Fèlix Cardona i Puig. Mite i realitat al cor de l'Amèrica del sud

60 Pages·2007·3 MB·Spanish

FÈLIX
CARDONA 1 PUIG
Mite i realitat al cor d'Amèrica del Sud
(Assaig d'interpretació personal)
Pere G rases
Ajuntament de Malgrat. Patronat de Cultura Terra Ferma del Centre Català de
Caracas. Generalitat de Catalunya. Institut Català de Cooperació
Iberoamericana. Institut Municipal d'Història de l'Aiuntament de Barcelona.

FÈLIX CARDONA I PUIG
Mite i realitat al cor d'Amèrica del Sud
(Assaig d'interpretació personal)

FÈLIX
CARDONA I PUIG
Mite i realitat al cor d'Amèrica del Sud
(Assaig d'interpretació personal)
Pere Grases
Ajuntament de Malgrat. Patronat de Cultura Terra Ferma del Centre Català de
Caracas. Generalitat de Catalunya. Institut Català de Cooperació Iberoamericana.
Institut Municipal d'Història de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona 1983
T EM 1 FERMA
PATRONAT DE CULTURA del
CENTRE CATALÀ de CARACAS
1" edició, desembre 1983
Dipòsit legal; B. 35.302-1983
Imprès a ROMARGRAF, SA. Jovetut. 55
L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona
Preliminar
El 5 de desembre de 1982 morí a Caracas el capità Fèlix Cardona i
Puig, dos mesos abans d'arribar als 80 anys i després d'haver viscut una
existència fabulosa, viscuda en la major intensitat. Mai no havia buscat la
faramalla pública ni la menor propaganda per a la seva persona. Humil,
senzillament entusiasta de les seves il·lusions, portà a cap una aventura ex
traordinària que per a qualsevol humà hauria estat pretext per a figurar
sempre com a notícia sensacional en els mitjans de comunicació.
Des que el vaig conèixer a Barcelona l'any 1934, quan va proposar al
Govern de la Generalitat de Catalunya una expedició científica a VOrino-
co, va despertar la meva admiració, que el temps va anar augmentat. Vaig
procurar, a l'abast dels meus recursos, ajudar-lo en el gran projecte que el
tenia captivat. Els fets del 6 d'octubre van parar en sec el seu propòsit, que
ja havia conquistat adeptes i padrins, entre ells el Dr. Pere Bosch Gimpe-
ra, Rector de la Universitat autònoma de Barcelona. Fèlix Cardona va re
tornar a Caracas, on el vaig retrobar l'any 1937. a la seva residència de Bo-
leïtas. barri aleshores allunyat del centre de la ciutat. Vam renovar el tracte
i consolidar l'amistat.
La meva admiració va transformar-se en engrescament per l'obra ex
cepcional que més o menys conscientment feia el capità Cardona a Vene
çuela. Compartien l'embadaliment els emigrants a Caracas, especialment
Abel Vallmitjana, Joan Bofill i Bonaventura Benaiges. Per altra banda
constatàvem el prestigi i la consideració que havia assolit en els cercles na
turalistes i científics del país.
Vaig escriure les següents pàgines mogut per l'enlluernament i la fasci
nació que sentia davant la personalitat d'en Cardona. A Buenos Aires se
publicava llavors la revista mensual Catalunya, en la qual participava
l'entranyable amic Pere Mas i Perera, escriptor, company i mentor dels
meus inicis de lletraferit duran els dies de joventut a Vilafranca del Pene
dès. Va corregir el text amb la seva habitual pulcritud i el va publicar a les
pàgines de la revista Catalunya, els mesos de juny, juliol i agost de 1942.
El meu assaig va dedicat a Abel Vallmitjana, amb qui, les nostres famílies,
5
convisqueren durant onze anys, els primers del nostre exili a Caracas, en
una exemplar germanor.
A ra, en desaparèixer el capità Fèlix Cardona, el Patronat de Cultura
"Terra Ferma", del Centre Català de Caracas, ha acordat fer-ne una nova
edició en homenatge del gran català soci honorari de l'esmentada entitat
col·lectiva. És un honor que agraeixo profundament i només em cal re
marcar que es tracta d'un assaig que fa 40 anys que el vaig escriure.
Em reca enormement que s'hagin perdut definitivament l'original d'un
text que cada diumenge, durant moltes setmanes, vaig posar a màquina,
amb el dictat que l'amic Cardona m'anava relatant de la seva experiència
vital. Vaig ésser un càndid -coneixent-lo com el coneixia- de confiar-li els
nombrosos fulls escrits; quan li vaig sol·licitar la devolució, em va dir,
com aquell qui res, que els havia perdut a Guaiana. Em dol, perquè hau
ria estat una mena d'autobiografia, plena d'interès, impossible de refer
avui sense tenir present al protagonista. Què hi farem; me n'haig de resig
nar.
Tanco aquestes ratlles preliminars amb la confessió que el capità Fèlix
Cardona i Puig és, als meus ulls, el català més important que he conegut,
en una apassionant aventura que té totes les característiques de mite, realit
zada individualment en una puresa espiritual difícilment concebible en els
nostres dies.
Cal fer constar, a més de l'agraïment al Centre Català de Caracas,
l'ajut que m'ha donat la família del capità Cardona, particularment la
seva filla Margarida, fillola del Dr. Joan Bofill, amb dades i fotografies
que enriqueixen aquest opuscle. 1 a Rodolf Llorens, com sempre, col·la
borador i amic exemplar.
Hauria d'afegir altres reconeixements, en particular a les institucions
que calcen el peu editorial, a més del Patronat de Cultura Terra Ferma del
Centre Català de Caracas, iniciador de la publicació. Han decidit partici
par-hi l'Ajuntament de Malgrat, que ret homenatge a Fèlix Cardona com a
fill insigne de la ciutat, l'institut Català de Cooperació Iberoamericana,
l'Institut Municipal d'Història de l'Ajuntament de Barcelona, i la Genera
litat de Catalunya. A tols el meu agraïment.
Pere Grascs
1. La fama
Un bon dia a Barcelona es va aixecar un revolt de rumors i d'admira
cions. Un català proposava als organismes d'investigació científica de
pendents de la Generalitat de Catalunya una exploració en tota forma al
llarg d'un riu, gairebé ignorat i brodat de llegendes velles i noves: l'Ori
noco. Un gran aldarull es formà a l'entorn de la proposta i hom considerà
el pro i el contra -el fas i cl nefas- i les possibilitats de realitzar-la, així
com els probables resultants d'una empresa de tant de volum. Encara
tinc present les discussions de premsa i les opinions de les personalitats
més sobressortints en el camp científic català. Recordo així mateix que el
projecte arribà als organismes de Govern, en el si del qual hom estudià la
iniciativa vinguda d'un català, residencial a les Amèriques, que s'havia
guanyat prestigi d'home extraordinari i de grans decisions: el capità Fèlix
Cardona i Puig. Nom senzill i simple, que podia ésser perfectament d'un
home qualsevol. Únicament, l'adjectivació de capità li afegia un relleu
particular -sobretot en aquell temps, l'any 1934. abans de la guerra mal
anomenada civil-, relleu, però, deixatat, en els nostres medis, en un or
dre burocràtic d'escassa consistència.
Esperàrem amb dalit la seva arribada, que s'havia anunciat repetides
vegades com a cosa certa, i, efectivament, un bon dia es presentà al nos
tre davant, l'home acrescut pel comentari i per la nostra expectació. Pe
tit, tot nervi, ulls inquiets i escrutadors, barba afinada, mig calb, tipus
molt més normal que el de centenars de persones que mai en sa vida no
aixecaran més un braç que l'altre. El contrast de l'home amb la seva obra
és en cl cas de Cardona realment colpidor. La senzillesa del seu parlar i la
tranquil·litat amb què explica les coses més notables que justificarien el
Tartarí més encimbcllat, produeixen evident paradoxa i fins i tot perple
xitat. Tot i el llenguatge planer de les explicacions, les seves paraules
premioses convencen a bastament; i la grandiositat de l'obra acomplerta
dóna el calfred de la presència de persona realment important i transcen
dent.
Cardona donà una sèrie de conferències, apadrinades per Ics altes
7
Fèlix Cardona al seu estudi de irebalt.
dignitats universitàries i científiques de la nostra terra, exposà minucio
sament el seu pla d'exploració de l'Orinoco i els seus afluents, posà els
ets i els uts del vast programa, amb ia naturalitat del que ha conegut de
prop els possibles inconvenients i té una real visió d'allò que ha de passar
per haver fet la observació directíi del terreny i de les dificultats. Ensenyà
la seva meravellosa col·lecció de fotografies, mes o menys bones, -ara.
en sap un niu ja, i fins i tot impressiona les cintes de colors per a deixar
films esplèndids i únics-, parlà amb l'un. amb l'altre, i,., el projecte, si no
ho tinc mal entès, vingué a morir a conseqüència del sis d'octubre del
1934. Al fi i al cap una formuelegant i justificativa d'haver fet fallida una
iniciativa que potser venia gran als homes formidablement previsors de
la nostra intel·lectualitat. No puc veure ara a Cardona, per a sospesar
aquest punt, que ell m'ha explicat diverses vegades, però que no he retin
gut amb precisió.
Cardona, en les repetides exposicions del seu pla resseguia amb cl seu
dit el mapa de Veneçuela i de Brasil, i el de Colòmbia, en els llocs fronte
rers entre els tres països, on la petja humana porta els noms significatius i
gloriosos de Koch-Grünberg. Chamberlain. HumboldE, etc, etc. Ell en
parlava amb la naturalitat amb que els barcelonits descriuen un viatge a
Caldetes o un passeig per la Bonanova. No es realitzà res del que ell pre-
8