ebook img

Eriçó de mar: estudi antropològic, geolingüístic i etimològic PDF

649 Pages·2016·16.42 MB·Spanish
Save to my drive
Quick download
Download
Most books are stored in the elastic cloud where traffic is expensive. For this reason, we have a limit on daily download.

Preview Eriçó de mar: estudi antropològic, geolingüístic i etimològic

Departament de Filologia Catalana Eriçó de mar: estudi antropològic, geolingüístic i etimològic Tesi Doctoral dirigida pel Dr. Joan Veny i Clar Tutora: Dra. Lídia Pons i Griera Programa de doctorat: Variació en el llenguatge bienni: 1994-1996 Antoni Corcoll i Llobet Barcelona, 2012 Eriçó de mar: estudi antropològic, geolingüístic i etimològic Antoni Corcoll i Llobet A la Bernadette i a l’Agnès per la seva paciència i comprensió al llarg de tants anys. A l’Albert, que, des del mar enllà, ha fet que aquesta barca arribés a port. Introducció 1. Fa ja alguns anys, mentre costejava en la barqueta d’un pescador, vaig veure, dins el lluminós mar, un animalet de color fosc, de forma rodona aplanada, cobert de pues, immòbil, com si estigués enganxat a la roca. Aleshores, no sé si va ser perquè em sentia torbat per la bellesa del paisatge o vés a saber per què, no vaig aconseguir recordar-ne el nom i quan vaig recórrer al dit per a preguntar al pescador com se’n deia d’“allò”, em va respondre bogamarí. Vaig quedar desconcertat, mai no havia sentit aquest mot i en demanar-li si no coneixia cap altra manera de dir-ne, em va contestar que no, que així i només així se l’anomenava a Tossa de Mar. 2. Un cop desembarcat, i potser per l’efecte de “posar els peus a terra”, vaig recordar per fi que, fins aleshores, jo sempre havia sentit i emprat garota o eriçó per a anomenar aquest equi- noderm. Així, per aquest fet tan fortuït, va néixer el meu interès per conèixer els diversos signifi- cants que rep aquesta espècie marina en tot el domini lingüístic català, la qual cosa és també l’embrió d’aquest treball, en què intentaré esmentar totes les varietats dialectals del que ja des d’ara podem anomenar d’una manera genèrica ‘eriçó de mar’ i situar-les, cadascuna, dins la seva àrea geogràfica, tot assenyalant-ne el grau de vitalitat i, si s’escau, les formes que conviuen en una determinada zona. En el capítol que aplego totes aquestes dades i que anomeno “Variants dialectals de l’eriçó de mar i la seva distribució geogràfica” també faig esment d’alguns possibles castellanismes i de processos fonètics que afecten alguna variant en una població o àrea geogràfica concreta. 3. Tot just iniciar aquesta tasca investigadora, que pertany a la disciplina lingüística de la dialectologia, però també a la de la ictionímia, que té com a objecte la indagació i l’anàlisi - 2 - sistemàtica i coherent dels noms dels peixos i altres éssers que viuen dins el mitjà aquàtic (Barriuso 1986, 15), vaig adonar-me de l’estreta relació que hi ha entre la ictionímia i la ictiologia i que, en conseqüència, era necessari adquirir unes certes nocions d’aquesta parcel(cid:2)la de la biologia si volia conèixer més a fons aquests animals marins, que pertanyen a la família dels equinoïdeus: aspecte extern, grandària, coloració, hàbitat, etc. D’aquesta manera em va ser possible, entre altres coses, de diferenciar les distintes espècies que viuen a les nostres costes. Per aquest motiu, he cregut adient d’incloure un capítol introductori que fa referència a aquestes espècies i a les seves característiques més rellevants. 4. El contacte directe amb la gent de mar i, en altres ocasions, la lectura d’alguns llibres i articles m’han fet conèixer alguns aspectes que tenen una relació més o menys directa amb aquest animal marí, com ara els diferents instruments que els pescadors fan o feien servir per a capturar- lo i aquells amb què la garota és utilitzada com a esquer. Aquesta informació també l’he recollida en aquest treball, ja que pot ser força interessant tant pel seu valor dialectal com antropològic, sobretot si tenim en compte que molts d’aquests estris, en general molt rudimentaris o artesanals, van desapareixent. Ultra indicar-ne la distribució geogràfica i els geosinònims registrats, també faig referència, en la major part dels casos, a factors històrics, a les primeres manifestacions documentals i a l’origen etimològic d’aquests termes que fins ara han sortit a la llum. 5. Aquesta relació amb els pescadors també m’ha permès de conèixer la distinció que fan entre la femella i el mascle de l’eriçó de mar, la femella que, segons ells, és bona per a menjar i el mascle que no ho és, perquè no té res. Aquesta diferenciació va molt lligada, com és obvi, al seu consum. Allà on els eriçons de mar són preuats, la gent de mar sap perfectament quan i quins es poden menjar, com també quina és la millor manera de consumir-los. Crec que, des d’aquesta perspectiva, pot ser profitós de fer-ne un estudi històric, com també d’esmentar els noms catalans de la part comestible d’aquest animal i, sempre que sigui possible, la història d’aquests mots. - 3 - 6. Tots aquests aspectes que podríem anomenar complementaris, si atenem l’objectiu d’aquest estudi, els he inclòs, cadascun en el seu capítol corresponent, perquè, com deia abans, considero que tenen un interès dialectològic i antropològic. 7. Aquests van ser, en essència, els apartats que van constituir la tesina que vaig defensar el mes de juny de l’any 1995. Posteriorment vaig publicar diversos articles sobre aquesta matèria, en un dels quals ja avançava l’origen del mot bogamarí (1997) i en alguns altres esmentava molts significants que no havien estat documentats fins llavors. 8. Tanmateix, en aquesta tesi doctoral, els capítols que constituïen la tesina han estat poc o molt ampliats i, si escau, esmenats, gràcies sobretot a les dades que vaig obtenir posteriorment en les nombroses enquestes efectuades a molts ports del nostre domini lingüístic. 9. Com a novetats, dins d’aquesta secció del meu treball, afegeixo un capítol dedicat a l’eriçó de mar com a remei, atès que sols cal llegir els clàssics grecs i llatins per a adonar-nos que el nostre animal marí no tan sols era valorat gastronòmicament, sinó també per les seves propietats curatives. Però és que, a més a més, durant els segles XIX i XX, i en l’àmbit de la medicina, aquest equinoderm ha tingut un paper important en la tecnologia més avançada de la genètica embrionària, atesa la seva peculiaritat de fecundar externament. 10. Una de les dificultats que he tingut en la elaboració d’aquesta tesi ha estat haver fet les primeres enquestes amb el mètode directe i haver-lo aplicat a gent sovint allunyada del món del mar, cosa que va provocar o podia provocar respostes inexactes i que, en tot cas, sols feien referència al nom genèric d’aquest animal marí. Aquestes mancances, però, es van resoldre quan vaig començar a utilitzar el mètode indirecte, amb un qüestionari i fotografies de les diverses espècies de l’eriçó de mar que viuen a les nostres mars, i a enquestar essencialment pescadors i mariners. - 4 - 11. En la segona part d’aquest treball, tracto de les motivacions (metàfores, metonímies, etc.) i de l’etimologia dels diversos significants de l’eriçó de mar. Així, esmento totes les hipòtesis que fins ara s’han formulat i, en alguns casos, la meva proposta. També faig al(cid:2)lusió a la història de cadascun d’aquests mots i als primers testimoniatges documentals. Pel que fa a l’estudi històric i etimològic d’algunes paraules que probablement són molt antigues en català, com ara garota i bogamarí, cal dir que he tingut força dificultats a fonamentar-ne l’origen, especialment perquè no apareixen en documents medievals, cosa fins a cert punt lògica si tenim present la no- comercialització fins fa ben poc d’aquest animal marí. 12. Amb tot, la nul(cid:2)la comercialització de l’eriçó de mar a les nostres costes, si deixem de banda aquests últims anys, ha tingut un vessant positiu des del punt de vista de la llengua: la riquesa onomasiològica que ha arribat fins als nostres dies d’aquest equinoderm. Com indica Berr (1986, I: § 5.1), quan un peix és molt abundant i econòmicament important, un sol nom s’imposa pertot per a designar-lo. Així mateix, Berr (ibid., n. 29, 45) cita la frase següent de Vojmir Vinja: “La diversitat de noms per a una espècie [de peix] està en relació inversa amb el seu valor econòmic.”1 Des d’un altre enfocament, però amb el mateix resultat, A. Santamarina (ap. Ríos Panisse 1977, 10) afirma que l’escàs rendiment econòmic dels invertebrats impedeix que es generalitzin els seus noms. 13. En la part final d’aquesta tesi, hi ha un capítol anomenat “Cultura popular de l’eriçó de mar”, però que ben bé es podria denominar “Calaix de sastre”, perquè hi ha reflectits tots els àmbits com les creences, les llegendes, les tradicions populars, les curiositats, les expressions lingüístiques i els recursos estilístics en què el nostre animal marí és protagonista i que no havien estat tractats en els capítols precedents. 14. D’altra banda, cal assenyalar que aquesta tesi inicialment no va ser projectada com a tal, sinó com un simple treball de curs, concretament de dialectologia catalana, i que, de mica en 1. “La diversité de noms pour une espèce (de Poisson) est en rapport inverse avec sa valeur économique.” “Analyse du contenu des Ichthyonymes: les noms de «Labras lupus» et de «Chrysophrys aurata»”, dins Studia Romanica et Anglica Zagrabiensia, Zagreb, 1968, 5. - 5 - mica, es va anar engrandint. Fins al cap d’uns anys, no es va decidir que pogués esdevenir primer una tesina i més tard una tesi doctoral, sempre, això sí, amb el guiatge del Dr. Joan Veny. Aquests fets són importants d’esmentar perquè l’enfocament i la metodologia d’aquest estudi s’han anat modificant al llarg del temps, i adequant-los als objectius que, en cada situació, ens havíem marcat. Grafies 15. Respecte a la grafia d’alguns mots que no es troben en cap diccionari normatiu, he adoptat aquella forma que considero que s’ajusta més a la seva procedència etimològica o motivacional. Així mateix, indico totes les variants gràfiques que he anotat d’un mateix terme i les seves fonts. Transcripció fonètica 16. La notació fonètica que utilitzo correspon a l’alfabet fonètic internacional, conegut per la sigla AFI, encara que no la segueixo estrictament. A fi de distingir més bé certs sons, he adoptat, en alguns casos, la nomenclatura de l’alfabet fonètic hispànic adaptat al català per Antoni M. Badia i Margarit (1984, XXVII-XXIX) i la de l’ALDC. Es tracta concretament de les semivocals [(cid:2)i] [u(cid:2)], les vocals ‘i’ ‘u’ quan s’articulen com a consonants [y] [w(cid:3)], la ‘a’ velar [a(cid:3)], la ‘a’ tònica palatalitzada mallorquina [a(cid:4)]; per a la realització d’una ‘e’ relaxada em serveixo de [e] i en el cas de la ‘o’ mitjana rossellonesa utilitzo [o(cid:5)]. Quant a les consonats, la vibrant la transcric [(cid:2)r] i la bategant, [r]. Els fonemes velars /k/ i /g/, quan es realitzen com a palatals, els represento [k(cid:6)] i [g(cid:6)], respectivament. 17. Pel que fa a l’accent en les transcripcions fonètiques, poso un accent agut sobre la vocal tònica i, quan cal, indico el secundari amb un accent obert sobre la vocal afectada. Citacions 18. Quant a la nombroses citacions que apareixen en aquesta tesi, cal remarcar que n’hi ha un bon nombre que provenen del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, obra

Description:
Tesi Doctoral. Departament de Filologia Catalana. Universitat de Barcelona, 2012. 649 pàgines.Fa ja alguns anys, mentre costejava en la barqueta d’un pescador, vaig veure, dins el lluminós mar, un animalet de color fosc, de forma rodona aplanada, cobert de pues, immòbil, com si estigués enganx
See more

The list of books you might like

Most books are stored in the elastic cloud where traffic is expensive. For this reason, we have a limit on daily download.