arquitectura religiosa del segle xviii a la segarra i l'urgell

663 Pages·2009·5.94 MB·Spanish

FUNDACIÓ NOGUERA
ESTUDIS, 35
ARQUITECTURA
RELIGIOSA
DEL SEGLE XVIII A
LA SEGARRA I L’URGELL
CONDICIONANTS, ARTÍFEXS I
PRÀCTICA CONSTRUCTIVA
MARIA GARGANTÉ LLANES
BARCELONA, 2006
© Maria Garganté Llanes
Edita: Pagès Editors, SL
Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
[email protected]
www.pageseditors.com
Primera edició: octubre de 2006
ISBN: 84-9779-428-1
Dipòsit legal: L-906-2006
Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, SL
Enquadernació: Fontanet
SUMARI
SIGLES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
PRÒLEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
RECORREGUT PERSONAL I QÜESTIONS INSTRUMENTALS 19
TERRITORI I HISTÒRIA
El territori: una justificació. Els imprecisos límits de la Segarra i
l’Urgell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
De la Geografia de Pere Gil als viatgers del segle XVIII:
apreciacions sobre el territori . . . . . . . . . . 31
La Segarra i l’Urgell al segle XVIII . . . . . . . . . . 34
La guerra de Successió . . . . . . . . . . . . 34
Un cas particular: Cervera i la universitat literària . . . 38
Cervera en temps de Felip V . . . . . . . . 38
La construcció de la Universitat . . . . . . . 39
Del bisbat de Solsona al de Cervera? . . . . . 41
L’economia de la Segarra i l’Urgell: la pervivència de l’em-
fiteusi i el règim senyorial . . . . . . . . . . . 42
Traginers i negociants a la baixa Segarra . . . . . . 46
Vicissituds de final de segle: carestia, febres pútrides i
inici de la guerra Gran . . . . . . . . . . . . 47
L’estructuració de la societat a Cervera i Tàrrega . . . 49
Pagesos i menestrals . . . . . . . . . . . 49
Nobles i doctors . . . . . . . . . . . . 50
L’estament religiós . . . . . . . . . . . . . 1. ....5
De les comunitats de preveres i beneficiats a Cervera i
Tàrrega fins a les parròquies rurals . . . . . . 51
Els ordes religiosos . . . . . . . . . . . 54
Els ordes de clergues regulars . . . . . . 55
8 MARIA GARGANTÉ LLANES
Els ordes mendicants . . . . . . . . . . 56
Parròquies i convents: els eterns rivals . . . . . 59
Altres competidors: santuaris, ermites i capelles . . 61
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA SETCENTISTA A LA SEGARRA
I L’URGELL: CONDICIONANTS, PROTAGONISTES I FET
CONSTRUCTIU
Condicionants . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
La degradació dels temples romànics. Guerres i decadèn-
cia . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Els grans temples gòtics i el seu manteniment . . . . 73
Vicissituds climàtiques: la degradació de l’església col·legiata
de Calaf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
La problemàtica del finançament . . . . . . . . . . 79
Exemples de patronatge . . . . . . . . . . . . . 92
El Real Consejo de Castilla i els delmadors: el plet de
1773 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
Nobles, militars i doctors . . . . . . . . . . . 93
El mecenatge del duc de Sessa a Bellpuig i la seva baro-
nia . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
Religiosos . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Una altra via: els testaments i les causes pies . . . . 104
Les confraries . . . . . . . . . . . . . . . 107
Els bisbes il·lustrats . . . . . . . . . . . . . 110
Els artífexs . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
La qüestió de l’arquitecte. La dialèctica entre l’arquitec-
tura projectada i l’arquitectura construïda . . . . . . 113
Tracista i constructor són la mateixa persona? . . 116
Tracistes eclesiàstics . . . . . . . . . . . 119
La cultura arquitectònica dels mestres de cases . . 122
La influència dels enginyers militars . . . . . . 124
El paper de la Real Academia de Bellas Artes de San
Fernando . . . . . . . . . . . . . . . 126
Els Tomàs de Cervera: primers arquitectes acadè-
mics catalans . . . . . . . . . . . . . 134
Els gremis de mestres de cases . . . . . . . . . 136
ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA SEGARRA I L’URGELL 9
Mestres de cases i arquitectes documentats a la Segarra i
l’Urgell . . . . . . . . . . . . . . . . . 146
Procés constructiu . . . . . . . . . . . . . . . 187
De les gestions prèvies a la conclusió de l’obra . . . . 190
Elaboració del projecte, taba i subhasta de l’obra . 192
Contractació de l’obra . . . . . . . . . . 196
Emplaçament . . . . . . . . . . . . . 199
Col·locació de la primera pedra . . . . . . . 200
Utensilis, materials i mà d’obra . . . . . . . 205
Començament de l’obra . . . . . . . . . . 217
Els campanars . . . . . . . . . . . . . 234
Altres pactes i elements addicionals . . . . . . 238
Visures . . . . . . . . . . . . . . . 9. .....3.......2
Vicissituds i condicions econòmiques . . . . . 242
Lliurament i benedicció de l’obra . . . . . . . 245
Contractes d’obra menor . . . . . . . . . . . 248
La utilització del color als interiors setcentistes . . 250
Últims apunts d’un procés: ornament i mobiliari litúrgic 252
L’obra construïda: aspectes formals . . . . . . . . . . 260
Emplaçament i inserció urbanística . . . . . . . . 261
L’escalinata de l’església parroquial de Bellpuig: un
encert de l’“urbanisme” setcentista . . . . . . 265
Esglésies parroquials i conventuals . . . . . . . . 267
Façanes . . . . . . . . . . . . . . . 268
Portades . . . . . . . . . . . . . . . 272
Obertures i decoració subsidiària . . . . . . . 277
Campanars . . . . . . . . . . . . . . 278
Plantes . . . . . . . . . . . . . . . . 282
Alçats . . . . . . . . . . . . . . . . 285
Cobertes . . . . . . . . . . . . . . . 287
Intervencions en obres precedents: ampliacions i reformes 289
Addició de capelles . . . . . . . . . . . 289
Addició d’una o dues naus . . . . . . . . . 291
Construcció d’una nova façana. . . . . . . . 292
Construcció de campanars . . . . . . . . . 293
Intervencions a la coberta . . . . . . . . . 294
10 MARIA GARGANTÉ LLANES
Enguixats . . . . . . . . . . . . . . . 294
Capelles urbanes, foranes i particulars . . . . . . . 295
Arquitectura religiosa habitada: convents, col·legis i hos-
pitals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 303
L’arquitectura dels grans rivals: els ordes religiosos . 303
Precedents siscentistes: l’eclosió dels convents al
segle XVII . . . . . . . . . . . . . 303
Les obres del segle XVIII als convents de la Se-
garra i l’Urgell . . . . . . . . . . . . 307
La presència arquitectònica de la Companyia de Je-
sús a la Segarra . . . . . . . . . . . . 313
El col·legi de Sant Bernat de Cervera i la capella
de la Mare de Déu de l’Incendi . . . . . . 314
La residència de Sant Guim . . . . . . . 320
Els hospitals: des dels precedents siscentistes al nou
concepte hospitalari . . . . . . . . . . . 321
Precedents: l’hospital de Pere Màrtir Colomés de
Solsona . . . . . . . . . . . . . . 321
L’hospital de Castelltort de Cervera i el nou con-
cepte hospitalari . . . . . . . . . . . 324
Estudis monogràfics . . . . . . . . . . . . . . . 326
La Universitat de Cervera i la seva influència . . . . 326
Procés constructiu: contractistes i subcontractistes . 326
Descripció i evolució compositiva segons els projec-
tes dels enginyers militars . . . . . . . . . 334
La capella: espai laic i espai de culte religiós dins
una obra cabdal de l’arquitectura civil . . . . . 338
L’obra de Jaume Padró . . . . . . . . . 339
Influència de la cúpula del paranimf . . . . 342
La influència de la universitat dins el panorama
constructiu . . . . . . . . . . . . . . 343
Les obres de Francisco Soriano a Cervera: l’hospital
de Castelltort i la reforma del convent de Sant Fran-
cesc de Paula . . . . . . . . . . . . . 344
La influència de la universitat a través dels mestres
d’obres . . . . . . . . . . . . . . 347
La influència de la universitat a les viles reials i
l’obra de Josep Reyt . . . . . . . . . . 347
ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA SEGARRA I L’URGELL 11
La influència de la universitat a través dels
Borràs: del Pla de Lleida a la Segarra calafina . 351
L’església parroquial i col·legiata de Guissona: quasi una
catedral . . . . . . . . . . . . . . . . . 352
Les ensulsiades i la necessitat d’una nova església . 352
Un procés difícil i un finançament controvertit . . 353
L’església parroquial de Guissona com a síntesi d’in-
fluències: de la Universitat de Cervera a la catedral
de Lleida . . . . . . . . . . . . . . . 360
L’església parroquial de Tàrrega: de fra Josep de la Con-
cepció a Pere Costa. La irradiació a l’església del convent
de Sant Ramon de Portell . . . . . . . . . . . 364
La urgència d’una nova església i el projecte de fra
Josep de la Concepció . . . . . . . . . . 364
L’església del convent de Sant Ramon de Portell:
la irradiació de la influència de l’església parro-
quial de Tàrrega . . . . . . . . . . . 372
L’església parroquial de Sant Pere del Talladell . 378
Obres i conclusió de l’església parroquial de Tàrrega
durant el segle XVIII . . . . . . . . . . . 379
Les obres dels Serradell i la conclusió del cam-
panar . . . . . . . . . . . . . . . 379
Les capelles . . . . . . . . . . . . . 383
La capella de les Santes Espines . . . . . . 383
La capella dels Dolors . . . . . . . . . 384
El colofó: la controvèrsia per a la construcció del cor 387
La porta del cor de Tàrrega i la façana de la
Universitat de Cervera: una semblança casual? . . 391
Les obres a l’església parroquial de Cervera durant el se-
gle XVIII . . . . . . . . . . . . . . . . . 393
Antecedents: la capella del Santíssim Misteri o el pas
cap a una nova sensibilitat . . . . . . . . . 394
Les obres de nova planta al segle XVIII . . . . . 397
La capella dels Dolors . . . . . . . . . 397
El cor i el nou pòrtic . . . . . . . . . 399
Estat del temple de Santa Maria a l’últim terç del
segle XVIII: perill de ruïna i restauració urgent . . 403
12 MARIA GARGANTÉ LLANES
L’església parroquial i santuari de Passanant: del projec-
te de Josep Prat a la singularitat del cambril . . . . . 410
Les noves parroquials durant l’episcopat de Rafael Lasala
(1773-1792), un bisbe il·lustrat . . . . . . . . . 417
Lasala constructor . . . . . . . . . . . . 419
L’església parroquial de Sant Cugat d’Ivorra . . 425
L’església parroquial de Santa Maria de Gra-
nyena . . . . . . . . . . . . . . . 427
Les obres dels Albareda: constructors i tracistes a l’últim
terç del segle XVIII . . . . . . . . . . . . . . 431
Primeres obres a l’Urgell: campanars del Poal i de
Castellnou de Seana . . . . . . . . . . . 432
Les esglésies parroquials dels Albareda . . . . . 432
L’església parroquial de Sant Andreu d’Ivars d’Ur-
gell . . . . . . . . . . . . . . . . 432
La capella de cal Segarreta d’Ivars d’Urgell . . 434
L’església parroquial de Sant Salvador de Roca-
fort de Queralt . . . . . . . . . . . . 434
L’església parroquial de Sant Antoni dels Arcs . 436
L’església parroquial de Santa Maria de Maldà . 436
L’església parroquial de Sant Joan Baptista del
Palau d’Anglesola . . . . . . . . . . . 438
Les parròquies urgellenques de Tornabous i la Fuliola: anhels
estroncats . . . . . . . . . . . . . . . . . . 445
Dues parròquies sota el domini del monestir de Poblet . 445
Una consecució a mitges: la nova església de la Fuliola . 446
Una església que no va poder ésser: el cas de Tornabous 9 .4.4
APÈNDIX DOCUMENTAL . . . . . . . . . . . . 453
FONTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 583
BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . 591
ÍNDEX TOPONOMÀSTIC. . . . . . . . . . . . . 607
SIGLES
ACA Arxiu de la Corona d’Aragó
ADS Arxiu Diocesà de Solsona
ADU Arxiu Diocesà d’Urgell
AEV Arxiu Episcopal de Vic
AHAT Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
AHCI Arxiu Històric Comarcal d’Igualada
AHCB Arxiu Històric Comarcal de Balaguer
AHCC Arxiu Històric Comarcal de Cervera
AHCS Arxiu Històric Comarcal de Solsona
AHCT Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega
AHL Arxiu Històric de Lleida
AHN Archivo Histórico Nacional
AHPB Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
AHT Arxiu Històric de Tarragona
ANC Arxiu Nacional de Catalunya
APC Arxiu Parroquial de Cervera
APO Arxiu Parroquial de les Oluges
APSMS Arxiu Parroquial de Sant Martí de Sesgueioles
APT Arxiu Parroquial de Tàrrega
APTo Arxiu Parroquial de Torà
BC Biblioteca de Catalunya
RABASF Real Academia de Bellas Artes de San Fernando
PRÒLEG
Dimidium facti qui beni coepit, habet.
HORACI
Horaci afirmava que alguna cosa era haver començat. En el llu-
nyà, però alhora proper 1984, al preàmbul de L’època del Barroc dins
la Història de l’art català d’Edicions 62, afirmàvem “haver fet una pri-
mera aproximació a l’art de l’època del barroc” i afegíem “esperem que
aquesta aproximació sigui aviat revisada. Això voldria dir que haurien
aparegut un nombre suficient d’estudis puntuals sobre el període que
farien necessari un nou plantejament”.
Aquell apunt que fèiem extensiu a tot l’art català era més evident
amb relació a les mancances de l’arquitectura, tant en l’edificació civil
com religiosa. Aquestes mancances van esperonar unes complicitats
entre els historiadors de l’art d’època moderna i els estudiants que, a
les aules, sentissin néixer l’interès per estudiar unes manifestacions que,
tot i ser menystingudes, formaven part del nostre imaginari.
Aviat, aquesta col·laboració que tan bé va endegar Cèsar Martinell
amb els tres volums de Monumenta Cataloniae dedicats a l’arquitectura
i escultura del Renaixement i del barroc, va motivar una sèrie de nous
historiadors de l’art sorgits de les universitats catalanes, en especial de
la Universitat de Barcelona, a fer de l’arquitectura de l’època del barroc
l’eix de les seves investigacions. Hom se sent còmplice dels estudis
d’Antònia Maria Perelló centrats en l’arquitectura civil a Barcelona al
segle XVII, primer tesi doctoral, després publicació en format llibre i més
tard condensada en el volum de l’Art de Catalunya d’Edicions L’Isard.
Uns anys més tard, vaig analitzar l’arquitectura religiosa d’època
moderna. Em vaig trobar que havien passat quinze anys i poc més
podia dir o afegir a les anàlisis dels estudis fets, si no era constatar
un munt de mancances que en l’àmbit de la plàstica havien estat en
part superades, però en l’arquitectura estaven per estudiar.