Carabidae i Tenebrionidae (Coleoptera) de s'Albufera de Mallorca: Dades preliminars

12 Pages·1993·0.61 MB·

by  Palmer, M

Carabidae i Tenebrionidae (Coleoptera)
de s' Albufera de Mallorca:
Dades preliminars
Miquel PALMER Joan VIVES
SHNB Palmer, M. i Vives, J. 1993. Carabidae i Tenebrionidae (Coleoptera) de s'Albufera
de Mallorca: Dades preliminars. BolI. Soco Hist. Nat. Ba/ears, 36:65-76. ISSN
0212-260X. Palma de Mallorca.
@
Es presenta un cataleg preliminar deis Carabidae i Tenebrionidae de s'Albufera
de Mallorca (Balears) que correspon a un període de tres mesos de mostreig amb
trampes de caiguda. Aquestes dues famílies suposen de I'ordre de la meitat deis
coleopters capturats, tant pel que fa a nombre d'especies, com d'exemplars i
biomasa. Es citen 43 especies. N'hi ha cinc que són novetats per a Balears. Es
confirmen tres citacions considerades fins ara com a dubtoses. La raresa de
SOCIETAT D'HISTÓRIA formes endemiques (només una especie) fa pensar en un recent all1ament deis
NATURAL DE LES BALEARS Carabidae de s'Albufera, i per extensió, deis de tota Mallorca. Aquest fet contrasta
amb I'elevat grau d'endemicitat que presenten els Tenebrionidae de s'Albufera. A
s'Albufera, I'abundancia deis Carabidae esta correlacionada amb el grau d'hu-mitat
edafica. Els Tenebrionidae, pel contrari, no presenten un patró ben definit.
Aquesta taxocenosi es caracteritza per uns valors d'abundancia i diversitat ele
vats. Les especies abundants presenten nínxols microespaials i temporals estrets
i poc solapats. Diversitat i especialització sovint es relacionen amb una comunitat
estable, pero aquí podrien ser conseqüencia de dues característiques de les
albuferes: la fluctuació del medi abiotic i la elevada productivitat.
Parau/es C/au: Carabidae, Tenebrionidae, Co/eoptera, cata/eg, a/buferes, Ba/ears.
CARABIDAE ANO TENEBRIONIDAE (COLEOPTERA) FROM S'ALBUFERA DE
MALLORCA: PRELlMINARY RECORDS. A first checklist of Carabidae and Tene
brionidae from s'Albufera de Mallorca lagoon (Mallorca, Balears) is presented. This
checklist is based on a three months sampling with pitfall traps. Carabidae and
Tenebrionidae are the most abundant Coleoptera from s'Albufera. Forty-three
species, including five new records for the Balearic Islands and three confirma
tions of dubitous records are listed. A recent isolation of Carabidae from s'Albufera
de Mallorca is supposed because there is only one endemic species. In contrast
most Tenebrionidae species are endemics. Carabidae beetles show a signifícative
correlation between their abundance and soil moisture. Tenebrionidae beetles do
not show a well defined pattern, for the contrary. This taxocenosis shows high
66 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 36 (1993)
abundance and diversity values. The most abundant species have small micro
geographical and seasonal niches wich scarcely.
These indexes are frequently found in communities with high stability, but in this
case they can be related to two basic features of lagoons: fluctuations of abiotic
environment, and high productivity.
Keywords: earabidae, Tenebrionidae, eoleoptera, checklist, lagoons, Balearic
Is/ands.
Miquel PALMER. Institut d'Estudis Avan¡:ats de les lIIes Balears (eSle). eta de
Val/demossa Km 7,5. 07071 Palma de Mal/orca. Joan VIVES. el Sant Antoni 73.
08221. Terrassa.
Recepció del manuscrit, 22-feb.-93. Revisió acceptada, 08-sel.-93.
Introducció pleta revisió d'aquestes citacions. Als
altres treballs consultats no es fan
Dintre del marc geografic de la referencies directes per a s'Albufera de
MediterrEmia occidental, els coleopters, Mallorca.
especialment els Carabidae, deis aigua La falta d'una informació contras
molls salats o salobrosos han estat table i I'important nombre d'especies
estudiats en diferents ocasions. Desta que s'han recollit en un període de tres
quen els treballs de Verdier i Quezel mesos justifiquen la presentació
(1951), Quezel i Verdier (1953), Vives i d'aquests resultats preliminars.
Vives (1978; 1981), Sauleda (1985), La taxocenosi (Carabidae i Tene
Rueda i Montes (1987) i Ortiz et al. brionidae) estudiada no forma una as
(1989). semblea d'especies (sensu Root, 1967),
Malgrat aquest interes general pels pero el seu estudi es justifica perque
coleopters d'arees halofiles, s'Albufera els adults d'ambdues famílies viuen i
de Mallorca ha estat poc estudiada des mengen (almanco a s'Albufera) a la su
del punt de vista deis artropodes en perfície del sol, en contraposició als
general (per els lepidopters vegis Cue que s'alimenten i viuen sobre la vegeta
llo, 1980) i deis coleopters en particular. ció.
Bigot (1958) cita unes poques especies
de Carabidae d'habitats salobrosos de
Mallorca, pero no hi ha cap referencia Metodes
de s'Albufera. De fet no s'ha publicat
cap cataleg monografic deis coleopters S'Albufera de Mallorca esta situada
de s'Albufera. Tenembaum (1915) cita a la badia d'Alcúdia (Mallorca, IlIes Ba
nou Carabidae i un Tenebrionidae, pero lears). La seva superfície és d'uns 24
malgrat el seu treball va constituir una km2• El present treball es circumscriu al
valuosa aportació al seu moment, des Parc Natural de s'Albufera de Mallorca,
d'aleshores ha estat sovint criticat, i ha dintre del que es diferencien quatre
vent-se perdut molt del material al que arees principals: 1) la barra dunar, amb
fa referencia, és necessaria una com- una primera línia de vegetació psam-
M. Palmer i J. Vives, Carabidae i Tenebrionidae de s'Albufera de Mal/orca 67
mofila i una segona on es desenvolupa important de la seva fauna. A s'Albu
una comunitat de Rosmarino-Ericion fera, les variables que a priori poden
amb una important cobertura de Pinus influir en la composició coleopterologica
halepensis, 2) els estanys d'aigües lIiu d'una localitat concreta són: la humitat
res i les arees submergides la major ambiental (sensu lato), el tipus i grau
part de I'any (i per tant sense fauna de de cobertura vegetal i el tipus de sol.
la comunitat estudiada), amb una vege Es varen triar cinc localitats per a tal
tació formada quasi exclusivament per de tenir una bona cobertura deis valors
Phragmites communis, 3) els terrenys extrems de cada variable esmentada i
temporalment submergits o semisub obtenir, per tant, una imatge fidel de la
mergits (amb el nivell freatic molt pro fauna deis coleopters de s'Albufera. A
per a la superfície) amb elevada. salini la taula 1 es detallen les característi
tat, mal drenats i amb una vegetació on ques mediambientals de les cinc loca
Arthrocnemum fruticosum és I'especie litats mostrejades. A cada una d'elles
més abundant, i 4) voreres de canal s i es disposaren vuit trampes de caiguda
camins, i arees antropomorfitzades, amb sense esquer, de 18 cm de diametre i
vegetació riparia, les primeres, i ruderal, amb una separació entre trampes d'uns
les segones. 3 m. El líquid conservant emprat va ser
El clima de s'Albufera es caracte aigua amb clorur sodic a saturació i
ritza per presentar una temperatura detergent. Les trampes es revisaren
mitjana de 17.0 oC (amb uns valors de amb una cadencia quinzenal.
temperatures mitjanes extremes que os El material fou separat, preparat en
cil'len entre els 28.0 oC i 1.3 oC). La sec i etiquetat.
precipitació anual és de I'ordre de 650 Com ja s'ha indicat abans, en
litres/m2 (Guijarro, 1986). aquest treball es detallen els resultats
Pel que fa a la salinitat de les referents a Carabidae (sensu Crowson,
aigües, s'estableix un gradient dinamic 1981) i Tenebrionidae (sensu Watt,
determinat pels aports d'aigua dolc;:a de 1974). El metode emprat assegura un
tota la conca hidrografica (de I'ordre de alt grau de capturabilitat per a amb
100 km2) i la infiltració marina. Aquest dues famílies.
gradient experimenta una acusada va Els exemplars recol lectats es con
riació al lIarg de I'any. A I'estiu la con serven a la coLlecció entomológica "M u
centració de clorurs varia entre 30 i seu de la Naturalesa de les IIles Ba
480 meq 1-1, mentre que a I'hivern ho fa lears" (MNCM) i a la Col lecció Joan
entre 30 i 120 meq 1-1, reduint-se I'area Vives (CJV; Terrassa). No s'ha cregut
amb salinitats elevades. A Martínez adequat ressenyar la data i el número
(1988) es descriu acuradament I'abast de registre de tot el material recollit
d'aquestes variacions. Per a més infor degut a la uniformitat de I'area geogra
mació de I'area d'estudi vegeu Barceló fica objecte d'estudi.
i Mayol (1980) i Martínez (1988). El mostreig dura des del 10/4/92
La diversitat ambiental de s'Albufe fins al 10/7/92. El període de mostreig
ra de Mallorca fa imprescindible un coincideix amb la primavera i comenc;:a
mostreig estratificat per garantir que no ment de I'estiu, és a dir amb uns deis
s'ha deixat de recollir una part gaire moments de maxima diversitat específi-
68 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 36 (1993)
Denominació Tipus de sol Humitat Comunitat Cobertura
edafica vegetal (Arboria +
Arbustiva)
Es Cibollar Arenós 16% Vegetació riparia 40-50%
Tamarells (Tamarells)
Es Cibollar Argilós 28% Arthocnemum 80-90%
Salicorniar llimós fruticosum
Ses Puntes Arenós 28% Franja d'A. fruticosum 40-50%
Pradell i Juncus sp a la vora d'un
camp de conreu
Es Comú Arenós 8% Rosmarino-Ericion 70-80%
Taula 1. Característiques mediambientals de les cinc localitats mostrejades.
Enviranmental features af the five sampling sites.
ca (pel que fa als coleopters) al lIarg man entre la humitat edafica i I'abun
de tot I'any. Degut a la acotació del pe d¿mcia total de Carabidae i Tenebrio
ríode de mostreig, els Carabidae reco nidae.
lIits són esencialment especies repro S'ha realitzat una analisi d'agrupa
ductores de Primavera. ment .de les distancies de Jaccard de la
La identificació del material i la no composició faunística de 9 aiguamolls
menclatura emprada segueixen a Espa salats o salobrosos de les Balears i la
ñol (1954) i Español i Viñolas (1986), Península Iberica. Aquests aiguamolls
pel que fa a Tenebrionidae, i Jeannel són: Salobralejo (Albacete; Ortiz et al.,
(1941-42), pel que fa a Carabidae. Per 1989), Saladar (Albacete; Ortiz et al.,
a tal de facilitar la lectura deis resul 1989), Petrola (Albacete Ortiz et al.,
tats, el cataleg s'ordena alfabeticament 1989), Albatera (Alicante, Ortiz et al.,
per a cada família estudiada. Per a les 1989), La Salineta (Zaragoza; Vives i
dades corologiques i ecologiques se se Vives, 1978), La Balsa de la Calzada
gueix a Español (1954) i Jeannel (1941- (Zaragoza; Vives i Vives, 1978), Laguna
42). de la Playa (Zaragoza; Vives i Vives,
Les dades d'humitat edafica de 1978) i Laguna de Sariñena (Huesca;
cada estació de mostreig s'han obtingut Vives i Vives, 1978). Les distancies de
per doble pesada després de 48 hores Jaccard han estat agrupades pel meto
a 80 oC, d'un volum fixat de sol (500 de del centroide. El solapament entre
ce) del nivell subsuperficial. S'ha realit nínxols s'ha calculat amb I'índex de
zat una an¿ilisi de correlació d'Spear- Pianka (1973).
M. Palmer i J, Vives, Carabidae i Tenebrionidae de s'Albufera de Mallorca 69
TAM SAL PIN PRA COM Total
CARABIDAE
Acupa/pus e/egans (H) 1 O o 8 o 9
Acupa/pus meridianus (H) O O O 2 O 2
Amara aenea (Z) O O O 9 O 9
Amara ingenua (Z) O O O 3 O 3
Amara montana (Z) 2 2 O O O 4
Anisodacty/us virens (H) 2 10 O 132 O 144
Brachinus p/agiatus (SR) O 41 O O O 41
Bradyce/lus distinctus (H) O O 1 9 O 10
Bradyce/lus harpalinus (H) O O O 1 O 1
Ca/athus circumseptus (SP) O O O 6 O 6
Ca/athus mollis (SP) O 1 1 1 O 3
Chaenites spoliatus (CHl) O 5 O 5 O 10
Ch/aenius tristis (H) O 5 O O O 5
Dicheirotrichus obso/etus (H) O 5 O O O 5
Ditomus c/ypeatus (H) O O O 2 O 2
Dyschirius normandi (DI) O O 3 O 4
fmphanes aspericollis (BE) O 1 O O O 1
fmphanes tene/lus (SE) O 5 O 1 O 6
Eotachys bis tria tus (SE) O 1 O 3 O 4
Harpa/us attenuatus (H) 12 O O 4 O 16
Harpa/us distinguendus (H) O O O 1 O 1
Laemostenus comp/anatus (SP) O 4 1 O O 5
Lagarus cursor (PT) 1 O O 1 O 2
Licinus punctatu/us (L) 1 O O 1 O 2
Micro/estes negrita (DR) O O O 6 O 6
Micro/estes corticalis (DR) 2 O O 4 O 7
O/isthopus fusca tus (A) 2 O O O O 2
Ophonus rufipes (H) O 1 O O O 1
Panagaenus cruxmajor (PA) O O O 1 O 1
Percus plica tus (PT) O O 3 O 2 5
Poecilus kuge/ani (PT) O O O 1 O 1
Poecilus cupreus (PT) O 7 O 1 O 8
Pogonus gilvipes (PO) O 1 O O O 1
Princidium bipunctatum (S) 1 O O O O 1
Scarites terrico/a (SC) 2 2 O 20 O 24
TENESRIONIDAE
A/phasida depressa O O O O 31 31
B/aps /usitanica O O O O 1 1
Gonocephalum pusillum 100 O O 52 O 152
Nesotes viridicollis O O 3 O O 3
Pimelia elevata O O O O 12 12
Scaurus striatus 3 O O 2 O 5
Stenosis intricata O O 7 2 3 12
Tentyria schaumi O O 13 41 55
TOTAL CARASIDAE 26 91 6 225 2 350
TOTAL TENESRIONIDAE 103 O 23 97 48 271
total 129 91 29 322 50 621
Taula 2. Material recoHectat a cada estació. Les especies s'han ordenat alfabeticament.
TAM: es Cibollar (tamarells); SAL: es Cibollar (salicorniar); PIN: ses Puntes (pinar); PRA:
ses Puntes (pradell); COM: es Comú. Tribus deis Carabidae: H: Harpalini; Z: Zabrini; BR:
Brachynini; SP: Sphodrini; CHL: Chlaenini; DI:Dischiriimi; BE: Benbidini; PT: Pterostichini; L:
Licinini; DR:Dromiini; A: Agonini; PA: Panagaenini; PO: Pogonini i SC:Scaritini.
Species found in every sampling site. They have been alphabetically ordered. TAM: es
Cibollar (tamarells); SAL: es Cibollar (salicorniar); PIN: ses Puntes (pinar); PRA: ses Puntes
(pradell); COM: es Comú. H: Harpalini; Z: Zabrini; BR: Brachynini; SP: Sphodrini; CHL:
Chlaenini; DI:Dischiriimi; BE: Benbidini; PT: Pterostichini; L: Licinini; DR:Dromiini; A: Agonini;
PA: Panagaenini; PO: Pogonini and se: Scaritini.
70 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 36 (1993)
Resultats estudiada. De les 9 especies citades
per Tenenbaum (1915), només han
Com ja s'ha indicat abans, en estad es retrobades tres (Scarites terri
aquest treball es detallen els resultats cola, Chlaenius spoliatus i Microlestes
referents a Carabidae i Tenebrionidae. corticalis). Una d'elles (Anisodactylus
La resta deis coleopters queda pendent poeciloides) és pot considerar aliena a
d'estudi, pero de qualsevol manera la fauna balear.
aquestes dues famílies suposen de Acupalpus meridianus Linneo
I'ordre de la meitat del material captu Es confirma la presencia d'aquesta
rat, tan en individus com en especies i especie, considerada de presencia dub
biomassa. tosa per Jeanne i Zaballos (1986).
A la taula 2 es presenta el cataleg
de les 43 especies recollides. Es detalla
el nombre d'exemplars capturats a cada Discussió
una de les 5 localitats mostrejades.
Es citen cinc taxons per primera a) Origen biogeografic
vegada per a Balears. Així mateix es Els Carabidae de s'Albufera és po
confirmen tres citacions considerades den classificar segons la seva distribu
com a dubtoses (Jeanne i Zaballos, ció geogratica en quatre categories. a)
1986). Vuit especies no presenten cap infor
Noves citacions per a les Balears: mació biogeogratica ja que són pre
Bradycellus harpalinus Serville sents a arees molt disperses (vgr. illes
Dyschirius normandi Puel atlantiques), b) setze tenen una distri
Emphanes tenellus Erichson bució paleartica o europea, c) deu són
Poecilus kugelani aeneus Dejean circummediterranias o propies de la
Princidium bipunctatum Linneo. La Mediterrania occidental, i d) només una
ssp P. bipunctatum gracile Rambur esta especie (Percus plicatus) és endemica
citada practicament a tots els sistemes de les Balears. Pel que fa als Tene
muntanyencs de la Península Iberica. brionidae, de vuit especies, una es pot
Confirmacions de citacions dubto- considerar antropocorica, dues són íbe
ses: robalears, i cinc són endemismes gim
Chlaenius (Chlaenites) spoliatus nesics o balears.
Rossi Els Carabidae de s'Albufera de Ma
Citada per Tenenbaum (1915) de llorca (com una submostra deis de tota
s'Albufera, no s'esmenta la seva pre Mallorca) presenten un grau molt baix
sencia a Mallorca a Jeanne i Zaballos d'endemicitat (endemismes de Mallorca)
(1986). Queda confirmada la presencia si s'els compara amb els Tenebrionidae
d'aquest taxon a Mallorca. de s'Albufera (com una submostra deis
Brachinus plagia tus Reiche de tota Mallorca). Aquesta gran dife
Com I'especie anterior, fou citada rencia en el percentatge d'endemicitat
per Tenenbaum (1915) (no de s'Albu (Carabidae: 3%, Tenebrionidae: 62%)
fera), pero la seva presencia no és in esta relacionada amb I'elevada capacitat
dicada per Jeanne i Zaballos (1986), de dispersió del Carabidae en general.
malgrat que és molt abundant a I'area Els Carabidae d'ambients salobrosos
M. Palmer i J. Vives, Carabidae i Tenebrionidae de s'Albufera de Mal/orca 71
presenten una capacitat de dispersió lupin especies geneticament diferencia
especialment desenvolupada (Vives i des. Malgrat que les velocitats d'espe
Vives, 1978). Cal destecar que, a s'AI ciació poden variar entre grups taxono
bufera, I'únic Carabidae endemic, Per mics, el temps passat des del moment
cus plica tus, és apter. del suposat a"illament (finals del del Ter
Per a tota Mallorca el percentatge ciari, aproximadament 2 m.a.) fa pensar
de Carabidae endemics es situa alrede que la probabilidad d'especiació ha de
dor del 5%, i és només del 3% quan ser major que un 3% (1 especie) deis
no es té en compta les especies caver Carabidae de s'Albufera i del 3% deis
nícoles (Jeanne i Zaballos, 1984). Per de tota Mallorca.
als Tenebrionidae de Mallorca, el per Per resumir aquest punt, la fauna
centatge d'endemismes arriba gairebé al de Carabidae de s'Albufera, i per ex
40%, i aquest percentatge seria molt tensió la de Mallorca, no esta amada o
més gran si no es considerassin les es va ama molt recentment de la fauna
especies antropofiles (vrg.: Blaps gigas). continental degut a la gran diferencia
Amb aquestes dades és molt plau entre els percentatges d'endemicitat
sible un curt termini (o una manca) entre Carabidae i Tenebrionidae.
d'aHlament filogenetic deis Carabidae de
s'Albufera (i per extensió, deis de tota b) Abundancia deis Carabidae i Tene
Mallorca) amb les poblacions continen brionidae
tals. Aixo no ha permes gairebé cap L'abundancia deis coleopters estu
tipus de diferenciació específica o susb diats és elevada. S'han recollit 621 indi
específica. Alguna especie cavernícola vidus en tres mesos de mostreig i 40
de Carabidae podria ser una excepció trampes. A la Serra de Tramuntana, a
per a aquesta generalització (Bellés, practicament la mateixa epoca de I'any
1984, Damians et al., en preparació). els valors (calculats amb les dades de
Aquesta hipotesis és contraria a la Pons i Palmer, 1990, i corregits per a
defensada per Rueda i Montes (1987) o tal d'homogeneitzar el nombre de tram
Martín-Piera i Lobo (1992), respecti pes-nit) són de I'ordre de 4 vegades
vament per a Carabidae i Scarabaoidea menors. Aquesta abundancia concorda
Lamparostictia (per aquesta amb la amb altres dades que indiquen la gran
possible excepció de Thorectes balea productivitat de les albuferes (Martínez,
ricus), que parlen d'un amament més 1988).
antic. Palmer i Petitpierre (1993) esti Per a cada una de les estacions
men (per metodes indirectes) que l'aTlla mostrejades s'ha observat un patró ge
ment filogenetic entre P. semicostatus neral que comporta un augment d'abun
(Tenebrionidae; endemisme gimnesic) i dancia deis Carabidae en incremen
Phylan nitidicollis (Tenebrionidae; ende tarse els diferents parametres lIigats a
misme de Cabrera i especie vicariant la humitat de I'ambient. Per al període
de I'anterior) es va produir fa uns de mostreig hi ha una correlació signi
10.000 anys. També per a coleopters, ficativa (r =0.97; P<0.05) entre I'abun
s
Nagel (1986; citat per Cambefort, 1991) dancia (número d'individus) deis Carabi
estima que un període d'aillament de dae i el percentatge (en volum) d'aigua
5.000 anys basta per que es desenvo- al sol mesurat el 25/7/92. A s'Albufera
72 Bo/l. Soe. Hist. Nat. Balears, 36 (1993)
aquest patro s'explica pel caracter hi Entre els Tenebrionidae no hi ha
grófil de molts deis Carabidae i d'al cap especie estrictament halobia.
guna de les seves possibles preses (el
crustaci amfípode Talitrus saltator és d) Comparació amb habitats semblats
especialment abundant; Jaume, como Es difícil comparar les dades sub
pers.). ministrades pels diferents autors per
L'abundancia deis Tenebrionidae no dos motius: a) el metode i I'esforg de
s'explica per un únic factor, pero totes mostreig difereixen en cada cas, i b)
les especies d'aquesta família refugen els metodes d'agrupament aplicables a
els indrets poc arenosos de s'Albufera. les dades disponibles (presenciafabsen
A una de les estacions (es Cibollar-sali cia) no permeten discriminar els factors
corniar), amb un sol hidromorfic argilós ecologics deis factors historics.
i freqüentment saturat d'aigua no s'ha Respecte als factors ecologics que
capturat cap Tenebrionidae. determinen la composició faunística d'un
salobrar, Ortiz et al. (1989) propasen
e) L 'halofília que les gelades són les responsables
El concepte d'especie halobia és de I'existencia de diferencies faunísti
difícil de definir degut a que: a) no es ques entre els saladars d'interior i els
coneixen els mecanismes fisiologics de costaners. Vives i Vives (1978) propo
I'halofília (Thiele, 1977); b) la discrimi sen un paper preponderant de la salini
nació de categories d'halofília és discu tat, i postulen I'absencia de diferencies
tible i discutida (Vives i Vives, 1978; faunístiques (pels Carabidae halofils)
Rueda i Montes, 1987; Ortiz et al., entre els saladars costaners i litorals.
1989). El problema recorda la discrimi Una analisi d'agrupament de les
nació de categories de trogofília; i c) faunes globals seria difícilment interpre
dintre d'un concepte hutchinsonia d'es table, pero si només es consideren les
pecie, el nínxol ve derminat tant per especies halobies, bona part del factors
uns factors fisiologics (nínxol potencial), ecologics queden fixats. Amb una anali
com per una xarxa ecologica que rede sis d'agrupament així realitzada es dife
termina el nínxol que realment ocupa rencien (figura 1): a) un grup molt ciar
I'especie, que en aquest cas és la tole format per les "acunes interiors d'Alba
rancia a la sal. cete (Saladar, Petrola i Salobralejo), b)
Tenint en compta aquestes consi un grup format per les IIacunes interiors
deracions, especies halobies són les de Los Monegros, i c) un grup format
que estan estrictament IIigades a les per s'Albufera de Mallorca i la "acuna
condicions que crea la salinitat. A s'AI costanera d'Albatera (Alacant).
bufera de Mallorca els següents Carabi L'afinitat faunística de s'Albufera de
dae es poden considerar halobis: Acu Mallorca i d'Albatera pareix que recolga
palpus elegans, Anisodactylus virens, la hipotesis d'Ortiz et al. (1989), pero
Dichirotriehus obsoletus, Emphanes as s'ha de tenir en compte que el nombre
pericollis i E. tenellus. Dintre del pe río de saladars analizats és encara molt
de de mostreig, Anisodactylus virens és baix com per poder realitzar generalit
I'especie de coleopter lapidícola més zacions. Rueda i Montes (1987) indi
abundant de s'Albufera. quen molt encertadament que la distri-
M. Palmer i J. Vives, Carabidae i Tenebrionidae de s'Albufera de Mallorca 73
Especies halobies
S'Albufera de Mallorca
~I
--
I
Albatera
If--
Saladar I
I
Petrola I
I
~
Salobralejo I
I
Balsa de la Calzada
I I
I I
Sariñera
I
La Salineta I
I
I I
Laguna de la Playa
Fig. 1. Analisi d'agrupament de nou faunes de carabids d'aiguamolls bassada en I'índex de
Jaccard. L'agrupament s'ha fet pel metode del centroide.
Cluster analysis of nine lagoon cara bid beetles faunas bassed on Jaccard dichotomy
coefficient. Groups are made with the centroid method.
bu ció d'aquestes espeCies, a més de les especies abundats. El solapament
respondre a factors ecologics, també entre els seus nínxols espaials i tempo
pot estar relacionada amb factors histo rals és baix. Brachinus plagiatus i Ani
rics. sodactylus vires són els dos carabids
Com a corolari, es pot resumir que més abundats (plegats arriben gairebé
aquest tipus de matissacions ultrapas al 60%) i el solapament deis nínxols
san els objectius i el plantetjament me espaials (índex de Pianka, 1973) d'amb
todologic del present treball, pero que dues especies és només 0.07 (7% del
les dades aportades contribuiran a la maxim possible).
dilucidació final del problema. L'índex de Shanon-Weaver per al
conjunt de s'Albufera ha resultat ser
e) Descripció de la comunitat 1.12. Per a cada localitat, per eliminar
Com ja s'ha comentat, la comuni I'efecte de I'alfadiversitat, els valors han
tat estudiada presenta una destacable estat 0.20 (es Comú), 0.44 (es Cibollar
abundancia d'exemplars d'ambdues fa tamarells), 0.61 (ses Puntes-pinar), 0.81
mílies de cole6pters. (es Cibollar-salicorniar) i 0.89 (ses Pun
Un altre descriptor ecologic que tes-pradell). Els dos darrers valors es
crida I'atenció és la microdistribució de tan per damunt deis que es poden tro-
74 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 36 (1993)
bar pels mateixos grups taxonómics, per Jaume i Cristian Altaba han aportat va
exemple, a la Serra de Tramuntana luoses suggerencies. El Sr. Josep Ma
«0.5) i a diferents illots costaners (en ria Palau va cedir al nostre Institut una
tre 0.2 i 0.5). part de la bibliografia emprada en
Els trets característics de la comu aquest estudi.
nitat estudiada són una diversitat eleva La realització d'aquest treball s'ha
da, un alt grau d'especialització i una duit a terme gracies als Projectes d'ln
notable abundancia i productivitat. Les vestigació PB 88-0041 i PB 91-0055.
dues primeres característiques són pre
sentades per comunitats estables (Put
man i Wratten, 1984). Els aracnids se Bibliografia
gueixen un patró semblant (Pons, como
pers.). Peró per a certes taxocenosis Barceló, B i Mayol, J. 1980. Estudio
(mol'luscs, Altaba, como pers.) la reali Ecológico de la Albufera de Mallor
tat és radicalment inversa i els valors ca. ICONA-Departamento de Geo
d'abundancia i diversitat són baixos, grafía de la Universidad de Palma
especialment entre les especies més hi de Mallorca. Palma de Mallorca.
grófiles. A més arnés hi ha la certesa 406pp.
de que aquesta comunitat malacológica Belles, X. Fauna cavernícola i intersti
presentava (en epoca histórica) una cial de la Península Ib(}rica i les
abundancia i riquesa específica eleva /l/es Balears. Monografies Científi
des (Altaba, como pers.). Aixó ens hau ques 4. Ed. Moll. Palma de Mallor
ria de mantenir en guardia en front a ca. 207pp.
una teórica estabilitat ja que I'acusada Bigot, L. 1987. Elements d'étude des
fluctuació del medi pot deteriorar facil peuplements a Salicornes de I'lIe
ment (irreversiblement?) una comunitat de Majorque (Baleares). BolI. Soco
que avui en dia és rica i diversa. Hist. Nat. Balears, 4:57-60
Cambefort, 1. 1991. Biogeography and
evolution. In: Dung beetle ecology.
Agrai'ments 1. Hanski & 1. Cambefort (Eds.):51-
68. Princeton University Press.
Joan Mayol, director-conservador Princeton.
del Parc Natural de s'Albufera de Ma Crowson, RA 1981. The Biology of the
llorca, i cap de I'Unitat de Vida Silves Coleoptera. Academic Press.
tre, ha facilitat I'obtenció del permísos 802pp.
de recol'lecció de la Conselleria d'Agri Cuello, J. 1980. La fauna lepidoptero
cultura i Pesca de 10.4.92 i 26.1.93, lógica. In: Barceló, B i Mayol, J.
per a la recoHecio faunística dintre del (Eds.). Estudio Ecológico de la Al
Parc. Josep Antoni Alcover, Eduard Pe bufera de Mallorca: 199-226.
titpierre i un arbitre anónim han realit ICONA-Departamento de Geografía
zat una revisió crítica del manuscrito de la Universidad de Palma de
Guillem Pons i Miquel McMinn han Mallorca. Palma de Mallorca.
col'laborat a les tasques de mostreig i Español, F. 1954. Los tenebriónidos
també han revisat el manuscrit. Damia (Col.) de Baleares. Trabajos del