El Pleistocè superior marí de la badia de Campos (Sa Ràpita – Es Trenc, Mallorca, Mediterrània occidental). The upper marine Pleistocene of the bay of Campos (sa Ràpita-es Trenc; Mallorca, Western Mediterranean)

2006·2.5 MB·

by  Vicens, D

El Pleistoce superior marí de la badia de Campos
(Sa Rapita - Es Trenc, Mallorca, Mediterrania
occidental)
Bemat MOREY, Damia VICENS i Guillem X. PONS
SHNB Vicens, D., Morey, B. i Pons, G.x. 2006. El Pleistoce superior mari de la badia de
Campos (Sa Rapita - Es Trenc, Mallorca, Mediteminia occidental). Boll. Soco Hist. Nat.
Balears,49: 123-136. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.
Es descriuen tres jaciments inedits del Pleistoce superior mari del litoral Sud de l'illa de
Mallorca (Illes Balears): s' Amarador des Carritx, es Morters i ses Covetes. Els dos dar
rers presenten fauna termofila corresponent al subestadi isotopic Se. També es fan una
serie de comentaris sobre els jaciments pleistocens del Freu de ses Covetes i d'es Trenc.
Pllrll1lles e/1I1I: Pleistoce superior marí, subestadi isotopic 5e, badia de Campos,
Mallorca, mo¡'¡uscs.
SOCIETAT D'HISTORIA
NATURAL DE LES BALEARS
THE UPPER MARINE PLEISTOCENE OF THE BAY OF CAMPOS (SA RÁPITA
ES TRENC; MALLORCA, WESTERN MEDITERRANEAN). Three new sites ofthe
upper marine Pleistocene in the South coast ofthe island ofMallorca (Balearic Islands)
are described: s' Amarador des Carritx, es Morters and ses Covetes. The two last pre
sent termophilous fauna of the isotopic substage Se. Sorne cornments about the pale
ontological pleistocenic sites ofthe Freu de ses Covetes and d'es Trenc are given.
Keyworils: Upper Marine Pleistocene. Isotopic substage 5e, Bay 01 Campos, Mallorca,
Mollusca.
Damia VICENS, Societat d'Historia Natural de les Balears. Carrer Margarida Xirgu,
16 baixos 07011. Palma de Mallorca. Bernat MOREY. Carrer FraJuníper Serra 19. Sta.
Eugenia 07142; Museu Balear de Ciencies Naturals de Sóller. Ctra Palma- Port de
Sóller, km 30. 07100. Sóller. Mallorca. Societat d'Historia Natural de les Balears.
Carrer Margarida Xirgu, 16 baixos, 07011 Palma de Mallorca. Guillem X PONS,
Departament de Ciencies de la Terra, Universitat de les Illes Balears, Carreterera de
Valldemossa km 7,5; 07122 Palma de Mallorca.
Recepció del manuscrit: 27-mar-06; revisió acceptada: 29-des-06.
Introducció han estat citats per distints autors (pomar i
Cuerda, 1979; Cuerda, 1987).
Exceptuant el litoral de la serra de El litoral del migjom de Mallorca ha
Tramuntana, els jaciments del Pleistoce estat profusament treballat per quatemaris
superior marí són abundants a Mallorca i tes i aixÍ ho demostren els treballs publicats
124 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 49 (2006)
alllarg deIs darrers 50 anys. Seguidament es els jaciments de la badia de Campos.
fa una breu ressenya histórica de l'estudi del Cuerda i Sacares (1992), en un treball
Quatemari de la badia de Campos. monognific sobre el Quatemari del Migjom
Muntaner (1955) va ser el primer en de Mallorca, resumeixen els treballs que
citar un jaciment en aquesta zona, concreta s'han dut a terme a la zona.
ment a la platja des Trenc amb molt poca En un treball divulgatiu Vicens i Gracia
fauna. (1998) descriuen la seqüencia estratigrafica
Butzer i Cuerda, (1960; 1962a; 1962b) de s'Estalella (Llucmajor).
en successives recerques localitzen i estu Servera (1998) en un treball basic per
dienjaciments a s'Estanyol i a s'Estalella. A comprendre l'evolució geomorfológica de
s 'Estalella es localitzaren dos nivells la zona, identifica a les dunes actuals de la
Eutirrenians, un Neotirrenia i un interessant zona distints sistemes dunars successius,
Pleistoce mitja. tots ells holocens i fent notar també un
r
Solé Sabarís (1962), en un treball de important retrocés de arena a la platja de
caire general sobre el Quatemari balear, pre Sa Rapita. Aquest retrocés es atribuible a
senta un tall estratigrafic de s'Estanyol. diversos factors com la construcció del port
Rosselló (1964) recull els coneixements esportiu, l'impacte deIs banyistes i la retira
que es tenien fins a les hores del Quatemari da inadequada de Posidonia oceanica.
r
de la zona. Pocs anys després, Rosselló Mateu et al. (1982) definiren evolució
(1968-69) realitza un estudi més detallat del del Salobrar de Campos en base a la seva
litoral compré s entre ses Covetes i la Punta micro fauna, observant diverses invasions
des Tords. marines a la zona del Salobrar al llarg del
Cuerda (1975) aporta noves dades, en pri darrer interglaciar.
mer lloc dient que s 'havia recollit un exem Per altra banda, Cuerda et al. (1983)
pIar rodat de Strombus bubonius en es Trenc, descriuen un jaciment neotirrenia. a cala
i en segon lloc citant unjaciment a la Colonia Entimó (Llucmajor), prop de s'Estanyol a
de Sant Jordi, jaciment de reduides dimen uns 500 m a l'est de la torre de s'Estalella.
sions i amb pocs fossils. Amb posterioritat, González Hemández et al. (2001) corre
Cuerda (1987) en un ampli treball d'ambit lacionen les eolianites de la zona amb les de
balear, comenta també els fossils trobats en la Badia de Palma. També localitzen en el
~
Fig.1. Jaciments del Pleistoce superior estudiats: 1-S'Amarador des Carritx: a-Calcarenita del Mioce superior. be
Arenes i llims cimentats amb fauna marina des subestadi isotópic Sa. c- Llims verrnellosos amb mo¡'¡uscs ter
restres. d-Eolianita bioturbada. 2-Es Morters: a-Eolianita de l'estadi isotópic 6. b-Platja quaternana amb fauna
calida del subestadi isotópic Se. d- Llims verrnellosos amb fauna reelaborada del subestadi isotópic Se. e- Duna
actual. 3- Ses Covetes (davant les cases): a-Eolianita de l'estadi isotópic 6. b-Llirns verrnellosos amb mo¡'¡uscs
terrestres. c-Platja quaternaria amb fauna calida del subestadi isotópic Se. d-Llims verrnellosos groguencs. 4-Freu
de ses Covetes. S- Barraqueta des motor. L' escala només és valida en sentit vertical. En sentit horitzontal els
dibuixos no representen fidelment la realitat.
Fig. 1. Studied beds of the upper Pleistocene: 1-S'Amarador des Ciirritx: a-Calcarenite of the upper Miocene. b
Sands and silt cemented with sea fauna from isotopic substage 5a. c- Reddish silt with terrestrial mol/uses. d
Eolianite bioturbada. 2-Es Morters: a-Eolianite ofthe isotopie stage 6. b-Quaternary beaeh with hotfauna of
the isotopie substage 5e. d-Reddish silt withfauna re-elaborated ofthe isotopie substage 5e. e-Current dune. 3-
Ses Covetes (infront ofthe houses): a-Eolianitefrom the isotopie stage 6. b-Reddish silt with terrestrial mol/uses.
e-Quaternary beaeh with hot fauna of the isotopie substage 5e. d-Yellowish reddish silt. 4-Freu de ses Covertes.
5-Barraqueta des motor. The seale is only valid in vertical sense. In horizontal sense the drawings do not repre
sent the reality faithfully.
B. Morey et al., El Pleistoce superior de la badia de Campos (Mallorca) 125
S'ESTANYOL SARÁPITA
MA R MEDITERRÁNIA
NM
,/
o 1000 m
'<=-"'""0=100-=-="''''
1-S'AMARADOR DES CARRITX
S-N
mar
2-ES MORTERS
SO·NE
~
3· SES COVETES'
SO-NE
126 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 49 (2006)
Freu de Ses Covetes un diposit del Pleistoce han afavorit l'a cumulació de successius sis
superior marí que correlacionen amb eljaci temes dunars; la formació d'una albufera
ment de Campo de Tiro (Palma de litoral a la zona més subsident i l'o rientació
Mallorca). NW-SE un poc oblicua respecte als vents
Mateu et al. (2003) realitzen un estudi dominants de component Oest i Sudoest
sobre els foraminífers presents a l'arena d'es (González Hernández et al., 2001).
Trenc i en discuteixen sobre el seu origen. Durant el Quaternari la zona de llacuna
A part dels treballs citats, hi ha un infor del Salobrar ha esdevingut badia marina
me inedit, realitzat per Cuerda (1975-1980), diverses vegades com a conseqüencia de les
sobre un aflorament quaternari a Ses diferents transgressions i regressions lliga
Covetes, que creiem el va fer entre 1975 i des als processos glacioeustatics (Servera,
1980 perque les mostres varen ser recollides 1998). Així ho mostren els seus sediments
per Francesc Calvet, anys que va treballar lacustres estudiats fins a 200 metres de pro
per Mallorca. funditat (Mateu et al., 1982). Durant els
EIs nous jaciments estudiats situats a la períodes regressius els sistemes dunars pro
badia de Campos, al S de Mallorca, així bablement arribaren molt a prop de l'actual
com tres talls estratigrMics es poden obser nucli urM de Campos.
var a la Fig. 1.
Metodologia
Enquadrament geologic
Durant els inicis deIs anys 90, en una
La conca de Campos es localitza a la serie de prospeccions paleontologiques del
costa sudoccidental de !'illa de Mallorca litoral de Mallorca realitzades per Francesc
(Fig 1). Estructuralment és un semigraben Gracia i Damia Vicens es localitzaren dis
generat durant el Mioce superior dintre d'un tints jaciments, no descrits, del litoral de la
context distensiu posterior a la comprensió badia de Campos. Aquest material restava
alpina (Pomar et al., 1983). Aquests semi inedit. Amb posterioritat, recentment, Bernat
grabens (Palma, Inca, Sa Pobla -Alcúdia i Morey, també recoHecta diferent material
Campos) segons Del Olmo i Alvaro (1984) d' aquests jaciments. Fruit d' aquesta col·labo
es troben limitats per importants accidents ració s'ha realitzat el present treball.
tectonics que han condicionat la seva evolu L' estudi es basa amb la revisió de la
ció fins al'a ctualitat. La conca, situada en el coHecció Gracia-Vicens i la coHecció G.
Migjorn de l'iBa, esta limitada pel complex Morey (dipositades a la Societat d'Historia
arrecifal Tortonia - Messinia de la Marina Natural de les Balears, Museu de la
de Llucmajor a Ponent i també al Llevant. Naturalesa de les Illes Balears -acronim
La plataforma ha sofert un suau bombament MNIB-excepte l'individu d' Strombus bubo
que ha originat la depressió de Campos nius comentat que esta depositat al Museu
(Servera, 1998) encaixada entre falles Balear de Ciencies Naturals de Sóller), on hi
d' orientació SW-NE (Del Olmo i Alvaro, havia material procedent des Morters i de
1984 in Servera, 1998). El litoral de la Ses Covetes i en material recollit per un dels
conca presenta tres característiques princi autors (col. M) a s' Amarador des Carritx, es
pa1s: l'e xistencia, sobretot en ellímit orien Morters, Ses Covetes i Es Trenc. Per a la
tal, d'importants barreres tectoniques que toponímia s'ha utilitzat el mapa topografíc
B. Morey el al., El Pleisloce superior de la badia de Campos (Mallorca) 127
balear 1:5.000 realitzat pel Govern de les
IlIes Balears.
La situació cronologica deis jaciments
es dóna a I'apartat de discussió. L'ordenació
taxonomica de les especies trobades esta
basada en Cuerda (1987).
Descripció deis jaciments
Els jaciments es descriuen de
forma senzilla i es dóna una lIista deis fos
sil trobats. També s'ha realitzat un tall
estratigrafic esquematic deis mateixos. S 'ha
anomenat I'estrat o nivellmés antic de cada
loealitat amb la lIetra a, i seguim amb les
lIetres b, e, d. Els estrats amb la mateixa lIe
tra de diferents loealitats no tenen perque
ser eorrelaeionables.
Fig. 2. Panoramica de s' Amarador des Cimitx
S' Amarador des Carritx
(Campos). Per sobre de la plataforma situada a + 1,5 m
Aquest jaeiment es situa al eostat Oest
S.n.m. hi ha taques de platja quatemaria del subestadi
del Port esportiu de sa Rapita. Es earaeterit isotópic 5a. Mirar la figurar l per entendre I'estrati
za per presentar per sobre d'una ealcarenita grafia.
Fig. 2. General view of S'A/7/arador des Cárritx
mioeena (nivell a), petits diposits d'arenes
(Campo:,). Above Ihe platforll1 placed in + 1,5/7/ S./I.II1.
de platja i lIims rosats eimentats, tant per
there is slains ofqualernary beaeh oflhe isoropic sub
sobre la plataforma d'abrasió marina que hi slage 5a. Looking rhe lo.figure I 10 undersland Ihe
ha a + 1,5 m.s.n.m. eom dins erulls de la slrarigraphy.
mateixa plataforma (estrat b) (Figs 2 i 3).
La lIista d'especies trobades a I'estrat b
és la següent (col. Morey):
Barbalia barbata
Cardyta calyculata
Diodora gibberula
Patella sp.
Gibbula sp.
Monodonta sp.
Jujubinus exasperatus
Littorina neritoides
Alvania cimex
Spirog/ypus g/omeratus
Trunculariopsis trunculus
Fig. 3. Detall de s' Amarador des Cárritx (Campos).
Co/wnbella rustica Fig. 3. Deroil o( Ihe s 'Amarador des Cárrirx
Conus medilerraneus (Campos).
128 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 49 (2006)
Mitrolumna olivo idea teropodes continentals. Per damunt hi ha
Raphitoma sp dues unitats marines, cadascuna de les quals
té una potencia de 30-40 cm i la meitat
Chondrula pupa superior de les mateixes presenta estructures
de bioturbació. La unitat inferior (MI) esta
Per sobre hi ha un paleosól vennellós constituIda per un microconglomerat i arena
amb moHuscs continental s d'uns 40 cm de gruixada, molt cimentada. La unitat superior
potencia (estrat c). Per acabar la serie hi ha (M2) consta d'un sediment arenó s groller i a
una eolianita bioturbada d'uns 40 cm de la seva base hi ha cOdols i blocs del nivell
potencia. Sembla que la darrera especie, inferior, que en algun punt es presenten
Chondrula pupa, és un exemplar redolat de imbricats. Tant a MI com M2 hi ha frag
l' estrat superior. ments de moHuscs.
Per as signar una cronologia es basen
Es Morters amb l'alvana sobre el nivell de la mar, el
Es tracta d'un jaciment del Pleistoce marc geomorfologic semblant al de Campo
superior, que ha mida que la platja ha perdut de Tiro (Palma) i la troballa d'un exemplar
arena en aquest costat s'ha anat destapant d' Strombus bubonius rodat en es Trenc
més del que estava els anys 90 del segle pas (citat per Cuerda, 1975), per la qual cosa
sat. Al costat Oest des Morters, en el nivell consideren les dues unitats marines correla
de la mar hi ha l' eolianita Riss (nivell a), per cionables amb les unitats MI i M2 de
damunt entre +0,5 i + 1 m.s.n.m. hi ha un Campo de Tiro (E 1 i E2 respectivament a
dipósit constitu"it per arenes de platja cimen Hillaire-Marcel et al., 1996), i per tant són
tades, amb algun cIaste i mol·luscs marins cronologicament del subestadi isotopic 5e.
(estrat b). Per sobre de l'estrat anterior hi ha La duna basal i el paleosol són de l' estadi
un estrat d'uns 20 cm de potencia (estrat c), isotopic 6.
constitu"it per llims grocs d'origen continen Cuerda (1975-1980) comenta que
tal, que guanya potencia cap l'Est. L'estrat Ramón Galiana havia comunicat l'existen
c es troba completament erosionat on aflora cia d'un jaciment del Tirrenia 11 amb espe
l'estrat b, per la qual cosa és inexistent, i per cies característiques. També es comenta que
sobre d'aquest darrer es troba un nivell de el sol d' alteració que hi ha per sobre la duna
llims vennellosos de 20 cm de potencia Riss, coincide ix amb el color deIs llims del
sense cimentar, amb cIaste s i mol·luscs Tirrenia 11 que hi ha a Camp de Tir (Palma),
(estrat d). La llista d'especies trobades a i cita els següents mol·luscs terrestres:
l' estrat bid és pot consultar a la Taula l. Per Oxychilus lentiformis, Trochoidea frater i
acabar la serie es troba una duna actual Iberellus companyonyii. A més hem d'afe
(nivell e). gir la presencia en aquest nivell de
Chondrulapupa (obs. D. Vicens).
SesCovetes Just davant les cases de ses Covetes
González-Hemández et al. (2001) des també hi ha un diposit del Pleistoce supe
criuen el jaciment del Freu de ses Covetes. rior, molt semblant al descrit. Sobre la duna
A la base hi ha una duna cimentada. Per Riss (estrat a), semb1a que a l'alvada d'l m
sobre un paleo sol d'argiles roges amb hi ha una rasa d'abrasió marina (qüestió ja
estructures de bioturbació molt desenvolu comentada a Cuerda (1975-1980)). Per
pades, cIastes negres de petit diametre i gas- sobre hi ha el paleosol rogenc (estrat b) amb
B. More." el al .. El Plei.\'((Jce sl/perior de la hadia de Call/pos (Mal/orca) 129
... ib:. 4. Ses Covctes (Campos). De base a sostre: a-Eolianita del estadi isotopic 6. b-L1ims eontinentals vermells. c
Dirosit de rlatja del slIbestadi isotopic Se. d-L1ims contincntals vcr111cllosos grogllcncs.
Fig_ 4. Ses COI'eles (Campos). 0Idol\'/1 lo abolle: a-Eolianile ollhe isolopic slage 6. b- Red cOl/li/lel/la/ si"s. c
f)e/JOsil olheach ol,h" isolOpic subslOge 5e. d-Ye!!oll'ish reddish colllinel/la/ si/Is.
mol'luscs continentals d'un 40 cm de poten /-Iyo/issa mcgintyi
cia com a maxim. Per damunt hi ha una uni Ctena decussala
tat marina (estrat c) constitu'ida per arenes C/¡allla glyphoides
grollcrcs dc platja cimentades, algun cIaste Pseudochama gryphina
de mida decimetrica i algun mol'lusc marí, Acan/hocadia lubercula/a
d'cntre 30 i 40 cm de potencia. La part supe ¡rus irus
rior d'aquesta capa, sembla que ha sofert Pa/ella aspera
una erosió posterior. Per acabar la serie hi ha Pa/ella ferruginea
uns lIims d'uns de color vermellós groguenc Thericium vulga/um
(eslrat d), amb clastes decimetries a la base, S/rombus bubonius
amb mol'luscs continentals i algun marí, Cyma/ium cos/a/um
d'uns 35 cm de potencia (Fig. 4). A mes de Tl'llnculariopsis /runculus
les dades anteriors, a la eol'leceió Morey, Thais haemas/oma
procedent de ses Covetes (de davant el Columbella rustica
poble i es Freu) hi ha les següents especies: Canlharus viverra/us
Arca l/oCie Cihberula miliaria
Barhalia harbara
S/riarca lac/ea Entre aquests fossils cal destacar un
CI}'(\'/IIeris sp exemplar de mides excepcional s d' S/rombus
SpolldylllS gaederopus bllhonius de 128 111m de lIargaria maxima
130 BolI. SOCo Hisl. Nal. Balears. -19 (2006)
fig. S. Slrulllblls bllbollills Lamarck, 1791, cxcmplar de ses Covctcs (Campos).
Fig. S Strombus bllbonius Lallwrck. 1791. illllil'idllaljinlll ses COl'el"s (Calllpos).
per 72 mm d'amplaria amb poe tubereles i PselldochallW grvphina
el labre romput (Fig. 5). A les Balears fins S/mmbus IJllbonills
ara, només es tenia constancia d'un exem Tru nClIlo riopsis / /"lIlIculus
piar de grans dimensions procedent del jaci Colulllbella rustica
ment Eutirrenia del Mol inar (Palma) de 122 COlllhorus "i"errollls
mm de Ilargaria maxima (Cuerda, 1975). Hillia coslul%
Slrolllblls d'aquestes mides serien mals de
trobar per les aigües de Guinea, no així a les
aigües del Senegal, on I'especie té unes con Es Trenc (Barraqueta des Motor)
dicions més Iímit (si ens basam amb les Muntaner (1955) cita Peclllllcullls I'Ú)
dades aportades per Meco (1977)). També lascescens (= CI)'c:l'I1leris violascescel7s) i
ha aparegut un exemplar molt ben conservat Arca noae en un elipósit situat a la dcsenbo
de Hyolissa I11cgin/yi (Fig.6). cadura de les salines a 0,6 m S.n.m., que
A la col'lecció Gracia-Vicens, procedent considera cronologicament del Tirreniá 11.
de I'estrat c del jaciment de davant de les Butzer i Cuerda (1960) citen el jaciment,
cases de Ses Covetes, Hyo/issa IIIcgin/yi i empero el situen cronológicamcnt al
BlIrsa scrohiculalor, i procedent ele I'estrat Tirrenia 111. Hi afegeixen Cardilllll edil le (=
M2 elel Freu de ses Covetcs: Ceras/oderlllo edil le) a les especies cilades.
Arca 1I0ae González-Hernández e/ al. (2001)
Barbo/ia borbata comenten que s'observen uns deposits cal
Slriarca lac/ea carenítics eimentats amb estructures sedi
Ciena decussala mentaries corresponents a facies que repre
Chamo glyphoides senten el pas de Ioreshore al backshore. Es
13. More\" el al .. El Plei.l'lOce slIperior de la haclia de Call1pos (Mallorca) 131
situen a 0,5 m s.n.m. i no s'ha trobat fauna.
El dipósit que cita Muntaner (1955),
egons el nostre parer, e troba por sobre del
que citen González-Hernández el al. (200 1),
i es tracta d'uns lIims vermellosos eimentats
d'uns 0,2 m de potencia com a maxim, amb
clastes i fóssils marins. A més de les espe
cies citades abans, hem d'afegir les següents
especies (col. Morey): Spondylus gaedero
pllS. AcanlllOcardia IlIberculala, Palella sp.,
T/¡eriólIlTI sp. i Thais haemasloma.
Consideracions taxonómiques Fig. 6. Hyolissa IIIcginl.l'i (Han'Y, 1985), cxcmplar dc
ses Covctes (Campos).
Fig. 6. Hyotissa I11cgintyi (HanT. 1985). imll,'idua!
j/)'olissa h)'Olis, a pesar de no ser una
liolll s('s Cave/es (Calllpos).
cspeeie freqüent en el Quaternari de les IlIes
Balears, s 'ha trobat en els jaeiments eutirre h)'olis de l'lndo-pacífie s'ha trobat a Florida
nians de Campo de Tiro (Palma) i en el S de e~m especie introelu'ida (Bieler el al., 2004).
Mallorca com són la Torre de s'Estalella i A les aigües de Guinea, H. mcgilllyi es
Es Bancals (L1ucmajor). Especie citada del troba entre 21 i 42 m ele profunditat, emperó
Burdigalia, del Plioce i del Pleistoce medi on és més abundan! és devers els 40 m (Le
terrani (Cuerda, 1987) i considerada per Loeuff, 1993).
Nickles (1950) vivent a la regió Indo-pacífi
ca i a l'Oest africa. Meco (1982) la cita en el
Plioce inferior de Fuerteventura (1982). Discussió
Actualment no viu a la mar Mediterrania,
per la qual cosa és una especie indicadora
En primer 1I0e, és neeessari aclarir algu
eI'una mar més cálida. A les IIles Balears
nes qüestions que !enen que veure amb la
mai s'ha trobat en el Neotirrenia (Cuerda,
toponimia de certs jaciments, com és el cas
1987).
de Campo de Tiro i es Carnalge (situats
Ilarry (1985) fa una reordenaeió taxonó
ambdós en el terme de Palma). J. Cucrda
mica elels Gryphaeidae i Ostreidae, i amb
uti litza el nom de Call/po de Tiro, a quasi
posterioritat ressalta la importancia del con
tots els seus treballs, per a designar els dipó
cepte biogeogra fic ele la elistribució ele Ics
sits pleistocens que hi ha a Cala Pudent.
especies viven!s d'aquestes dues famílics
Aquest darrer topónim, Cala Puelent, que és
(I-Iarry, 1986). Estuelis recents mol'leeulars
el consta a Masearó Pasarius (1958), només
d'ADN indiquen quc la j-jl'olissa ele l'lndo
ha estat uti Ii tza! per Vicens i Gracia ( 1998) i
pacífic i la ele l'Atlantic són especies dife
Vicens el al. (2001). La gran trajectoria
rcnts, per la qual cosa s'ha passat a eleno
científica de J. Cuerda, i el nom u!ilitzar
minar H. h,)'olis a la de l'lndo-pacífic i /-J.
sempre per ell, és a dir Campo de Tiro, a fet
II/cgill/l'i, a la de l' Atlantic. Recentment, j-I.
que a tots els articlcs d'altres autors citin
132 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 49 (2006)
Cala Pudent com a Campo de Tiro. senta nombrosos mo¡'¡uscs marins (no se'n
El toponim es Carnatge, Cuerda (1975; ha trobat cap de fauna termofila) i un de con
1987) l'utilitza per a designar els diposits tinental (Chondrula pupa), termofil i que
que hi ha propers a l'antiga construcció on s'ha extingit segons Cuerda (1975) en els
s' escorxaven els animals, si bé Cuerda inicis de la glaciació Würm. Vicens i Pons
(1979) també a utilitzat Campo de Tiro per (en premsa) han trobat Chondrula pupa ha
designar aquest lloc. A algun treball poste un estrat del Caló des Cans (Mallorca) datat
rior, no s 'ha distingit entre Campo de Tiro i per Rose et al. (1999) amb una edat de 62,8
es Carnatge, i el primer toponim esdevé ± 8,5 ka. L'absencia d'especies característi
sinonim del segon, per la qual cosa el tall ques marines, ni tan soIs fragments de
estratigrafic de es Carnatge es designa com Cantharus viverratus, l'a19ada sobre el
a Campo de Tiro (com és el cas de Hillaire nivell de la mar (entre O i + 1, 5m) fan que el
Marcel et al., 2001; Silva et al., 2005). més probable es traeti d'un diposit del
Un altre aspecte d'interes és la discussió Neotirrenia (terminologia utilitzada per
sobre la possible cronologia deIs jaciments. Cuerda, 1975), i del subestadi isotopic 5a
La datació relativa del Pleistoce superior de per la fauna present, segons Vicens et al.
les Balears esta basada amb l'al9ada del (2001).
diposit sobre el nivell de la mar, el context En es Morters, l'estrat b, per l'al9ada
estratigrafic i la fauna present. Cuerda (entre +0,5 i +1 m s.n.m) i per la presencia
(1975; 1987) distingeix distints nivells de la d'especies termo files eom són Barbatia pli
mar per l'inter-estadi calid Riss-Würm (un cata, Brachidontes senegalensis, Strombus
d' ells a + 11 m s.n.m.), idos possibles fau bubonius, Cymatium costatum, Cantharus
nes, una de calida on n'hi ha part formada viverratus i Conus testudinarius, característi
per la denominada senegalesa i una altra de ques segons Cuerda (1975; 1987) de
calida empobrida. La primera eorrespon cro l'Eutirrenia balear, no ens fa dubtar en que es
nologieament a l'Eutirrenia i la segona al tracte d'aquest pis del Pleistoce superior i en
Neotirrenia. Estudis recents (veure Ginés, concret del subestadi isotopic 5e tenint en
2000; 2001) de dataeions d'espeleotemes compte les diferents faunes diferenciades per
freatics de cavitats litorals de Mallorca dela Vicens et al. (2001) del Pleistoce superior.
ten que el nivell de la mar durant l'inter Pel que fa al jaciment del Freu de ses
estadi Riss-Würm no ha estat tan alt com Covetes, estaríem completament d'acord en
deien autors anteriors, i no ha passat del que les dues unitats designades per
+2,5m s.n.m. Vieens et al. (2001) fan una González-Hemández et al. (2001) com MI i
nova proposta referent a les faunes de M2 són cronologicament del subestadi
mo¡'¡uscs marins durant el Pleistoce supe isotopic 5e i de fet a la co¡'¡ecció Morey hi
rior de les Balears, distingint tres faunes: ha fauna termo fila procedent de ses Covetes,
una fauna termo fila amb fauna senegalesa com són: Strombus bubonius, Cymatium
durant el subestadi isotopic 5e, una fauna costatum, Cantharus viverratus, Patella
termofila empobrida durant el subestadi ferruginea i Hyotissa mcgintyi. A la col·lec
isotopic 5e i una fauna banal eorresponent al ció Gracia-Vieens s'ha reco¡'¡ectat Bursa
subestadi isotopic 5a. scrobiculator i Hyotissa mcgintyi procedent
Es pot iniciar la discussió amb el jaci de la capa e del jaciment que hi ha davant el
ment més occidental deIs estudiats, poble ses Covetes i Strombus bubonius i
s' Amarador des Carritx. En elll' estrat b pre- Cantharus viverratus procedent de l'estrat