alfàndach!»: la campanya africana de pere el gran, vista per ramon muntaner

42 Pages·2015·0.63 MB·Spanish

Rebut:22-III-2013
Acceptat:2-VI-2013
«ALFÀNDACH!»:LACAMPANYAAFRICANADE
PEREELGRAN,VISTAPERRAMONMUNTANER*
JosepAntoniAguilarÀvila
UniversitatCatòlicadeValència
RecontaelTirantloBlancque,subjugadalaBerberiaiconceditselsregnesdeFesi
deBogiaalsenyord’AgramuntielsdeTlemcéniTunisalreiEscariano,elcavallerTi-
rant, a la ciutat de Constantina estant, «féu ajustar hun dia tota la gent d’armes, axí de
cavallcomdepeu,etotlopobledelaciutat,emoltaaltragentdelaterraqueyerenven-
guts per lur plaer, en hun bell pla que y havia davant la ciutat de Contestina» (c. 401;
Martorell,2005:1338).L’ocasiósemblavabengrossa,i,defet,homhaviafetbastiral
bellmigdelaplanura«hungrancadafalmoltaltetotalagentpodiastarentorn»(ibídem).
Congregadeslesgents,Tirantelsdeclaràlaseuaintenciódefer-losescoltarunsermó,i
féupujaralcadafalunfraremercedarilleidatàquenomiaJoanFerrer,llegatpapalibon
coneixedordelallenguaàrab.ElsermódefraFerrer,destinataprovarl’excel·lènciaiel
podersalvíficdelafecristiana,1deixàunaprofundaimpressióenlagernació,que,al’uní-
son,començàademanarvehementelbaptisme.Envistad’això,Tiranthaguédemobilit-
zarunexèrcitdesacerdotsperpoderdonarabastatoteslespeticionsdeconversió.En
noméstresdies,reberenelbaptismeenterresberberesques434.000ànimes:
Aprésquelosermófonfinit,totslosmorosquinoerenbatejatsabgranscritsdemana-
renlosantbabtisme.Edecontinent,Tirant,enladitaplaçaféuportarvexellesgransplenes
d’aygua,axícomconques,cociselibrells,ehaguétantsfraresecapellanscomsetrobaren
allí,carTiranthaviafetsedificarmoltsmonestirsenlesciutatsquehaviapreses,emoltes
altressglésies,ehavia-yfetvenirmoltscapellansefraresdealtrespartsdelacrestiandat.E
aquítotssebatejaren,axílosquehaviendeanarcomlosquirestaren,edinstresdiesforen
batejatsCCCXXXIIIImília,entremorosemoreseinfants(c.404;Martorell2005:1350).
Enunanotadelaseuamonumentalediciódelanovel·ladeJoanotMartorell,Albert
Haufrecordaque,enanalitzarlagestaafricanadeTirant,«convétenirpresentelpuntde
* Aquesttreballs’insereixenelprojectederecerca«Laculturaliteràriamedievalimodernaenla
tradiciómanuscritaiimpresa(IV)»(FFI2009-14206),queesdesenvolupaalaUniversitatdeValència
ambelsuportdelMinisterideCiènciaiInnovació.
1. Sobrelesbasesteològiquesd’aquestsermó,vid.Hauf(1999).
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.37(2015),p.197-238
DOI:10.2436/20.2500.01.171
021-117666-ESTUDIROMANIC-Vol37-07.indd 197 30/01/15 17:53
198 JOSEPANTONIAGUILARÀVILA
vistadel’ambaixadaqueGuillemdeCastellnouvaferalpapaennomdelreiPere,pertal
d’obtenirelsuportpontifici,iqueMuntanerdescriuenlasevaCrònica»(c.404;Marto-
rell, 2005: 1351, n.2). El medievalista al·ludeix, així, a l’expedició que l’estiu de
l’any1282duguéPereIIdeCatalunya-Aragó,ditelGran,alescostesifriquianes,ique,
segonslaCrònicadeRamonMuntanerilesaltrescròniquescatalanesdelsss.xiii-xiv,li
féuconcebreelprojecte—denegat,coméssabut,pelpapaMartíIV—d’unacroadaper
conqueriricristianitzartotalaBerberia.Elslligamsentretotesduesexpedicions—lareal
ilaliterària—són,enefecte,d’allòméssuggeridor,perquèelsactesdeTirantielreiPere
comparteixennosolselmateixobjectiuprogramàtic,sinótambéelmateixescenari:siel
clímax de la croada africana del Tirant té lloc als afores de Constantina, als llibres de
MuntaneriBernatDesclotlabased’operacionsdelreid’Aragóalnordd’Àfricaseràel
lloccostanerd’Alcoll,que,comexplicaelcronistadePeralada,«ésportdelditlochde
Costantina»(c.44).2
Elpropòsitdelpresenttreballés,precisament,d’analitzarelscapítolsdelaCrònica
deMuntanerdedicatsal’expediciódePereelGranaAlcoll.Centraré,sobretot,l’atenció
enelscapítols51-53i55deltext,queexpliqueneldesenvolupamentdelacampanyaque
enfrontàelreiambelssarraïnsdelazona,totconfrontantlavisióqueensbrindaMunta-
ner amb la de les altres fonts que van narrar els mateixos fets, com ara la Història del
cronistaromàSabaMalaspina(?-1297/1298),amblaqualelllibremuntaneriàpresenta,
com espere poder demostrar, alguns punts de contacte ben interessants. Abans d’això,
però,hecregutconvenientd’oferirunresumdelamaneracomlaCrònicaesrefereixals
atzarspolíticsimilitarsdel’ÀfricadelNorddel’últimquartdels.xiii,que,endarrera
instància,menaranaldesembarcamentcatalano-aragonésalportd’Alcoll.
Antecedents:lesguerresdelshafsidessegonslaCrònica(cc.30-31,43-44,46-47,50)
Les primeres notícies que la Crònica ens dóna sobre el nord d’Àfrica es troben al
c.30,onMuntanerexplicacom,pocdesprésdelaseuacoronaciócomareid’Aragó,el
reiPerevavolerassegurar-seeltributqueeldifuntreideTunis,al-Mostansir,deladinas-
tiahafsida,pagavaalseupareJaumeI:
LosenyorreyEnPereanàvisitansosregneselessuesterrestotes.Síques’esdevench
quefoaBarchelona,etpensà’squeaelleramesterqueaguéslotrehutdelacasadeTunis,
etque,pusqueeramortloMostansar(quefolomellorsarraýdelmón,3aprésloMirama-
2. ToteslescitacionsdelaCrònicadeMuntanerprocedeixendelameuaedicióaAguilar(ed.)(en
premsa).
3. Abu-Abd-Al·lah,Al-Mostansir,soldàdeTunispertanyentaladinastiahafsida,vamorirel16de
maigde1277,comensrecordaelKitab-Al-‘IbaroHistòriadelsBerbersd’Ibn-Khaldun.Lapuixança
d’Al-Mostansir,celebradaperMuntanerenaquestpassatge,vasuscitartambél’elogidelfamóshistoria-
doràrab,queensparlaaixídel’esplendordelseuregnat:«Detouslesprincesdelafamilled’Abou-Hafs,
El-Mostancerfutceluidontl’autoritéetlarenomméeeurentlaplusgrandeétendue.Pendantunrègne
d’uneduréepeucommune,ilavaitvulesprovincesdel’Espagneetdel’Afriqueluitendreunemainsu-
plianteetbriguersonappui.Sacourfuttoujoursrempliedepersonnageséminentsquis’yétaientrendus
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.37(2015),p.197-238
DOI:10.2436/20.2500.01.171
021-117666-ESTUDIROMANIC-Vol37-07.indd 198 30/01/15 17:53
«ALFÀNDACH!»:LACAMPANYAAFRICANADEPEREELGRAN 199
molídeMarrochs4etaprésSaladí,soldàdeBabillònia),5quedetotentotaellnoerabon
quelexàslodittrehut(c.30).
Ambaquestpropòsit,elreiesfavenirConradLlançaid’altresmembresdelseucon-
sell,ielscomunicaelsseusplansperdestronarelsobiràquehasucceïtal-Mostansir,que
s’hanegatapagareltributenqüestió,isubstituir-loperunseugermà:
EnCorral,jasabetsquevósanàsdemanarlotrehutl’altreanyaTuniçconloMostan-
çarfomort,6quieragranamichdenostrepare,esabetsque·ldittrehutno·nshantramès,
ansparque·nshotenguenenvil.Eaxíésmesterquenóslosnefassamdolentsetque·ls
mostremlonostrepoder;quenósnoshavemposatencorquedesposemaquestreyquiyés
etqueymetamMirabussach,sonfrare,reyetsenyor.Ecomplirhíemjustícia,etfaremgran
duvivantdesonpère.Onyrencontraitsurtoutunefouled’Andalousiens,lesunspoètesdistingués,lesautres
écrivainséloquents,savantsillustres,princesmagnanimes,guerriersintrépides,quiétaienttousvenus
s’abriteràl’ombredesapuissance[...]Acettemêmeépoque,l’empirehafsidesetrouvaitdansl’étatle
plusflorissant:puissanceétendue,bien-êtregénéral,revenusabondants,populationnombreuse,patriotis-
me,forcesmilitaires,toutcontribuaitàenrehausserlasplendeuretàdirigerversEl-Mostancerlesre-
gardsdespeuplesvoisins,quitousespéraienttrouverenluiunsoutienetunvengeur.Pendantqueles
opprimésaccouraientenfoulepourimplorersaprotection,lagloireetlamajestébrillaientautourdelui,
etlarenomméeportaitauloinlebruitdesesexploits.Souslui,laprospéritédeTunisfutportéeauplus
hautdegréetleshabitantsjouirentd’uneaisancesansexemple.Onyrecherchaleluxedansleshabille-
ments,leséquipages,lesmaisons,lesmeublesetlestentes;l’onrivalisad’effortspourrebâtir,restaureret
améliorer;onavaitmêmeatteintàladernièrelimitedelaperfectionquandonentradansunenouvelle
époque,celledeladécadence»(traducciófrancesadelbaródeSlane;vid.Ibn-Khaldun,1925-1956:
II,373-374).LalloançadelaCrònicacatalana,així,noenshadesorprendre,atésqueelrenomd’al-
MostansirvaarribarfinsalespartsdeFrança,onesvanestendreelsrumorssobrelapossibleintencióde
convertir-sealcristianismedelsobiràtunisenc(vid.laViedeSaintLouisdeGuillemdeNangis,aBou-
quet[etal.](ed.)1737-1904:XX,447-449;ilesGrandesChroniquesdeFrance,c.53delregnatde
LluísIX,aViard(ed.)1920-1953:X,170-172).
4. MiramamolídeMarrocés,sensdubte,elcalifaalmohadeAbu-Abd-Al·lahMuhàmadan-Nàssir.
Coms’esdevésovintambaltrescròniquesdel’època,Muntanernol’anomenapelseunom:miramamo-
líésl’adaptaciócatalanadel’àrabamir-almuminin(‘príncep’o‘comandantdelscreients’),fórmula
d’intitulaciódelcalifa.Enqualsevolcas,estractadelmateixcabdillquevaservençutperlesforces
cristianesalabatalladelesNavasdeTolosa(1212),idelapotènciadelqualensparlaDesclot:«Diulo
comtequeenlaciutatdeMaroqhsaviaImiramamoníquierasenyormoltpoderósdetresoredegens,
edestrenýamoltesgransterres,soésasaber,deTrípoldeBarberiatroaTunis,edeTunistroAljaer,e
d’AljaertroaSepta,edeSeptatroaMarrocs,etotalaterradeFestroalaterradelaGujelmessa,edela
Gujelmessatroalaciutatd’Òrguena,etotalaterradeGinoua,quiésdemigjorn.Eencaradestrenyiaen
Espaya,Xibília,eCòrdova,eGayéneÚbeda,etotloregismedeGranadaedeMúrciatroaValència»
(c.5;Desclot,1949-1951:II,p.27).
5. Enlatríadad’infidelsmésnoblesMuntanerhad’inclourenecessàriamentSaladí,oSalah-ad-
DinYússufibnAyyub(1137/1138-1193),elfamóscabdillkurdfundadordeladinastiaaiúbidaqueva
governaraEgipte,Síria,Iemen,Irak,HedjaziDiyarBakr,iparadigmadecavalleria,totilaseuacondi-
ciód’enemicreligiós,peramoltsautorsoccidentals,comhodemostrenlesEstoiresd’Outremeretdela
naissanceSalehadin,queensparlende“libonsroisSalehadins,kitantfupreudometrenoumésdebien”
(Jubb(ed.)1990:59).PeralafortunadeSaladídinslaliteraturaromànicamedieval,vid.Paris(1893),
Castro(1967)iJubb(2000).
6. La missió diplomàtica a què al·ludeix ací el rei tingué lloc cap a l’abril de 1278 (vid. Du-
fourcq,1969:210-212).
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.37(2015),p.197-238
DOI:10.2436/20.2500.01.171
021-117666-ESTUDIROMANIC-Vol37-07.indd 199 30/01/15 17:53
200 JOSEPANTONIAGUILARÀVILA
honortotstempsalacasad’Aragon,quepuschahomdirquenósajammèsreyenTunis;
perquèésmesterque·sfassa(ibídem).
DemanatpelmateixLlançasobreelsmotiusielsdetallsd’aquestprojecte,elreiofe-
reixalsmembresdelseuconsellunaanàlisideles circumstànciespolítiquesdelTunis
hafsidaque,aparerseu,justifiquenlaintervenció catalano-aragonesa.Segonsaquesta
versió,al-Mostansir,mortsensedescendènciadirecta,haviadeixatelseuregneaundels
seusgermans,queMuntaneranomenaMirabussac,peròl’altregermà,Miraboaps,s’ha-
viaacabatemparantdeltron:
Jovullquesapiatsque·lMostançar,axícondavantvoshedit,fogranamichdelrey
nostrepare,elitrametiatotsanyssontrehutetmoltesjoyes.7Araésveritatqueellésmort,
quefillnegunnoyharomàs,masà-yromàsIIfraresseus:laIquihanom,çoéslomajor,
Mirabussach,etlomenorMiraboaps.E·lditMirabussach,germàmajor,haviatramès,ab
granshostsdecrestians8etdesarraÿns,envésloLavantperferpeytarlesterres,etenTuniç
eraromàsMiraboaps.
EconloMostançarfomort,quihaclexatloregneaMirabossach,Boaps,quieraen
Tunis,sensquenoesperàsonfrare,selevàreydeTunisfalçamentetmalvada.EtconMi-
rabussachsabélamortdesonfrarerey,vench-se’nenvésTunis;masconBoapssabéque
sonfrarevenia,tramès-liadirque,aytantconcarahavialasuavida,quenos’iacostàs,con
deguéssaberque,siufahia,queelllilevarialatesta.EtaxíMirabussachtornà-sse’naCà-
piç,elàestech,etestàencara,queno·ssapquè·sfassa.9
7. MuntanersemblatenirespecialinterésafersubratllaralreiPerelacondiciód’estattributarique
TunistérespectealaCoronad’Aragó.Enrealitat,elsoldàtunisencnoestavaobligatapagarcapimpost
alscatalano-aragonesos,peròjaeldifuntcalifaal-Mostansirhaviaenviatsovintregalsiimportantssu-
mesdedinersaJaumeI,obsequisqueerenfonamentalmentungestd’amistatibonavoluntat,nopasun
reconeixementdevassallatge.Peròalacortd’Aragómoltsinterpretavenelsobsequisenviatspeltuni-
sencenaquestdarrersentit,iperaixòhomvapressionarelsuccessord’al-Mostansirperquèfesefectiu
elpagamentdeltribut:«PereelGrandecidídedemanaralfillisuccessord’al-Mostansir,elcalifaal-
Uatiq(1277-1279),elpagamentdel“tribut”quelacortdeTunishaviadepagar,segonsellafirmava,a
laCoronad’Aragó:coneixialaimportànciadelesrendesforçaregularsqueproveniendelsfonduks
ifriquians,iinvocavaels“regals”queelfundadordelapotènciahafsidahaviaenviatdiversesvegadesa
JaumeelConqueridor.PereelGranvoliatransformarenobligacióuncostumdiscontinu,quehavia
estatunainiciativapresaperal-Mostansir,ambelpropòsitdeconciliar-selesbonesgràciesdelrei
d’Aragó,ideferfacilitarperaquestlesopercionscomercialscatalanesaIfriquia.Al’esperitdel’hafsi-
da,nos’haviatractatmaimésquederegalsespontanis,enocasiód’operacionsfinanceresrealitzades
perlaCoronad’Aragó,obéapartd’elles,afavordeltràficcatalàodeldesplegamentd’ambaixades.
Percontra,els“imperialistes”delacortdelreiPereparlavend’aquestessumesidonscomsiestractés
d’unautèntictributqueTunisdegués»(Dufourcq,1969:210).
8. Lamenciódesoldatscristiansenlesfilesdelsexèrcitssarraïnsnohadesorprendre,atésquedes
d’aviatelspotentatsnordafricansvancomptarambmercenariseuropeusqueconstituïenlamilíciadeles
seuesciutats.Sabem,enefecte,queexistiaunamilíciacatalanaestablertaaTuniscomamínimdesde
lasegonameïtatdels.xiii,iqueelreid’Aragóteniaeldretdedesignarodeposarelseucapità.Elhafsi-
dacomptavanaturalmentambhomesd’altresnacionalitats,comalemanys,italiansicastellans.Aquests
darrerscomptavenambuncapitostbenconegut,l’infantEnricdeCastella,germàd’AlfonsXelSavi
(Dufourcq1969:79-80).
9. LaversióqueMuntanerensdónaacídelesguerrescivilstunisenquesésplenadegransconfu-
sions,quemirarédedetallarenlesnotessubsegüents.ÉscertqueAl-Mostansirteniaaquestsdosger-
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.37(2015),p.197-238
DOI:10.2436/20.2500.01.171
021-117666-ESTUDIROMANIC-Vol37-07.indd 200 30/01/15 17:53
«ALFÀNDACH!»:LACAMPANYAAFRICANADEPEREELGRAN 201
Per què farem bé que ajudem a la dretura,10 et senyelladament que·s complescha la
volentatdelMostançar(ibidem).
ÉsperaixòquePereIIenviaConradLlançaambdeugaleres(cincdeBarcelonai
cincdeValència)capalescostesd’Àfrica,ambinstruccionsperquèimposeunbloqueig
totalalportdeTunisfinsqueelshabitantsdelaciutatesrevoltencontral’usurpadori
acceptenelsdretsaltrondeMirabussac.Elrei,amés,lliuraalseualmirallundocument
onconstenlescondicionsqueellegítimreideTunishauràd’acompliracanvidel’ajuda
rebudaperpartcatalana:
Eloditsenyorreyordonà-lilescartesquedeviaportarelihordonàsoscapítols11detot
çoquedeviafer.
mansquediulaCrònica:MirabussaciMiraboaps.Mirabussacés,sensdubte,l’emirAbu-Isaq,aqui,
segonselKitab-Al-‘Ibar,elsoldàvigilavamoltdeprop,perquèteniaporqueelseucaràcterambiciós
l’impulsésaorganitzarunarevoltacontraell.Abu-Isaq,perlaseuabanda,estavatanmolestamblase-
veritatambquèelseugermàAl-Mostansireltractavaqueundia,quanesdirigiaaacomplirunacerta
missió,vaescaparivabuscarlaprotecciódelsàrabsnòmadesDouaouida,queelvanrebrecomase-
nyor:«LesultanEl-Mostancercraignaitbeaucoupl’ambitiondesonfrèreAbou-Ishac,et,poursegaran-
tircontrelui,il letenaitensurveillanceetletraitaitavecunerigueur etunesévéritéextrêmes.En
l’an651(1253-4),ilsortitavecsestroupespourarrangerquelqueaffairequiintéressaitl’état,et,pen-
dantsamarche,Abou-Ishacréussitàs’enfuirducampetàpasserchezlesDouaouida,branchedela
tribudeRiah.Lesmembresdecettepuissantefamilleluiprêtèrentlesermentdefidelité».Ambaquests
aliats,Abu-Isaqvarebel·lar-se,peròprompteesvaquedarsensecapsuportivahaverdefugiraTlemcen,
desd’onesvaembarcarambrumbaEspanya:«Lesbandesquientouraientlesdrapeauxd’Abou-Ishac
sedispersèrentaussitôt,etceprincefutobligédes’enfuiràTlemcen.Delà,ilserenditenEspagneetse
résentaàlacourdeMohammed-Ibn-El-Ahmer»(Ibn-Khaldun,1925-1956:II,341-342).QuantaMira-
boaps,estractadel’emirAbu-Hafs,queregnariacomaAbu-Hafs-UmarIunsquantsanysméstard
(entreel1284iel1295),peròMuntanererragreumentquandiuqueaquestvaarrabassareltronaAbu-
Isaq,perquèAl-Mostansirsíquevatenirdescendència:elseusuccessorvaserelseufill,Yahya-al-
Uatiq:«Lanuitmêmedelamortd’El-Mostancer,lesAlmohadesettouslescorpsconstituésserendirent
auprèsdesonfilsYahyaetluiprêtèrentlesermentdefidelité.Lelendemain,jourdel’inauguration
solennelle,ilpritletitred’El-Ouathec(quisefieàDieu)»(Ibn-Khaldun,1925-1956:II,374).Elque
realments’esdevinguévaserqueAbu-Isaq,desdelseuexiliespanyol,esvaassabentardelamortd’al-
Mostansir,ivadecidirdetornaral’Àfricapertaldereivindicarelsseusdretsaltroniderrocarelnebot.
ATlemcenvaseracollitfavorablementperYaghmorasen,soldàd’aquestestat,idesprésvaemprendre
lamarxaendireccióest:«l’émirAbou-Ishacvenaitd’arriveràTlemcen.Ayantaprislamortdeson
frèreEl-Mostancer,ils’étaitdécidéàpasserenAfriqueafindefairevaloirsesdroitsautrône.Ilhésita
d’abordquelquetemps[avantdequitterl’Espagne],maisayantenfintraversélamer,ilfitlaroutede
TlemcenettrouvaauprèsdeYaghmoracen-Ibn-Zîanl’accueilleplusdistingué»(Ibn-Khaldun,1925-
1956:II,377).
10. ElreiPeredelaCrònicaesproposaajudaraladretura,representadaperAbu-Isaq,aquiel
germàAbu-Hafshausurpateltron;l’equivalenthistòricd’aquestadeformacióéselsuportprestatpelrei
d’AragóaAbu-Ishac,vistcomuncandidatmésmanejablequeal-Uatiq:«Araqueal-Uatiqesrefusava
apagaraquell“tribut”destinatenprinciiaobtenirunamenadeneutralitatbenvolentdelscatalans,Pere
elGranesdecidiaaintervenirenfavord’Abu-Isaq»(Dufourcq,1969:213).
11. Alscapítolsqueesdonavenal’ambaixadorlesindicacionsoportunesperalarealitzaciódela
missatgeria.Erabenusualquealsenviatsreialsaaltrespotènciesse’lsproporcionésunaespèciede
memorialodocumentenquès’oferiaunguiódelscapítolsoassumptesatractarambelpríncepdestina-
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.37(2015),p.197-238
DOI:10.2436/20.2500.01.171
021-117666-ESTUDIROMANIC-Vol37-07.indd 201 30/01/15 17:53
202 JOSEPANTONIAGUILARÀVILA
Etentrelesaltrescosesquierenenlosditscapítols,erenaquestes:quetantostconse
seriavistabMirabussach[...]queellpreséssagramentdelditMirabossachetconfirmació
delsaltresabsagramentethomenatge,enquèprometésque,tantostconseriareydeTunis,
quelipagàstotlotrehutquidestròaaquelltempslifosdegut;etqued’aquíavantpertots-
tempslacasadeTunisfostengutdedonarlotrehutaqualquefosreyd’Aragonetcomtede
Barchelona.Etqueassòfermassenlosmoatstots.12
D’altrapart,quetotstempsl’alcaytmajorquienTunisseriasobreloscrestiansfosrich-
homocavallernaturaldelditsenyorreyd’Aragon,etque·lsenyorreyd’Aragonloymesés
e·l ne pogués gitar et mudar totstemps a sa volentat. Et que en tot loch hon hostejassen,
portassenlasenyeraablosenyaldelsenyorreyd’Aragó,siaquehostejassenabloreyho
perellsmatexos,etquetotsfossentengutsdeguardaraquellasenyeraaxíconaquelladel
reydeTunis.13
Et encara, que·l gabellot de la gabella del vi, qui és gran offici, fos cathalà, et que·l
senyorreyd’Aragól’ipoguésmetre,persoconlameytatdeldretdeladitagabelladevia
ésser,etdeu,delsenyorreyd’Aragó.14
D’altrapart,que·lsenyorreyd’Aragonhideguésmetrecònsolenpoderdelqualfaes-
tari,itambéunasèriedeconsellssobreelquel’ambaixadorhaviadediroferenfunciódelareaccióde
l’amfitrióalespropostesdelrei(vid.,perexemple,l’incipitd’unsquantsdocumentsd’aquesttipus:
«CapitulatraditaM.G.Oulomar.AçòésçoqueEnGuillemOulomardeudirdepartdelsenyorrey
d’AragóalreydeTunis»,MasLatrie,1866-1872:II,52;«aquestscapítolsdejadiretmostrarPencoMar
alreyd’AragódepartdelreydeSicília»,LaMantia1990:460,doc.CXCVI).
12. ConvédirquebonapartdelesclàusulesrecollidesalaCrònicatrobenunacorrespondència
bastantfidelambelquepodemllegiralsdiversosacordsdiplomàticssignatspelsreisd’Aragóielsmo-
narqueshafsidesentrelasegonameïtatdels.xiii,fenomenabsolutamentlògicatésque,compodrem
comprovar,lesexigènciesdelscatalano-aragonesosgiravensemprealvoltantdelesmateixesqüestions.
Quantaltribut,llegiu,perexemple,elsegüentpuntdelpactesignatel1287entreAlfonselLiberali
Abd-Al-Uahid,pretenentaltrondeTunis,pelqualaquests’obligavaapresentaral’aragonésunasuma
anualprotributo:«Itempromictimusvobisquodquolibetanno,quamdiuambosimulvixerimus,dabi-
musetsolvemusprotributovobis,etcuimandaveritis,trigintatresmilleettrescentostrigintatresbisan-
ciosargentibonosetlegales»(LaMantia,1990:378,doc.CLXVIII).
13. Enefecte,elcaidoalcaiddetotalamilíciacristianaaTunis(compostaenbonapartpercata-
lans,peròtambépersoldatsd’altresprocedències)eraunsúbditdelreid’Aragó,ieraaquestquidecidia
elseunomenamentielseucessament,coms’especificavaaltractatdepausignatel1285entreelhafsi-
daAbu-HafsiPereelGran:«Ítem,quetotsloscavallersohòmensd’armescrestiansquisónhuynese-
rand’aquíavantenlasenyoriadelreydeTunis,queysientotspernósetquenóslusdonemcapaquél
quenosvulrem,el’imudemel’icamiemquannosvulrem»(MasLatrie,1866-1872:I,289).Quantala
clàusulaperlaquall’alcaiddelamilíciahaviadedurelsenyaldelreid’Aragó,elpodemtrobar,per
exemple,alesnegociacionsdel1313delreid’AragóambelreitunisencAbu-Yahya-Zakaria-al-Lihya-
ni:«Primerament,queenTuniçsiaalcaytloqualhisiamèsperlosenyorrey,etqueaquellalcaytport
senyeraasenyaldelsenyorrey;etquetotsloscavallersetescuderscrestiansqueestienasouenTuniç,
dequalquecondiciósien,siensotsl’alcaytdelsenyorrey».CalnotarqueenaquellmateixtextJaumeII
haviadonatelseuvist-i-plauperquè,sieltunisenchodemanava,elsenyaldelseugermàFredericde
Sicíliapoguésdesfilaralcostatdelesarmesd’Aragó:«Encara,quesielreydeTuniçfahiagranforça
quelasenyeradelreyFrederichfosportadaensemsabaquelladelreyd’Aragó,queplaualsenyorrey,
tangranésl’acostamentquehaabloreyFrederich»(MasLatrie,1866-1872:II,52-55).
14. Iefectivamentdeviaserun«granoffici»,perquèPereelGranhaviaobtingutqueelsseussúb-
ditscatalanstinguessenpreferènciaenl’adjudicaciód’aquesta:«Ítem,que·lditMiralmomeníatorgals
catalans,davanttotsaltreshòmens,lagabelladeTunisapreucuvinent»(MasLatrie,1866-1872:I,290).
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.37(2015),p.197-238
DOI:10.2436/20.2500.01.171
021-117666-ESTUDIROMANIC-Vol37-07.indd 202 30/01/15 17:53
«ALFÀNDACH!»:LACAMPANYAAFRICANADEPEREELGRAN 203
sendrettotslosmercaderscathalansetpatronsdenausetmarinersquivenguessenenTunis
etentotloregne;etqueaxímateixn’aguésaltreaBogia.15
Ettotesaquestescosesetaltresmoltesfranquees,quiestantotesencartes,promèset
atorgàlavorsloditMirabossachalditsenyorreyd’Aragóetasesgents.Eaxíucomfermà
euféufermar,confeudinsTunisreyetsenyor(c.31).
LaintervenciódelLlançaaTunis,quetéllocl’estiude1279,16resultatotunèxit,que
Muntanerresumeixaixí:
Eaxírecullí’sablagràciadeDéu,enaquellahoraetenaquellpunt,quecomplítotço
que·lditsenyorEnPereliaviamanatetencaramoltmés.Quèusdirémés?Queellmèslo
ditMirabossachperreyetpersenyorenTunis,enaxíenaquellamaneraque·lsenyorrey
En Pere hac dictat. Et féu aytant més: que con ell entrà ab la senyera del senyor rey en
Tunis,nolavolchmetreperloportal,anslamèssobrelatorradelportal.Epuys,conaçò
hacfet,confermàtotsloscapítolsaxícondamuntésdit,ablotrehuttotcomplidamentet
abmoltesjoyesriquesethonrades,ultralotrehut,que·lreydeTunistrametiaalsenyorrey
d’Aragon(ibidem).
ElrelatdelsfetsesdevingutsalTunishafsida s’interromptotjustenaquestpunt:a
partirdelc.32,laCrònicanarraelconflicteambelpapatdel’emperadorFredericII;els
enfrontamentsdelsseussuccessors,elsreisManfrediConradí,amblafiguraascendent
deCarlesd’Anjou,que,ambelsuportdel’Església,aconsegueixd’arrabassarelregnede
SicíliaaladinastiaHohenstaufen;ielspreparatiusdePereelGran,casatambConstança,
filladeManfredinétadeFrederic,pervenjarelsfamiliarsdelaseuaesposaireclamarels
dretsd’aquestaaltronsicilià.Noésfinselc.43,totjustdesprésdereferirlarebel·liódels
sicilianscontralatiraniadelreiCarlesielsetgedeMessinaperlestropesangevines,que
Muntanerensdónanotíciessobreelsafersifriquians:«ettornar-vosheaparlardelacasa
deTunisençoques’iesdevench»,ensanuncia,iensexplicaque,desprésd’haverestat
destronatperConradLlança,Miraboapsvaaconseguiremparar-sedeBugiaiConstantina,
ciutatsonvaaconseguirimplantarunadinastiapròpia,atésquealaseuamortlesvadivi-
direntreelsseusdosfills,anomenatsrespectivamentpelllibreMirabossecriiBoqueró:
VeritatésqueconloreyMirabussachfocreatreydeTunispermàdelsenyorreyEn
Pere d’Aragon, axí con davant havets entès, que son germà Boaps se n’anà a Bugia e a
15. Tenimconstànciadocumentaldel’existènciad’unconsolatcatalàaTuniscomamínimdesde
l’any1253(Dufourcq,1969:77).Amés,altractatdepauicomerçconclòsel1271entreJaumeIiEl-
Mostancer,elConqueridoraconseguia«que·lshòmensdelaterraodelasenyorianostraajenaTunisun
cònsolodos,quidemanentotslursdretselurscustumasenladuanaeenaltreloch,losqualssienlurs
especials.Aytambé,queyajenunescrivanespecial,quenoyajaresqueferabaltrespersonessinóab
éls»(MasLatrie,1866-1872:I,283).Vid.tambél’acordentrePereelGraniAbu-Hafs:«Ítem,que·ls
hòmensdelaterraedelasenyorianostrahàyanaTuniseenlosaltreslocsdelasenyoriadelMiralmo-
meníenlosqualsvolran,fòndecsdemercaderiesecònsolsquidemanentotslursdretselurscostumes
enladuana,eenaltreslocs.Etaytambéquehàyanescrivanslursespecials,quinohàjanresaferabal-
trespersonessinóabéls»(MasLatrie,1866-1872:I,289).
16. Sobreaquestaintervenció,vid.Dufourcq(1969:213-215).
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.37(2015),p.197-238
DOI:10.2436/20.2500.01.171
021-117666-ESTUDIROMANIC-Vol37-07.indd 203 30/01/15 17:53
204 JOSEPANTONIAGUILARÀVILA
Costantina,etabBogiaetabContestinaellsealsàcontraMirabussache·scoronàreyde
Bugia;etcascunsd’aquestsIIgermansesteguerenenlursrealmes.EtperavantmoríBo-
aps,reydeBogiaetdeCostantina,elexàreydeBogiaMirabossecri,fillseu,etsenyorde
CostantinaBoqueró,losegonfilseu(c.43).17
17. LaversiódelahistòriaqueMuntanerensdónaacítrontollasitenimencomptequea)nova
existiraquestenfrontamententreAbu-IsaqiAbu-Hafs,iqueb)elsegonnovaostentarmailasenyoria
decapdelesduesciutatsesmentades.Arabé,lesreferènciesgeogràfiquesialgunsdelsnomstranscrits
pelcronistaensajudenadesxifraraquinsesdevenimentshomestàal·ludintenaquestpassatge,ilalec-
turadelespàginesd’autorscomBernatDesclotoIbn-Khaldunaclareixlesconfusionscontingudesal
fragmentmuntanerià.Enefecte,jadesd’abansdelainstauraciód’Abu-IsaqcomareideTunis(ésadir,
desdel’èpocad’al-Mostansir),laciutatdeConstantinaestrobavaadministradaperunagenthafsida
anomenatAbu-Bekr,queés,sensdubte,elBoqueródeMuntanerielBonbòquerdeBernatDesclot
(Soldevila(ed.)(1971:955,n.7),iqueencapcaserafilld’Abu-Hafs.Abu-Bekr—ensinformaelKitab-
al-‘Ibar(Ibn-Khaldun,1925-1956:II,381-385)—procediad’unail·lustrefamíliaalmohade,ivaexercir
elgoverndeConstantinaambfermesaihabilitat.Laseuaposicióderesponsabilitatelvaferaspirara
majorshonorsencara:Ibn-Khaldunafirmaquecobejaval’establimentalaciutatd’unpoderindependent
delssobiransdeTunis,ambicionsquehavienmerescutl’oposiciódelspropisconstantinesosiquel’ha-
vienindisposatambl’emirAbu-Isaq,elsànimsdelqualhaviaaconseguitcalmardurantuntemps:
«Abou-Bekr-Ibn-Mouça-Ibn-Eïça,surnomméIbn-Quezîr,appartenaitàunebonnefamillealmohadede
latribudeKoumïa.Souslerègned’El-Mostancer,ilavaitétéauerviced’Ibn-Gueldacen,cheikhalmo-
hadeetsuccesseurd’Ibn-en-NômandanslegouvernementdeConstantine.DemeuréàConstantinecom-
melieutenantdesonpatronquis’étaitrenduàTunis,ilremplitlesdevoirsdecetteplaceavecautant
d’habiletéquedefermeté.Désignéensuiteparlesultanaugouvernementdecetteville,iloccupace
posteassezlongtemps.Quandl’agitationproduiteparlamortd’El-Mostancersefutcalmée,lesultan
El-Ouathecconfirmacettenomination,etsonsuccesseur,Abou-Ishac,enfitautant.Avidedegrandeurs,
cefonctionnaireselaissaemporterparl’ambition,et,sachantqueConstantineétaitlaplacelaplus
fortedelaprovince,ilconçutlapenséedes’ymaintenircommechefindépendant.Leshabitantsdela
villefurentbientôtaccablésparsesexactions,etilsexposèrentleursituationausultanAbou-Ishacenle
priantdeleurportersecours;maisceprince,ayantremarquédansla conduitedugouverneur,Ibn-
Quezîr,certainstraitsquiannonçaientunespritpeudisposàl’obéissance,segardabienderépondreà
leurssollicitacions.CommeIbn-Quezirécrivitaussipoursedisculperdesactesdontonl’accusait,le
sultanjugeaconvenabledecachersonmécontentementetdefermerlesyeuxsurcequisepassait».El
Kitab-al-‘Ibarprecisaqueeltrencamentdefinitiuambelshafsidesperpartd’Abu-Bekresvaproduir
capalaprimaveradel1282(«Verslafindel’an680(mars-avril1282)Ibn-Quezîrlevalemasqueetse
fitproclamersouverainàConstantine»).Perlaseuabanda,DesclotexplicamoltmillorqueMuntaner
totalasituació,iafegeixquedesprésdelarebel·liód’Abu-BekrelreideTunisvatrametrediversesex-
pedicionsdecàstigcontraConstantina,deresultatpoclluït:«EnaquelaterradeFrequiaaviaIsarraýqui
eragentilhomeeragranamicdelreydeTunis,delpared’aquelaquiMirabussachaviatoltalatesta,e
teniaIciutateseyorejava,quiànomCostantina,quiésmoltforts,enolavuliaretreaMirabussac;síque
Mirabussachiaviatramesasahost,masnoypudiaresacabar»(c.77;Desclot,1949-1951:59-60).Més
problemàticaresulta,d’altrabanda,laidentificaciódel’emirMirabossecri,senyordeBugia,queMun-
tanerpresentacomagermàmajord’Abu-Bekr.Caltenirencomptequetotseguit(c.44)elcronistaens
parlaràdel’estatdeguerraexistententreambdósprínceps.Novamentacíhihaunadeformaciódelque
realments’esdevingué.Sabemqueelpotentataquivahaverd’enfrontar-seelrebelAbu-Bekrenaques-
taèpocanoeracapgermàseu,sinóAbu-Fares-Abd-el-Aziz,fillprecisamentdelreiAbu-Ishac,perso-
natgequeapareixenlaCrònicadeBernatDesclot,quel’anomenaBoferisiesmostraconeixedorqueel
seuparel’haviacreatsenyordelsbugiotes(«[Mirabussach]tramèssonfiyl,quiavianomBoferis,a
Bugiaseyorejar»,c.77;Desclot,1949-1951:60).Lacomparacióambelllibred’Ibn-Khaldunprova
l’exactituddelainformaciófornidaperDesclot(«Abou-Fares,l’aïnédetous[lesfils],sefitd’autant
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.37(2015),p.197-238
DOI:10.2436/20.2500.01.171
021-117666-ESTUDIROMANIC-Vol37-07.indd 204 30/01/15 17:53
«ALFÀNDACH!»:LACAMPANYAAFRICANADEPEREELGRAN 205
ElquelaCrònicarecontatotseguités,debellnou,unaguerrafratricida:Mirabosse-
cri,reideBugia,tractadeconquerirelsdominisdeBoqueró,queesveuobligatacercar
aliats per poder sostenir la lluita, i envia els seus missatgers a la cort del rei d’Aragó.
L’ofertaquePererepésgenerosíssima:Boqueró,amésdemanifestar-lilaseuavoluntat
deconvertir-sealcristianisme,escomprometalliurar-litoteslesseuespossessionssiel
reiesdesplaçaambunexèrcitfinsalportd’Alcoll,moltproperalaciutatdeConstantina,
lamillorciutatdelregne:
Econaçòfofet,loditMirabossecrivolchdeseretaretpendre,sipogués,loditBoque-
ró.EtloditBoquerósabéassò,etveéqueno·spodiaaelldeffendresinoufeÿapermàdel
senyorreyEnPered’Aragó.EthordonàsosmissatgesquetramèsalditsenyorreyEnPere
d’Aragó,etquelifahiaasaberqueellaviavolentatque·stornàscrestianenmàdelsenyor
rey d’Aragó; et que·l senyor rey d’Aragó vengués a Alcoyll, qui és port del dit loch de
Costantina,etconellseriaaAlcoyll,quepensàsdeanaraCostantina,queellliretrialadita
ciutatdeCostantina,quiéslapusfortsciutatdelmón;eque·sfariacrestiàeliretriatota
quantaterraellhavia,etque·sfariasonhometsonfiyolletsonvassall;etque·lrequeriade
partdeJesuchristqueellaçòdeguésreebre;enaltramanera,sinoufeÿa,queDéusliu
demanàsalaànimaetalcors(c.44).18
plusremarquerquesonpèrel’avaitformellementdésignécommehéritierdutrône[...]Lesultanfittout
cequiluiétaitpossiblepourrassurerl’espritdesonfilset[...]illenommasouverainabsoludelaville
etprovincedeBougie»),iafegeixquevaserprecisamentelpríncepAbu-Faresqui,jainstal·latcoma
senyordeBedjaïa,vadurelpesdel’enfrontamentcontraelconstantinésAbu-Bekr.Éspossible,doncs,
queaquestafigurahistòricaestrobeal’origendelficticiMirabossecrimuntanerià.Peraunaanàlisimés
detalladadelssuccessosalsqualsacabemd’aludir,vid.Mercier(1888-1891:II,214-230).
18. Calremarcarque,enregistrarlapeticiód’auxilid’Abu-BekrIbn-QueziraPereII,elKitab-al-
‘Ibard’Ibn-Khaldunnoincloucapreferènciaalapromesadeconversióalcristianismedelgovernant
constantinés.Allòquel’historiadormusulmàasseguraésqueAbu-Bekrvasol·licitaralreil’enviament
d’uncontingentdesoldatsd’AragóquelifescostatenelseuconflicteambAbu-IsaqiAbu-Fares.
Aquestaforçacristianas’establiriaaConstantina,quequedariaconvertidaenunabasedesdelaqual
hompodriaatacarelsdominishafsides.Abu-Bekrescomprometia,amés,aservirdevotamentelsinte-
ressosdelcomte-reialazona:«Ibn-Quezîrcrutavoirtrouvélemomentopportunpourusurperlepou-
voir,etildemandaparécritauroid’Aragonl’envoid’uncorpsdetroupeschrétiennesquis’établiraita
Constantineetferaitdesincursionssurleterritoiredusultan.Onditmêmeque,moyennantcesecours,
ils’engageaàservirlesintérétsduroienagentdevoué.Lemonarquechrétienaccueillitcetteproposition
etannonçal’envoid’uneflotte»(Ibn-Khaldun,1925-1956:II,385).Tampocs’hirefereixDesclot,el
qualenscontaque,enveurequenotindriaprourecursosperenfrontar-sealsobiràdeTunis,Abu-Bekr
vatractardebuscarlaintervenciódelcomte-reienfavorseu,oferint-sealliurar-lilaplaçadeConstan-
tina,desdelaquall’aragonéspodriaconquerirtotaIfriquiabenfàcilmentsis’hoproposava,ambl’ajuda
delesmilíciescristianespresentscomaforcesmercenàriesalesprincipalsciutatsnord-africanes,quees
posariensotalesseuesordresimmediatament:«Esdevenc-sequeaquestsarraýquiteniaCostantina,qui
avianomBonbòquereaviamoltssoldaderscrestiansabeyl,hacsonconseyleviuquelongamentno·s
pudiatenir,eaviapaorquenofostraÿtequeMirabussachnolitaylàslatesta,tramèsmissatgessecrets
alreyEnPered’AragóquesiélhypassavaabDCCCcavalerseabXmíliahòmensapeu,queeylli
lyurariaConstantina,quiésluyndelavilad’Alcoyledelamarxiilegües,equeabaquelaciutateabla
ajudaqueéllyfaria,puriaconquerirtotaFrequia,etotsloscrestianssoldadersquierenenCostantina
eaTuniseentotalaterrase’nvendrienaeyl,quisónbéMhòmensacavayl»(c.77;Desclot,1949-
1951:III,p.60).Constaquel’actituddelreid’AragóenverselreiAbu-IshacdeTunishaviavariatmolt
enaquestaèpoca:elbencertésquePeres’haviaanatdistanciantprogressivamentdelseuanticaliat,a
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.37(2015),p.197-238
DOI:10.2436/20.2500.01.171
021-117666-ESTUDIROMANIC-Vol37-07.indd 205 30/01/15 17:53
206 JOSEPANTONIAGUILARÀVILA
Sense triga, Pere disposa la creació d’una gran armada i als principals ports de la
costacatalanaesmobilitzenhomesirecursosperconstruirnaus,galeresid’altresembar-
cacions.Mentre,al’interiortotl’armamentnecessariperal’exèrcit.Elrumordelesdi-
mensionsd’aquestspreparatiuss’esténdeseguidaarreudelmón:
Etantostloditsenyorreypensàdefernaus,lenys,galeasetteridespercavallsaportar,
axíquepertotalacosteraseféugrannavilietgranapparallamentdetotçoquefomesteral
passatge.Síquetoteslesgentsdesonregnesemeraveylavendelgranapparallamentqui·s
fehia:queprimerament,aCopliure,losferrésnofeÿenàlsmasànchores,etlosmaestres
d’aixa,totsquantsn’ihaviae·lRosselló,erenvengutsaCopliure,honfaÿennaus,lenys,
terides,galeas.ARosesatretal;aTorrellaetaPallamors,aSentFfeliu,aTossa,aSentPol
quihaviaajudataobtenireltrontunisenc,iquehaviacomençatacontemplarlapossibilitatdesubstitu-
irmanumilitariaquellgovernantinesperadamentincòmodeperunaltredemésmanejable,comarael
mateixAbu-Bekr:«apartirdelatardorde1280PereelGrancercàunnoucapitostaoposaraAbu-Isaq.
Novatrigaradescobrir-loenlapersonadelgovernadordeConstantina,Ibnal-Uazir;aquestestavaen
malesrelacionsambl’emir[...]Ibn-al-Uaziresdevinguédemicaenmicaunrebel:lessevesintrigues
amblaCoronad’Aragóavançarenquisaplo:arribàfinsitotadeixarentendrequeestavadisposata
convertir-sealcristianisme[...]PereelGrantinguéaleshores,comsantLluísalgunsanysabans,lail-
lusióqueerapossibleunaconversióespectacular?Hompotadmetre-ho.Entotcas,aquestcomplot,més
omenysprovocatpelsseusagents,donavaaPerel’esperançad’intervenirambèxitaterrahafsida,
contraAbu-Isaqaquestcop»(Dufourcq,1969:217).L’eruditfrancéstocaunpuntbeninteressant,atés
quelapossibleapostasiadel’Islamd’Abu-Bekrtéunbonprecedentenelsrumorssobrelesintencions
d’esdevenircristiàdelsobiràtunisencEl-Mostancer,quevandeterminarl’expedicióaTunisdelrei
francésLluísIX(1270),segonsexplica,entred’altres,GuillemdeNangis.Enefecte,elcronistafrancés
afirmaque,detemps,elmonarcacapètidahaviarebutd’El-Mostancerdiversescartesenquèaquest
expressavaelsseussincersdesitjosderebreelbaptisme;defet,unsuccésrecentsemblavacorroborarals
ullsreialslabonavoluntatdeltunisenc:alacortfrancesahavienarribatnofeiagaireunsemissarisdel
hafsida,quehavienestatbatejatsenpresènciadelmateixsantLluís:«Ilestbienveritezqueavantliroys
LoyspristlacroiscestedarrenierefoyspouralerOutremer,queilavoiteupluseursmessagesdouroyde
Thunesparmoultdefois,etpluseurslenavoitenvoié;ondonnoitentendreauroyLoys,queliroysde
Tunesavoitbonnevolentédestrecrestien,etquedeligierillepourroit,seilavoithonnourableochoi-
son,etquecepeutestresauvelasouehonnouretsauvelapezdecesSarrazins[...]LibonsroysLoys
desiroitmoultaffectueusementquelafoycrestiennequiavoitestétenue,etavoitportégrantfruiten
celleterredAufriqueoutempssaintAugustinetdesautressainshommesquijadisyhabitoient,etmes-
mementenCartage,refloresitasontempsetfeustescreuealonnouretalagloiredeNostreSeignour
JhesuCrist.Ilpensoitencorelitrèsbonsroyscrestiens,quesesigransosetsirenomezcomeestoitli
siens,venoitaTunessoudainement,apainnespouroitliroysdeTunesrefuserneescusersiraisonable
ochoisonderecevoirlesaintbaptesme,enverssesSarrazins;comepourceilpourroitmorteschaper,et
tuitcilquivouroientestrecrestien;etsilipouroitentelmanieredemourersonroyaumeplaisiblement»
(Bouquet[etal.](ed.)1737-1904:XX,447-449).ElssoldatsfrancesosquevanacompanyarelreiLluís
aTunisnovantrigargaireacomprovarquenohihaviaresdesòlidentotesaquellesil·lusions!Caltenir
presentqueaquestsrumorssobreconversionsalafedeCristdediversossobiransnocristiansvanteniruna
difusiócertamentnotableals.xiii,iquebensovintalrerefonshihavia,mésquecapescrúpolreligiós,la
voluntatdeguanyar-selasimpatiadelsobiràdestinataridel’ambaixadapelspropisinteressospolíticso
militars:homrecordaràdebensegurlesdiversesambaixadestramesespelstàrtarsalsdiferentsprínceps
occidentals,sol·licitantlaseuacol·laboracióenunprojectedeguerraconjuntacontraelturciadduint
comaarmaseductoral’interésdelkhanperabraçarelcristianisme(vid.laintroducciódeHaufaAitóde
Gorigos,1989:18-45).
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.37(2015),p.197-238
DOI:10.2436/20.2500.01.171
021-117666-ESTUDIROMANIC-Vol37-07.indd 206 30/01/15 17:53