
dos toms, el segon tom és Flora Balearica Montpellier, una memoria en llatí titulada
exhibens plantas in insula Majorica cres Historica notio de duabus novis plantis dis
centes (1772). Aquest tom no arriba a ésser serens, quas in hac Minorica insula reperit,
conegut de J. Cambessedes. Esta estructurat oo., que es troben al número 189, pago 88,
en quatre apartats, dedicatoria (a Don Pedro deIs seus anals c1inics, que varen servir a J.
160 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 49 (2006)
Cambessedes per els seus treballs fets a Jardín Botánico de Madrid i de l'Academia
Balears el 1827. Arnés d'ampliar la Flora de Buenas Letras de Barcelona. Va formar
del seu pare, va deixar inCdit, una coHecció de plantes, llavors, minerals i
Observaciones que pueden servir para for moHuscs entre d'altres.
mar la Historia topográfica, fisico-natural, Joaquim Maria Bover (1868) cita un
médico-bibliografica de la Balear menor. manuscrit titulat: Lista de las plantas del
CristOfol Vilella i Amengual (1742- jardin Botánico de Menorca, del qual no
1803), va ésser un acreditat pintor mallor indica ni autor ni any d'edició, soIs que es
quí, que estudia les plantes i en va dibuixar troba al jardí botanic de Madrid.
moltes. Consta un cataleg de plantes el Miquel Juan de Padrines (1754-1837),
1772, Coleccion escogida de varias frutas, natural de Felanitx, va deixar inedit
y plantas de que abunda la Isla de Mallorca Diccionario de plantas medicinales que se
sacadas del natural, y miniadas conforme hallan en Mallorca, con sus nombres en
sus colres nativos, impres a Madrid i castellano, griego, mallorquin y latín y
Coleccion de alguas flores de la Isla de observaciones sobre sus virtudes especíji
Mallorca con sus nombres en lengua nativa cas contra varias enfermedades (Colmeiro,
copiadas del natural, Mallorca 1775 1858).
(Azcarate, 1990; Vilella, 1999). Es dedica a Onofre Jaume (S.XVIII-1815), far
altres camps de la Historia Natural, enri maceutic natural de Palma, el 1.805, junta
quint diferents coHeccions amb quadres ment amb Joan Andreu Nieto, va c1assificar
pintats i especimens dissecats. les plantes de la Font Santa (El llistat de
El 1791, D. Joan Cursach i Arguimbau plantes es troba a l'obra de Joan Andreu
(1757-1832), natural de Ciutadella, metge i Nieto Samaniego, Analisis químico de las
deixeble del professor Gouan de aguas minerales de Campos, imp. Tomas
Montpellier, va publicar a Maó una obra Amorós, 1805). Va escriure Diccionario de
titulada: Botanicus medicus ad medicinae plantas, árboles y arbustos que se crian en
alumnorum usum quem typis mandavit la isla de Mallorca, con noticia de sus pro
Joannes Cursach D. M. Medicus piedades medicinales, escrit el 1804
Escellentissimi Comitis de Ciifuentes, et (Bover, 1868).
nosocomii generalis et militaris Sanctae Maria Cortes (1777-1835), monjo car
Magdalenae, Regiae Academiae scientia toixa del monestir de Valdemossa, va con
rum socius. Extypis Joannes Fabregues rear la botanica i la farmacia, i es va enca
1791, a la segona part s'enumeren 270 rregar de la farmacia de dit convent. Va
plantes, entre elles 160 espontanies de escriure Diccionario de los vegetales de
Menorca, 50 de les quals segons J.J. Mallorca, sus usos descubiertos hasta el
Rodríguez (1904) no es poden confirmar la presente, y semillas de todas clases,
seva presencia a Menorca. Són plantes manuscrit de 1820, indica els noms en cas
medicinals que creixen a Menorca. El 1795, tella, linnea i mallorquí (Bover, 1868).
va herboritzar amb ell en Baltasar Manuel El botanic valencia Francesc Gil (del
Boldó Tuced (1766-99), aragones metge de qual no existeixen referencies biografi
los Reales Ejércitos, que va realitzar estudis ques), col-laborador de Cavanilles, i que
botanics, químics i epidemiQJogics a les gracies a F. Barceló (1879/81) coneixem
Balears i Catalunya, que li valgueren per que fou actiu a Mallorca al llarg de la
ésser anomenat Correspondiente del Real Guerra del Frances, i a més va realitzar un
A. Payeras, Historia de la Botanica a les Illes Balears 161
petit jardí botanic. També el metge mallor autoria, Vidal, 1996, 19969a). Així, Rafael
quí Rafael Evinent (1726-1814), fou ano Hern¡'mdez, publica unes Reflexiones senci
menat corresponsal· el 1785 a Ciutat de llas e imparciales al impreso
Mallorques pel Real Jardín Botánico de intitulado "Specimen, animalium, vegetabi
Madrid, sembla que tingué alguna activi lium, et mineralium ad norman Linneani
tat, pero no ens ha pervingut cap testimoni, systematis" (Imprenta de la viuda e hijos de
soIs ens queden algunes cartes que parlen Fabregues, Maó, 1815) contraries a 1'0bra
de les seves trameses i ens descriuen algu d'en J. Ramis, i a la vegada aquest publica
nes activitats (Camarasa, 1989). Contextacion de Don Juan Ramis y Ramis
Segons F. Barceló (1879/81) i J. Ma. abogado de los Reales Consejos y
Bover (1868), existia a la Real Sociedad Académico de la Real de la Historia al
Económica Mallorquina, un luxós herbari papel que con el título de Reflexiones sen
album, titulat Plantas de esta isla de cillas é imparciales salió en esta Ciudad en
Mallorca, año I806, I vo., fol., el qual conte Marzo último. (Imprenta de Pedro Antonio
80 especies, mal determinades i dedicades Serra, Maó, 1815), que dona lloc a
al Cardenal Despuig, per part de Gabriel Respuesta justificativa de lo contenido en
Cifre i Cladera. la Contextación que Don Ramis y Ramis se
Joan Ramis i Ramis (1746-1819), dignó publicar contra las Reflexiones que
maones, publica el 1814, Specimen anima hize a Su Specimen per part d' en . R.
lium, vegetabilium et mineralium in insula Hernandez (no fou publicat fins el 1924 per
Minorica frequentiorum, ad norman Joan Hernandez Mora, per la censura impo
Linneani sistematis, enumera 487 especies sada per Ferran VII) i amb ella el tancament
vegetals, amb el seu nom vulgar (hi ha 394 de la polemica.
noms populars de plantes) i científic, sense
dístinció d'espontanies i cultivades, pero
conté gran nombre d'errors de determina L'Escola de Montpellier I'Institut
ció. Estan classificades d'acord a la sistema Balear
tica linneana. Aquesta publicació era l'am
pliació d'un cataleg inicial, anomenat: El segle XIX, va estar marcat per la cre
Catalogus Plantarum, Arborum, ació de l'Institut Balear, on personalitats
Arbusculorum, Piscium, Avium, Animalium com Francisco Manuel de los Herreros
terratrium et Insectorum In Insula Minorica Schwager (1817-1903), Pere J. Trias i
frequentiorum, I787 (Ramis, 1989), que Sampol, José Monlau Sala (1832-1908),
constava de 216 especies de plantae i 57 de Pere Estelrich Fuster (1845-1912),
arbores i arbusta (aquest llistat de plantes Francesc Barceló i Combis (1820-1889), ...
era basicament una copia del cataleg de crearen un ambient favorable cap el camp
Cleghorn, segons comenta Vidal (1999a), de les Ciencies, que culmina amb l'arribada
aquest cataleg seguia els criteris de de l' Arxiduc Lluís Salvador. Les Balears
Tournefort. El seu germa Bartomeu Ramis són visitades per importants botanics euro
(1751-1837), va publicar Colección de peus, sobretot de l'Escola de Montpellier,
algunas plantas que crecen naturalmente y que influiran en personalitats com 1.J.
sin cultura en Menorca (1782). Rodríguez o el propi F. Barceló.
Aquest treball de Joan Ramis va ésser Franyois E. Delaroche (Barceló,
bastant polemic (inclos es dubte de la seva
162 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 49 (2006)
1879/81), el 1808, va estar a Eivissa i concordiave sinphonica sexualisque objeta
Mallorca, i va estudiar la vegetació, algunes bilium systematis. 1 t. 1822.497 pagines.
d'aquestes plantes queden reflectides a 1'0- -Alphabetarius botanices concise des
bra d' Augustine-Pyrame de Candolle criptor. 1823. 1 t. 4°. 726 pagines.
(1778-1841), Prodromus Systemis Naturalis -Sexualis in Linnaes systemate ictus
Regni Vegetabilis, 1824-1873. oculis. 1831. 1 t. 4°.100 pagines.
Pere Vicen9 Trias iTrias (1759-1829), -Synópsis panoramica nos tri linneani
d'Esporles, va realitzar un herbari en quatre sexualis in systemate ictus oculi, ac alpha
toms, amb una coHecció d'unes 200 espe betarii botan ices nomenclatoris. 1831. 1 t.
cies, de la zona del seu poble, també va cul 4°. 133 pagines
tivar algunes especies autoctones i d'altres -Synópsis panoámica plantarum in Flora
exotiques al seu jardí, aquest jardí es va ele gallica ab A. P. Decandolleo, ac a J. B. E La
var a categoria de jardí botfmic de la Markio descriptarum; accesit antecedentium
Societat Economica mallorquina d' Amics resumen. 1834. 1 t. 4°. 100 pagines.
del País, l'any 1810 (Roman, 2005). Va -Concordia poliglota, sistemático-botá
ésser visitat per J. Cambessedes el 1824. A nica y sisinonímico-vulgar de varios nom
la seva mort, el seu jardí fou conservat pel bres de algunos seres organicos é inertes o
seu fill Pere Josep Trias. Se li atribueix una insensibles, particularmente de los que for
Flora, amb plantes dibuixades i un man el objeto de las materias farmacéutica
Diccionario de los vegetables de Mallorca y y médica, como tambien de los conocidos
de las semillas sembradas, de sus usos des por el uso comun en la economía doméstica.
cubiertos hasta el presente año 1800, un 1835.
tom de 146 pagines, amb els noms en cas El 1827, es va crear a Palma la primera
tella, llatí i mallorquí (Bover, 1868). catedra de Botanica, el titular era Bartomeu
Mares (1880) menciona al farmaceutic Obrador (1787-1865), pero dura poc temps.
Onofre Muntaner, com a creador d'un bell Amb la creació de l'Institut Balear el 1836,
herbari amb anotacions de les propietats de es forma també una catedra de Botanica,
les plantes, pero que va desapareixer amb la baix la direcció de Pere J. Trias i Sampol,
seva mort. També menciona a Gaspar posteriorment es va refondre amb la
Melchor de Jovellanos que mentres estava d'Historia Natural. Es crea un petit jardí
empresonat al Castell de Bellver com a botanic, per ajudar a dits estudis.
autor de la descripció de les plantes del cas Jacques Cambessedes (1799-1863),
tell i el seus voltants, pero va esser destrult natural de Montpellier, va estudiar la flora
pels seus captaires (Mares, 1880). de les Balears. Arriba a Sóller el man; de
Joan Bals Cardona (1760-1840), far 1824, i es va quedar fins el primer de maig
maceutic maones, va escriure les següents a Mallorca i el 3 de maig arriba a Eivissa, on
obres, segons J. Ma. Bover (1868), i que el hi va estar quinze dies, va tomar a Mallorca
1835 eren inedites: i d'alla passa a Maó el 28 de maigo A
-El reino vegetal en revista, segun el sis Mallorca tingué l'ajuda d'en Pere V Trias, i
tema sexual, ó sea memorando botimico, a Menorca la d'en Rafel Hemandez, del
útil al jilobotánico, dedicado a peregrina qual aprofita sobre tot el seu herbario El
ciones particulares ó es tensas de puntos del 1826 va publicar a Annales des voyages, vol.
globo. 1 t. 4° de 479 pagines. XXX, una memoria titulada Excursions dans
-Alphabetarius botanices nomenclator, les iles Baleares i el 1827 en el tom XIV de
A. Payeras, Historia de la Botilllica a les l/les Balears 163
Mellloi/'es du Muséum, la Enumeratio plan publ ica Topografia fisico-médica de las Islas
tarum quas in insulis Balearibus collegit 1. Baleares, que conté una lIista de plantes cul
Cambessedes (Fig. 1), enumera 691 espe tivades i espontanies. Weyler (1854) fa
cies (entre espontanies i cultivades), a més referencia a I'introducció d'especies de fora
d'una descripció botanica de les JIIes. de les illes. Emili Pi i Molist (1824-1892) el
Bartomeu Mestre i Barceló (1790- 1843, publica a Almacén de Frutos literarios
1852), prevere de Felanitx, va adaptar !'obra el treball, Noticia histórica de los progresos y
de Salacroux, Elementos de historia natu estado actual de la Botánica en las Islas
ral, que contienen la Zoologia, Botánica, Baleare ; a més publica alguns articles a la
Mineralogia y Geologia, escritos enfrancés Revista Balear.
po/' el DI': Salacroux, vertidos libremente al Rafel Oleo i Quadrado (1806-1879),
castellano ..., el 1843, en tres toms. natural de Ciutadella, estudia botanica a la
Fernando Weyler y Laviña (1808-1879), Universitat de Valencia i farmacia al col'legi
!'any 1843 publica Elementos de Botanica, de San Victoriano a Barcelona. Va publicar
que va acompanyat d'un vocabulari de la Catálogo por familias de las plantas recogi
nomenclatura mallorquina de les plantes, va das en la isla de Menorca, a Valladolid el
ésser auxiliat per en Pere J. Trias. El 1854, 1859 i Exámen de los sistemas botánicos, ó
T t.oollE •.1 1 t
Df) IU: 8 L .. ut:
-
--... .. .-.--.,.,..- ....-.,.., .,..- _.... -... ..,... -'.. ..... 1.5 .. P.u.... ....".. S.: .&-.-T .".."..t..i... ...... --
,.-o...I.-..'.\..o...,o...._...."...-..'.. ._............_...... .. ~_..."... ._"....1.'. .-1....,,..
... _..... ...,.,._ ....... r_
~
t_$. . ,,. ...._a -. .,._...-,.~.-... ...... .-. 1
, ...... r.-II..-••l '-.. _ •
-
-"'.".. ...... .-. ,..-_"""' .. .._............ ..-"..- ...."., .-.".-.I '-.!.'
.
Fig. 1. J. Cambessedes. Enwl/eratio Plalllarulll Quas Fig. 2. Palll Mares el GlIillaume Vigineix. Calalogue
il/ Il/slIlaris Baleariblls Col/egil. 1827. Biblioteca del raisonné des plal/les vasculaires des !les Baléares.
Real Jardín Botánico, Madrid. 1880. Biblioteca del Real Jardín Botánico, Madrid.
Fig. ./. 1. Cambessedes. EI/llmeralio Plal/la/'llll/ Qllas Fig. 2. Palll Marés el Guil/awne Vigineix. Calalogue
il/ InSlllaris Balearibus Col/egil. 1827. Li/}rw)' oflhe raisol/né des pla/1/es vasclllaires des Iles Baléares.
Real Jardil/ BOlál/ico. Madrid. 1880. Librwy oflhe Real Jardin BOlánico, Madrid.
164 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears. 49 (2006)
sea diser/acion sobre la /axonomía bo/ani 1882, previ dictamen del Consejo de
ca, manuscrit de 40 pagines cl 1829. Ins/rucción Pública. Després de la seva
Paul Mares (1825-1900), natural de mort el seu herbari va ésser cremat.
Montpellier, va herboritzar a les illes el Antoni Cebria Costa i Cuixali (1817-
1850,52 i 55, el 1865 publica al Bulle/in de 1885), amic d'en Barceló, publica La .flora
la Socie/é bo/anique de France, un article de las Baleares y sus exploradores. Especies
titulat Aperr;u général sur le groupe des iles endémicas (/882), on es mostrava patiidari
Baléares e/ leur végé/a/ion, per després del sistema natural candol'lea i contrari a les
publicar I'any 1880, juntament amb en teories evolucionistes (Valles, 1995). El sis
Mr.Guillaume Vigineix (1810-1877), el tema De Candolle, era també I'adoptat per
Ca/alogue raisonné des plan/es vasculaires en F. Barceló (1879/81). Antoni C. Costa es
des ¡¡es Baléares (Fig. 2), amb 200 especies relaciona amb J.J. Rodríguez, i aquesta rela
més que el de 1. Cambessedes. ció dona pas a 1' aparició a la seva obra
Francesc Barceló i Combis (1820-1889), Flora de Ca/alunya, deis noms populars de
empordanes, deixeble de Joan Francesc la flora menorquina, proporcionats per
Bahí i Fonseca (1775-1841), el 1847 és aquest.
nomenat catedratic de Química de l'lnstitut
Balear, i posteriorment de la catedra de
H istória atural. Va ésser un home de gran
activitat, ocupant diversos carrecs com
foren: a l'Estació Meteorológica, a la Junta ISLAS B.A.LEl.ARES.
Provincial d' Agricultura, Industria i
Comen;;, a la Junta Provincial d'Estadística,
... (Pou, 1987). Va ésser així mateix membre
de diverses academies (Pou, 1987). Destaca
en els estudis de Botanica i Zoologia.
Herboritza per I'illa amb altres botanics
mallorquins i amb Antoni Cebria Costa -.. .... u lUl~ ... ~____
(I'any 1852). Publica dins la Revis/a de las .~1...,. .~..u u ~-,...- ~..~. .... ~
Ciencias Exactas Fisicas y Naturales, edita ..~ -U-~", ..~. ~ ....
da a Madrid, uns Apuntes para una.flora de
las islas Baleares o ca/álogo melódico de
las plan/as observadas en es/a región que
no se hallan mencionadas en la Enumera/io
planlarum quas in insulis Balearibus col/e
gi/,1. CambessMes (1867), precedent de la
seva Flora, en els quals ja indicava 470
especies balears inedites, després publica el
1877, Nuevos Apun/es. La se va obra clau es
Flora de las Islas Baleares (1879-81) (Fig. Fig. 3. Francisco Barccló y Combis. Flora de las Islas
3), conté un total de 1363 plantes vasculars Baleares. 1879-81. Biblioteca del Rcal Jardín
Botánico, Madrid.
entre espontanies, naturalitzades i cultiva
Fig. J. Fral/cisco Bcm'eló y COlllbis. Flora de las Islas
des, fou declarada obra de reconegut merit
Baleares. 1879-81. Ulml/y o/tlle
i utilitat, per Real Ordre de 22 d'agost de Real Janlil/ Botál/ico. Madrid.