Antoni Juncà i Soler

14 Pages·2014·0.13 MB·Italian

HISTÒRIA
Antoni Juncà i Soler (1875-1952):
compositor, director i músic
PerSaraGuillénColl(*)
INTRODUCCIÓ
Un home que fou compositor de més d’un centenar d’obres com
sardanes, pasdobles i marxes, director de les principals bandes dels
regiments militars i clarinetista. Un home que estimava i enyorava la seva
terra,FigueresiCatalunya,iquequanestavadestinatal’altrapuntadelpaís
escriviapoemesperexpressarlasevatristor...AquesthomefouAntoniJuncà
iSoler.NascutaFigueres,elseunomhaanatquedantenl’oblittotilagran
aportació que va fer tant a la música catalana com a l’espanyola. A més a
més,algunsexpertsl’hansituatal’alçadadelmestrePepVentura,acausa
del’extraordinàriaqualitatdelasevaproducciómusical.
OBJECTIU
L’objectiuqueemvaigproposaraconseguiral’horaderealitzareltreball
va ser donar a conèixer la figura d’Antoni Juncà i Soler, tant dins el món
sardanistaactualcomdinsl’Empordà.Tambévoliaquese’lreconeguésmolt
més, ja que va ser una persona important a la seva època i que va néixer i
viure durant llargues temporades a Figueres. Llavors, per tal d’aconseguir
aquest objectiu, em vaig proposar reconstruir tota la seva biografia,
confeccionaruncatàlegambtoteslessevesobresipenjar-hoaduesdeles
*Treballderecercadebatxillerat,guanyadoradel’any2013.
DOI:10.2436/20.8010.01.170
AIEE,Figueres,45(2014),pàg.523-536
523
enciclopèdiesvirtualsmésimportants:laViquipèdia,onjahihaviaunabreu
ressenya, i a la Wikipedia, perquè així la gent que hi estigués interessada
poguéstrobarinformaciósevafàcilment.
FONTSD’INFORMACIÓIRECURSOS
Aquesttreballhaestatescrit,principalment,mitjançantlaconsultadel
diari personal autobiogràfic del mateix Antoni Juncà i Soler. Seguint i
ordenant les seves anotacions, hem pogut anar reconstruint fil per randa
elsbuitsdelasevabiografia.Tambéhemfetúsdelainformacióqueestroba
en un seguit de pàgines web esmentades en la bibliografia del treball, així
com en les principals enciclopèdies de música i alguns llibres sobre la
sardana.Lesentrevistesquevamrealitzaraunmúsicdecobla,aunballador
desardanes,aundirectordecobla,ialanétad’AntoniJuncàiSoler,lameva
àvia,quevaconviuretotalasevaadolescènciaambellaSaragossa,també
enshanestatdegranutilitatal’horaderedactareltreballitreure’nunavisió
clara.
BIOGRAFIA
Infància
AntoniJuncàSolervanéixeraFigueresel17demaigde1875.Erafillde
Ramon Juncà Tura, natural de Figueres (mort el 19 de març de 1905 a
Figueres)ideRosaSolerTubert,naturaldeColera(mortael22degenerde
1897aFigueres).Quanellvanéixer,elsseusparestenienunamodestatenda
debegudesicomestiblesaFigueres,laqualvanhaverdevendrel’any1884.
Llavors,elseuparevatrobarunafeinaaCorreuspertreballarcomacarter,
però al cap d’un temps hi va haver de renunciar a causa d’una malaltia
crònica.
Des de la seva infància, l’Antoni va sentir gran afició per la música i, a
partir dels set anys, ja va ser educat en un ambient republicà i liberal. Va
començar els estudis de “l’art diví”, tal com ell l’anomenava, als nou anys
ambelmestreIsidreLleysPagés,quelivaensenyarlestècniquesdesolfeig,
piano, harmonia i contrapunt. L’Antoni li tenia un profund respecte, al seu
mestre Isidre, ja que per a ell va ser un segon pare i protector, tal com ell
mateixdeia:“Ledebolopocoquevalgo,puesfueparamiunsegundopadrey
Annalsdel’Institutd’EstudisEmpordanesos,volum45(2014)
524 AntoniJuncàiSoler(1875-1952):compositor,directorimúsic
al que demostré siempre mi profunda gratitud y aprecio hasta que falleció a la
avanzadaedadde85años”.
Alscatorzeanysvacomençarelsseusestudisdeclarinet,quevandurar
unsquatreanys,ambelsmestresEnricFerreriFélixSanz.
Trajectòriapersonaliprofessional
Als 18 anys començà a treballar com a destacat clarinetista en les
principals cobles i com a director d’orfeons i cors com, per exemple, en el
delaSocietatCoralEratodeFigueres,amblaqualvadebutarambLindadi
Chamonix, acompanyat al piano pel director de l’orquestra José Codina
(Codineta)idelCorodelaEntidad.
L’any 1894 va estudiar harmonia, contrapunt, fuga, instrumentació i
orquestracióambelsmestresVarelaSilvariiJoaquimZamarra,sensedeixar
d’estudiarelstractatsimètodesespanyolsiestrangersmésmoderns,amb
els quals va poder adquirir molts coneixements profitosos. Això li va
permetreobtenirlaplaçadedirectorenlesBandesdelsRegimentsdeBaileu,
número24,iSantQuintín,número47.
L’any1895estrobavaaGranollersdirigintl’OrfeóAmigosdelaUnióni
com a músic a l’Orquestra Moderna Catalana. Tres anys més tard, tornà a
Figueresperferdedirectoralacoblal’AntigaPep.
El12d’octubrede1899esvacasarambMariaCasadevalldeBartolomé.
Lasevaunióesvacelebraral’esglésiaParroquialdeFigueres.Desprésdel
seu viatge de noces es van instal·lar a Granollers, ja que havien contractat
l’Antonicomaclarinetistasolistaal’orquestraLaModernaCatalanaicom
adirectordelcorAmigosdelaUnión,del’AssociacióClavé.El30demarç
de 1901 va néixer a Granollers el seu primer fill, anomenat Eugeni Joan i
Ramon,que,desgraciadament,vamoriralcapd’unany.El19dedesembre
de1902,tambéaGranollers,vanéixerlasevafilla,alaqualvananomenar
Cecília(possiblementenhonoralapatronadelamúsica).
El 22 de maig de 1903, l’Antoni va ser destinat per R.O (Reial Ordre)
comamúsicmajordeterceraclassealRegimentdeGuipúscoanúmero53
i tota la família es va haver de traslladar a Vitòria, on van viure fins al mes
d’agostde1904.
El 29 d’agost de 1904, altre cop per Reial Ordre, se’l va destinar al
Regimentd’InfanteriaÀsianúmero55,deguarnicióaFigueres,onvanresidir
fins al setembre del 1905. El dia 30 d’agost de 1905 va néixer a la ciutat de
Figuereslasevasegonafilla,Rosa.
Annalsdel’Institutd’EstudisEmpordanesos,volum45(2014)
SaraGuillénColl 525
AquellmateixmesdesetembrevasertraslladatalRegimentdeGirona.
Allí,el6defebrerdel’any1909vanéixerl’EugeniJoaniJoaquim,unnenfort
irobust,iel4d’agostde1913vanéixerlaPilar,l’últimafilladelmatrimoni.
Durant el 1913 es creà a Girona la Societat Athenea, de la qual l’Antoni en
formava part de la junta de membres fundadors al costat de Francesc
Montsalvatge, Josep Pou, Emili Torres, Joaquim Pla, Xavier Montsalvatge,
RafaelMasóiMiqueldePalol.Lasevatascaconsistiaasereldirectorartístic
i dinamitzador musical. Coordinà des del primer concert d’inauguració
d’Athenea,eljunyde1913,finsal’últim,laprimaveradel1916.
L’AntonivaresidiraGironajuntamentambtotalasevafamíliafinsal14
d’agost de 1916, dia en què el van destinar forçadament al Batalló de
Caçadors Barbastro número 4. Això va ocasionar que s’hagués de separar
amb tristesa de la seva esposa i fills, que es van quedar a viure a Girona
mentreells’haguédetraslladarsolalRacódelMedik,Tetuan.
El 19 de març de 1917, l’Antoni va rebre a Tetuan un telegrama que li
notificava que la seva esposa patia una forta pulmonia. A continuació, va
partirpled’angoixacapaGirona,onvaarribareldia22almatí.Totiqueal
principiestavaforçadelicadadesalut,amesuraqueanavapassanteltemps
esvaanarrefent,finsquevaarribareldiaenquèl’Antonivahaverdetornar
adiradéualasevaesposaifills,ambelcortrencat,pertornar-seatraslladar
a Tetuan. Entre l’abril i el desembre de 1917 va estar destinat a Tetuan, i
Malalien(Marroc).
El25dedesembrede1918marxadeTetuanaGirona,peranardestinat
voluntàriament al Regiment d’Infanteria Sant Quintín número 47. Això li
permet reunir-se feliçment amb tota la seva família. Ell se’n va a viure a
Figueres, a casa de la seva germana Josefa, per unes qüestions de feina,
però va anar realitzant viatges a Girona per visitar la seva esposa i fills.
Durantaquestperíodevaexercirdemestred’alumnescomEnricMontoriol
iJosepMariaCervera.Finalment,elmesdemarçde1919totalafamíliaes
traslladaaFigueres,onvanresidirfinsal’agostde1924.
L’1 d’agost de 1924, l’Antoni es va incorporar a petició pròpia a
l’Acadèmiad’Infanteria,ielsetembred’aquellmateixanytotalasevafamília
esvatraslladaraToledo,onvanfixarlasevaresidència.L’any1927vamorir
a Toledo la seva filla Rosa, a l’edat de 22 anys, a causa d’unes febres molt
altes.LivadedicarlasardanaRosetadel’Empordà.
El mes d’agost de 1928 se’l destina voluntàriament a la primera mitja
brigadadeCaçadorsdeLarache(Marroc).LasevafamíliaesquedaaToledo.
L’agostde1929tornaaToledoperrecollir-laitraslladar-setotsjuntsaLarache,
ons’instal·lenel2desetembrede1929ionvanviurefinsal’any1932.
Annalsdel’Institutd’EstudisEmpordanesos,volum45(2014)
526 AntoniJuncàiSoler(1875-1952):compositor,directorimúsic
L’abril de 1932 se’l destina a la Música de l’Agrupació de Caçadors
d’Àfrica.Eljunyde1932s’instal·laaMelillaambpartdelasevafamília,jaque
algunsdelsseusfillsesquedenaLarache.
El15defebrerde1934morlasevadonaMaría,aMelilla.Ellmateixdiu:
“LloramoslapérdidadeMaríamisantamujer”.
El 17 de maig de 1935 celebra el seu seixantè aniversari i, com a
conseqüència, es retira del seu ofici en la carrera militar. Continua vivint a
Melillajuntamentambelsseusfillsinéts.
El 28 de novembre de 1937 es traslladen a Ceuta on van viure fins al
1940.Desd’allà,quanpodia,escoltavaconcertsdesardanesenemissores
franceses,comperexempleLaSantaEspina,is’enyoravadelasevaterra.
L’11denovembrede1940agafauntrendesdeMadridcapaSaragossa
onestabliràelseudomicili.L’endemà,arribaalacapitald’Aragóiesdirigeix
acasaseva,alcarrerGarcíaGaldeano21,1a.Eldia8denovembrede1945
faunviatgeaMadridambtren.Allàrealitzaunesquantesvisitesiassisteix
alconcertmatinaldel’OrquestraFilharmònicaalTeatreEspanyol.
El18demaigde1946parteixcapaBarcelonaambeltrencorreu.El19,
surt al matí en direcció Figueres per visitar alguns familiars i amistats.
L’endemà a la tarda se’n va cap a Girona on s’allotja a la casa d’en Josep
BaróGüell,undelsseusdeixeblespredilectes.Eldia29,laSecciónFolklórica
deEducaciónyDescansolidedicaunhomenatge.“Duranteestosdías,hesido
muy obsequiado por todo el mundo. Por primera vez he oído mi sardana a 6
voces:“Busquetarossinyolera”(letradeJ.Costa),porelnotableorfeónquedirige
mi citado amigo y discípulo José Baró Güell. La cantaron bien, salvando las
dificultadesquetiene.”
El dia 30 torna a viatjar cap a Barcelona. El 3 de juny de 1946 passa el
diaaSabadell,acasadelseuamicimestreMateoRifà,directordelaBanda
iEscolaMunicipaldeSabadell.L’endemàtornaaBarcelonaieldia5marxa
capaSaragossa.
A finals de juny de l’any 1946 li concedeixen l’únic accèssit de mil
pessetesenelconcurssardanísticorganitzatperl’AssociaciódelaPremsa
de Barcelona, a la seva sardana humorística Gatzara Carnavalesca, per a
cobla i reducció a piano. El jurat estava format pels mestres: S. Toldrà,
A.PérezMoyaiA.Català.
El6dejuliolagafaeltrenaSaragossaiparteixcapaBarcelona.Elseu
amic Juan Noguera Solé el va a buscar a l’estació. L’endemà assisteix a un
homenatge que li fan al carrer Vallespir. Tal com ell diu: “Cuya fiesta-
homenaje,resultóanimadísimayentusiasta,viéndomeobligadoadarlasgracias
repetidas veces al público que me aclamaba, así como a firmar muchos
Annalsdel’Institutd’EstudisEmpordanesos,volum45(2014)
SaraGuillénColl 527
programasyálbumes.”ElsmestresiamicsBalcells,enRifà(acompanyatdel
subdirector de la Banda Municipal de Sabadell), i alguns membres de la
Comissió de Festes del carrer Vallespir el van acompanyar a l’acte. Passa
algunsdiesmésaBarcelonaiel10dejuliolde1946tornacapaSaragossa.
Apartirdel’any1946,l’AntoniJuncàSolerdeixadeferanotacionsalseu
diari personal. Va morir a la capital d’Aragó el 19 de febrer de 1952 als 76
anys,rodejatdelsseusfamiliarsmésíntims.
L’AntoniJuncànotansolseracompositordesardanes,sinóquetambé
va compondre un gran nombre d’obres d’altres gèneres com marxes,
pasdoblesoobresdeconcert,moltesdelesqualsfinsarasóninèdites.Totes
aquestes obres estan escrites de pròpia mà en un volum del seu diari
personal.Pertant,hecreatuncatàlegenelquals’anomenentotselstítols
de les seves obres. També he volgut ampliar la informació i afegir-hi els
premis que va rebre cada obra, l’any i el lloc on van ser escrites i altres
característiquescomaquianavendedicades,quiformavapartdeljurat,etc.
Sardanes
Any
Títol Altrescaracterístiques
composició
Lafada 1905,Girona Perapianoicobla.AccèssitenelconcursdeGironal’any1905.
Cançóenfadosa 1906,Girona Reduccióapiano.Sardana“revessa”(enganyadora).
DedicadaalseuamicJ.GrahitiGran.
Plujamenuda 1907,Girona Reduccióapiano.Sardana“revessa”.
Al’atzar 1911,Girona Reduccióapiano.Sardana“revessa”.DedicadaalseuamicJuan
MogueraSoler,destacatsardanista.
LanitdeSantJoan 1912,Girona Reduccióapiano.
ElboscdeCanFéu 1912,Girona Reduccióapiano.DedicadaaJosefinaIrartÁlvarezdeZara.
RecorddeLloret 1912,Girona Reduccióapiano.
L’aplecdeSantMartí 1914 Perapianoicobla,premiadaalconcursdePalamósl’any1914.
Eljuratqualificadorvaserformatpelsmestres:Morera,Sancho
MarracoiJuliGarreta.Vaserestrenadaeldia24dejuny
de1914perlaCobladeTorroelladeMontgrí.Esvatocarpoc,
acausadelasevadificultatd’execució.
Canigó 1915,Olot Registrada.Perapianoicobla.PremiadaaOlotl’any1915.
Dejurathihaviaelsmestres:Millet,F.PujoliM.Farró.
LlunydemaPàtria 1916,Tetuan Registrada.Reduccióapianoipartituracobla.Dedicadaalseu
amicicol·laboradorSalvadorRaurich,importantmusicògraf.
Laxerrameca 1919,Figueres Registrada.Reduccióperapiano.Partituracobla.
delsvailets DedicadaaAlfonsoSala,fabricantidiputatalesCorts.
Annalsdel’Institutd’EstudisEmpordanesos,volum45(2014)
528 AntoniJuncàiSoler(1875-1952):compositor,directorimúsic
Any
Títol Altrescaracterístiques
composició
LesnoiesdePrats 1920,Figueres Registrada.Partituracoblaireduccióapiano.
deMolló
LamolineradeFlassà 1922,Figueres Registrada.Partituracoblaireduccióapiano.
PremiadaaBanyolesl’any1922.
DedicadaalFomentdelaSardanadeBarcelona.
Lesculleretes 1922,Figueres Registrada.Reduccióperapiano.Partituracobla.
deSantMiquel DedicadaalseumestreiamicJuanBalcells.
Margarideta 1922,Figueres Sardana.Cuplet.Partituraveuipiano.LletradeL.RoureGarriga.
Revifalla 1922,Figueres
Busquetarossinyolera 1923,Figueres Registrada.Perl’orfeóaG.Veusmixtes,enpartituraamb
reduccióapiano.Partituracobla(poesiadeJ.Costa).
EsvaestrenaraGironaperl’OrfeódeFomentiCultura,
dirigitperJoséBaróGüell,elseudeixeble,l’any1946.
Dedicadaal’AssociaciódelaPremsaDiàriadeBarcelona.
Cecília 1923,Figueres Registrada.Partituracobla.Reduccióapiano.
Dedicadaal“FomentdelaSardanadeSabadell”.
Maria 1923,Figueres Registrada.Perapianoicobla.Compostaiestrenada
aFigueresl’any1923.Dedicadaalasevaesposa.
Lallunademel 1924,Figueres Reduccióapiano.Partituracobla.Dedicadaalsseusmillors
amicsPedroSaguèMarèsiGloriaRambanddeSaguè.
Lesnocesd’enManelic 1924,Figueres Registrada.EditadaenÀlbumdeCincSardanes
de“LaSardanaPopular”CompostaiestrenadaaFigueres
perlacoblal’AntigaPepl’any1924.
Montserrat 1924,Figueres Registrada.Coblaipartituresperbanda.Reduccióapiano.
DedicadaaMontserratSaguè.
L’abellailaflor 1926,Toledo Partituracobla.Reduccióapiano.
DedicadaalsseusamicsManueliCarmenBarona.
Catalunyaplora 1935,Melilla Perapianoicobla.
LesfiresdeSantaCreu 1935,Melilla Registrada.Partituracoblaireduccióapiano.
DedicadaaJoséMaríaRidaura.
Rosetadel’Empordà 1935,Melilla Registrada.Reduccióperapianoipartituracobla.
AlamemòriadelasevafillaRosita
L’angoixa 1937-1938, Registrada.Sardanatristaacincveusmixtesisolos.
Ceuta LletraoriginaltranscritaperlaGranBanda;OrquestraSimfònica;
Coblade15instrumentsireduccióapiano.
DedicadaalsseusfillsLuísiCecília.
T’espero 1938,Ceuta Registrada.Perapianoicobla.GranBanda.
Dedicadaalseufill,queestavaalfront.
EsvaexecutarperlaBandadelTercio(Legió)aSaragossa.
LesFadesdel’Empordà 1946, RegistradaalaSocietatGenerald’Autors.Perapianoicobla.
Saragossa EstrenadaalPalaudelaMúsicaCatalanadeBarcelona
el22dedesembredel’any1946perlacoblaPrincipal
deLaBisbal.DedicadaalaSocietatCoralEratodeFigueres.
Annalsdel’Institutd’EstudisEmpordanesos,volum45(2014)
SaraGuillénColl 529
Any
Títol Altrescaracterístiques
composició
VallespirenFestes 1947, Registrada.Reduccióperapiano.Partituracobla.
Saragossa DedicadaalseumestreiamicJuanBalcells.
Altocdel’oració 1950, Sardanacurta.Coblaicoraquatreveus.
lesnoiesarecó Saragossa DedicadaalaBibliotecaPopulardeCardedeu.
Adela Registrada.Perapianoicobla.PremiadaaGirona.
DedicadaaAdelaCarbonadePuigPujadas.
Alamemòria Registrada.Reduccióapiano.Impresa.
del’aviPep DedicadaalseumestreiamicB.Morato.
Cançótrista Registrada.Reduccióapiano.Partituracobla.PremiadaaGirona.
DedicadaalamemòriadelseufillEugenio.
Cantsiplanys Registrada.Partituracobla.PremiadaaVicl’any1918.
EscritaaLanzien(Tetuan).DedicadaalseucosíRamónCuadras
Solerifamiliars.
Catalunyatriomfant Reduccióperapiano(esborrany).DedicadaaJoséPuigPujadas.
EsvaestrenaraFigueresentreel1935iel1936.
DeMontserratalCel Registrada.Partituraperaduescobles.Reduccióapiano.
Compostadels“Curts”delaSardanaFontRomeu
idels“Llargs”delatituladaMontserrat(reformada).
DedicadaaE.Estebanell,notablesardanistagironí.
FontRomeu Registrada.Partituracoblaireduccióapiano.PremiadaaMataró
l’any1919.DedicadaaPedroSurribas.
GatzaraCarnavalesca Registrada.Partituracoblaireduccióapiano.
Sardanahumorística.Vaobtenirl’únicaccèssitdemilpessetes
enelconcursdel’AssociaciódelaPremsadeBarcelonal’any
1946.DedicadaalCasinoMenestraldeFigueres.
Estrenadaeldia28d’abrildel1946alesArenesdeBarcelona.
Girona Registrada.Partituracobla.Terceraccèssitenelconcurs
deGironal’any1945.DedicadaalseuamicJaimeVilalta.
L’Antònia Registrada.Reduccióperapiano.Partituracobla.
PremiadaaGironal’any1906.
DedicadaalseumestreiprotectorIsidreLleysPagés.
L’aviXena Registrada.Partituracobla.Reduccióapiano.PremiadaaGirona
l’any1921.DedicadaalsseusamicsMateoiAlbertoRifá.
Lafontd’enPericot Registrada.Partituracoblaireduccióapiano.
PrimerpremiaunconcursdeGironal’any1907.
LareinaVictòria Registrada.Reduccióperapiano.Partituracobla.Vaserl’únic
accèssitenelPremid’HonorenunconcursdeGirona.
Homenatgealsreisd’Espanya.
Lavacacega Registrada.Perapianoicobla.CompostaaGirona.
PremiadaaSansl’any1920,onvaserestrenadaperlacobla
PrincipaldePeralada.
Annalsdel’Institutd’EstudisEmpordanesos,volum45(2014)
530 AntoniJuncàiSoler(1875-1952):compositor,directorimúsic
Any
Títol Altrescaracterístiques
composició
MartaiMaria Registrada.Partituracobla.Quartaccèssitenelconcurs
deGironael1945.DedicadaalseuamicJoséGrabit,
conegutadvocat,escriptorisardanista.
Pilar Registrada.Perapianoicobla.CompostaaCeuta.
DedicadaalasevafillaPilar.
Raigdelluna Registrada.Partituracobla.Mencióhonoríficaenelconcurs
deGironal’any1907.
Sangnova Registrada.Reduccióperapiano.
Eltestament Registrada.
deN’Amelia
Recordanta Registrada.
JuliGarreta
Ballets Registrada.Tresnúmeros.
Recordspassats Registrada.
Pasdobles
Any
Títol Altrescaracterístiques
composició
RosdeOlano 1900, Gèneremarcial.Reduccióapiano.
Granollers
Sangreespañola 1905,Figueres Gènereflamenc.Registrada.Reduccióapiano.Partiturabanda.
DePort-BoualBidasoa 1910,Girona Gènereconcert.Partiturabanda.Reduccióapiano.
Saleri 1924,Toledo Gènereflamenc.Registrada.Partiturabanda.Reduccióapiano.
AntonioCañero 1925,Toledo Gènereflamenc.Registrada.Reduccióapiano.Partiturabanda.
Currito 1926,Toledo Gènereflamenc.Registrada.
GuadelJelú 1937,Tetuan Gèneremarcialambbandesdeguerra.Reduccióapiano.
AlvarezdeCastro Marxamilitar.Registrada.Dedicadaalseufillquanvaascendir
aTinentd’Infanteria.Guió.Partiturabanda.
AFigueras Gèneremarcial.Reduccióapiano.
ElNiñodelaBola Gènereflamenc.Registrada.
EditadaperabandaperedicionsHispania,Madrid.
Larache GèneremarcialambbandesdeGuerra.Guió.
DedicadaalGeneralMolaVidal.
Almaespañola Registrada.
Elbrillodeloscaireles Registrada.
ElAmpurdanés Registrada.
Geronainmortal Registrada.
Annalsdel’Institutd’EstudisEmpordanesos,volum45(2014)
SaraGuillénColl 531
Marxes
Any
Títol Altrescaracterístiques
composició
Maríaalpiedelacruz 1902, Gènerereligiós.Reduccióapiano.Partiturabanda.
Granollers DedicadaalseumestreIsidroLleysPagès.
ASantaCecilia 1903,Vitòria Gènerereligiós.Partiturabanda.Reduccióapiano.
RequiemEternam 1910,Girona Gènerefúnebre.PartituraBanda.Reduccióapiano.
Dedicadaalsseuspares.
Elúltimobeso 1928,Toledo Gènerefúnebre.PartituraBanda.Reduccióapiano.
deunángel DedicadaalasevafillaRosita.
LaudaJerusalem 1928,Toledo Gènerereligiós.Reduccióapiano.DedicataDonBonifacio
Aguilera,primerorganistadelaCatedraldeToledo.
DelMontseny Gènere:marxacaracterísticacatalana.Registrada.
alCanigó PremiadaalaFestadelaMúsicaCatalana(Barcelona)
el9dejuliolde1922.PartituraGranBanda.Partituraperaflauta,
clarinet,violí,viola,violoncel,contrabaixipiano.
Reduccióapiano.Dedicadaal“CírculoEgarensedeTerrasa”.
LaMaredeDéu Gènerereligiós.Registrada.PremiadaenlaFestadelaMúsica
Catalana(Barcelona).PartituraGranBanda.Reduccióapiano.
SantMagí Gènerereligiós.PartituraGranBanda.Reduccióapiano.
Tocsd’ordenança
Any
Títol Altrescaracterístiques
composició
Tropa 1930,Larache Gènereordenançamilitar.Reduccióapiano.
Annalsdel’Institutd’EstudisEmpordanesos,volum45(2014)
532 AntoniJuncàiSoler(1875-1952):compositor,directorimúsic