El mantell eólic de ses Arenes (Ciutadella de Menorca): dades preliminars i primeres datacions. Aeolian sequence of ses Arenes (Ciutadella de Menorca): preliminary data and first C-14 data

2007·3.8 MB·

by  Fornós, Joan J

El mantell eolic de ses Arenes
(Ciutadella de Menorca):
dades preliminars i primeres datacions
Joan J. FORNÓS, Lluís GÓMEZ-PUJOL, Vicen9 M. ROSSELLÓ, Francesca
SEGURA, Josep E. PARDO i Mark VAN STRYDONCK
SHNB Fomós, J.J., Gómez-Pujol, Ll., Rosselló, V. Ma, Segura, F., Pardo, lE. i van Strydonck,
M. 2007. El mantell eólic de ses Arenes (Ciutadella de Menorca): dades preliminars i
primeres datacions. Bol!. Soco Hist. Nat. Balears, 50: 227-237. ISSN 02l2-260X. Palma
de Mallorca.
A la zona de ses Arenes (Ciutadella) aflora una seqütmcia eólica disposada al contacte
entre els materials caJcarenítics del Miod: superior i les caJcilries del Jurilssic, formada
per una unitat inferior d'eolianites cimentades i una superior, separada de l'anterior per
una lleugera superficie d'erosió. Aquesta segona unitat correspon a un mantell arenó s
eólic amb diversos episodis d'acumulació de materia orgilnica (torbes) i que ha estat
SOCIETAT D'HISTORIA
datada mitjam;ant el carboni-14, i ha donat una edat holocena.
NATURAL DE LES BALEARS
Parautes clau: datació, mantel! eólic, torbes, eolianita, Menorca.
AEOLIAN SEQUENCE OF SES ARENES (CIUTADELLA DE MENORCA): PRELI
MINARY DATA AND FIRST C-14 DATA. An aeolian sequence composed by a lower
well cemented aeolianite and an upper sand sheet crop out in ses Arenes (Ciutadella)
area. The sequence is located at the geological contact between lhe upper Miocene cal
carenites and the Jurassic limestones. The upper sandy level, which overlaps the lower
one by a gentle and erosive surface, shows different sequences well defined by organic
matter rich horizons lhat include peat. It has been dated as Holocene using C-14 metho
dology.
Keywords: C-14 dating, sand sheet, peat, aeolianite, Menorca.
Joan J. FORN6s i Lluís G6MEZ-PUJOL, Departament de Ciencies de la Terra,
Universitat de les Illes [email protected]; LGP Institut Mediterrani d'Estudis
Avam;ats (CSIC-UIB); Vicenr M ROSSELL6 i Francesca SEGURA, Departament de
Geografia, Universitat de Valimcia; Josep E. PARDO, Departament d'Enginyeria
Cartografica, Geodesia i Fotogrametria, Univeristat Politecnica de Válencia; Mark van
STRYDONCK, Institut Royal du Patrimoine Artistique (IRPA-KlK) de Brwcel!es.
Recepció del manuscrit, 1O-des-07; revisió acceptada, 31-des-O 7.
Introducció puntual i sense massa continultat lateral,
abundants diposits litorals de tipus dunar
És ben conegut per la literatura científi que abasten una seqüencia cronologica que
ca (Mercadal et al., 1970; Henningsen, compren del Pleistoce fins a I'Holoce.
D' aquesta edat més moderna, a la zona de
1990; Rosell i Llompart, 2002) que l'illa de
ses Arenes de Ciutadella al (nord-oest de l'i-
Menorca presenta encara que de forma molt
228 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
lla de Menorca) es localitzen els dipósits les formacions antigues de les quals els
dunars que són descrits i datats en aquest separa una modica superficie d'erosió. A la
article. Es tracta de un sistema eólic format zona d'Es Tudons s'observa com el mantell
per arenes de gra mitja i que presenta una eolic interromp una possible paleoxarxa de
composició mixta de materials silícics i drenatge (encerclat a la Fig. 1), de la que a
components carbonatats, la majoria deIs prou penes queden un parell de meandres al
quals corresponen a bioclasts. Aquestes descobert, peró que s'intueix a les corbes de
capes d'arena alternen amb nivells fins amb nivel!. Sembla per tant que aquest mantell
materia orgfmica (localment torbes). El con esta recobrint una xarxa fluvial relicta. El
junt es disposa sobre uns sistemes dunars mateix sembla que ha passat amb la xarxa
anteriors més cimentats (encara que mostren que arriba a Algaiarens pel sud.
un baix i irregular grau de cimentació) i en El cas que aquí estudiem correspon, com
els quals hi són facilment observables petja hem comentat, a uns diposits eólics de com
des de Myotragus. La disposició topografica posició silicicocarbonatada (bioclastica)
i geológica del conjunt implica un període que, a diferencia de la major part deIs siste
de deposició en condicions climatiques molt mes eolics de l'illa més moderns localitzats
especials o, si més no, fon;a diferents de les als fons de les cales o zones litorals relacio
actuals. La datació de la seqüencia dóna nades amb els sistemes de platja-duna-albu
també algunes noves perspectives i punts de fera a ran de mar, es disposa a una cota
discussió respecte, per una banda, a la desa topografica relativament elevada (90-100 m
parició de Myotragus i, per l'altra, a les pro s.n.m.) en un ambient prou allunyat de la
ves de la presencia primigenia de l'home a línia de costa. Aquest mantell eólic (Fig. 2)
Menorca. es troba a la zona de contacte entre la plata
forma carbonatada originada per l'aflora
ment deIs materials jurassics i els materials
Disposició geogrMica i geologica corresponents a les calcarenites miocenes
que s 'hi superposen de forma transgressiva
La Tramuntana -meitat precenozoica de sobre ells. Els material s jurassics formen un
l'illa-aboca les aigües a una costa molt arti esglaó al que s'adossa el mantell eólico
culada i en el nostre cas hi ha un canal meri
dia que comenc;a a cala d' Algaiarens i Estratigrafia
Curniola i també s'insinua des de cala
Morell. El mantell eólic de Binigafull, ses r;explotació d'arids de ses Arenes de
Arenes i ses Arenetes (Fig. 1), explotat en Ciutadella ha deixat al descobert almenys
part com a jaciment de material de cons dos dipósits eolics amb seqüencies ben dife
trucció, s'estén sobre centenars d'hectarees renciades. La superior de les quals, formada
tot formant una llengua de penetració des per arenes no consolidades, es disposa sobre
del nord que arriba a depassar la carretera una eolianita anterior que, encara que
axial de l'illa. El sistema dunar es disposa cimentada ho és amb un grau molt baix (Fig.
sobre uns nivells eólics anteriors de caracte 3). La seqüencia superior, que pot superar
rístiques molt similars i amb petjades de els 3 m de potencia (que serien fins a 20 m
Myotragus i mostra un baix i irregular grau a la zona de Binigarba segons els explota
de cimentació, al temps que rebleix les dors de les pedreres, encara que aquest fet
depressions del relleu format per l'avanc; de no ha pogut ser constatat) i que presenta una
./. J. Fomós el al .. Dafacio/ls del/1/Wlfell eolic de ses Arenes (Menorca) 229
4°
, O 10 km
r
N
1
40"-
·Ciutadelfa
Miocé
.. Jurassic + Cretaci -=-
Falla extensional
.. Permiá + Triasic ~ Encavalcament
.. Devoniá + Carbonifer Falla direccional
punts de mostreig
H~ 79.365166
Low . 0.000000
N
Á
Fig. 1. Silu<lció dellllanlell eólic de scs Arenes al contacle entre les calcarenites del Miocé superior i les calcáries
del Jurassic.
Fig. l. Localio/l 01" lhe aeo!ian depllsils III"SI.'S Arenes. relciled wifh rhe Upper Miuc('ne calcareniles alll/ Jllrassic
Iimf!SIOneS cOI/Iocr.
230 Bo//. Soco His/. Na/. Scdean, 50 (2007)
marcada continu'itat lateral, hi és possible gran escala i angle molt baix (Fig. 3), distri
distingir diferents nivells separats per sen bu'ides en seIs de disposició molt laxa, que
gles contactes graduals i nivells de pocs cen assoleixen gruixos d'ordre metric. El ca bus
tímetres rics en materia organica i de colora sament de les lamines vers el primer i segon
ció negra que culminen practicament a sos quadrant implica que la direcció deis vents
tre de la seqüencia amb una capa d'alguns que han fornit els sistemes dunars presenten
decímetres de torba. S'hi observen abun components que procedeixen principalment
dants rizoconcrecions carbonatades que dell'oest (tercer i quart quadrants). A la Fig.
solen estar individualitzades, amb gruixes 3 s'han localitzat les diferents mostres ana
d'alguns centímetres i altures superiors al litzades corresponents als nivells superiors i
metre en alguns exemples (Fig. 4). s'ha representat la direcció predominant del
La seqüencia inferior que correspon a un vent que ha format les dunes in feriors. Les
sistema dunar ben desenvolupat, eolianites, mostres més merielionals sembla que han
presenta estratificacions entravessades de estat elipositaeles per vents elel tercer qua-
(m)
120.0 ~----------""Ii------,
100,0
80.0
60,0
40,0
20,0 .
0,0 .. L-____ ---_---~-~----"
0,0 1000,0 2000.0 3000.0 4000,0 5000,0 6000.0 7000.0 8000.0
(m) PERFIl4
__. ...,
120,0 r------------+_~
100,0
80,0
60,0
40,0 .
20,0
'------------_---,-----l
0,0
0,0 1000,0 2000,0 3000,0 4000,0 5000,0 6000,0 7000,0 8000,0
PERFIL ALGAIARENS • TURQUETA
____________ _.
120,0 r-----t------::::::---:;==-----~
100,0
80,0
60,0
40,0
20,0
0.0 L-_____- --________________- --_~---___<
(m) 0.0 2000.0 4000.0 6000,0 8000,0 10000.0 12000,0 14000,0
Fig, 2. Pcrfils topogritfics amb indicació (nctxes) de la localització del mantell cólic,
Fig. 2. Topogmphic projile I!'ilh Ihe locar ion (arroIl'S) o( Ihe aeo!iall deposils (al'o!ianile and aeo!ian salld.I).
J. J. Fornós el al., Da/acions del manlell eolic de ses Arenes (Menorca) 231
Fig. 3. Aspecte del sistema dunar inferior (a) amb indieaeió de la proeedéncia cólica predominant (b).
Fig. 3. Viel1' vllhe IVII'er eoliall aevliallile (l/) wilh Ihe illt/icalioll o(predolllillalll willd.\· lIlap (b).
--- ----------------------------------------------------------------------~
232 Bol/. Soco Hisl. Nat. Balears, 50 (2007)
I
~
..
210 ..
200
I fi' PE-5
fi'
'60
fi' NE-4
'60 PE-4
I
NE-3
140 PE-3
.. .. Cl4 dating
12O NE-2 -
¡¡ ']
PE-2
• Cl4 dating
fi'
NE-1
:1 ..
ji'
]
PE-1
ji'
Fig. 4. Secció estratigráfica amb la indicació deis difcrcnts nivells mostrejats i detall dc I'aspecte dc les rizocon
crecions presents.
Fig. 4. S/lwigrapilic log il/dicalil/g sampled levels al/d delail ordlll/e ri~(}creliol/s.
J. J. Forl/ós el al .. Dalaeiol/s dell/llIll1ell eafie de ses Arelles (M('//orea) 233
drant amb una major presencia de la com fragments recents tcnen un paper important
ponent deIs vents de lIebeig, mentre que les a deduir de la presencia d'aragonita encara
septentrionals mostren direccions associa no dissolta en les condieions ambientals
des al quart (i primer) quadrant, amb una aetuals. Malgrat tot, I'observació deis bio
major presencia de la component deis vents clasts a la lupa binocular demostra que pro
de tramuntana. bablement la major part deis grans han estat
reciclats de dipósits dunars més antics. És
Descripció deIs sedimen/s possible que la dolomita provingui també de
Textura: La mida de gra deis sediments grans remanegats de dipósits dunars més
(Fig. 5 i Taula 1) ve caracteritzada per una antics o bé de I'erosió de les dolomiesjuras
textura que esta formada per més d'un 98 % siques que afloren prop de la zona. El quars
d'arena, amb un 1,4 % de material fi i un 0,6 assoleix una proporció propera al 25 % que,
% de la fracció grava. Es tracta d'arenes de juntament amb un 3,4 % de mitjana deis
gra milja a gruixat, que presenten en línies feldspats, indicaria la presencia de materials
generals una molt bona classificació, tenen procedents de la dcnació de la zona de
un calibre milja de 580 ).1m, mentre que la Tramuntana de Menorca, on els dipósits silí
se va mediana correspon a 480 ).1m. Destaca cies anoren extensament. Les argiles hi són
que, tant la textura del sediment com el grau presents, peró en proporcions molt baixes
de classi ficació, són moll constants al lIarg (les analisis semiquantitatives donen uns
de tota la columna estratigrafica. valors de 2, I % per a la il·lita i 1,9 % per a
la caolinita). l'elevada proporció d'ele
Mineralogia: En quant a la composició ments silíeics confcreix als dipósits estu
mineralógica de les arenes (Fig. 6 i Taula 2), diats una coloració marró vermellosa que
en la seva major part, es lI'acta de carbonats contrasta a bastament amb altres eolianites
(61,4 % calcita, 4, I % per aragonita i dolo més blanquinoses on la eomposició bioc\as
mita en un 5,6 %), la qual cosa implica una tica és predominant.
predominant cOl11posició bioclastica on els
Arena moll gruixada
(8.1%)
Arena miljana
(41.8%)
Fig. S. Caractcristiqucs tcxturals dc les arcncs quc composen cllllantcll cólic.
Fig. 5. Texlllml characlerislics ,,{,he l/pper eoliall sallds.
234 Boll. SocoH isl. Nw. Balear.\", 50 (2007)
- - - --
-.. ..... .."... "" ", "m "e ",. .."..
Fang Arena Gr.v.
PE.Q5 369.6 375.0 333.8 146, I 1.5 7.9 0.2 0.7 19.7 70A 8.9 0.1 0.0 0.2 99.8 0.0
NE·04 860.1 750.0 720.0 497A 1.1 5.5 1.3 1.9 4.9 16.2 48.9 25.6 1.2 1.3 97.5 1.2
PE·Q4 785.2 750.0 659.3 457.9 1.1 5.0 1.1 1.3 6.3 22.5 47.3 21.0 0.6 1.1 98.3 0.6
NE·03 712.8 750.0 614.2 402.3 1.0 4.2 1.8 lA 6.0 26.0 49A 15.1 0.1 1.9 98,0 0,1
PE·03 562.1 750,0 469.5 334.3 1.5 7.9 2.0 2.5 10,4 38.6 40.7 5.7 0.1 2,0 97.8 0,1
NE02 585.6 375.0 460.0 377.0 1.7 8.0 2.2 1.5 9.5 41.8 36,0 8.7 0.3 2,2 97.5 0,3
PE·02 525.5 375.0 438.9 269.1 1,6 1,4 OA 0.9 10,5 47,0 38.7 2A 0.1 0,4 99.5 0,1
NE·Ol 594.8 750.0 510.5 333.4 1.7 9.4 1.1 0.9 8,9 37.7 45.1 6.0 0.2 1,1 98,7 0,2
PE·Ol 567A 375.0 469,7 325.0 2.0 11,9 1.0 1.2 8.8 42.9 41.0 4.9 0.3 1,0 98,7 0,3
Tanla 1. Dades texrurals de les arenes que composen elmantell eólic.
Toble 1. Texlllre dara of ¡!Je lI(Jper lleolim¡ sal/ds.
Con I inguljossi tífer
Els únies organismes recognoscibles del Datació deis diposits
registre paleontológie eorresponen a eara
gols terrestres endemies, Oxvc/¡illls lenojOr
De la seqLicneia estratigrMiea estudiada
//lis, Iberel/us compal/vonii, Trochoidea
a la pedrera de ses Arenes es van reeollir
nyeli i un que sembla introdu'it per I' home
dues mostres per a la seva dataeió per ear
(Quintana, 2006), T/¡eba pisana. També
boni-14. S'ha realitzat I'analisi al
s'ha reeollit un fragment d'os (segurament
Laboratori de l' II/slilllI Royal du Palrimoine
de mandíbula), pertanyent probablement a
Arlislique (IRPA-KIK) de Bruxel'les (Bcl
I' especie Myolragus balearicus que ha estat
giea). La primera mostra (KIA27617-
utilitzat per a la datació deis dipósits.
Myotragus) és un fragment d'os, segura-
Dolomita ¡¡'Iita Caolinita
Calcita (5,6%) (2 , 10110 ) (1,9%) Ar(4ag,1o%ni)t a
Quars
(61,4%)
(24,9%)
Feldspats
(3,4%)
Fig, 6. Característiques mineralógiques de les arenes que composcn clmantcll cólic.
FiJ.:. {j, Mil"/emlogical c!Jaracleris¡ics ,,{¡!JI! IIpper eolial/ sal/ds.
J. J. Fornós et al., Datacions del mante/l eolic de ses Arenes (Menorca) 235
Moatra 1I·lita Caollnita Aragonita Qua ... Feldapats Calcita Dolomita
PE-05 3,37 16,69 3,32 72,47 4,15
NE-04 2,35 1,45 3,32 17,46 2,45 69,54 3,43
PE-04 2,34 2,64 3,65 21,85 2,47 62,41 4,64
NE-03 1,40 3,98 25,50 6,44 58,77 3,91
PE-03 5,37 27,60 2,58 60,30 4,15
NE.02 1,50 4,92 22,44 2,69 62,67 5,78
PE-02 4,72 41,88 4,12 35,43 13,85
NE-01 3,77 22,75 65,72 7,76
PE-01 3,70 28,14 65,55 2,61
Taula 2. Dadcs Illineralógiqucs de Ics arcnes quc COlllposen ellllantell cólic.
Table 2. Milleralogical dala oflhe I/ppe,. aeoliall sallds.
ment de la mandíbula, atribu'it a I'especie nivell en que s'han trobat altres restes carbo
noses. o ha estat possible constatar si es
Myolragus ba/earicus, encara que per la
migrada entitat del fragment, no s'ha pogut tractaria d'un incendi o d'una llar de foc
demostrar. El col'lagen obtingut d'aquest d'origen antropic. La datació obtinguda ha
fragment d'os es de 2,41% , que es un valor donat una edat de 4830±40BP (3700-3520
baix. Normalment un os molt ben preservat cal BC).
dóna valors del 5%. De mes a mes la colora
ció optima del col·lagen es blanca, i en el
nostre cas la mostra presentava un color Discussió i conc\usions
marronós molt ciar. La recuperació del car
boni va ser prou bona (0,81% ), essent els La localització i seqi.iencia descrita de
valors de el 0100 = -21,36 i els de N'50 100 = les eolianites holoceniques a la zona de ses
+5,00. La relació eIN (el =2,8) indica que Arenes de e iutadella a la Tramuntana de
el col'lagen es bo i no s'hi han produ'it infil Menorca indiquen sens dubte un període de
tracions d'acids húmics. Així mateix el valor condicions climatiques molt especials o, si
baix del col·lagen suggereix una degradació mes no, fon;:a di ferents de les actuals. La
parcial de I'os (per rentatge). Tot i aixo, disposició deis sistemes dunars "actuals" o
sembla que no hi ha hagut contaminació per recents a I'illa de Menorca esta connectada
la qual cosa la datació obtinguda es pot con sempre amb la zona litoral. Així els trobem
siderar satisfactoria, tot abocant una edat de a I'interior de les cales o la capc;alera deis
5495±45 BP (4450-4250 cal BC). barrancs i, molt especialment, a les zones
La segona mostra corres pon a uns frag- mes deprimides relacionades amb zones
ments de carbó vegetal (KIA2761O -charco subsidents o depressions estructurals rebler
al), disposats de forma a'illada dins la tes pel típic sistema platja-duna amb aigua
seqüencia sedimentaria, pero al mateix molls, albuferes o sislemes sedimentaris
236 Boll. Soc. /-lisl. Nal. Balears. 50 (2007)
Canvis en la
ses Arenes Vegetació Ho!rn o
!
~ ~ MYO~agUs
Al _Cala'n ~orter ...
Anys
cal Be
2000~------+-------~-------+------~--~~=-
22901
2500r-______~ ~--2-45-0
3000 2890
I trebaul
PIasen!
3500
1
3630 3600
3770
4000 3900
4050
4250J
4500
Fig. 7. Cronograma de relació cnlre les dmacions del prcscnllrcball amb alllTs dades cronológiques d·inlcrcs.
FiJ.i. 7. Chml/ologíco! skelcl/ ,,·ílh dola u/lhe Im"se/I/ Imrk (///11 re!tl/e" en.!/I/s.