De nominibus equorum circensium : pars Occidentis

410 Pages·1996·13.53 MB·Catalan

by  Marta Darder Lissón

INSTITUT D'ESTUDIS
HISTORI CO-LITERARIS
Patrocinat pel
Marqués del Pedroso de Lara
Marta Darder Lissón
DE NOMINIBVS
EQVORVM CIRCENSIVM.
PARS OCCIDENTIS
RElAL ACADEMIA DE BONES L1,ETRES
BARCELONA 1996
Qd'nquesta edició: Reialhdemia de les Bones Lletres de Barcelona
Bisbe Cassador, 3 -Bardona
QMartaDarder i&sh
I3mny:NataüaAimnz
Fotode coberta: mosaiccircenc de Barcelona, detaii.
Dipositlepai: L95e-19%
ISBN: 84-9jZGXW-7
-
ReIligat aFontanet Lleida
Impha Arb Grafiques Bobala, S L
-
C/ Babala, 4 25004 Lieida
.
.
Presentacio .................................... ..... ..........................................
.
.
Introduccio .....................................................................................
. .
De nomlncbus equorum circensiurn .............................................
Concepte ..................................................................................
Aspectes li.n.gu.i.st.ic s ........................... .. .................................
. . . .
Classificacio sema\nti.ca .............................................................
.. ~.
Llistes classificatories ...............................................................
.
Corpus onom.as ti.c ................................... .... ...................................
.
Introduccio ...........................................................................
. .
Corpus onomastic .....................................................................
Noms que podrien ser de cavalls circencs ...........................
Noms identificats alguna vegada com a noms de cavds
circencs i que no ho són ..................................................
Relació de f.o .n ts documentals ....................................................
Introduccio ................................................................................
Mosaics .................................................................................
Vidres ........................................................................................
Discs i plaques ........................................................................
Manecs de ganivet ..................................................................
Contorniats ................................................................................
Tesserae de plom ....................................................................
...............................................................................
Cerimica . .
Docurnents arqueologics diversos .........................................
. .
Inscripcions ............................................................................
Defiiones ..............................................................................
. . .
Fonts Iiteraries ..........................................................................
. . . .
índex onornastic alfabetic .................................... ..... ....................
índex de fonts i passatges citats ................................................
. . .
Signes diacritics .............................................................................
Principals abreujaments ................................................................
Bibliografia ..................................................................................
Els noms propis o apel.latius dcls cavaüs que corrien als circs de
l'occident roma és el terna d'estudi d'aquest treball. El nucli principal
6s el corpus onomastic on s'analitza el significat dels noms, dins el seu
context iniiriediat i més ainpli. intentant determinar el valor semantic
que tenicn en el moment en que es lestirnonien.
L'origen d'aquest llibre es troba a la Tesi Doctoral que varem defensar
a la Universitat AutLnoina de Barcelona, el juny de 1993, dirigida pel
Prolessor blarc Mayer. En el present voluin hcm rcagrupat la informació
(dels tres volums originaris), aportant algunes inodificacions de forma
sobretot pel que fa a la classificació semintica del noins.
La invcstigacib ha estat elaborada tenint present la lingüística i l'ar-
queologia. El context arqueolugic immcdiat i la significació dels norns
de cavds circencs anali~zaisd e forma conjunta aporten el valor precis
dels apel4atius dels cavaiis vencedors. D'altra banda, l'estudi individualiteat
de cada nom s'ha dut a terme segons l'etimologia, els canvis diacrbnics
de scntit d'un mateix mot, paral.lels Iexics i onomistics, el coniext
irnmediat (e1 suport) i el més ampli (la relació entre els testiinoriis d'un
mateix iiurri i entre difcrcnts siiports). Aquesta recerca ens ha conduit
a aprofundir en la diversitat de sentits i valors d'un mateix mot, segons
cl context on es trobi, i en la riquesa semintica del lexic.
La priricipal aportació d'aquesta recerca és l'organització del noms
en sis grups semantics, que en delimiten els conceptes d'actuació. Els
noms revponen a una redilal concreta mostrant un iinivers lingüístic
delimitat i orgariitzat al voltant de la Iipra de l'equus circemis. Tots
els rnots emprats com apel.latius equins csdevenen noms propis, únics
i distintiiis, perdent o inalisarii el seu significat originari, convertint-se
en noms de cavalls circencs, ainb una significació enfocada de iorrna
MARTA DARDER LISSON
exclusiva a designar l'equus. Atesa la cronologia dels noms -la majar
quantitat de testimonis apareixen als 6s. 11 i I\I d.C.- i la seva significació,
són una font d'informació imprescindible per al coneixement de les
particularitats de les diferents províncies de la pars occidentis durant
I'antiguitat tardana.
El ilarg procés d'aquesta recerca, ens ha pernies de coneixer molts
professors i investigadors, d'adquirir coneixements que ens eren
completament estranys i de guanyar molts amics. És per aixh que voldríern,
encara que sigui breument, esmentar algunes d'aquestes persones que
han tet possible aquest trebaü. En primer lloc, voldríem agrair amb
especial atenció la confianca que la Reial Academia de Bones Lletres
de Barcelona, i, principalment, el President Honorífic Martí de Riquer,
i el President Ednard Ripoll i Perelló han dipositat a la nostra investigació.
El nostre agraiment va dirigit també als Professors Marc Mayer i Isabel
Velázquez que ens han aportat iina gran quantitat de suggeriments
científics; de la mateixa manera als Professors N. Duval i J. P. Darmon;
i a tants d'altres col.legues, arnics i familiars queja saben com els agraim
el seu suport i recolzament.
L'onomastica equina no pot dissociar-se de l'arquitectura circenca ni
del seu component religiós i propagandístic. L'edifici del circ, tant per
les seves característiques físiques, com per l'espectacle que s'hi
organitzava, des de la processó a les carreres, respon a un univers tancat
on cohabitaven tots els niveils socials ion s'exaltaven, de forma harmonica,
els principals trets de la societat romana. Per exemple, la religiositat,
el culte als déus, els sacrificis, el culte als emperadors, la popularitat
dels auriyes i dels cavalls, la superstició, la magia, etcetera. Era un món
de gran vivacitat, que movia rnasses i reunia en un mateix espai col.lectius
de diversos estatus socials. Aquests qnedaven estratificats a les graderies
del circ. L'espectacle circenc no era només un acte lúdic, sinó que
representava i era mirall de l'estructura de la societat romana. En
I'arquitectura i en l'organització del circ es dibuixava la concepció del
món a grans trets simbolics.
Els noms que analitzem eren cls apel.latius amb que es reconeixia
a cada cavall en concret. Nornés es tracten els noms dels cavalls circencs,
animals especialment preparats per a ser corredors al circ. Els testiinonis
que se'ns han conservat normalment responen a equins que es recordaven
precisarnent per les seves victbries circenques. Aquests noms formen part
de l'ambient descrit precedentment. El periode compres des del final
del s. I inici del 11 d.C. fins al s. iv d.C. és pan apareix un augment
significatiu dels testimonis de noms de cavalls circencs, no obstant també
hi ha testiinonis precedents i posteriors fins al s. \{i d.C.
Els noms dels cavails vencedors ajuden a comprendre el funcionament
i els individus que participaven cn aquests actes. El marc físic immediat
on es pronunciaven i cridaven aquests noms és l'espai arquitectonic del
circ, amb la seva activitat iiuplícita els dies de jocs. Una multitudinaria
festa i cridhria oinple les graderies i envaeix l'arena en el punt culminant
#una cursa; és Uavors quan resonen els noms de cavds i d'aurigues,
com a cleinents més importants i rellevants de l'acció.
Els afcccionats a les curses circenques recordaven els cavds i aurigues
preferits, mitjancant uria reprcsciitació iconogrifica i l'anotació del nom.
Els documents -arqueologics i epigrafics- més habituals per a l'anotació
d'aquests noiris són les inscripcions en marbre o bé material d'ús privat
i domestic corii per exeinple, peces de joc, minecs de ganivet, lluernes,
etcet.era. Entre aquests documents qiie es rcfereixen a I'imbit domestic
desiaqueii cls mosaics pavimentds. que en molts casos reflecteixen do
que era el món equí i I'espectaclc circenc. Igualnieni, coin a reflex de
lcs supersticions que voltaven l'ambient del circ s'han conservat algunes
de les tauletes execratives 4efixiolws- que desitjaven la caiguda d'un
determinat nombre de cavds. A més d'aquests documents arqueolbgics
o epigrafics són importants les ionts literaries tant de caire pohtic com
historie, ja que esmenten algunes curses i cavalls victoriosos que tinguereri
el seu renom entre la societat *culta. del niomcnt, coin podem observar
en autorx tan característics com Juvenal (11. 193-205) i Marcial (docs.
241 a 244).
El conjunt de fonts docuinentals és el que permet realitzar la recerca
dels noms de cavds circencs de i'occideni roma. L'espai geografic
d'aquest estudi es limita a la part occidental de la conca iriediterrania,
ja que la diferencia, marcada a tots nivells, entre la purs onenhs i
l'occidentis entre el s. I i ti d.C., demana la realitaació dc dos estudis
per separat.
És també significatiu que els jocs de circ deixessin de celebrar-se abans
a la part occidental que a l'orientai de l'imperi. És conegut de tots el
monument, trobat a Constantinoblc, dedicat al farnós auriga Porphyrius
(cf. Cameron 1973) del s. VI d.C. (d'altres exeinples i explicacions sobre
el funcionament, cf. Constanh'nns Porphyrogerzetus, De cerimonik aulae).
Els dos kstiinonis més tardans d'occident són els epigrames de Luxorius
de Cartago (vid. Phueton), de mitjan s. \~di. c., i el mosaic de Moknine
(doc. 23) al riord d'hrica, de principi o mitjan sede vo pero no responen
a una aciivitat circenca generalitzada xom pot ser l'cxemple d'orient-
sinó més aviat un fet puntual no representatiu. El ventali croriolbgic del
s. 1 d.C. al 11 d.c., (recordem queja des d'Homer se citen noms de cavaUs
participant cn curses per les pompes fúnebres, pero no són cavalis de
circ, vid. Enrnelus) qucda determinat, principalment, per la data que
ofereixen els suports. D'alguns d'aquests se'n desconeix la cronologia
exacta, com alpnes liuernes o tesserae de plom; en d'altres queda molt
clara per l'anutació de consolats (doc. 177), pel coneixeinent de la vida
i rriort de l'autor, coin Juvenal o Marcial, o bé per einissions imperials,
con1 als contorniats.
Cna altra problemitica és la plantejada per la perdua actual d'algiins
documents. En aquests casos ens hein vist obligats a treballar amb dibuixos
o aq~iarel.les( doc. 22), o hern hagut de limitar-nos a les descripcions
retes pels invcstigadors que varen publicar-los (doc. 25 o 169). En els
casos en que ha estat possible, heiii elaborat una analisi interna del
document relacioriant la iconografia i la seinantica dels noms, com per
exeinple en cl cas del mosaic circenc de Barcino (cf. Darder 1993-94).
En funció del continyt serniritic dels noms de cavalls circencs heni
aprofundit en els siiports, intentant extreure la informació útil a tal efecte
qiie ens podien aportar les fonts arqueolbgiques i i~onogrifi~ucs.
Les iorits arqueologiques reuneixen el major nombre de noins de ca-
vals circencs; les literaries menys, niairat havcr realitzat una recerca
exhaustiva, qiie ha de ser completada en el futur amb tecniques de
bases de dades informatitzades. Aqnesta menor quantitat de testiino-
nis a Ics fonts literaries respon, d'una banda, al propi context cultural
on s'ubicaven els noms: el circ, els espectaclcs, i els afeccionats; i, de
I'altra, a I'origeri d'aquests actes: en honor als déus de la religií,
roriiaria.
Les ionts litcraries més antigues daten del s. I d.C., coin a Plini (doc.
238), i les més tardanes s. 111 d.c.: a Luxuri (doc. 249). Pel que fa a
les forits epigraEiqucs, cntrc les inscripcions sobre marbre destaquen les
honorífiqucs i les funeraries. A les primeres, trobern aquellcs cn que
es fa un ilistat de noms de cavaUs circencs vencedors, anotant el número
de victbries, e1 color del pel i la procedencia geografica i de quadra.
Una d'clics és datada entre el 95 i el 110 d.C. (doc. 177). D'altres de
tipus laudatori es referrixen a aurigues enriquits. Aquests, com el lusiti
Diocles (CIL VI, 10048) tenien especial interes en recordar els noins
dels seus cavails favorits. 'l'arnbé era ireqüent ofcrir honors i enterrar
a cavalls <:&lebres,c oin Aegyptus o Volucer.
Les defixiones, amb fórmules imprecatories de diiícil lectura i de
precaria conservació, han esvat trobadcs o bé en el mateix circ:, cuin
al de Cartago, o bé a l'interior de tomhes de riecropolis antigues. En
analitzar i contahilitzar el riombre dc testimonis que ofereixeii aquestes