de Bernat Metge Edició crítica de MIQVELW CO BERNAT METGE EL LLIBRE DE FORTUNA E PRUDENCIA EL LLIBRE DE FORTUNA E PRUDENCIA DE BERNAT METGE Edició crítica de Miquel Marco REIAALC ADEMIAB ONESL LETRES DE Barcelona rolo 0 d'aquesta edició: Rcial Academia de les Bones Lletres dc Barcelona C/ Bisbe Ca~ador3, - 08002 Barcelona www.boneslletres.cat 0 Miguel Marco Artigas 0 Il.lustraci6 de la coberta: Pere Illa Cañas Primera edició. lidio1 de 2010 Dipbsit legal: L-838-2010 ISBN: 978-84-933284-2-9 Irnprks a Arls Grkfiques Bobali, S. L. Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] Al meu pare, Petrus Marcus, homo legens, in memoriam, i a la Montse i a en Guillem per la seva paciencia jobiana. "Bernat Metge val per tora una generació, o més ben dit, per tota una epoca': MANUELD E MONTOL~U PR~LEG INTRODUCCI~.. .................... . .. . .............. .. .. .. .. .. ........................ , , , , , 1. BIOGRAFI 2. OBRES D 2.1. OBRES BURLESQUES 2.2. LES TRADUCCIONS ..................... ............................... 2.3. LO SOMNZ 1L 'APOLOGZA ............................................... 3. EL LLZBRE DE FORTUNA E PRUDENCIA. ............................ 3.1. ARGUMEN 3.2. ELPROEM DEL MARC NARRATIU 4. PERSONATGES ............... 4.1. LA FORTUNA 4.2. LA PRUDENCIA... ............................................................ 4.3. EL VELL VILLANAS ........................................................ 4.4. L'AUTOR: BERNAT METGE 5. LLENGUA 1 ESTIL 6. MANUSCRITS ........ 7. INTENT D'ESTABLIMENT D'UN STEMMA CODZCUM 8. CRITERIS D'EDICIÚ 9. LEXIC ...................................................................................... EL LLlBRE DE FORTUNA E PR CIA .. . . . . . . .. . .. . .. . . .. . . . . . . . . . . . . . GLOSSARI BIBLIOGRAFIA ........ . .. . ......... . .. .. .. ...... . .. .. .. .. .. . ..... ............ , , , , , , , , Proleg He acceptat l'amable invitació de fer el primer trac del marc a aquesta edició del Llibre de Fortuna e Prudincia de Metge, no perquk calgui afegir res al que dira l'editor ans per tal de ressaltar la seva feina. Per tant, tot i que m'agradaria de tornar a dir que aquesta obra és fonamental per a apropar-se a entendre Lo somni, o bé que m'atreu molt d'insistir al fet que no és una obra repetitiva i vulgar ans revolucionaria, i altres coses així, no les diré. Perquk, a Miquel Marco, que entén la Filologia des del vessant arnpli -no pas l'estret i pobre- del vocable, l'interks per aquesta obra el va portar a trobar noves fonts literaries, principalment ran el vessant filosofic i dels continguts. Fonts que són el mitja que va utilitzar Metge per tal de poder es- tablir una lectura interactiva amb el seu text, alhora que li donaven peu a una conversa continuada amb el lector. Així doncs, l'estudi introductori a l'edició i les anotacions al text són en bona part resultat d'aquesta relectura del nostre edi- tor, a la qual ens convidava ja el gran i insigne humanista carninant per una via dialogica, que intensifica tot seguit al Griselda i, rnés encara, a Lo somni. 1 aixb ho comen@ a fer segles abans de la teoria literaria moderna, de Jauss o Gadamer, val a dir, abans d'entendre's el paper del receptor, qui no sols recrea l'obra ans en prirneríssim lloc l'entén. D'altra banda, cal assenyalar que a la defensa de la tesi de Miquel Marco ("Libre de Fortuna e Prudincia". Estudio de las fuentes literarias y edición crítica, UNED 2004), un tribu- nal que en garanteix bé l'objectivitat pel fet de ser compost per professors de diferents especialitats (Filologia Catalana, MIQUEL MARCO Filologia Clissica, Filologia Espanyola, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada: Albert Hauf i Josep Ysern, Alberto Blecua, Tomás González Rolán, Francisco Gutiérrez Carbajo) valora molt I'edició pel seu rigor. Potser cal posar de costat a aquesta dada que ja un altre medievalista i hispanista rellevant. Miguel Ángel Pérez Prie- go, al tribunal de la memoria d'investigació, el va animar a convertir la tesina (Estudio de las fuentes en el "Libre de Fortuna e Prudencia" de Bernat Metge, UNED 1997) en tesi, davant les possibilitats del text i la capacitat &interpretar-lo per part de l'estudiós. Considerades aquestes dues coses, em resta només valorar el seu cas concrel pel que té de poc comú, ja que al mbrit de ser doctorand "a distancia" es va sumar el fet d'estudiar sobre un aspecte molt renovador, tan nou que és gairebé inoit en I'actualitat, ja que es tracta del rescat &una obra infravalorada, i molt desconeguda, d'un autor així mateix qüestionat, sobretot moralment, quan el1 va comencar a treballar-hi -a poc d'iniciar-se el decenni dels 90-, i de qui se'n deien qualificatius que més aviat eren improperis, cosa que va provocar que sortís jo mateixa en defensa del notari barceloni, a ran el centenari de Lo somni, amb un treball titulat Un altre Metge, si us plau. Entre les notes meritbries, encara, cal afegir que Miquel Marco tractava de comprendre i rellevar els trets humanistes de Metge, cosa avui encara poc coneguda, ja que l'humanisme catali -o de la Corona d'Aragó, tant se val- només comenca a sortir molt recentment de les catacumbes. Si cns situem al moment en que enceti les seves recer- ques, tota la crítica havia donat per bo que Metge, poc abans d'implantar al classicista dialeg les renovacions dels primers renaixentistes italians, havia escrit una obra en la Iínia doc- trinal de Boeci. Així, des d'Olivar (1927) fins a Manzanaro (1998), havien considerat que s'hi debat al ve11 estil; amb tot, aquest estudiós hi ha reconegut l'escepticisme, i Lluís Cabré (1994) que l'autor fa passar per davant les seves opinions i que hi vol fer broma, aspectes que comencen tímidament a aliunyar l'obra del típic debat adotzenat i medievaliízant. Efectivament, aquel1 tomb de Metge, estilístic i sobretot ideolbgic, envers el