ALLAN DWAN - Lumière

462 Pages·2014·43.7 MB·English

ALLAN DWAN

(A DOSSIER)

ENGLISH LANGUAGE VERSION
EDITED
 BY

DAVID
 PHELPS
 &
 GINA
 TELAROLI

APRIL
 2014
TABLE
 OF
 CONTENTS

Allan
 Dwan's
 Moral
 Tales

—
 The
 Art
 of
 Metamorphosis
 (The
 Silent
 Period)
  8

—
 Angels
 in
 Exile
 (The
 Sound
 Period)

 18

Michael
 Henry
 Wilson

The
 Griffith
 Tradition
  31

John
 Dorr

The
 Cliff
 and
 the
 Flume
  38

Bill
 Krohn

The
 American
 Pastoral
  45

Jean-­‐Loup
 Bourget

Ten
 That
 Make
 A
 Work
  51

Chris
 Fujiwara

Lessons
 For
 Architects
  57

José
 Neves

The
 Uncertainty
 Principle
  68

David
 Phelps

Inspection
 des
 Dwan
  98

Serge
 Bozon
Manhattan
 Madness
 (1916):

A
 Note
 on
 the
 Inter-­titles
  101

Noah
 Teichner

A
 Modern
 Musketeer
 (1917):

Adventures
 in
 Fairbanks-­Sitting
  109

R.
 Emmet
 Sweeney

He
 Comes
 Up
 Smiling
 (1918):

“A
 Full-­Steamed
 Comic
 Opera”
  113

Daniel
 Fairfax
 and
 Louis
 Delluc

Manhandled
 (1924)
  121

Farran
 Nehme

Stage
 Struck
 (1925):

Laws
 of
 Hospitality
  126

Maxime
 Renaudin

The
 Iron
 Mask
 (1929):

Gone
 The
 Silent
 Faces

  130

Sabrina
 Marques

Separate
 But
 Equal
 #1:
 Tide
 of
 Empire
 (1929)
 /
 GT
  133

Man
 to
 Man
 (1930):

Oscillations
  138

Ted
 Fendt

Separate
 But
 Equal
 #2:
 Chances
 (1931)
 /
 GT
  145

Separate
 But
 Equal
 #3:
 Black
 Sheep
 (1935)
 /
 GT
  150

High
 Tension
 (1936):

Laws
 of
 Attraction
  155

Maxime
 Renaudin
One
 Mile
 From
 Heaven
 (1937):

Two
 Dwans
 in
 One
  158

Ted
 Fendt

Allan
 Dwan
 &
 Shirley
 Temple:

The
 Man
 and
 The
 Machine
  164

Mathieu
 Macheret

Separate
 But
 Equal
 #4:

Rebecca
 of
 Sunnybrook
 Farm
 (1938)
 /
 GT
  168

Josette
 (1938):

Awkward
 and
 Proud
 of
 It:
 Joan
 Davis
  173

Michael
 Lieberman

Frontier
 Marshal
 (1939):

Shadows
 of
 Disorder
  182

Filipe
 Furtado

Sailor's
 Lady
 (1940)
  186

Cullen
 Gallagher

Young
 People
 (1940):
 Welfare
 State
  189

Zach
 Campbell

Trail
 of
 the
 Vigilantes
 (1940):
 Horse
 Sense
  196

Maximilian
 Le
 Cain

Separate
 But
 Equal
 #5:
 Rise
 and
 Shine
 (1941)
 /
 GT
  200

Up
 in
 Mabel’s
 Room
 (1944)
 /
 Getting
 Gertie’s
 Garter
 (1945):

Vector
 Mobiles
  205

Daniel
 Kasman

Brewster’s
 Millions
 (1945)
 /
 Driftwood
 (1947):

On
 Excess
  214

Carlos
 Losilla
Rendezvous
 with
 Annie
 (1946):

The
 Home
 Front
  220

C.
 Mason
 Wells

Calendar
 Girl
 (1947):

Outsider
 Visions:
 Dwan
 with
 a
 Movie
 Camera
  225

Christopher
 Small

Calendar
 Girl
 (1947)
 /
 I
 Dream
 of
 Jeannie
 (1952):

Classic
 /
 Anti-­Classic
  229

Daniel
 Kasman

Separate
 But
 Equal
 #6:
 The
 Inside
 Story
 (1948)
 /
 GT
  252

Sands
 of
 Iwo
 Jima
 (1949):

As
 long
 as
 you
 won’t
 be
 forgotten
  257

Marie-­‐Pierre
 Duhamel

Surrender
 (1950)
  274

Cullen
 Gallagher

Montana
 Belle
 (1952)
  278

Fernando
 F.
 Croce

Sweethearts
 on
 Parade
 (1953)
  280

Dave
 Kehr

Woman
 They
 Almost
 Lynched
 (1953):

Welcome
 to
 Poverty
 Row
  286

Alfonso
 Crespo

Silver
 Lode
 (1954):

L’axiome
 à
 affirmer
 en
 fait
 de
 ballet
  290

Andy
 Rector
 and
 Bill
 Krohn

Passion
 (1954):

Notes
 on
 Form
 and
 Space
 in
 the
 American
 West
  321

Graham
 Swindoll
Cattle
 Queen
 of
 Montana
 (1954):

Seeing
 Daylight
  332

Gina
 Telaroli

Escape
 to
 Burma
 (1955):

Escape
 To
 See
  403

Arnau
 Vilaró

Pearl
 of
 the
 South
 Pacific
 (1955):

In
 The
 Beginning
 Was
 The
 Beginning
  408

Pablo
 García
 Canga

Tennessee’s
 Partner
 (1955):

I
 Didn't
 Even
 Know
 His
 Name
  412

Santiago
 Gallego

Slightly
 Scarlet
 (1956):

Observations
  415

Joe
 McElhaney

Hold
 Back
 the
 Night
 (1956)
  419

Cullen
 Gallagher

The
 River’s
 Edge
 (1957):

To
 Deserve
 a
 Few
 Tears
  424

Matthew
 Flanagan

Enchanted
 Island
 (1958)

(Or
 The
 Taboola
 Rasa)
  429

David
 Phelps

Most
 Dangerous
 Man
 Alive
 (1961):

Kiss
 Me
 Deadly
  453

Christoph
 Huber

The
 Flamethrower
 and
 the
 Flame
  457

Daisuke
 Akasaka
ALLAN
 DWAN'S
 MORAL
 TALES

Michael
 Henry
 Wilson

Translated
 by
 Ted
 Fendt

I

The
 Art
 of
 Metamorphosis

(The
 Silent
 Period)

The
 Half-­Breed
 (1916)

“It
 takes
 great
 audacity
 to
 dare
 to
 be
 oneself.”

—Eugène
 Delacroix,
 Journal,
 January
 15,
 1860

A
 sleeping
 vagabond
 dreams
 he
 is
 a
 hero
 in
 the
 Far
 West,
 saving
 damsels
 in
 distress,
 pulling

them
 free
 from
 runaway
 wagons
 and
 burning
 ranches,
 while
 meanwhile,
 unbeknownst
 to

him,
 some
 street
 urchins
 are
 playing
 with
 matches
 and
 setting
 his
 clothes
 on
 fire.
 This
 anti-­‐
hero
 who
 aspires
 to
 heroic
 exploits
 is
 the
 protagonist
 of
 A
 Western
 Dreamer
 (1911).
 In
 this

tragi-­‐comic
 western,
 Allan
 Dwan’s
 first
 or
 second
 short
 film,
 one
 can
 already
 recognize
 the

filmmaker’s
 taste
 for
 parody,
 impersonation,
 mixing
 genres,
 surprise
 twists—and
 most
 of
 all,

masked
 games.
 Private
 or
 proclaimed,
 the
 dream
 of
 most
 of
 his
 adventurers
 will
 be
 to
 change

their
 identity.
 Whether
 of
 leather
 or
 satin,
 iron
 or
 velvet,
 the
 mask
 has
 an
 intoxicating
 quality:

it
 brings
 together
 pleasure
 and
 danger,
 it
 joins
 drama
 and
 comedy
 together.

8
An
 Irish—hence
 romantic—storyteller,
 Dwan
 loves
 characters
 that
 boldly
 move
 forward
 on

the
 chessboard
 of
 life.
 His
 sympathies
 go
 out
 to
 orphans
 or
 rootless
 individuals
 endowed

only
 with
 their
 imaginations,
 to
 dreamers
 who
 tend
 to
 mistake
 their
 desires
 for
 reality.

More
 often
 than
 not
 they
 have
 to
 cheat,
 and
 sometimes
 end
 up
 getting
 burned.
 But
 their

fertile
 imagination
 is
 also
 what
 spurs
 them
 to
 be
 enterprising,
 to
 change
 their
 world
 if
 not

the
 world
 itself.
 What
 is
 important
 is
 not
 to
 let
 oneself
 get
 stuck
 in
 the
 role
 one's
 been
 born

into,
  but
  to
  reinvent
  oneself,
  to
  try
  on
  all
  the
  masks,
  to
  give
  expression
  to
  all
  the

possibilities
  contained
  within.
  These
  many
  identities
  are
  the
  dreamer’s
  privilege,
  the

reason
 he
 stands
 out
 in
 the
 crowd.
 And
 the
 filmmaker
 is
 always
 ready
 to
 celebrate
 his

exploits,
 however
 prickly
 or
 poignant,
 comic
 or
 dramatic.

In
 the
 Sargasso
 Sea

The
 genre
 that
 best
 lends
 itself
 to
 masked
 games
 is
 probably
 the
 comedy
 of
 manners—as

exemplified
 by
 Dwan’s
 collaborations
 with
 Gloria
 Swanson,
 his
 favorite
 actress.
 The
 main

inspiration
 here
 is
 in
 deception—or
 rather,
 more
 specifically,
 in
 the
 schemes
 of
 a
 modest

employee
  whose
  naivety
  exposes
  her
  to
  a
  series
  of
  disappointments.
  In
  Manhandled

(1924),
 Tessie,
 a
 sales
 clerk
 in
 Manhattan,
 thinks
 she
 can
 escape
 her
 position
 by
 posing
 for

a
 sculptor,
 then
 by
 modeling.
 She
 trades
 the
 sales
 rack
 of
 a
 department
 store
 basement
 for

a
  highfaluting
  fashion
  boutique
  where
  her
  boss
  makes
  her
  pretend
  to
  be
  a
  Russian

countess.
 In
 Stage
 Struck
 (1925),
 Jennie,
 a
 waitress
 in
 a
 diner
 in
 Virginia,
 fancies
 herself
 as

the
 next
 Sarah
 Bernhardt.
 She
 secretly
 pursues
 acting
 courses
 by
 mail
 and
 tries
 to
 imitate
 a

popular
 actress
 by
 walking
 with
 her
 nose
 in
 the
 air.
 Her
 first
 show
 turns
 out
 to
 be
 a

disaster:
 she
 has
 to
 put
 on
 a
 hood
 and
 boxing
 gloves
 in
 order
 to
 be...
 the
 comic
 foil
 to
 her

rival.
 In
 both
 films,
 the
 indignities
 undergone
 by
 the
 heroine
 culminate
 in
 Chaplinesque

humiliation
 when
 she
 loses
 her
 pants
 during
 a
 reception
 or
 onstage.
 Play
 the
 diva
 and
 you'll

end
 up
 the
 clown!

In
 a
 comedy
 of
 errors
 the
 costume
 plays
 a
 crucial
 role.
 More
 than
 an
 accessory,
 it
 is
 a

disguise.
 It
 denotes
 a
 posture,
 a
 pretense,
 a
 misrepresentation.
 The
 bravura
 sequences
 are

the
 ones
 in
 which
 the
 poser
 gets
 tangled
 in
 her
 artifice,
 the
 masks
 stop
 fooling
 anyone,
 and

mirrors
 begin
 to
 reflect
 the
 truth:
 Jennie
 is
 left
 to
 rehearse
 a
 tear-­‐jerking
 melodrama
 in
 front

of
 a
 funhouse
 mirror
 that
 makes
 her
 look
 even
 more
 ridiculous.
 Swanson's
 posers
 act
 like

princesses,
 but
 betray
 their
 origins
 by
 chewing
 gum
 at
 a
 straight-­‐laced
 party
 and
 ordering

pancakes
 at
 a
 princely
 banquet.
 It
 is
 up
 to
 her
 male
 partner
 to
 put
 an
 end
 to
 these
 put-­‐ons,
 to

remove
 the
 make-­‐up—literally—with
 a
 rag.
 In
 the
 end,
 the
 suitor’s
 entrepreneurial
 spirit

prevails:
 Jennie
 and
 her
 love,
 a
 cook,
 open
 a
 small
 business...a
 pancake
 stand,
 which
 will
 be

off
 limit
 to
 actresses!
 In
 Manhandled,
 Tessie
 is
 brought
 down
 to
 earth
 by
 her
 fiancée,
 a
 self-­‐
made
 Irishman
 who
 is
 about
 to
 reap
 a
 fortune
 from
 a
 patent
 sold
 to
 the
 auto
 industry.

9
Dwan’s
 egalitarianism
 goes
 hand
 in
 hand
 with
 his
 sense
 of
 self-­‐determination,
 a
 deep-­‐
seated
 faith
 in
 willpower.
 In
 his
 first
 feature
 film,
 David
 Harum
 (1915),
 the
 protagonist
 is

already
 imbued
 with
 a
 variety
 of
 seemingly
 contradictory
 identities:
 he
 is
 at
 once
 a
 horse

trader
 and
 philanthropist,
 a
 public
 figure
 and
 nonconformist,
 a
 banker
 and
 a
 local
 angel
 of

mercy.
 A
 shape-­‐shifting,
 unpredictable
 figure,
 he
 is
 more
 than
 just
 a
 good
 neighbor:
 he

exhibits
 genuine
 humanity
 and
 compassion
 towards
 those
 who
 were
 born
 on
 the
 wrong

side
 of
 the
 tracks.
 A
 flashback
 reveals
 that
 his
 altruism
 goes
 back
 to
 his
 childhood:
 left
 to

fend
 for
 himself
 after
 running
 away
 from
 home,
 he
 built
 his
 fortune
 on
 the
 penny
 given
 to

him
 by
 a
 generous
 carnie.
 Ever
 since,
 we
 find
 out,
 he
 has
 spent
 his
 time
 improving
 the
 lot
 of

all
 those
 around
 him,
 down
 to
 the
 destitute
 old
 black
 man
 whom
 he
 regales
 with
 a
 cigar
 in

the
 epilogue.
 The
 strongest
 sequence
 comes
 as
 he
 prevents
 the
 lynching
 of
 an
 innocent

man.
 We
 see
 the
 square
 fill
 with
 people
 talking
 about
 taking
 justice
 into
 their
 own
 hands.

The
 community
 is
 on
 the
 verge
 of
 turning
 into
 a
 mob.
 Harum
 succeeds,
 cunningly,
 in

defusing
 the
 violence,
 but
 tensions
 of
 that
 nature
 might
 still
 seem
 surprising
 in
 the
 context

of
 such
 jovial
 Americana.
 We’re
 not
 too
 far
 from
 the
 witch-­‐hunt
 of
 Silver
 Lode
 (1954).

If
 there
 is
 a
 “plural”
 hero,
 one
 who
 can
 manage
 multiple
 incarnations,
 it’s
 no
 doubt
 Douglas

Fairbanks,
 with
 whom
 Dwan
 shot
 some
 eleven
 films.
 From
 the
 start,
 the
 filmmaker
 seems

to
 have
 been
 on
 the
 same
 wavelength
 as
 the
 actor—who
 was
 also
 author
 and
 master
 of

their
 joint
 projects.
 As
 Dwan
 explained
 to
 Peter
 Bogdanovich,
 “Stunts
 per
 se
 were
 of
 no

interest
 to
 him
 or
 to
 me.
 The
 only
 thing
 that
 could
 possibly
 interest
 either
 of
 us
 was
 a
 swift,

graceful
 move—the
 thing
 a
 kid
 visualizes
 in
 his
 hero.“1
 In
 sum,
 it
 was
 a
 matter
 of
 combining

panache
 and
 humor,
 comedy
 and
 adventure—and
 so
 they
 designed
 a
 character
 for
 whom

life
 would
 be
 one
 big
 game.
 Every
 role
 suits
 him,
 on
 the
 condition
 that
 he
 gets
 to
 play
 the

lead.
 Nothing
 can
 stop
 him.
 Mobility—professional,
 social,
 cultural—is
 an
 integral
 part
 of

his
 personality,
 as
 is
 his
 appetite
 for
 life.
 He
 can
 wear
 overalls
 or
 a
 smoking
 jacket,
 a

loincloth
 or
 suit
 of
 armor,
 because
 any
 persona
 might
 mutate
 into
 another:
 the
 employee

becomes
  a
  prince;
  the
  bandit
  a
  do-­‐gooder;
  the
  young
  country
  boy
  a
  modern

musketeer...and
 even,
 if
 necessary,
 a
 harem
 beauty!

The
  fable
  can
  be
  contemporary
  or
  medieval,
  can
  take
  the
  form
  of
  a
  western
  or
  a

swashbuckler,
 but
 its
 moral
 remains
 the
 same:
 faith
 will
 move
 mountains.
 In
 He
 Comes
 Up

Smiling
 (1918),
 Jerry
 first
 appears
 to
 us
 as
 at
 his
 bank
 teller's
 counter,
 a
 prisoner
 of
 his
 job.

The
 striking
 visual
 metaphor,
 worthy
 of
 The
 Incredible
 Shrinking
 Man
 (Jack
 Arnold,
 1957),

reduces
 Fairbanks
 to
 the
 size
 of
 a
 doll.
 He
 balances
 on
 his
 trapeze
 like
 a
 canary
 in
 a
 giant

cage.
 Fittingly,
 it’s
 by
 chasing
 his
 boss’s
 canary
 that
 he
 frees
 himself,
 leaves
 his
 “cage”
 and

becomes
 a
 vagabond.
 The
 tramp's
 wanderings
 represent
 a
 return
 to
 natural
 life
 and
 the
 joy

of
  living:
  look
  at
  him
  dancing
  like
  a
  fawn
  while
  mimicking
  Tarzan’s
  acrobatics.
  The

metamorphoses
 continue:
 chance
 leads
 him
 to
 borrow
 the
 clothes,
 and
 hence
 identity,
 of
 a

10