gabriel ferrater i robert musil

568 Pages·2009·2.73 MB·Spanish

GABRIEL FERRATER I ROBERT MUSIL:
ENTRE LES CIÈNCIES I LES LLETRES
«Publicacions de la Residència d’Investigadors»


GABRIEL FERRATER
I ROBERT MUSIL:
ENTRE LES CIÈNCIES
I LES LLETRES
(cid:2)
Eduard Bonet

Residència d’Investigadors
CSIC-Generalitat de Catalunya
Barcelona, 
Consorci de la Residència d’Investigadors
CSIC-Generalitat de Catalunya
President del CSIC: Rafael Rodrigo Montero
Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa:
Josep Huguet i Biosca
Consell de Govern
President del Consorci: Ramon Moreno Amich
(Director General de Recerca del DIUE)
Director: Francesc Farré Rius
Director cientificocultural: Lluís Calvo Calvo
Vocals:
Pilar Tigeras
(Vicepresidenta Adjunta d’Organització i Cultura Científi ca del CSIC)
Isidre Masalles i Roman (Director de Serveis del DIUE)
Lluís Calvo Calvo (Coordinador Institucional del CSIC a Catalunya)
© Eduard Bonet Guinó
Primera edició: març de 
Impressió: Alta Fulla | Taller
d. l. b -
A la meva dona, Anna Vicens-Vives i Rahola, amb
amor i admiració.
A les meves fi lles, Sílvia i Marta Bonet i Bofi ll, que van
començar a ser «les nenes» en aquesta història.
Als petits i petites, Vicky, Alèxia, Marina, Alba, Cé-
liane, Élise i Guillem.

eduard bonet
Eduard Bonet va néixer a Girona al començament de la Guer-
ra Civil espanyola i, per dir-ho d’alguna manera, no li va agradar
la dictadura. És Doctor en Ciències Matemàtiques per la Univer-
sitat de Barcelona. Ha estat professor de la Facultat de Matemà-
tiques (UB), catedràtic contractat de l’Escola Tècnica Superior
d’Ar quitectura de Barcelona (UPC), catedràtic de la Universitat
Ramon LLull (URL) a ESADE i vicerector d’aquesta universitat.
Actualment és Catedràtic Emèrit de la URL i Membre Emèrit de
l’Institut d’Estudis Catalans.
El  va conèixer Gabriel Ferrater, el qual el va ajudar a pre-
parar el llibre Espais de probabilitats fi nits (). Aquesta obra va
rebre uns anys després el Premi Prat de la Riba de l’Institut d’Es-
tudis Catalans. Gabriel Ferrater i Eduard Bonet van mantenir una
amistat profunda fi ns a la mort del poeta el .
Eduard Bonet va ser Director General d’Estadística de la Ge-
neralitat de Catalunya i President del Consorci d’Informació i
Documentació de Catalunya durant el govern del President Josep
Tarradellas i el govern del President Jordi Pujol. Va ser president
del Consell Català d’Estadística de l’Institut d’Estadística de Ca-
talunya (IDESCAT).
A ESADE, en els seixanta, va organitzar el Departament de
mètodes quantitatius i en els noranta va crear el Ph. D. Program-
me in Management Science. És membre de diverses institucions
acadèmiques europees, participa en diverses escoles internacio-
nals i és professor visitant de diverses universitats. Actualment
imparteix cursos de lògica, retòrica, narratives i epistemologia de
les ciències de gestió.
Eduard Bonet ha rebut la Distinció Jaume Vicens Vives ator-
gada per la Generalitat de Catalunya per les seves contribucions al
desenvolupament didàctic a la universitat.

Sumari
Proemium. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Els records i els dies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Propòsits de l’autor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Mestissatge de temes i de gèneres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Els lectors i els temes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Primera part
TEORIA DE LA COMPLEXITAT HUMANA
I. El sentit de la vida, mites i indagacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Records i vivències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Persones i mites. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
El Simposi Gabriel Ferrater: una celebració que mira cap al futur 53
Segona part
LA DÈCADA DELS SEIXANTA:
MONS INTEĿLECTUALS I AMISTAT
II. Història petita d’una trobada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
La dictadura, la llengua catalana, els Jocs Florals i l’Any Fabra . . . 61
La Revolució del Maig del seixanta-vuit a París . . . . . . . . . . . . . . . . 65
El seminari de la teoria de la informació a EINA . . . . . . . . . . . . . . . 70
Les intervencions de Gabriel Ferrater en el seminari. . . . . . . . . . . . 77
III. Gabriel Ferrater i la ironia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
Una anècdota divertida de Gabriel Ferrater. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
L’estratègia comunicativa d’alguns articles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
Pròleg de Gabriel Ferrater a Nabí de Josep Carner. . . . . . . . . . . . . . 96
Tercera part
LA MATEMÀTICA MODERNA I LA CULTURA
IV. El seminari de matemàtica moderna a EINA . . . . . . . . . . . . . . . 105
Amor i temor a les matemàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Aspectes socials, didàctics i científi cs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108

La noció de conjunt d’elements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
La noció de conjunt de conjunts d’elements. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117
V. Producte cartesià, correspondències, relacions i aplicacions. . . . 124
Producte cartesià i correspondències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
Relacions binàries, relacions d’equivalència i particions. . . . . . . . . 127
Relacions d’ordre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
Aplicacions d’un conjunt A en un conjunt B. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
VI. Introducció al concepte d’estructura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140
La noció d’estructura en la lingüística i en la matemàtica. . . . . . . . 140
Estructures de relacions binàries i morfi smes relacionals. . . . . . . . 149
Isomorfi smes, analogies i metàfores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155
Les nocions de comparació i metàfora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160
Isomorfi smes i escales de mesurament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163
VII. Estructures algebraiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167
El concepte de grup . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167
Els conceptes d’anell i de cos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171
Galois i els cossos de Galois . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173
El llibre de poemes Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater. . . . . . . . 174
VIII. Del concepte clàssic de límit al d’espai topològic . . . . . . . . . . . 177
La topologia i la cultura dels anys seixanta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177
El concepte clàssic de límit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180
Límits i topologia en la geometria del pla. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187
Els espais topològics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193
El fi nal del seminari de matemàtica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195
IX. Refl exions sobre la matemàtica moderna . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198
La creació de la matemàtica moderna i el grup Nicolas Bourbaki 198
La matemàtica moderna, la recerca i l’ensenyament universitari. . 203
La matemàtica moderna com a reforma didàctica . . . . . . . . . . . . . . 210
La societat dels seixanta i la matemàtica moderna . . . . . . . . . . . . . . 214
Quarta part
DE LES PARADOXES DELS PRESOCRÀTICS
AL GIR LINGÜÍSTIC
X. De les velles paradoxes de l’infi nit a la teoria dels conjunts . . . . 219
Les paradoxes dels presocràtics i l’explicació d’Aristòtil . . . . . . . . . 219
La noció de velocitat instantània . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221

De l’àlgebra clàssica a la teoria de conjunts de Cantor. . . . . . . . . . . 222
La teoria de Cantor, la paradoxa d’Aquiŀles i la teoria de la mesura 229
XI. Els fonaments lògics de la matemàtica moderna. . . . . . . . . . . . . 232
De la lògica d’Aristòtil a la lògica matemàtica. . . . . . . . . . . . . . . . . . 232
L’àlgebra de Boole i la lògica de proposicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238
El concepte de signifi cat i la lògica de predicats de Frege . . . . . . . . 243
La lògica de predicats d’ordre superior de Bertrand Russell. . . . . . 249
XII. Dels sistemes d’axiomes clàssics als llenguatges formals
de la lògica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 254
Els axiomes de la geometria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 254
Les geometries no euclidianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 259
Els axiomes de l’aritmètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 263
Els axiomes i els llenguatges formals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 265
Lògica de proposicions: sintaxi i semàntica lògiques. . . . . . . . . . . . 267
XIII. De la lògica matemàtica al gir lingüístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . 273
La fi losofi a analítica i el gir lingüístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 273
Filosofi a i llenguatge en Bertrand Russell. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281
Wittgenstein i la fi losofi a del Tractatus. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284
El neopositivisme del Cercle de Viena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 286
Wittgenstein i les Philosophical Investigations. . . . . . . . . . . . . . . . . . 293
Gabriel Ferrater i la fi losofi a analítica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 297
Cinquena part
FORMES DE CONÈIXER:
HISTÒRIES I TEORIES
XIV. Primeres converses personals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 303
Comentaris abans de continuar la història. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 303
Manera de viure i personalitat de Gabriel Ferrater. . . . . . . . . . . . . . 307
Gabriel Ferrater i les matemàtiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 317
XV. Primeres converses sobre el llenguatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 343
Estructuralisme i cognitivisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 344
La gramàtica generativa de Chomsky. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 349
Lògica i gramàtica: relacions i confusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 353
Prejudicis sobre el llenguatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 358

Sisena part
ROBERT MUSIL COM A REFERENT
XVI. Entorn a Robert Musil, l’Home sense qualitats i El jove
Törless. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 369
L’interès de Gabriel Ferrater per Robert Musil . . . . . . . . . . . . . . . . . 369
Petites anècdotes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 373
Les tribulacions del jove Törless. Comentaris de Gabriel Ferrater . 376
XVII. Indagacions posteriors sobre Musil. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 391
Publicacions consultades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 391
Robert Musil i el món científi c. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 395
Robert Musil i el món literari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 402
Robert Musil i la renovació de la noveŀla moderna. . . . . . . . . . . . . . 407
XVIII. Les qualitats de l’home sense qualitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . 416
Les qualitats de l’home sense qualitats segons alguns
comentaristes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 416
La casa de l’home sense qualitats i les qualitats del seu pare. . . . . . 420
Mentalitat, intents i qualitats de l’home sense qualitats . . . . . . . . . 422
El pare d’Ulrich l’empeny a ser un home de qualitats . . . . . . . . . . . 436
xix. Les qualitats d’un gran home dels negocis, la ciència
i les lletres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 439
Refl exions sobre elits i líders: temes, estratègies i personatges
de la noveŀla. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 439
Per què Ulrich s’interessa per l’Acció Paraŀlela. . . . . . . . . . . . . . . . . 447
Les idees i la fama d’Arnheim, l’home de totes les qualitats . . . . . . 452
L’interès per Robert Musil en algunes escoles de gestió. . . . . . . . . . 464
Setena part
COL·LABORACIONS I ANÈCDOTES
XX. Preparació del llibre Espais de probabilitat fi nits . . . . . . . . . . . 473
Context acadèmic de l’ensenyament de l’estadística. . . . . . . . . . . . . 474
Context cultural i polític: fer país . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 484
La coŀlaboració de Gabriel Ferrater. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 486
Algunes característiques del llibre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 492
XXI. Converses i anècdotes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 501
Entorn a les dues cultures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 501
Conferència al Coŀlegi Universitari de Girona . . . . . . . . . . . . . . . . . 507
