El Protàgoras de Plató

262 Pages·2016·4.5 MB·Spanish

El Protàgoras de Plató

Una narració socràtica per la presentació pública de la filosofia

Àngel Pascual Martín

Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial –
SenseObraDerivada 3.0. Espanya de Creative Commons.

Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – SinObraDerivada
3.0. España de Creative Commons.

This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial-
NoDerivs 3.0. Spain License.
Àngel Pascual Martín

EELL PPRROOTTÀÀGGOORRAASS DDEE PPLLAATTÓÓ
UUNNAA NNAARRRRAACCIIÓÓ SSOOCCRRÀÀTTIICCAA
PPEERR LLAA PPRREESSEENNTTAACCIIÓÓ PPÚÚBBLLIICCAA DDEE LLAA FFIILLOOSSOOFFIIAA

Tesi doctoral en Filosofia
Universitat de Barcelona
2015

Tesi Doctoral
d’Àngel Pascual Martín

per optar al grau de
Doctor en Filosofia

dirigida pel Dr. Josep Monserrat Molas

EELL PPRROOTTÀÀGGOORRAASS DDEE PPLLAATTÓÓ
UUNNAA NNAARRRRAACCIIÓÓ SSOOCCRRÀÀTTIICCAA
PPEERR LLAA PPRREESSEENNTTAACCIIÓÓ PPÚÚBBLLIICCAA DDEE LLAA FFIILLOOSSOOFFIIAA

Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica
Facultat de Filosofia
Universitat de Barcelona

Programa de Doctorat: “Política, Mèdia i Societat”. Bienni 2004-2006
Facultat de Ciències de la Comunicació
Universitat Ramon Llull

Barcelona, 2015

τίς οὖν εἰς γράμματα ἀγαθὴ πρᾶξίς ἐστιν, καὶ τίς
ἄνδρα ἀγαθὸν ποιεῖ εἰς γράμματα; δῆλον ὅτι ἡ τούτων
μάθησις
- PLATÓ, Protàgoras 345a

“The answer to the question of how to read Plato is not
technical at all. (…) In the largest and most
comprehensive sense of the term, the problem of platonic
interpretation is erotic, and hence, to borrow an
expression of Socrates, it is a matter for idiotes, not for a
technician”
- Stanley ROSEN, The quarrel between philosophy and poetry

“There is no surer protection against the understanding of
anything than taking for granted or otherwise despising
the obvious and the surface. The problem inherent in the
surface of things, and only in the surface of things, is the
heart of things”
- Leo STRAUSS, Thoughts on Machiavelli

“Furthermore, the quest for truth is necessarily, if not in
every respect, a common quest, a quest taking place
through communication. The study of the literary
question is therefore an important part of the study of
what philosophy is. The literary question properly
understood is the study of the relation between society
and philosophy”
- Leo STRAUSS, The city and the man

ÍNDEX
AGRAÏMENTS
RESUM
INTRODUCCIÓ xv
1. Hermenèutica, Platonisme i Paideia, en ocasió de Leo Strauss xvii
1.1. Filosofia política com a filosofia primera xix
1.2. La retòrica socràtica i l’educació com a reflex polític de la filosofia xxiii
1.3. L’art d’escriure en Plató o la possibilitat de fer pública la filosofia xxxi
2. El Protàgoras i “el problema de la comunicació filosòfica en la relació entre
filosofia, educació i política” xxxvii
EL PROTÀGORAS DE PLATÓ
UNA NARRACIÓ SOCRÀTICA PER LA PRESENTACIÓ PÚBLICA DE LA FILOSOFIA

CAPÍTOL I. L’APARENÇA DEL PROTÀGORAS. ESTAT DE LA QÜESTIÓ I
QÜESTIONS DE PRINCIPIS EN L’ACCÉS AL DIÀLEG 3
1. El “testimoni” d’Aristòtil: la simplificació de l’escriptura filosòfica, les
paradoxes socràtiques i la recepció d’un diàleg poc platònic 5
2. La hipòtesi “Schleiermacher”: la unitat filosòfica de l’escriptura platònica i
la plena platonicitat del Protàgoras al voltant de l’exposició pública de la
filosofia 17
3. La derivada “Strauss”: la singularitat de l’entrada a escena en la unitat
d’una narrativa retrospectiva completa sobre el fenomen socràtic a la ciutat 32
4. Les variacions “Sales”: el què i el perquè del diàleg narrat o de la invitació
platònica d’assistir el filtre de la reserva socràtica 42
CAPÍTOL II. L’ENTRADA DE SÒCRATES EN ESCENA I L’ESCENA INICIAL DEL
DIÀLEG (309a1-310a6) 59
1. El “crim” no confessat sobre la necessitat logogràfica de les primeres
paraules 60
2. Una estranya aparició: la qüestió inicial i l’inici de la qüestió socràtica 66
3. D’entrada no: les males aparences de Sòcrates, l’atòpic oblit d’Alcibíades i
el buit narratiu en la circularitat dramàtica del diàleg 78
4. Sòcrates, elogiador d’Homer: rivalitat pedagògica i competència
narrativa, les gràcies d’Hermes en l’Apòleg d’Odisseu 93
ANNEX (CAPÍTOL II) ¿Y POR QUÉ ΚΥΝΗΓΕΣΙΟΝ? UN DETALLE
SEMÁNTICAMENTE ATÓPICO EN PROTÁGORAS (309a1-2) 103
1. La apertura del Protágoras: la caza como persecución erótica 104
2. Lo atópico del uso figurado de “κυνηγέσιον” 106
Parênthesis. La caza como paideia y la crisis de la polis 110
3. Conclusiones 113
3.1. El abuso metafórico de κυνηγέσιον para el sarcasmo en Protágoras
(309a1-2) 113
3.2. Protágoras como paradigma del cazador infalible 117
CAPÍTOL III. L’ORIGEN DE LA JORNADA SOCRÀTICA (310a7-314c3) 123
1. Un pròleg innecessari o l’escena substituta en el centre del diàleg 124
2. Promogut per un jove a sortir de casa. Un diàleg sense iniciativa 132
3. Males notícies: Sòcrates davant d’Hipòcrates 145
4. A prova d’esforç per l’alleujament del perill o l’èxit de l’examen socràtic
en la intimitat als ulls de la ciutat 158
5. El consell dels grans absents i els joves que vaguen: es busca un savi a qui
confiar-se 169
6. La crida del do d’Apol·lo 181
CONCLUSIÓ 185
BIBLIOGRAFIA 201
AGRAÏMENTS
En el transcurs de temps que ha dut a l’elaboració d’aquest treball són moltes les
persones i vàries les institucions que hi han contribuït d’una manera o altra. A totes
elles, però molt especialment a aquelles que sento que determinantment l’han fet
possible els en voldria fer a continuació reconeixement.
En primer lloc, al Dr. Josep Monserrat, per acollir el meu interès per la filosofia i
per l’educació i poder-lo compartir mútuament; per brindar-me tantíssimes
oportunitats d’estudi i de formació, a les institucions però més encara en l’amistat; per
promoure’m i confiar-me a l’estudi de Plató i per la generositat de fer-me’n un
seguiment curós, atent, pacient i serè en aquest i en tants altres treballs. Per tot això, i
per quasi tot el que segueix, del qual ell n’és o n’ha estat partícep, si no l’inductor,
moltíssimes gràcies.
Seguidament, a aquesta escola de filosofia que ha estat per a mi el Grup de
Recerca Hermenèutica, Platonisme i Modernitat de la Universitat de Barcelona, i a tots els
platonistes que des de la seva constitució n’han estat partíceps. Per totes les sessions i
els seminaris als quals ha donat cabuda, tan a la Facultat de Filosofia com a la Societat
Catalana de Filosofia, i per totes les trobades amistoses que se n’han derivat arreu; per
tot el que m’han inspirat i he après dels seus membres, i del què aquesta tesi n’és bona
mostra, escoltant les seves lliçons i xerrant amb ells, exposant-los les meves intuïcions,
descobertes i elaboracions, i sobretot, llegint, estudiant i prenent exemple dels seus
treballs. Gràcies als Drs. Jordi Sales, Xavier Ibáñez, Antoni Bosch, Gregorio Luri, Joan
González, Bernat Torres, Pablo Sandoval, Vicens Pedret, Bernardo Berruecos i
Jonathan Lavilla, però igualment a la Leire Sales, a la Maria Arquer i al Jordi
Casasampera.
A la Dra. Anna Pagès per provocar-me a tombar cap a la filosofia i per
acompanyar-m’hi en l’inici de les meves incursions. Per extensió, al professorat i als
companys de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
de la Universitat Ramon Llull on em vaig formar com a mestre. Gràcies també al Dr.
Xavier Escribano, al Grup de Pensament i a la Facultat d’Humanitats de la Universitat