arquitectura i societat

734 Pages·2010·7.98 MB·French

JOSEP CLARET : ARQUITECTURA I SOCIETAT

Maria Mercè PARETA MARJANEDAS

ISBN: 978-84-693-3242-9
Dipòsit legal: GI-549-2010
http://www.tdx.cat/TDX-0420110-114854

ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents
condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat
autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en
activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva
difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu
contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de
presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar
el nom de la persona autora.

ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes
condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido
autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados
enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades
de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la
presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos
afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de
partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.

WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading
this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the
intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities.
Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site
foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is
not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its
contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.
TESI DOCTORAL

JOSEP CLARET:
ARQUITECTURA I SOCIETAT

Volum I

MARIA MERCÈ PARETA MARJANEDAS

Any 2009

PROGRAMA DE DOCTORAT DE LLETRES. TEORIA I CULTURA
CONTEMPORÀNIES

Dirigida per: JOSEP CLARA RESPLANDIS

Memòria presentada per optar al títol de doctora per la Universitat de Girona
Fotos de l’autora.

Cada present és interpel·lat o cridat per un passat determinat.
A cada present no li va bé qualsevol passat.
A cada present li toca un determinat passat i és exclusiu d’ell.
No triem el nostre passat sinó que ell ens tria a nosaltres.
BENJAMIN

Les “styles” n’ont donc rien à voir avec l’architecture.
La maison fait le paysage.
Les maisons, les sites, les cultures sont un, comme la tête et le corps.
LE CORBUSIER

Si uno no es un imbécil y ha puesto en un proyecto amor, tiempo, sacrificio, todo esto
las piedras lo devuelven de una u otra forma. Las piedras devuelven la buena
voluntad, muy respetable si existe, de su autor.
CODERCH DE SENTMENAT
RESUM

El gironí Josep Claret Rubira (1908-1988), arquitecte de professió i artista-dibuixant de vocació,
va obtenir el títol l’any 1933, a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. D’ençà d’aquella data i
fins a mitjan dels anys 70, va projectar una quantitat enorme d’edificis de múltiples tipologies i
nombrosos plans d’urbanització, arreu de les comarques gironines i menorquines.
Amb ideologia primerenca propera a les esquerres catalanistes, es va haver d’adaptar al règim
franquista, per poder continuar treballant i vivint a Catalunya. Malgrat que inicialment li deuria
costar un gran esforç, el procés d’amotllament el va tenir planer (almenys aparentment), gràcies
al seu parentiu –per via matrimonial- amb una família que hi estava estretament vinculada.
És autor d’obres d’elevat nivell arquitectònic –amb poques que siguin conegudes i reconegudes-
i un clar conformador del paisatge de les seves contrades, fet influent en la societat que hi ha
estat habitant i que hi viu encara avui dia. La seva arquitectura és un magnífic exemple del que
agradava a les generacions de durant cinc dècades. És també autor d’obres que, moltes vegades,
no s’adiuen gens amb el que la Història de l’Arquitectura dóna per bones, però que reflecteixen
el gust, les preferències i les prioritats d’una societat determinada.

ABSTRACT

Josep Claret Rubira (Girona, 1908-1988), architect of profession and artist-sketcher of vocation,
obtained his university degree from the School of Architecture of Barcelona in 1933. From this
year to the middle seventies, he projected an enormous amount of buildings of multiple
typologies and numerous plans of urbanization throughout Girona and Menorca.
His early political ideology was close to left wing, so he had to adapt to the pro-Franco regime
to be able to continue working and living in Catalonia. Although it had probably been hard at
the beginning, the connection process was easy (at least apparently), thanks to his relationship
by marriage with a family who was closely linked to it.
He is the author of works of high architectural level (being a few of them known and
recognised) and a clear organiser of the landscape of his territory, an influential fact in the
society that has been living there since then. His architecture is a magnificent example of what
people from five decades liked. He is also the author of works that do not often fit in with what
is considered correct, according to the History of Architecture, but reflect the taste, the
preferences and the priorities of a certain society.
AGRAÏMENTS

El més gran agraïment que es pot fer és citar, al llarg de la tesi, totes les persones que
m’han ajudat a dur-la a terme de forma explícita. Tanmateix dono les gràcies a la gent
del meu entorn que, sovint sense notar-ho, m’han animat a seguir endavant.

M’hagués agradat poder elaborar la tesi amb Josep Claret viu; poder parlar amb ell i,
sobretot, poder-lo escoltar. Ho he fet a través de la veu dels qui el van conèixer i a
través de l’estudi dels seus documents escrits i gràfics.

Tinc el convenciment que, en moltes de les coses que es mencionen, hi estaria
plenament d’acord encara avui dia, entre d’altres motius perquè ell mateix les va
escriure. El que es va dir sobre ell mentre vivia o ja finat, també ho avalaria?. No ho
sabem, però la documentació trobada sí que ho fa i de forma objectiva. És veritat, però,
que aquesta objectivitat aparent es pot perdre amb l’especulació, amb la interpretació
del qui ho llegeix. Amb l’ajuda de diferents professionals, molt especialment d’en Josep
Clara, en Narcís Selles i en Josep Mª Rovira, s’ha intentat fer una interpretació correcte.
ÍNDEX
Pàg.
1)INTRODUCCIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Motivacions.Objectius.Límitsestablertsperl’autora.Mètodedetreball.
2)DESTÍVITAL.APUNTSBIOGRÀFICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Famíliacarnal.Estudis.Casamentinovafamília.Descans.Vidasocial.
Aficions.Caràcter.Ideologiesprimerenques.GuerraCivil.Postguerra.
Depuració.
3)ACTIVITATSARTÍSTICO-CULTURALSMÉSENLLÀDEL’ARQUITECTURA . . . 57
DibuixiPintura.Exposicions.ConferènciesiCursets.
Altresactivitatsrelacionadesambl’art.Disseny.Escrits.Viatges.
4)TEORIAARQUITECTÒNICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
TeoriaarquitectònicadeClaret.GATCPAC.CrítiquesicrisidelMoviment
Modern.Teoriaarquitectònicadepostguerra.Primerperíodefranquista.
Segonperíodefranquista.Airesdecanvi.“Desarrollismo”.Nousmaterials.
Darreraetapa.
5)DESTÍPROFESSIONAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
Col·laboradorsisistemadetreball.Càrrecsrelacionatsamblaprofessió.
5.1)PROJECTES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150
Arquitecturaigustosdelasocietat.ProjectesdeClaret.
Primeraetapaprojectual(1933-1936).Èpocadeplenaguerracivil(1937-1939).
Segonaetapa(anys40).Terceraetapa(anys50).Quartaetapa(anys60).
Cinquenaiúltimaetapa(anys70).Projectessensedata.
5.1.1)ARQUITECTEESCOLAR. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214
5.1.2)ARQUITECTEURBANISTA–ARQUITECTEMUNICIPAL . . . . . . . . . . . 234
5.2)ESTUDIOSOSINTERESSATSENCLARET–EDIFICISEMBLEMÀTICS . . . . 253
6)CONCLUSIONS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262
Conclusionsdesdelpuntdevistaprofessionaliartístic.
Conclusionsdesdelpuntdevistahumà.
BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 275
FONTSINÈDITESIPREMSACONSULTADES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 315
ANNEXOS
ANNEX“A”:ArticlesialtrestextosescritsperJosepClaret. . . . . . . . . . . . . . . . . . 32(cid:2)
ANNEX“B”:Articlesderevistes,textosdellibresinotíciesonapareix
esmentatJosepClaret,finseldiaenquemorí. . . . . . . . . . . . . . . . . . 3(cid:3)(cid:4)
ANNEX“C”:Estadísticadeprojectes.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40(cid:5)
ANNEX“D”:Actadedepuracióicertificatsdiversosd’afeccióalRégimen. . . . . . . . . . 43(cid:4)
ANNEX“E”:ReculldeprojectesdeClaret. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4(cid:6)(cid:2)
ANNEX“F”:LlistatdelsprojectesvisatsperClaret. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5(cid:5)(cid:2)
ANNEX“G”:DibuixosdeJosepClaretialtresimatgesdiverses.. . . . . . . . . . . . . . . 6(cid:4)(cid:6)
ANNEX“H”:BibliotecapersonaldeClaret.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7(cid:5)(cid:6)
1) INTRODUCCIÓ

Motivacions
En fer el treball de recerca del doctorat vàrem descobrir que Josep Claret Rubira era un
personatge molt prolífic. En el període (1939-1955), que allà s’estudiava, tenia més de
250 obres per a clients de la ciutat de Girona, representant el 50% de la producció total
del moment. És l’arquitecte que més obra té a la Girona d’aquella època.

Molt d’allò construït en aquells moments encara ara ens conforma la ciutat, per tant ens
configura el nostre entorn. La visió que tenim d’algunes ciutats o pobles gironins (i
menorquins) és, avui dia, resultat de les seves obres i els seus plans parcials. La seva
obra és generadora de lloc i d’espai.

Ja llavors (i ara penso igual), partia de la premissa que el decorat en què actuem ens
identifica com a individus i com a grup i, per tant, és bo conèixer-lo i reconèixer-lo.
Sovint ens passa, als humans, que no donem importància a allò que ens envolta i que
veiem diàriament, però que en canvi forma part indestriable de les nostres vides. La
recepció de l’arquitectura es fa en la distracció, en l’hàbit o el costum. Això provoca
que ens passi desapercebuda, i potser és prou bo que sigui així.

Sabíem, i les arxiveres de l’arxiu històric del COAC així ho constataven, que a la
demarcació del col·legi a Girona hi havia força informació inèdita que trobàvem
interessant de treure a la llum. La temàtica era poc estudiada i poc publicada. De fet, ja
ho havia escrit l’historiador Narcís Selles: “Un dels creadors d’origen gironí més
significat en la dinàmica de les avantguardes artístiques dels anys trenta, i alhora un dels
més desconeguts i més poc estudiats” 1

Tot i que sovint ens agrada més parlar dels forasters que no dels de casa, trobo molt
engrescador fer la recerca sobre algú molt proper a nosaltres; això, però, que d’entrada
sembla aportar facilitats, comporta molts entrebancs.

1 “L’Arquitecte Josep Claret, de l’Avantguarda al Revisionisme”, dins Revista de Girona, n.179; p. 45-49,
1996.

13