Anàlisi històrica dels 50 volums del Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears. Historical analysis of the 50 issues of the Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears

2007·7.4 MB·

by  Fornós, Joan J

Analisi historie a deis 50 volums del Bolletí de la
Societat d'Historia Natural de les Balears
Joan J. FORNÓS i Guillem X. PONS
SHNB Fornós, J.J. i Pons, O.X. 2007. Analisi histórica deis 50 volums del Bolletí de la Societat
d'Historia Natural de les Balears. Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 50: 133-208. ISSN
02l2-260X. Palma de Mallorca.
Amb motiu de la publicació del número 50 del Bolletí es presenta una síntesi histórica
de les publicacions de la Societat d'Historia Natural de les Balears especialment cen
trada en els primers cinquanta volums publicats del Bolletí com a revista científica anual.
S'analitzen i comentes les característiques deis seus continguts. S'inc1ouen una serie
d'apimdix amb tots els títols i autors deis treballs publicats, disposats de diversa forma
per a tal de facilitar la seva consulta.
Paraules dau: bibliografia, publicacions d'historia natural, Bolletí, Illes Balears.
SOCIETAT D'HISTÓRIA
NATURAL DE LES BALEAR S
HISTORICAL ANALYSIS OF THE 50 ISSUES OF THE Bolletí de la Societat
d'Historia Natural de les Balears. As a case ofthe publication ofthe issue number SO
of the Bolletí a historie synthesis of the publications of the Societat d'História Natural
de les Balears is presented, in which the characteristics of its contents specially of the
Bolletí papers, during the first 50 volumes of edition as an annual scientific journal is
analyzed. Different appendix with title and authors are inc1uded ordered in different
ways to facilitate their consulto
Keywords: Bibliography, Natural History publications, Bulletin, Balearic ¡slands.
JJ FaRNaS i GX paNs. Dept. Ciencies de la Terra. Universitat de les Illes Balears.
Crta. Valldemossa, km. 7,5. 07122 Palma de Mallorca.
Recepció del manuscrit: 30-nov-07; revisió acceptada: lO-des-07.
Introducció segon aspecte, de la divulguació científica
també és l'altra objectiu marcat per la
La história de la ciencia d'un determinat SHNB, el Bolletí s'intercanvia amb prop de
país se coneix, se transmet i s'avalua gracies 400 altres publicacions que fan que la
a la documentació científica escrita i que es Biblioteca de la Societat sigui la biblioteca
divulga. En aquest cas, la Societat d'História naturalística més important de les Balears.
Natural de les Balears (SHNB), amb l'edició El present treball vol ser una continua
del Bolletí de la Societat d'História Natural ció del publicat en el número 37 en el qual
i altres fulletons científics realitzats des de es commemoraven els 40 anys de de la
l'any 1951 (quan la Societat fou fundada publicació com a revista científica de
com a filial de la Real Sociedad Española de periodicitat anual del Bolletí (Fornós et al.,
Historia Natural) fins a l'actualitat ha aglu 1994) i en el qual s'hi presentava una sín
tinat l' esfon;: de difusió de la ciencia a les tesi histórica i de continguts, que ara prete
Illes Balears (Pons i Vicens, 2004; 2006). El nem posar al dia.
134 BolI. Soc. /-lisl. Nal. Balear.\". 5() (2()m)
Aques! volum del Bo//eli de /a Societal Fig. 1. Primera cdieió de la incipicnl SIINI3.
d 'f-lislál"ia NalL/m/ de les B((/('((I'\' que ara FiJ.:. /. FirSI "dilioll of'¡f/(' lIt/su'lIl SIIN/J.
vos presentam té I'especial significació quc ..
marquen els números rodons. Correspon ja
al volum número 50 dc publicació inintc
IIIIHo .~ I II HuI lIcieR~ ~lIdlla HH islaria Nalunl
rrumpida d'aquesta publicació ccntrada cn
IEOOIO. DE •• LEA.BI
la historia natural. Malgrat dur-ne el núme
20 de Febrero de 19.1'
ro 50 al seu 110m, de publ ieaeió com a revis Dar ..., ,_: 11 ••••• ' •• , al ,..h •• !lo "'1I'roa T,'.r ••• 'IJI
ta científica de periodicitat anual, la
La Sociedad de Naturalíslas de Baleares
Sociew/, i en especial les sevcs activitals,
tcnen alguns anys més. Fue! r.n luN.vld.des de 19H, (lI'ndo un05 anll¡.)os n.luralbta., en una!
u(un.ion~s ¡,cnldas en Palma y en SóUtr. empaa,ron I hablar de 1, c:onve'
Durant aquest període de tcmps, el alImitlnrtcoias ddee lfao rNmaatru ruanleaz aS.o ciedad en que se conoc:lenn '/ ayudasen IOdos 10.'1
Bo/leli ha sortit practicament sensc intc 10.'1 SrsS. eP ceodn{sou ylt óJ oa~l SMr.. IP'laJglluue!. 1MI aS.'rl.'.l uLIIo, ratln Sxor , OGlullellrtUrm .o• 1C Solro. mJO eMa sannoos.'lI'aelsl.ó a.
al Sr. JUln Oamundl, pan citar sólo alQUilO!! lIolllbru. '/ tooos coincidieron
rrupció malgrat les nombroses di ficultats en la convtñienda de conslilu.ir la tal Sociedad.
Se-convoca In primera reunión para el 10 de Enero de 1948. Acuden 2S
economiques que ha hagut de superar. IOcios. Torna la pa.labra el Sr. Juan Qanlundl y dice que lo que mis urQc u
(onstltuir en.'lel!ulda un. Junt •. y ante 10.'1 tUuheo$. i!1 propone Como Prul¡
Aquest fct és inherent a la major part de les Odeanrteef a,s1 1 S rc.o Mmoa$sscu:clrl ectaomrloo aVl lScerp. rPtaslladuen. tTeo adlo Ss rI.c Cepotlaonlll. . EClO SIIrIO. " T'¡¡e!stuoen! ro1 A,u1 Surtl.
primer Presidente indica que lo mejor es constituirnos como Sección naldrlca
associacions culturals del nostre país, on de ¡. Real Sociedad Espallola de Hlttoril Natunl. Se acclHII 1 qucdll constl.
luIda nuestra Sociedad.
les tasques culturals mai han estat afavori En estos tres alias que lleva de vida auenta Sociedad hay que lamenlar
la muerte. de nuestro Pruldente. el cual fui! lusli!uldo por el Sr. Oullltnno
dcs de manera clara pels poders establerts. CtiOc.l odmel; hInasyt iqluulOe d.,e·(smtatcnairn loa, mdturnllnfstimt eal laallboo rq udee olac uSpróta e. lT cearreQsao Vdae lls$.c Ccraetteadrira'..
Els anys 1971 i 1978 el Bo//el( no va sor rfolram.. dclliióQne ny tepsr OQQfUulloo ndees Id1e lS Socr.i eAdnaddr. l! Muntuer en todo lo que conduJo ft la
Se trabaj6 con d E:temo. Sr. Oo~rnador y Excmo. AyunlamlC'nto. para.
tlr, i deis anys 1989 i 1990 se'n va fer un la ueaclón de un 1'1u~o Bajear o un CC'.ntro equt"alente para alojar 1M E.,.tu.
dios Balútlcos. Oracl .. a 010. COD la colaboración de utlas eptidadu r IK ....
volum doble amb un sol número; per aixo lAODUna,,u .d lUsUnnhfleunldiadsa dse, est4 realixando el proyecto del Sr. Gobernador C'.n la
Mientru tanto nuUlto local ts ti tsplindido oleQlo dt f.rm.ciutlcos
els quaranta anys de publicació del Bo/le/i de la caUe del Arco de la Merced. preJl.do con toda ~tn('ro,ldad dude 10$
no es corresponen amb el número de 110m.
Des d'aleshores el Bo/lel( no ha faltat mal es constituí a comen<;:aments ele gener ele
a la seva cita anual.
1948 eom a una secció de la R.S.E.H.N.
Les caraeterístiqucs d'edició d'aquest
primer Bo//elí -quatre púgines, o més rara
Breu historia del Bol/etí de la Societat mcnt el doble, quc apareixen amb una
d'Histária Natural de les Balears periodicitat mensual o bimcnsual-, així conl
cls seus continguts es mantencn al lIarg ele
La historia del Bo/lell' de la SI-INB és 1952; pero aquest any hi trobam un canvi
encara una mica més lIarga, ja que s'inicia molt significatiu en el seu nom, que passa a
el 20 de febrer de 1951 (Fig. 1), quan apa ser «Boletín elc la Sociedael ele Historia
reix per pri mera vega da am b el nom de Natural ele Baleares», malgrat quc la decis-
«Boletín de la Real Sociedad Espallola dc sió ele eleixar de scr una secció dc la
1-1 istoria Natural. Sección de Baleares». En R.S.H.N.B i constituir-se com él societat
aquells moments era un simple fulletó infor inelepenelent no va tcnir 1I0c fins I'any 1954.
matiu de 4 pagines amb notícies d'alguncs A finals d'aquest any elc 1952 s'anomcná
troballes científiques i on predomincn les una Comissió ele publicacions, encarregael,1
comunicacions, ressenyes, avisos i noti t'ica ele la reelacció i revisió deis trcballs que:
cions dc les activitats d'aquest grup de pio s'havien ele publicar al Bo/le/i, i s'acorela la
ners que en el primer fulletó s'autodenomi seva publ icació en forma ele quatI'C t'a -ciclcs
na Societat de Naturali stes ele Balears i quc anuals d'aparició trimestral.
ex.
J.J. Fornós i Pons, Analisi histórica dels 50 volums del Boll. Soco Hist. Nat. Balears 135
Els anys 1953 i 1954 es poden conside forma sistematitzada les aportacions deIs
rar com a un període de prova per arribar al anys anteriors -limitant els resums al de la
que, definitivament, havia de ser el Bolletí; llengua propia del treball i a la corresponent
els podríem comparar al que avui en dia traducció anglesa-i suposa un canvi d'imat
són els números O d'una revista. Així ge molt gran en modificar el format interior
mate ix són un clar exemple de les dificul del Bolletí amb una estructuració en dues
tats per tirar endavant una revista científi columnes, acompanyada d'un intent de
ca. 8any 1953 apareixen soIs dos fascicles modernització de la portada. A més a més,
separats i al' any següent surt un volum s'introdueix al comen<;ament de cada volurn
amb indicació expressa de que inclou els un article editorial -equivalent a les revi
quatre fascicles. Finalment, l'any 1955 sions que apareixen en algunes revistes-,
apareix per primera vegada el Bolletí com que remarca l' estat de la qüestió sobre un
a una publicació en un sol volum anual i determinat tema, i és escrit per un especia
numerada correlativament. Des d'aquest lista en la materia de reconegut prestigi a
primers moments ja es defineix clarament escala internacional.
el que ha de ser el Bolletí: una revista cien El Bolletí és una pe<;a clau dins l'entre
tífica amb una serie de seccions diferents mat de la Societat. Cinquanta volurns són
que s'han mantingut practicament cons molts de volums en la vida d'una revista
tants al llarg del seu període de publicació, científica, i també són molts els autors i
com són les ressenyes bibliografiques, les articles apareguts en aquestes pagines. El
notícies deIs socis, petites notes de troba que queda de tot aixo són els articles que
lles científiques i, com no, els articles cien són recordats periodicament en altres publi
tífics. cacions pel seu interes i qualitat científica.
El pas del temps sempre es fa sentir i en En les seves pagines han coHaborat més de
una revista científica encara més; per aixo cinc-cents autors de distintes nacionalitats i
cap a final s deIs anys setanta és palesa la en distints idiomes.
necessitat d'introduir modificacions en l'es Els directors de publicacions precedents
tructura del Bolletí per tal d'adequar-lo als i les seves Juntes de Publicacions i els autors
nous temps. 8any 1980 apareix per primera són els qui han fet possible que les pagines
vegada amb la denominació actual «Bolletí del Bolletí es trobin plenes de contingut
de la Societat d'Historia Natural de les científico Els directors de publicacions
Balears» i al llarg de la decada els articles Guillem Colom, Miquel Oliver, Miquel
presenten una estructura cada vegada més Duran, Guillem Mateu, Joan Cuerda, Lluís
uniforme, s'inclouen resurns en diferents Pomar, Guillem Ramon i els autors d'aquest
llengües -angles i catala són clarament pre recull (JJF i GXP) han dirigit i se n'han cui
dominants-, apareixen les paraules clau que dat al llarg del temps d'elaborar aquests
són traduldes a l'angles i el mateix es fa Bolletins. Aquesta historia, com és natural,
amb els peus de figures; així mateix s'in ha anat evolucionant al llarg del temps. La
clou una traducció anglesa deIs títols deIs revista ha anat modernitzant-se a l'igual que
treballs a l'index del Bolletí, per tal d'una ho fet la Societat. Per les seves mans han
major difusió deIs treballs amb la seva apa passat prop d'un milenar d'articles, deIs
rició en els llistats internacionals. quals aproximadament uns 700 han estat
A partir de l'any 1991 el Bolletí es publi acceptats per a la seva publicació. Aixo vol
ca amb la presentació actual que inclou de dir que hi ha una selecció científica riguro-
136 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
sa que es porta a terme gracies a la col'labo També, entre les pagines del Bolletí, tro
ració d'avaluadors especialitzats en cada bam articles que han estat citats en repetides
materia. Després de l'avaluació científica ve ocasions alllarg del temps. Si en tenguéssim
la tasca de donar la maxima divulgació a que destriar un d'entre aquestes set-centes
l'obra que es fa des de la SHNB. Una fór aportacions, tal volta ens podríem decidir
mula directa és la via classica d'intercanvi pel treball del professor Ramon Margalef
científic amb altres organismes, institucions (1976) sobre el paraHelisme entre la vida en
o societats semblant a la nostra. Gracies a les coves i les grans profunditats marines.
aquest intercanvi aconseguim augmentar la A les pagines del Bolletí també s'han
nostra biblioteca, patrimoni fonamental de descrit moltes noves especies o subespecies,
la Societat, dones avui podem dir que és cin essencialment de les Balears, pero també de
quanta anys més rica. Pero també es pot fora. Especies mai conegudes i reflexades
donar a coneixer el contingut (índex i resum per primera vegada a les pagines del Bolletí,
deIs articles) del Bolletí de la SHNB a tra com: Trigla darderi Sanz i Bauza, 1961;
vés de les bases de dades nacionals i inter Trochoidea ortizi (Gasull, 1963);
nacionals, i així ho fa la nostra Societat. Trochoidea ortizi calderensis (Gasull,
Els autors són els veritables cómplices 1963); Trochoideafrater muntaneri (Gasull,
de que el Bolletí de la SHNB surti, any rera 1963); Trochoidea frater pobrensis (Gasull,
any, des de fa cinquanta números. No obs 1963); Trochoidea claudinae (Gasull,
tant, voldríem destacar la tasca d'uns socis 1963); Trochoidea cuerdai (Gasull, 1963);
que han treballat en epoques difícils sense Oestophora kuiperi Gasull, 1966; Oxychilus
l'ajuda de cap institució científica, amb el mercadali Gasull, 1968; Helicopsis altenai
suport únicament de la seva feina contínua i Gasull, 1972; H elicella mariae Gasull,
iHusió. Són molts els autors representatius 1972; Pinus halepensis ceciliae Llorens i
que han fet que la nostra revista estas plena Llorens, 1972; Lithobius piceus tabacarui
de treballs amb un elevat contingut científic, Negrea i Matic, 1973; Lithobius exarmatus
i no voldria esser injust fent referencia a uns mallorcanus Negrea i Matic, 1973;
pocs, pero no podem deixar de citar a: Lithobius dragani Negrea i Matic, 1973;
Guillem Colom (amb 22 coHaboracions), Lithobius georgescui Negrea i Matic, 1973;
Lluís Gasull (el motor de la biblioteca i el Orphanoiulus religiosus majoricensis
Bolletí, des de 1963 amb 28 treballs), Joan Mauries ¡Vicente, 1976; Echinogammarus
Cuerda (el maxim exponent pel que fa a tre sicilianus monomerus Stock, 1977;
balls, 45 !!), Andreu Muntaner (la constan Caprella acanthifera pityusensis Isern,
cia i perseverancia amb 20 treballs i avui en 1977; Vitrea gasulli Riedel i Paul, 1977;
dia coHaborant intensament amb 1' actual Mus spretus parvus Alcover, GosaIbez i
junta!!) o Joan Bauza (amb 22 treballs), Orsini, 1985; Porcellio balearicus Cruz i
totes elles persones que han dedicat un Garcia, 1992; Iberellus tanitianus Forés i
esfon; extraordinari per l'avan~ de les cien Vilella, 1993; Thoracochaeta erectiseta
cies natural s de les nostres Illes. EIs seus Carles-Tolrá, 1994; Thoracochaeta palpe
treballs són actualment vigents i punt de bris Carles-Tolrá, 1994; Scybalicus minori
referencia per a qui vulgui comen~ar en censis Vives i Vives, 1994; Hydrelia mayoli
l'estudi de la geologia, la malacologia, el Canzoneri i Rallo, 1996; Dignomus kukalo
quaternari o els fossils que es poden trobar a vae Bellés, 1996; Ptinus espanyoli Bellés
les Balears. 1997; Chloephaga robusta Tambussi, 1998;
J.J. Forllós i e.x. POI/S. AI/álisi histórica deis 50 volllll/s del Boll. Soco Hisl. Na/. Balears 137
Cyclosa groppali Pesarini, 1998; PO/mena Pe! que fa a la tematica tractada, a la Fig.
balea rica Vives, 1998; Elylhraeus picajorli 2 s'observa que els aspectes zoologics
cus Haitlinger, 2002, Grandjeanella ainae (42,10%) i paleontologics (22,41%) són els
Haitlinger, 2002, Nacerdes raymondi canye que han rebut una major atenció, amb molta
lIesi Vázquez, 2006, Chandrula gymnesica diferencia sobre la resta. Si hi afegim els tre
Quintana, 2006 i Oestaphora cuerdai balls botanics (14,80%) i els geologics
Quintana, Vicens i Pons, 2006. Aquestes són (10,20%), tan soIs queda un 10,94% d'arti
referencies obligades per al treball deIs eles, que apareixen agrupats dins la tem3ti
taxonoms i per incorporar en les bases de ca d'allres i que corresponen a altres camps
dades de biodiversitat del nostre planeta. relacionats amb la historia natural, la major
Gracies a I'increment paulatí deIs inter part deIs quals són m·ticles d'ecologia. Els
canvis del Bolletí amb altres publicacions valors de les proporcions entre les di ferents
s'ha aconseguit una biblioteca naturalística arees tem3tiques s'han anat mantenint amb
de primer ordre, la més ben dotada de les variacions percentuals de menys del 3%
Balears. entre totes elles al lIarg de tots els volums
deIs Bolletí.
En relació a I'area d'estudi (Fig. 3), un
Els treballs del Bolletí poc més del 80% deIs articles publicats
corresponen a les Balears, en concordancia
Des del seu inici al Bollelí s'han publicat amb els objectius fonamentals del Balletí, i
es troben repartits en treballs referits a tot el
un total de 696 treballs científics de 524
conjunt de I'arxipelag (23,42%) o a
autors, sense incloure-hi els del present
Mallorca (40,95%), de forma majoritaria.
volum. Un aspecte interessant és el d'analit
Els referits a Menorca (8,05%), a les
zar la tematica tractada; així com les locali
Pitiüses (5,60%) i, molt particularment, a
tats de les arees d'estudi.
Altres
(73-1
Geologia
(71- 0,20%)
1%)
Zoo
/'
o 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Fig. 2. Dadcs pcrcentuals de les temiltiqucs tractadcs cn els aniclcs publicats al l3o/leli. Entre paréntesi nombre
c1·articlcs.
FiJ:. 2. Percelllages ollhe lopics ol"everv anicle puhlished in Ihe Bolleti. 111 hrackels. lolallllllllher 01" anicles.
138 BolI. Soc. Hist. Nat. Balear.\'. 50 (2007)
Cabrera (1,87%) suposen fraccions petites, En relació a la seva procedéncia, s'ob
fins i tot inferiors a la corresponent a locali serva (Fig. 4) que les aportacions d'autors
tats situades fora de I'ambit balear (9,34%). del nostre entorn cultural més proper, és a
Aquestes dan'eres estan localitzades basica dir les Balears, constitueixen les tres quartes
ment a I'entorn de la Mediterrania parts (74,82%) deis articles rebuts, un
Occidental. També hi ha quasi un 10,78% 15,40% corresponen a autors de la resta de
d'articles que no estan referits de forma I'estat espanyol, mentre que un 9,78%
concreta a cap ambit geografic. Aquests corres ponen a autors estrangers. Aquests
darrers, corresponen basicament a temati valors percentuals entre les procedencies
ques més doctrinals, que evidentment en la deis autors, s'han mantingut practicament
seva major part no esta n georeferenciats. constant duranl tota la publicació deIs cin
També aquests tipus d'articles són els que quanta volums del Bolletí.
sofr'eixen un increment més notable en els Pel que fa al nombre d'autors deis trc
darrers quinze anys, estant la resta en uns balls, es pot constatar que la major part (Fig.
percentatges molt similars i mantenint les 5) estan signats per un sol autor (quasi el
equidistancies. 55,40%), mentre que un 27,77% apareixen
signats per dos autors i només un 16,83%
esta signat per tres o més autors. En aquesl
Els autors deis treballs cas si que s'observa una clara tendencia en
els darrers anys a que els treballs sigui n sig
De I'analisi realitzada sobre els 524 nats per més de dos autors, tres, quatre, cinc,
autors deIs treballs publicats al Bollet; se'n o en algun cas fins a 20 signants. Tot proba
poden extreure algunes conclusions prou blement fruit de la política universitaria que
inleressants. estimula el treball en equipo
Sense localització
(75-10.78%)
Altres
(65-9.34%)
brera
(13-1.87%)
Pitiüses
((39-5.600/0)
Menorca
1>X1-0.V.:l170
o 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Fig, 3. Dades percel1luals de les arees de referencia geogrilfiques on es situen els articles publicats al /3ofleli.
Entre parelltesi nombre d'articles.
Fig, 3. Percelltages oIlhe geographica/ /'efe/'ellce q/loled 011 eval' anicle {J/lhlished ill Ihe Bolletí. /11 hrackels.
10Ia/III.//lIbe/' o( anicles.
J J. Fornós i e.x. POI/S, Anolisi histórica deis 50 voll/l11s del /3011. Soco Hist. Nat. /3alears 139
És interessant assenyalar que la major autors en la redacció deis treballs publicats
deis treballs publicats al BolLelí han estat al Bolletí. La varietat de Ilengües és gran i
escrits per socis de la Societat, encara que així se'n han publicat d'escrits en alemany,
són nombroses les aportacions de no socis. angles, castella, catala, frances i italia; si bé
S 'ha de destacar molt particularment el fet la distribució és molt irregular (Fig. 6); ja
de que al comenGament els autors eren que poc més de la mitat corresponen al ca s
majoritariament socis amateurs, que amb tella (57,70%), un 26,90% al catala i d'entre
una gran forGa de voluntat i amb molts pocs les Ilengües estrangeres (15,40%) I' angles
mitjans materials aconseguiren donar una domina clarament sobre la resta.
trascendencia científica de primer ordre al La varietat lingüística emprada en els
Bollelí, i que comenGas a esser reconegut treballs reflecteix, en part, la procedencia
fora de I'ambit balear. Les aportacions d'au geografica diversa deis autors, pero també
tors des de la península i de I'estranger, que s'ha vist condicionada per altres factors.
inicialment foren resultat de I'amistat i I'es Així, el primer article en catala es publica
forG particular del socis, es veuen clara I'any 1979 i d'aleshores elWa el nombre
ment afavorides i s'incrementen des de la d'articles en aquesta lIengua s'ha incremen
creació de la Universitat de les IlIes Balears, tat fins arribar a més de la meitat deis publi
una vegada consolidats els estudis cientí cats durant els anys 80 i primera meitat deis
fics, a finals deis anys setanta. A I'actualitat 90, i arribant quasi el 75% deis treballs
quasi la totalitat deis articles són signats per publicats a les darreries del 90 i principis del
autors que tenen una relació directa amb segle XXI. Així mateix, I'angles s'ha impo
centres universitaris o de recerca. sat com a idioma científic universal la qual
Un darrer aspecte que mereix ser consi cosa ha suposat un increment de les publi
derat és el relatiu a I' idioma emprat pels cacions en Ilengua anglesa, fet igualment
Bal~ars 520-7 2%)
o 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Fig. 4. Dades percenruals de la procedencia geográfica deis alltors deis anicles pllblicats al Bo//el;. Entre parénte
si nombre d·articles.
Fig.4. Percell/ages of"lhe alllilor~· lIalio/lalilJ of eve/)" ar/icle pllhlisiled i/l lile Bollcti. //1 "rackels. Illta//Il1l11her
of anicles.
140 BolI. SOCo Hist. Nat. Balear.\". 50 (2007)
potenciat per I'interes deis editors, a finals Agrai"ments
de la década deis vuitanta i a comenc;aments
deis 1100'anta, de donar rellevancia interna Haurien d'agrair a tots aquells que, en
cional al Bolletí, amb la seva presencia als certa manera, han col'laborat amb fer possi
Ilistats internacionals informatitzats de ble que aquests primers 50 volums sigui n
bases de dades. L'anglés no només és una realitat i esperar poder fer un nou suma
emprat per autors estrangers sinó també per ri com aquest d'aquí a 50 volums més.
molts autors locals.
Especialment als 524 autors que han fet pos
A part de I'edició del Bolletí, la SI-fNB sible aquesta aventura editorial, ells són els
també du endavant altres línies editorials i de veritables protagonistes per I'esfon; realitzat
difusió científica. Les Monografies científi per transmetre els seus coneixements cientí
ques amb 15 volums editats (Annex 4), la fics a la resta de la comunitat. També volem
publicació de les comunicacions de les agrair a Guillem Ramon Pérez de Rada i
.Iornades del Medi Ambient de les IIles Joana M" Rayó, I'ajuda prestada en la con
Balears (amb 5 edicions), els Papers del fecció de les estadístiques del Bolletí.
Museu de la Naturalesa de les IIles Balears
(catalegs de col'leccions del Museu de la
Naturalesa de les Illes Balears -SI-fNB Referencies
MN 1B -, de tirada redu'ida i ús intern) o el
document editat per SA NOSTRA i elaborat
Fornós, .1..1., Ramon, G. i Rayó, J.M. 1994. Els 40 anys
per la SHNB sobre I'Estat del Medi Ambient del "Bolletí de la Societat d' H istória
de les Balears (5 edicions) en són un bOI1 Natural de les Balears". BolI. Soco Nisl. Nat.
B"le"rs. 37: 187-218.
exemple de la tasca de recerca i de la seva
Pons, G.X. y Viccns, D. 2004. La Societat d'História
projecció duita a terme per la Societat.
Natural de les Balears (1954-2004): cin-
I
3 més
O (117-16,83fo)
2
1/(385-55.40%)
o 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Fig. S. Dades percentuals referents al nombre d'autors que signen els anicles publicats al Bolleli. Entre parcntesi
nombre d'articles.
Fig. 5. Percentages oflhe 1/II/116er ofaUlhors signing el/e/y anicle fJllhlished il/ Ihe Bolletí. 11/ hrackels. IO/aII/II/11-
her orarlide.\".
J.J. Fomós i e.x. Pons, Análisi hislorica deis 50 I'OIII/IIS del BolI. SocoH isl. Na/. Bolean 141
quanta anys de passió per la natura. In: Pons, d'História Natural de les Balears (1954-
G.X. (edit.). L1ibre de ponencies i resums de 2004). Actes de la VII trobada d'História de
les IV Jornades del Medi Ambient de les la Ciencia i de la Tecnica (Barcelona,
Illes Balears. 247-249. SCHCT). 379-389.
Pons, G.X. i Vicens, D. 2006. Cinqllanta anys d'estudi i
divulgació de la natura de la Societat
Altres idiomes (19 15
7- ,40%)
%
o 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Fig. 6. Dadcs percentuals de la lIengua lItilitzada en la redacció deis articles plIblicats al Bolletí. Entre paréntesi
nombre d'articles.
Fig. 6. Percelltages olthe langl/ages l/sed i/1 the CO/llpOSilioll o/every anicle pl/blished ill the Bolletí. 111 brackels.
lotalllllll1ber o/ anicles.
V JomM_es de. Me-dI AInIIIent
.... .1.. .. 1M111 M_ a_dM .n. ela_ .l.. ~ . 1. .1 eN deJes_ ......
(i)
..... .............
-.-
Fig. 7. Algunes altres pllblicacions de la Societat dHistória Natllral de les Balear.I·.
Fig. 7. SOllle ather publicatiolls a/the Socictat d'Historia Natural de les Balears.
142 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
ANNEXOS
A continuació es recullen en tres annexos els continguts de tots els articles publicats
al Bolletí. Aquests tres annexos s' ordenen de la següent manera:
1.- Llistat de tots els continguts (articles en la seva major part) ordenats per volums i dins
d'aquests per ordre alfabetic d'autors, amb indicació de l'any de publicació i pagines que
corresponen a l'article;
2.- Llistat per ordre alfabetic d'autors -primer signant de l'article-, amb indicació del tÍtol i
del volum i pagines de l'article signat.
3.- Llistat alfabetic d'autors que han fet les seves aportacions al Bol/etí amb indicació del
volum i pagines en el qual apareixen.
ANNEXI
Index anual de tots els Bolletins de la Societat.
1951
Cañigueral, J. -Mamíferos marinos mediterráneos. 3-4 (mare;:), 3 (abril).
Cañigueral, J. -Sa Canova de Ariany. 5-6 (juny-setembre).
Cañigueral, J. -Pro Flora Balear. 2-3 (octubre-novembre)
Cañigueral, J. & Palau, P. -Hallazgo de Scillas en Ibiza. 3 (desembre)
Colom, G. -Noticia sobre algunos sondeos en busca de petróleo en España. 2-3 (man;:).
Colom, G. -Sondeo en Rafal Roig. 4 (desembre).
Compte, A. -Nueva plaga de los almendros. 4 (man;)
Compte, A. -Cetáceos y pinnípedos del Mediterráneo. 4 (abril), 2-3 (maig)
Compte, A. -Nuestro Museo. 7-8 (juny-setembre).
Crespí, A. & Palau, J. M. -Calandra granaris en el molde diftérico de una enferma. 3-4 (maig).
Cuerda, J. & Muntaner, A. -Visita a un nuevo yacimiento cuaternario. 3 (desembre).
Gamundí, J. -Nuevas Diatomeas de Baleares. 1 (octubre-novembre).
Palau, P. -Nuevas plantas para la Flora Balear. 2 (octubre-novembre).
Palmer, E. -El jurásico Portlandiense de Sta. María de Meyá. 1-2 (desembre).
Payeras, B. -El Champiñón de París y su cultivo. 3-5 (juny-setembre).
Rotger, P. -Un nuevo yacimiento de fósiles liásicos. 4 (man;).
1952
Cañigueral, J. -Lista de plantas superiores, cormofitas, endémicas de Baleares. 2-5 (gener-febrer).
Cañigueral, J. -Observaciones botánicas. 7 (gener-febrer).
Cañigueral, J. -Yacimiento de fósiles en Son Pax. 3 (marr;:-abril).
Cañigueral, J. -«La Fita del Ram». 1-3 (maig).
Cañigueral, J. -Plantas nuevas para Baleares. 4 (juny).
Cañigueral, J. -Yacimiento de Rhynchoteuthis en Ca's Catala. 3 (octubre).
Cañigueral, J. -El género Cerastium, de la familia de las Cariofiláceas, en Baleares. 2 (desembre).
Cañigueral, J. -Jardines botánicos de Palma. 7 (desembre).
Colom, G. -D. Juan Gamundí. 1-2 (novembre).
Compte, A. -Nuevos insectos de la fauna balear. 2 (octubre).
Compte, A. -La entomología balear. 3-5 (desembre).
Cuerda, J. y Muntaner, A. -Nota sobre las playas cuaternarias con Strombus del Levante de la Bahía
de Palma. 1-8 (juliol-setembre).