Caracterització i adequació per a la consulta de l'herbari personal de Llorenç Garcias i Font, dipositat a la Societat d'Història Natural de les Balears. Characterization and conservation of the personal herbarium of Llorenç Garcias Font (PH-GARC),

2007·4 MB·

by  Molins, A

Caracterització i adequació per a la consulta de
l'herbari personal de Lloren«; Garcias i Font,
dipositat a la Societat d'Historia Natural
de les Balears
Arántzazu MOLINS, Josep Antoni ROSSELLÓ i Miquel Angel CONESA
SHNB Molins, A., Rosselló, lA. i Conesa, M.A. 2007. Caracterització i adequació per a la con
sulta de l'herbari personal de Lloreny Garcias i Font, dipositat a la Societat d'Historia
Natural de les Balears. Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 50: 87-113. ISSN 0212-260X.
Palma de Mallorca.
S'han dut a terme mesures de conservació de I'herbari personal de Lloreny Garcias i
Font (PH-GARC) dipositat a la Societat d'Historia Natural de les Balears (SHNB).
S 'han eliminat els especimens completament deteriorats i s 'han adecentat els que es
poden consultar. S 'ha canviat el paper a tots els especimens. S 'ha ordenat I' herbari per
famílies, desant els plecs en capses adients i aquestes en armaris tipus Compactus. S'ha
esterilitzat I'herbari i s'ha disposat un sistema d'esterilització periodica deis plecs per
SOCIETAT O'HISTORIA
congelació. S'ha creat una base de dades informiltica per permetre una consulta previa
NATURAL DE LES BALEARS
de l'herbari sense obrir les capses. S'ha caracteritzat I'herbari (nO de plecs, composició,
estat de conservació, etc.). S'ha representat la quantitat de plecs de cada família present
a l'herbari. Es presenten estadístiques referents als plecs repetits, als plecs incomplets,
als plecs relacionats amb altres autors i herbaris, així com referents allloc i a la data de
reco¡'¡ecció deis especimens, el que ha permes fer una representació de les etapes en la
formació de I'herbari PH-GARC en relació a la vida de l' autor.
Paraules clau: Lloren9 Garcias i Font, flora balear, Arta, herbari personal, esterilitza
ció, congelació, caracterització, adequació per consulta.
CHARACTERIZATION AND CONSERVATION OF THE PERSONAL HERBARIUM
OF LLORENC;; GARCIAS FONT (PH-GARC), PLACED IN TRUST AT THE NATU
RAL HISTORY SOCIETY OF THE BALEARIC ISLANDS. The personal herbarium of
Lloren9 Garcias Font (pH-GARC), placed in trust at the Society ofNatural History of
the Balearic Islands (SHNB), has been handled for conservation purposes, and sterili
zed. Completely damaged specimen have been eliminated. The specimen's sheet has
been changed in all accessions. Specimens have been placed into special boxes altoget
her into sterile plastic bags, and arranged by families in Compactus-like shelfs to allow
further revision. A deep-freezing sterilization protocol has been arranged. An electronic
database has been created to allow a preliminary searching into the herbarium without
the opening of sterile bags. Herbarium has been characterized (no. of sheets, contents,
conservation status, etc.). Number of specimens per family has been represented.
Statistics relating to duplicated and incomplete specimens, and specimens related to
other authors and herbariums, have been calculated. With regard to the location and date
of recollection stated in the sheet, stages in the creation of the PH-GARC herbarium
have been estimated, parallel to the author's life.
Keywords: Lloren9 Garcias i Font, Balearic flora, Arta, personal herbarium, steriliza
tion, deep-freezing, characterization, arrangement ¡or revision.
88 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
Arántzazu MOLlNS, Centre de Recerca Ecológica i Aplicacions Forestals, Vniversitat
Autónoma de Barceldi'JaJ;tRelil:ltéhr~'I(}Ji,1!lJel&iu.ri1llioj¡dplloliejxJAntbni'(¿Rlj)8SBbJjCÍl.'údtdi
BotaMllIde ifiál&wil1!,lJilni;vü8llataied(dl'ei16ia,t6an:e!:r4luart 80, 46008-Valencia. Valencia;
Miquel Angel CONESA, Societat d'História Natural de les Balears, carrer Margarida
Xirgu, 16 baixos. 07011-Palma de Mallorca. Illes Balears. Adrera de contacte:
[email protected]
Recepció del manuscrit: 7-nov-07; revisió acceptada: 31-des-07.
Introducció publicar en els butlletins d'aquestes institu
cions i a altres revistes científiques. Va ser
Antigament, els estudiosos de les plantes cofundador del Museu Regional d' Arta
eren metges, farmaceutics o naturalistes - (1928), aportant esfor<;os i troballes a les
moltes vegades frares o capellans- a la seccions d'arqueologia i historia natural
recerca de plantes medicinals i remeis, o d'aquest museu, (on romanien, fins fa poc
amb afany de descriure plantes desconegu practicament oblidades, grans coHeccions
des. Actualment, la botanica és un gran de fossils, mol'luscs, insectes, ... i una
camp dins el món de la biologia, tot i ser immensitat d'aus embalsamades per
probablement més antiga que aquesta Garcias), a part de dedicar-se activament a
(Morton, 1981). Ens trobem en temps d'e la defensa deIs interessos d' Arta i la seva
rudits i especialistes, pel que hi ha moltes pagesia, i de la llengua i cultura catalanes.
classes de boUmics: taxonoms, floristes, Com va expressar O. de Bolos en el seu
fitosociolegs ... , i filant més prim encara, homenatge (VV.AA., 1979), Lloren<;
especialistes en determinades famílies, o en Garcias va posar els fonaments científics
tecniques d'estudi concretes. El que no ha pel coneixement del país, amb importants
canviat des de l'antiguitat en tots aquests descobriments tot i la limitació de mitjans
personatges, pero, és l'esperit científic: l'a que tenia; i després de 1.1. Rodríguez:
fany de descobrir, d'aclarir, de comprendre. Femenias i els estrangers que treballaren a
El farmaceutic d' Arta Don Lloren<; les Illes, Garcias va ser durant molt de
Garcias i Font (l'apotecari Pujamunt; Arta, temps l'únic botanic balearic en actiu,.
1885 -Arta, 1975) devia ser així, tal com ho col'laborant amb H. Knoche (Flora
demostren els comentaris que en fan els que Balearica -Knoche, 1921/1923), S. Pignatti.
el conegueren o els que han escrit sobre ell, (estudi del genere Limonium -Pignatti"
pero sens dubte, el que millor reflexa el seu 1955, 1960, 1971-), O. de Bolos i R..
esperit és la seva obra. Va prendre part en el Molinier (treballs sobre la flora i vegetació
naixement de la Institució Catalana de Mallorca -Bolos i Molinier, 1958-); i d'i ..
d'Historia Natural (ICHN; Barcelona, 1899) gual contingut n'és el comentari que en fa Po
de la que va ser vicesecretari al 1906 i soci Palau Ferrer en una de les seves publica. .
d'honor fins a la seva mort; i ajudant del cions (Palau, 1954). Diverses són les
conservador de les coHeccions botaniques referencies a les troballes de Garcias que
de la ICHN durant l'any 1905 (Ibáñez et al., apareixen a distintes obres de la botanica
2005). També va participar en la fundació de balear i espanyola (p.e., Bonafe 1976-1980:;
la Societat d'Historia Natural de les Balears Bolos i Vigo 1984-2001; Castroviejo et al.,
(SHNB; Palma de Mallorca, 1954), i va 1986-2007; Bolos et a!., 2005). Finalment,
A. Molins et al., Conservació de l'herbari Llorenr Garcias i Font (SHNB) 89
Garcias va donar un COplOS herbari al herbari s 'ha de fer amb unes mínimes mesu
Col-legi de Farmaceutics de Balears l'any res de seguretat, usant, almenys, mascara
1946, que s'ajunta amb el que anava reco protectora i guants. Tot i que en estat líquid
llint Pere Palau, conservador i recol-lector el mercuri és molt més perillós que en la
oficial del Col-legi en aquells temps, per ini forma que es troba actualment, un llarg
ciar el conegut com "Herbarium Baleari temps d'exposició directa a l'herbari podria
cum"; i, sobretot, va deixar un important resultar perjudicial, tant per la inhalació de
herbari personal (PH-GARC), dipositat a la partícules com per la possible absorció del
SHNB des de la mort de Garcias. Tot plegat, mercuri per la pell. Esta demostrat que els
una gran quantitat de plecs recol-lectats al guants de vinil o latex (típicament usats en
llarg de tota una vida dedicada, almenys en laboratori) no protegeixen la pell de la majo
gran part, a la botanica. ria de toxics perillosos com els que contenen
mercuri (p.e., Blayney el al., 1997; William
Anlecedenls en la conservació de l'herbari son, 1997), essent necessaris, al menys,
PH-GARC guants de nitril. Cal fer esment que avui dia
Molts deIs especimens d'aquest herbari 1' ús de sublimat corrosiu esta prohibit a
foren enverinats amb sublimat corrosiu (clo determinats palsos de la Unió Europea, i a
rur de mercuri 11) per Garcias, sovint indicat molts deIs manual s consultats esta expressa
als plecs amb la paraula "sublimat", per tal ment desaconsellat, donada la perillositat
d'evitar la degradació de les plantes seques que comporta. Segons les normes de la Unió
per part de determinats organismes especia Europea, es classifica com molt toxic i peri
listes, practica molt corrent en 1'area de les llós pel me di ambient (T +, N) per la
ciencies natural s des deIs inicis de la creació Comissió Europea (EC) i el Programa
de col·leccions científiques o etnologiques, i Internacional en Seguretat Química (IPCS:
fins aproximadament la meitat del segle XX http://www.who.int/ipcs/enl), així com a
(Hangay i Dingley, 1985; Hawks, 2001; l'Estat Espanyol (fitxa MSDS al Ministerio
Sirois, 2001). Posteriorment, membres de la de Trabajo y Asuntos Sociales
SHNB n'enverinaren de nou una part, també http://www.mtas.es/insht/ipcsnspn/nspn097
amb sublimat (als anys 80; Lluís Fiol, como 9.htm). Hi ha casos documentats d'intoxica
pers.); i se'n va congelar una altra part (Ll. cions per consultar o treballar amb herbaris
Llorens, como pers.). EIs darrers anys, l'her tractats amb sublimat corrosiu (p.e., Bauer i
bari PH-GARC s'ha conservat mitjan«ant Fuortes, 1999).
naftalina desada als armaris que el contenien
(Guillem X. Pons, como pers.). Tot i els anys Acluacions sobre l'herbari PH-GARC
que han passat des de l' enverinament de Entre juny de 2005 i setembre de 2006,
l'herbari, la toxicitat del mercuri és encara fruit de la Convocatoria d' Ajudes per a
elevada, donat que els metalls pesants difi Projectes de Conservació de la Biodiversitat
cilment dissipen amb el temps transcorregut, (2005) de la Fundació "Sa Nostra" Caixa de
i que el mercuri pot metilar-se de forma Balears, i amb el vist i plau deIs responsa
natural, tornant-se encara més toxic (Briggs bles de l'herbari de la SHNB, es van obrir
el al., 1983; Hawks i Makos 2000; Hawks, totes les capses i carpetes que formaven
2001; Makos 2001; Purewal, 2001). Per tot l'herbari PH-GARC per constatar-ne 1'estat
aixo, i malgrat no és necessari en la consul de conservació i esterilitzar-Io per evitar en
ta regular, la manipulació extensa d'aquest lo possible la seva degradació. La tasca es va
90 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
dur a terme inicialment en el Laboratori de ralment fulls de diari utilitzats per 1'autor,
Botimica de la Universitat de les Illes per un full blanc de mida homogenia (46 x
Balears. El meto de d'esterilització utilitzat 29 cm, un centímetre més curts i estrets que
es va basar en la congelació (deep-freezing). les capses normalment utilitzades pel
Posteriorment, ja en el nou local de la maneig i transport deIs plecs, les anomena
SHNB, s'han canviat tots els fulls deIs espe des caixes "de transferencia") i amb una
cimens; s'han ordenat aquests per famílies, solapa (6 cm) per mantenir el plec tancat i
desant-Ios en capses rígides, i aquestes en evitar així la perdua de l'especimen o l'eti
armaris especials al local de la SHNB; s'han queta durant la consulta. S 'han conservat les
localitzat diversos plecs testimonials i possi etiquetes originals de l'autor en tot caso
ble material tipus; s'ha esterilitzat de nou AIguns plecs presentaven 1'etiqueta aferrada
l'herbari, concretant unes pautes a seguir sobre el diari o escrita directament sobre
per dur a terme periodicament el procés; i aquest. En aquests casos s'ha desferrat o
s'ha creat una base de dades informatica de retallat la porció de diari adient i s'ha con ..
l'herbari. Aquest projecte ha permes que a servat juntament amb l' especimen ..
partir d'ara l'herbari estigui molt millor Apareixien grups de plecs del mate ix taxon
conservat i protegit, adequat per la consulta agrupats amb un full de diari, i soIs el pri ..
i inventariat, essent possible fer una consul mer presentava etiqueta. En aquests casos, :i
ta electronica inicial sense haver de revisar per evitar que els que no tenien etiqueta per. .
infructuosament gran quantitat de plecs (tal din el seu valor, se n'han fet fotocopies i
i com succela fins ara), preservant així enca s'han utilitzat com etiquetes pels altres,
ra més aquest herbario Amb aquest projecte, sempre deixant-ho indicat a la propia eti ..
l'herbari PH-GARC és el primer herbari queta fotocopiada, ja que mai es tindra la
balearic obert a la consulta pública en dis certesa que els especimens provinguin de la
posar d'una base de dades informatica que mateixa localitat o tinguin la mateixa data
inclou tots els plecs, permetent fer rapides de recoHecció que la que apareix a l'etique
cerques selectives dins 1' herbario ta del plec que en té.
Esterilització de ['herbari
Material i meto de El protocol seguit per la congelació de
l'herbari ha consistit en desar les caixes dins
Sanejat de ['herbari bosses de poliester (de 85 x 55 cm) i tancar
EIs plecs s 'han obert un a un, retirant els les perfectament amb cinta d'embalar per
que estaven completament degradats i sense mantenir l'hermeticitat. Llavors, aquestes
cap estructura que permetés el reconeixe bosses s 'han mantingut entre 4 i 6 dies dins
ment de l'especimen. En aquests casos, si hi una conservadora a temperatura constant
havia etiqueta, es va deixar el plec buit amb entre -18 i -24 oC. Segons els protocols con
aquesta dins. Han aparegut alguns plecs que sultats, exposicions inferiors -en temps o en
ja estaven buits i amb etiqueta, sense saber temperatura-poden no matar la totalitat deIs
on és 1'especimen. EIs que estaven degra organismes, les larves o els ous; i exposi
dats pero eren encara reconeixedors s 'han cions superiors, sobretot pel que fa al temps
netejat de polsim, evitant la perdua de lla de congelació, poden acabar danyant els
vors o parts grans de flors, fulles o tiges. plecs (Bridson i Forman, 1998). Cal extreu
S 'han canviat tots els fulls deIs plecs, gene- re al maxim l' aire de les bosses abans de
A. Molins et al., Conservació de l'herbari Llorenr; Carcias i Font (SHNB) 91
precintar-les per evitar la condensació d'ai el mes i l'any de recoHecció, altres dates
gua a l'interior d'aquestes un cop s'extreuen afegides a l'etiqueta (respectant la més anti
de la conservadora. S 'han disposat deshu ga com la de recoHecció, tot i que el fet
midificadors al local de la SHNB, alguns d'haver-n'hi varies no permet certificar-ho;
situats al voltant de 1' herbari, per evitar al Fig. 4E), el nombre de plecs identics, i indi
maxim la presencia d'humitat, tant durant la cacions especials a les etiquetes (p.e. la
consulta com a l'hora de precintar les bosses novetat, les indicacions de material tipus, o
que contenen les capses deIs plecs, afavorint que l'etiqueta sigui d'un altre autor,
encara més la seva conservació. Igualment, recoHector o herbari).
un cop acabat el procés de congelació, les S' entén que els noms científics deIs
bosses -precintades- s'han de deixar eixu taxons estan constantment subjectes a canvi
gar i aclimatar en una zona allunyada de i que, donada la naturalesa d'aquest herbari
l'herbari, a fi d'evitar que gel, o aigua (no incrementara el nombre d'especimens),
(deguda a la condensació a l'exterior de les és adient mantenir els noms donats per l'au
bosses pel fet de trobar-se a menor tempera tor, afegint la informació de la revisió a la
tura que l'ambient) pugui arribar a l'herba base de dades en les posteriors revisions que
ri. És recomanable no obrir les bosses puguin fer els eventual s consultors, i actua
hermetiques mentre no s'hagin de consultar litzant-se les determinacions mitjan9ant l'a
els plecs que contenen. A més, abans d'un dició de noves etiquetes als especimens si es
nou procés de congelació, i independent creu convenient. S 'han identificat els espe
ment de que s 'hagi obert o no la bossa, és cimens que apareixen sense nom, almenys
necessari canviar el precinte. Per una banda, fins a nivell generic, alguns d'aquests amb
aquesta acció obliga a confirmar l'hermeti localitat i data, per tal de poder-los incloure
citat de la bossa quan se n'extreu el maxim a l'arxiu informatic i desar-Ios al lloc
possible d'aire abans de congelar-la de nou; corresponent.
i per altra banda evita que el precinte es des S'ha ordenat l'herbari per famílies, i no
prengui durant el procés, per degradació del per generes, principalment per dues raons.
plastic o l'enganxina degut a varis processos Primera, donades les dimensions de l'herba
de congelació/descongelació. ri i l'anteriorment esmentada situació en la
que no incrementara el volum de plecs, s 'ha
Inventariat i ordenació de l'herbari hagut d'optimitzar l'espai que ocupa, mini
S 'ha transcrit la informació present a mitzant el nombre de cap ses per desar els
1' herbari a un arxiu informatic en forma de plecs, (el que també optimitza la seva con
base de dades, en suport Microsoft® Excel, gelació). Amb una ordenació per generes,
format molt útil en la tasca de caracteritza per individualitzar-Ios s'hauria hagut de dis
ció de l'herbari, a la vegada que facilment posar un nombre de capses molt superior. El
transformable al format de Microsoft® fet de que molts generes tenen una baixa
Access o similar. En aquest arxiu de consul representació i la necessitat d'optimitzar
ta apareix el nom donat al' especimen per l' espai duu a desar varis generes per capsa.
l' autor, un camp corresponent al nom actual Un cop en aquesta situació, s'ha cregut més
del taxon (a completar pels futurs revisors), óptim disposar conjuntament els generes
la família (segons Castroviejo et al., 1986- d'una mateixa família que per ordre alfabe
2007), la localitat que s'indica a l'etiqueta, tic; essent la segona raó el fet de que molts
el municipi a que pertany aquesta localitat, noms deIs generes han canviat durant els
92 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
darrers cent anys, i l'ordenació alfabetica de mata fins i tot larves i ous: la congelació.
generes s'hauria d'haver fet seguint un cri Aquest metode, conegut com a deep-free
teri actual (p.e., Castroviejo et al., 1987- zing, és utilitzat per institucions tan impor
2007). Un exemple serien els especimens tants en aquest camp com el Kew Garden de
classificats per l'autor com pertanyents al Londres, que ho fa des del 1979 com una
genere Limonium i al genere Statice, que alternativa segura a la fumigació pel control
corresponen tots al' actual genere Li de plagues (Bridson i Forman, 1998;
monium, i que s'haurien de disposar en cap Cowan, 1980). A part de la seva gran efecti
ses separades si es fes una ordenació alfabe vitat, els avantatges d'aquest metode d'este
tica per generes, o suposaria haver de fer rilització són varis: principalment, no apor
una completa revisió de l'herbari seguint un ta perills extra per l'usuari que l'hagi de
criteri actual, qüestió aliena a la tasca aquí consultar (com sí en suposaria la utilització
presentada. Les famílies, a diferencia deIs de més verí); i llavors, és molt senzill d'es
generes, són rangs taxonomics menys sub terilitzar de nou a partir del protocol esmen
jectes al canvi i resulta molt més facil fer tat anteriorment. Els inconvenients, en prin
una classificació deIs especimens seguint un cipi molt inferiors als avantatges, són que
criteri actual (en aquest cas, Castroviejo et els plecs són susceptibles de ser atacats per
al., 1987-2007). Sigui com sigui, sempre és determinats organismes des del moment en
preferible realitzar una primera recerca en que s' obre la bossa hermeticament tancada.
l'arxiu informatic abans d'obrir les capses, que conté les capses. Aquest fet fa necessa-·
per tal de mantenir al maxim l'esterilitat ria la revisió periodica deIs armaris i les
deIs especimens, i per obrir el menor nom bosses per detectar possibles proliferacions
bre possible de bosses hermetiques. d'aquests organismes. A més, s'ha de tenir
esment a l'hora de tancar perfectament les
Plecs testimonials i material tipus presents bosses abans de la congelació, ja que si no
a l'herbari es manté 1' hermeticitat pot entrar aigua.
S'han localitzat els especimens que durant el procés, el que podria provocar l'a-·
podrien correspondre a material tipus, així parició de fongs que són, segurament, el pit
com els plecs testimonials de les novetats jor enemic d'un herbario
citades per Garcias i Font en les seves publi Pel que fa als avantatges del metode
cacions, sempre partint d'aquestes publica envers al' enverinament de l' especimen que
cions i del que apareix indicat a les etique antigament es duia a terme, cal tenir en
tes deIs especimens de l'herbari PH-GARC. compte que el problema de la degradació
El possible material tipus s'ha separat de la d'un herbari no esta soIs en els especimens"
resta de plecs per ser revisat i conservat amb ja que les etiquetes -de paper-són tant o més
especial esment. importants que la propia planta, i aquestes
no es solen enverinar, com es pot observar en
algunes etiquetes completament degradades
Resultats i discussió d'aquest herbari (Fig. 2A). El peixet de plata
(Lepisma saccharina L.), que s'alimenta
Esterilització i manteniment de l'herbari d'hidrats de carboni com el midó que s'uti. .
Per dur a terme les tasques d'acondicio litza per fer paper i cartrons, o de les coles
nament de l'herbari PH-GARC s'ha optat d'aferrar, sol ser el responsable d'aquesta
pel metode d'esterilització més efectiu, que degradació. Altres organismes que apareixen
A. Molins et al., Conservació de I'herbari Lloren(: Garcias i Font (SHNB) 93
típicament als herbaris O col-leccions de lli SHNB, és voluminós. Estava format per 77
bres són l'escarabat de l'herbari o de les dro capses de cartró i 56 carpetes, escassament
gueries (Stegobium paniceum L.), l'escara ordenades per generes o famílies en alguns
bat del tabac (Lasioderma serricorne casos, o per epoques de recol-lecció en d'al
Fabricius) o l'escarabat-aranya (Mezium affi tres. El recompte total de plecs d'aquest her
ne Boieldieu) entre d'altres, que s'alimenten bari arribava fins als 6746, deIs quals 1131
tant de l'especimen sec com del paper eren duplicats. Durant el procés de neteja
(Zycherman i Schrock, 1988). s 'han eliminat els especimens (per total
Una forma efectiva de fer les esmenta degradació) de 81 plecs, als que se n'han
des revisions periódiques és mitjan9ant la d'afegir 39 on ja mancava l'especimen
instal-lació de trampes. Aixó és recomana abans de dur a terme el present projecte. En
ble sobretot si l'herbari no és l'única font total, 120 plecs de l'herbari (1'1,8%) no
possible d'aquest tipus d'organismes en la tenien especimen o aquest estava totalment
ubicació en que es troba; com seria el cas de degradat. Per altra banda, sempre s'ha dei
l'existencia d'altres col-leccions museísti xat l'etiqueta dins els fulls deIs plecs sense
ques o bibliografiques antigues, o fins i tot especimen, ja que són registres (o cites no
les própies condicions de l'edifici, ja que publicades) de Garcias, o poden correspon
per exemple el peixet de plata és comú a la dre a cites de l'autor, tot i no poder ser vali
majoria de vivendes. Per altra banda, el fet dades mitjan9ant revisió del plec. L'autor a
de mantenir les capses dins les bosses vegades indicava varies dates i localitats a
hermetiques utilitzades per la congelació és les etiquetes d'alguns plecs (Fig. 4E, etique
una solució preventiva contra possibles atacs ta de la que s'extreuen dos registres) pel
deguts a proliferacions puntual s d'aquests que, tenint-les en compte, l'herbari conté
organismes; a la vegada que protegeix l'her uns 5710 registres, que inclouen la majoria
bari d'altres accidents que podrien danyar de les cites publicades per Garcias. Així,
lo, com podrien ser goteres o qualsevol tipus actualment l'herbari PH-GARC consta de
d'humitat. A diferencia del que suposaria per 5540 entrades a la base de dades informati
altres herbaris molt més freqüentment con ca, amb 1086 duplicats, fent un total de
sultats, el fet de mantenir l'herbari PH 6626 plecs. D'aquests una gran part esta en
GARC dins aquestes bosses hermetiques no molt bon estat, sabent que alguns tenen més
posa traves a la seva consulta. de cent trenta anys, i que els més recents en
D'aquesta manera, actualment l'herbari tenen uns trenta tres.
PH-GARC es troba al nou local de la No tots els plecs de l'herbari estan com
SHNB, adequat per a la consulta, tant plets, és a dir, amb espécimen, i etiqueta que
electrónica com regular. Al local hi ha ins inclogui taxon, localitat i data de recol-lec
tal'lats deshumidificadors i una conservado ció amb al menys l'any. Tenint en compte
ra per esterilitzar de nou els plecs una vega també els plecs duplicats, uns 65 p1ecs de
da consultats, i aquests, dins caixes de trans l'herbari PH-GARC no estan identificats
ferencia i embossats, estan ordenats per per l'autor, a 87 els manca la localitat de
famílies en armaris tipus Compactus (Figs. recol'lecció, a 725 els manca la data, a 10
1 i 2). els manca identificació i localitat, a 20 e1s
manca identificació i data, a 477 els manca
Caracterització de 1' herbari localitat i data, i 438 plecs no tenen etique
L'herbari PH-GARC, dipositat a la ta. En total, 1942 plecs estan incomplets (un
94 Boll. SOCo /-lis/. Na/. Balears, 50 (2007)
Fig. 1. Imatges del procés de neteja i ordenació de I'herbari PH-GARC. A) eapses i earpetes originals de Garcias
embossades hermelicament després d'haver estat esterilitzades per congelació abans d'entrar al local de la SHN .
B) Plec de Lilllol/ium majoriculII Pign. amb el paper que li posa Garcias, un diari de I'época retallat a mida de la
capsa que el contenia. Aquest és I'aspccte que prcsentava una gran quantitat deis plccs de I'herbari PH-GARC. e)
Ordenació de I'herbari per famílies durant el canvi del paper original deis plecs per un papel' blanc homogeni. O)
Plec d' /-Ielichlyswn stoechas val'. decwl/bel/s fa. latiorifiJliulII Garcias nomon ud., sanejat i alllb el papel' canviat, ta I
com es troben acl"llalment tots els plecs de I'herbari PH-GARC. E) Plecs inelosos en les capses "de transferencia"
definitives, acomodades en la seva ubicació actual al local de la SI-INB,just abans de ser elllbossades per congelar
de nou tot I'herbari. F) Detall d'una d'aquestes capses, ja elllbossada herméticament i amb la data de congelació
retolada sobre la bossa, dins la conservadora ulilitzada per esterilitzar I'herbari al local de la SHNB.
Fig. l. IlIIages oflhe process ofslerilizalion al/d ordenalion oflhe P/-I-GARC herbarilllll. A) Original boxes illlo
plaslic bags afier Ihe jirsl slerilizalion process. B) Specilllen of de LiIllOl1iUIII lIIajoriclIlII Pigl1. \\Iilh ils origillal
lIe\\lspaper sheel. This \Vas Ihe 1II0s1 cOllllllon silllalion in Ihis herbarilllll. C) Paper sheel changed in al! specilllens.
and ordinaliol/ by families. O) Specilllel1 of /-Ieliclllysu/1/ sloechas Val: decwnhens fa. laliorifoliulII Garcias 110/11.
nud., showing Ihe curren/ a~peCI \Vilh Ihe new sheel. E) Specimel/s il/c1l1ded inlO Ihe dejillilive boxes. F) Aspecl 01'
Ihese boxes inclllded inlo hermelhic plaslic bags during slerilizalion.
A. Molills el al., COl/servac;ó de I'herbar; Lloren(: Carcias; Fonr (SHNB) 95
".... .......... -.. 1.
-
-
....
~--
Fig. 2. Imatges del proeés de neteja i ordenaeió de I'herbari PH-GARC. A) Detall deis efeetes deis organismes
degradadors sobre les etiquetes de I'herbari PH-GARC. En aquest cas encara e poden lJegir totes les dades apor
tades per I'autor. B) Detall del sistema d'embossat hennetie de les eapses aban de I'esterilitzaeió per eongelaeió.
A baix, resultat final del projeete: C) Detall deis plees inelosos dins eapses. D) Detall de la base de dades infor
milliea de I'herbari PH-GARC.
Fig. 2. IlIIages oJfhe proeess oJ slerilizalion alld ordenalioll oJlile P!-I-GA RC herbariLlIII. A) Degradalioll e./Jeels oJ
ilerbariulII pesls 011 Ihe speeilllell label. B) Derail oJ file ilermefie plaSlic bag. C) Final aspeef oJ file sheefs and
boxes. D) InJorlllafie dafabase sereell.
29,3% del total), tot i que sois manquen de Sembla ser que els especialistes (p.e. S.
valor -més enlla de poder ser una cita- els Pignatti) revisaven els especimens enviats
plecs sense especimen o sens e etiqueta (uns per Garcias en aquests paquets, a partir deis
558, o el 8,4% del total de I'herbari). Vegi's quals identificaven nous taxons. Pel que fa
el resum d'aquestes dades a la taula l. al valor deis plec incomplets, a part de I' an
També cal fer esment a que alguns deis plecs teriorment esmentat 8,4% de plecs sense
incomplet a vegades estaven (i així s'han especimen o etiqueta, molts plecs poden
mantingut) inclosos en paquets de plecs apa tenir certa importancia ja que, sobretot els
rentment d'una mateixa especie on sois un o que presenten dades a l' etiqueta, poden
varis plec tenen etiqueta. És el cas de molts correspondre's amb les indicacions de
de plecs pertanyents al genere Limonium, Garcias a les publicacions. Podria ser el ca
tractant-se suposadament d' especi mens de de Digitalis dubia val'. marcosii Garcias
la mateixa localitat i data de recol·lecció. (1958), taxon del qual no s'ha localitzat el
96 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
plec tipus (Ros selló i Sáez, 2001), i del que són: Limonium virgatum (51 plecs), L.
Garcias (1958) indica que es trobava al seu minutiflorum subsp. balearicum (28 p.), L.
herbario A l'herbari PH-GARC no apare ix gougetianum (19 p.), L. tremolsii (19 p.), L.
cap plec identificat amb aquest nom, pero sí dictyocladum (17 p.), L. caprariense (16 p.),
que apareix un plec sense nom ni data de Allium vineale (19 p.), Agropyrum repens
Digitalis minor recoHectada a la mateixa (18 p.), Digitalis dubia (17 p.), Rhamnus
localitat indicada per Garcias a la publicació ludovici-salvatoris (17 p.), Myrtus commu
(Son Nebot, Escorca). La revisió d'aquest nis (16 p.), Juniperus oxycedrus (15 p.),
plec podria donar lloc a la tipificació d'un Kundmannia sicula (15 p.), Teucrium
neotipus de la varietat descrita per Garcias. polium (14 p.), o Romulea spp. (36 p.).
A l'herbari PH-GARC apareixen repre Moltes d'aquestes especies repetides estall
sentacions de fins a 118 famílies (Fig. 3). identificades per l'autor com a distintes
Les famílies més recoHectades, tot i que no subespecies, varietats o formes, sobretot les
es corresponen amb el nombre de taxons saladines (Limonium sp. p1.), recollint-se els
presents Ua que molts plecs poden corres canvis de nom, actualitzats o proposats per
pondre al mate ix taxon) són, seguint l'autor, a les propies etiquetes deIs plecs.
Castroviejo et al. (1986-2007) i indicant en A l'herbari PH-GARC hi ha uns 872
nombre de plecs seguit del nombre d'entra plecs recoHectats fora de les Illes Balears
des: Compositae (652 -562-), Leguminosae (13,2% del total), 845 pertanyents a la
(498 -430-), Gramineae (444 -403-), península Iberica (quasi tots de Catalunya, i
Labiatae (353 -291-), Plumbaginaceae (327 la majoria recoHectats i identificats per
-255-), Umbelliferae (293 -220-), Caryo Garcias), i uns 27 de la resta del món,
phyllaceae (239 -188-), Cruciferae (237 - recoHectats iJo identificats per diversita.t
207-), Scrophulariaceae (221 -182- p.), d'autors (Taules 1 i 2). Alguns plecs també
Liliaceae (197 -166-), Euphorbiaceae (166 tenen etiquetes corresponents a altres herba
-143-), Ranunculaceae (166 -132-), Orchi ris (Taula 3 i Fig. 4).
daceae (149 -132-), Cyperaceae (137 -113),
Rubiaceae (114 -97-), Chenopodiaceae
(114 -91-), Rosaceae (108 -95-), Cistaceae Plecs de l'herbari PH-GARC fruit d'inter
(102 -90-), Papaveraceae (93 -69-), i Bora canvi amb altres autors
ginaceae (90 -87-). En una primera revisió de les 10ca1itats i
No hi ha grans quantitats d'especies dates de recoHecció deIs especimens de
repetides donades les dimensions de l'her l'herbari PH-GARC s'han localitzat 208
bari, i els plecs de les que ho estan diferei plecs pertanyents a altres autors, i 50 més
xen en el taxon indicat, en les dates de presenten importants indicis per ser-ho o
recoHecció o en la 10calitat. Solament apa s'indica que foren recoHectats per a1tres
reixen molts de plecs per algunes especies autors, fent un total de 258 plecs. Els p1ecs
concretes, com a1gunes del genere amb pocs indicis sempre s 'han considerat de
Limonium, probablement degut a l'afany per Garcias. Pel que fa als esmentats 50 plecs,
identificar nous taxons o per enviar als espe moIts indiquen localitats i dates de
cialistes. També de Romulea assumptionis recoHecció molt similars a les d'altres p1ecs
on sí s'indica l'autor a l'etiqueta. Per altra
(descrita per Garcias al 1953) i taxons rela
banda, no es té coneixement de que Garcia.s
cionats. Així, algunes deIs taxons més her
herboritzas fora de Mallorca, a part d'abans
boritzats, utilitzant el nom donat per l'autor,