La Competència en el sector de les Televisions Locals a Catalunya Ricard Gil Assistant Professor Department of Economics University of California Santa Cruz, CA 95064 i Research Affiliate Centre Sector Públic – Sector Privat IESE Business School Barcelona 2 Index 1. Nota de l’autor ....................................................................................................... 6 2. Resum executiu ...................................................................................................... 7 3. Motivació ............................................................................................................. 11 a) Antecedents ............................................................................................. 11 b) L’evolució de la regulació en el sector ................................................... 11 c) Objectiu i contingut de l’estudi ................................................................ 16 4. Organitzaciό interna i rendibilitat de la televisiό local ........................................ 24 5. Marc teòric i literatura científica rellevant ........................................................... 30 6. Descripció de les dades ........................................................................................ 35 a) Dades del cens del sector de la televisiό local de l’AIMC ...................... 35 b) Dades de sintonització i audiència de l’AIMC i EDI NIELSEN ............. 47 c) Identificació del mercat rellevant: geogràfic i de producte ..................... 50 d) Avaluació de canvis en l’excedent social ................................................ 52 i. Mesures de varietat de producte .................................................. 53 3 ii. Altres mesures rellevants per avaluar canvis en l’excedent ........ 55 7. Anàlisi de l’efecte del canvi de regulació entre 1996 i 2002 en el sector de la televisió local ....................................................................................................... 58 a) Metodologia ............................................................................................. 58 b) Resultats ................................................................................................... 61 c) Discussiό dels resultats i conclusions ...................................................... 75 8. Anàlisi de l’efecte de l’aturada analògica en el sector de la televisió local ......... 79 a) Metodologia ............................................................................................. 79 b) Resultats de l’estimaciό de l’impacte de la concentració de mercat en varietat de producte .................................................................................. 83 c) L’aturada analògica i l’adjudicació de llicències del CAC ...................... 89 i. Canvis en l’estructura de mercat per l’aturada analògica ............ 89 ii. Conseqüències en la varietat de producte .................................... 93 d) Estimació dels guanys d’excedent del consumidor a causa de l’aturada analògica .................................................................................................. 95 i. El valor d’una unitat més de varietat de producte ........................95 ii. Càlcul del valor total per a Catalunya .......................................... 97 e) Factors no tinguts en compte ................................................................. 100 f) La televisió local envers una televisió de proximitat ....................... 106 g) Canvis observats amb dades del 2007 ................................................... 107 4 h) Discussió dels resultats i conclusions .................................................... 111 9. Resum dels resultats i conclusions ..................................................................... 114 10. Recomanacions pel al futur................................................................................. 117 11. Bibliografia ........................................................................................................ 119 Annex 1. Cens de televisions locals de l’any 1996 segons AIMC .......................... 122 Annex 2. Informació individual d’emissores locals de televisió a Catalunya segons el cens d’AIMC de l’any 1996 ............................................................................... 125 Annex 3. Cens de televisions locals de l’any 1999 segons AIMC .......................... 139 Annex 4. Informació individual d’emissores locals de televisió a Catalunya segons el cens d’AIMC de l’any 1999 ............................................................... 142 Annex 5. Cens de televisions locals de l’any 2002 segons AIMC .......................... 177 Annex 6. Informació individual d’emissores locals de televisió a Catalunya segons el cens d’AIMC de l’any 2002 ............................................................................... 180 Annex 7. Nota de Premsa del Consell de l’Audiovisual de Catalunya de 22 de juny de 2006 .................................................................................................................... 213 Annex 8. Informació disponible de totes les televisions a concurs al 2006 ........ 227 Annex 9. Qüestionari i protocol previ al qüestionari ............................................... 251 Annex 10. Informació rebuda com a resultat del qüestionari .................................. 252 5 1. Nota de l’autor Aquest estudi s’ha realitzat per encàrrec del Centre Sector Públic-Sector Privat (SP-SP) de l’IESE Business School i amb el suport del Tribunal Català de Defensa de la Competència. En especial, vull agrair la col·laboració de Salvador Estapé, Lídia Pradas, Xavier Vives, Albert Farré-Escofet i Jorge Paz del Centre Sector Públic- Sector Privat (SP-SP), i de Carlos Martín Badell del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, així com els comentaris dels assistents al seminari de recerca al Centre SP-SP. També vull reconèixer la col.laboració de Claudia Canals del Servei d’Estudis de ”la Caixa” per haver facilitat dades provinents de volums anteriors de l’Anuari Econòmic de ”la Caixa”. Totes les opinions que conté aquest estudi són únicament de l’autor, i qualsevol error o omissió que contingui el treball són també responsabilitat exclusiva del mateix autor. En particular, les conclusions i recomanacions que es puguin derivar dels resultats d’aquest estudi no són responsabilitat de cap membre del centre SP-SP ni del CAC. 6 2. Resum executiu El sector de la televisió local a l’Estat espanyol va ser el centre de gran debat polític durant els anys 90 ja que el sector es trobava dins un marc d’alegalitat que provocava enfrontaments continus entre autoritats locals i gestors d’aquestes televisions locals. Així doncs, aprofitant la regulació del sector de les telecomunicacions amb la vinguda de l’era digital, el govern central, primer presidit pel PSOE i després pel PP, va començar el procés de regulació d’aquest sector. Aquest procés es va iniciar amb una llei aprovada pel PSOE el desembre de 1995, seguida d’una llei aprovada pel PP el 2002 que reconexia el paper de la televisió local dintre de la transició vers un sistema de televisió digital terrestre (TDT) i que va desembocar en el fenomen anomenat aturada analògica. Així doncs, el principal objectiu d’aquest estudi és examinar els factors que determinen i influeixen en les activitats de les televisions locals catalanes, així com analitzar quines van ser les conseqüències dels canvis de regulació ocorreguts entre 1995 i 2002 per l’excedent del consumidor i benestar social. Tan mateix, l’estudi posa punt i final amb una avaluació dels efectes de la propera aturada analògica. Per assolir aquests objectius, emprarem dades recollides de dues fonts diferents. La primera base de dades utilitzada prové dels censos de televisions locals recollits per AIMC (Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación) i publicats els anys 1996, 1999 i 2002. La segona base de dades que s’utilitza en aquest estudi ha estat recollida expressament per a la realització d’aquest estudi i és l’única informació disponible en aquests moments de les televisions locals privades amb llicència per operar 7 en el nou sistema TDT. La disposició pública d’aquesta informació, encara que és limitada, suposa una contribució de l’estudi i facilitarà la realització d’altres treballs en el futur. La metodologia emprada en aquest estudi aprofita les diferències en el nombre de televisions locals i l’oferta de varietat de producte entre municipis a través dels anys de la mostra per oferir prediccions sobre l’impacte de la regulació entre 1995 i 2002 que limitava el comportament i la identitat de les televisions locals catalanes. La metodologia aquí també ens ajudarà a avaluar com aquest canvi de comportament de les televisions locals afectarà el càlcul de l’excedent social després de l‘aturada analògica. L’estudi té en compte altres factors que poden condicionar els resultats com ara el fet que alguns municipis siguin mes rendibles per a les televisions locals que d’altres. Així doncs, els nostres resultats són nets de biaixos i podem trobar l’impacte real d’una nova televisió en la varietat de producte oferta. El primer grup de resultats que obtenim sembla indicar que un increment en la competència augmenta la varietat de contingut que cadascuna de les televisions locals ofereix als seus televidents. De la mateixa manera, els nostres resultats també ens ensenyen que l’aparició i proliferació de xarxes de televisions locals incrementen la varietat de producte i les hores setmanals de programació oferta la qual cosa augmenta l’excedent del consumidor i eventualment l’excedent social total. El segon grup de resultats obtinguts mostra que afegir una televisió local addicional augmentarà de mitjana el nombre total d’hores ofertes al públic en 87 hores i el nombre total d’hores de producció pròpia en 75 hores. Aquest efecte és una combinació tant de l’impacte del nombre d’hores emeses per la nova televisió com de l’augment del nombre 8 d’hores emeses per televisions ja existents. Un cop aquest efecte ha estat quantificat en nombre d’hores d’emissió podem inferir el valor de l’impacte de l’aturada analògica sobre l’excedent del consumidor en euros. Amb aquesta finalitat, utilitzem dades del 2002 per imputar un valor a cada hora addicional de televisió local utilitzant el preu mitjà per hora pagat i trobem que aquest valor varia entre 0,001 i 0,004 euros. Aplicant aquests valors, els càlculs més conservadors donen guanys de la implementació de l’apagada analògica en l’excedent del consumidor d’entre 25 i 50 milions d’euros anuals i els més optimistes, entre 85 i 170 milions d’euros anuals. L’estudi també anomena una sèrie de factors que poden arribar a esbiaixar el nostre càlcul. Entre els factors que infravaloren el canvi en l’excedent del consumidor i benestar social, l’informe destaca l’increment de la qualitat de recepció i la disminució en el cost fix de producció, fet que té conseqüències directes en l’eficiència de producció del sector. Per altra banda, aquest estudi ignora el paper dels consorcis públics per als quals el Pla Tècnic del TDT ha reservat un total de 37 canals de televisió i que, a hores d’ara, encara queden per determinar. Aquest és un altre factor pel qual el nostre càlcul infravalora el canvi en l’excedent del consumidor a causa de la implantació de la TDT. Entre els factors que poden potencialment portar a sobrevalorar els beneficis del consumidor es troben la pèrdua de l’orientació local de la televisió envers una orientació de proximitat i la utilització d’un sistema d’adjudicació de llicències que pot originar comportaments anticompetitius i de col·lusió en el llarg termini. Així com l‘impacte del primer és difícil de predir, l’impacte del segon pot ser fàcilment evitat si les autoritats de defensa de la competència pertinents, amb la col·laboració del CAC, estableix un mecanisme de supervisió que reguli la qualitat del contingut, les activitats i el nivell de 9 competència existent en cada demarcació del territori de l’audiovisual a Catalunya. Aquest mecanisme hauria de permetre al pertinent organisme regulador retirar la llicència d’emissió en cas d’incompliment de la llei o comportament anticompetitiu. Aquesta, doncs, esdevé la principal recomanació d’aquest estudi i tanca el capítol de conclusions del present informe. El 28 de juliol de 2006 es va crear Tdcom, que és el organisme encarregat de vetllar pel procés de desenvolupament de la TDT. Aquest organisme sigui, doncs, el millor candidat per controlar el comportament de les televisions locals en el futur. 10
Description: