100 anys de la Societat l'Aliança

148 Pages·2015·5.41 MB·French

100 anys de la Societat
L’Aliança
Cubelles 1914-2014
Joan Vidal i Urpí
L’Aliança, una vella referèn- Joan Vidal i Urpí
cia de la Cubelles tradicional (Cubelles, 1951)
i alhora un nou impuls en
Professor d’Ensenyament Se-
l’activitat cultural, política i
cundari a l’Institut Camí de Mar
associativa de la vila. La seva
(Calafell). President del Grup
història i els pas dels anys
d’Estudis Cubellencs Amics del
han acompanyat alguns dels Castell des de la seva fundació,
fets més transcendentals l’any 2000, i vocal de l’Institut
del darrer segle. El cafè de d’Estudis Penedesencs des de
baix i el de dalt, la coopera- 2010. Autor i coautor de nom-
tiva vella i la nova, la Repú- brosos llibres de temàtica local,
entre els quals destaquen El
blica, la guerra i la dictadura,
Círcol Cubellenc (1890-1939).
la lluita antitèrmica i la nova
Mig segle d’història de Cubelles
democràcia.
a través de la seva entitat pio-
L’Aliança compleix cent nera (Beca d’Investigació Local
anys. Sovint es diu que el 2004) i Els anys de la postguer-
ra i l’auge turístic a Cubelles
millor està per arribar, però
(1939-1970). De la repressió
el que ens ha precedit ens
a l’especulació (Beca d’Investi-
fa entendre el present per a
gació Local 2007), aquest con-
treballar pel futur. Aquesta
juntament amb Xavier Martínez
és la crònica d’una entitat,
i Roig.
una societat recreativa, que
va néixer amb la ferma vo- És autor de diversos treballs
publicats en l’Anuari del GEC
luntat de servir el seu poble,
Amics del Castell i en quaderns
de millorar les persones i fer
culturals de la mateixa entitat.
un món més culte i humà.
També és coautor de llibres re-
És la història d’un desafia-
lacionats amb l’esport: Un segle
ment, d’un repte que encara
de futbol català (1900-2000),
continua. Diccionari del Barça i l’apartat
de futbol de l’Enciclopèdia Ca-
talana de l’Esport.
En el vessant polític formà part
de l’Entesa per Cubelles i fou
regidor de Cultura i Joventut
de l’Ajuntament de Cubelles
(1984-1994) i alcalde (1994-
1999). En l’àmbit associatiu ha
participat activament en enti-
tats o grups com el Cor l’Espi-
ga, el CF Cubelles, el Grup de
Teatre del Casal de Cultura, la
Tramoia i la mateixa Societat
L’Aliança.

100 anys de la Societat
L’Aliança
Cubelles 1914-2014
Joan Vidal i Urpí
Editen:
Col·lecció IEP 197
Amb la col·laboració de:
Grup d’Estudis Cubellencs
Societat Recreativa i Cultural
Amics del Castell L’Aliança
© 2014 Joan Vidal i Urpí
Editen:
Ajuntament de Cubelles
Institut d’Estudis Penedesencs
Primera edició: juliol de 2014
Dipòsit Legal: B 17851-2014
Disseny coberta: Josep Vidal López
inspirada en les rajoles del terra del teatre de L’Aliança
Concepte gràfic i maquetació: Javier Rodríguez
Foto contraportada: Montse Torrado
Realització: Litocrom Preimpressió s.c.p., Cubelles
Tiratge: 600 exemplars
Al Bunja, el nostre primer nét,
que arribarà al món gairebé de bracet
amb la publicació d’aquest llibre.
El teatre de L’Aliança en el concert de Nadal del Cor l’Espiga de l’any 1988 (Foto: AAP).
Presentació
Aquest llibre surt a la llum coincidint amb el centenari de Societat L’Aliança,
el 30 de juliol de 2014. Aquesta data es pren com a referència de la fundació de
l’entitat atès que va ser el 30 de juliol de 1914 quan s’inaugurà de manera solem-
ne el seu edifici, tot i que l’acta de constitució de la societat va tenir lloc el 22 de
juliol de 1914 i la seva inscripció al Govern Civil es produí exactament un mes
més tard.
La història de L’Aliança –Societat Recreativa L’Aliança durant molts anys
i Societat Recreativa i Cultural L’Aliança més endavant– ha anat de bracet de
la història de Cubelles durant aquest centenni. Repassant la seva trajectòria i
situant-la en un context més ampli, veiem els canvis polítics i socials que ha ex-
perimentat no solament Cubelles sinó també el propi país. I és que la dinàmica
de l’entitat ha quedat supeditada, molt sovint, a les etapes històriques d’aquests
cent anys.
L’Aliança va néixer gairebé al mateix temps que la Mancomunitat de Cata-
lunya i des del primer moment va adquirir un tarannà conservador que no es
va treure de sobre fins al 1976, poc després de la mort de Franco. Als anys vint i
trenta, primer amb la Dictadura de Primo de Rivera i després amb la República,
rivalitzà en tots els aspectes –fins i tot polítics– amb el Círcol Cubellenc, l’altre
entitat del poble de característiques lúdicoculturals semblants però d’ideologia
política diferent. La Guerra Civil fou una tragèdia per a tothom i en els anys
immediats de la postguerra L’Aliança es trobà còmoda –almenys a nivell oficial–
amb les autoritats franquistes degut al seus antecedents conservadors i a la re-
pressió que patí al principi de la guerra en ser-li confiscat el seu local pel Comitè
de Defensa.
Ja en el tardofranquisme, apaivagat en bona part el ressentiment entre els
de dalt (Aliança) i els de baix (Círcol Cubellenc) gràcies al protagonisme que
anaven prenent les generacions joves, l’entitat esdevingué el principal punt de
referència del poble gràcies, sobretot, a l’oferta lúdica que emanava del cinema,
el ball, el cafè i, en menor mesura, el teatre. Després, mort el dictador, arribà la
Transició i L’Aliança canvià radicalment de rumb: s’adherí i participà activament
en el clam de llibertats que reclamava el país i es posicionà oficialment en contra
de la construcció de la central tèrmica. D’aquesta manera canvià el xip de conser-
vadora per passar fins i tot a ser titllada –desencertadament– de comunista. Tot
seguit, amb l’arribada de la democràcia, l’entitat jugà un paper preponderant en
la vida política local, fins al punt de néixer al seu si un grup independent, l’En-
tesa per Cubelles, que portà les regnes del govern municipal durant molts anys.
Fou en aquestes dècades, vuitanta i noranta, quan el teatre de L’Aliança acollí
un considerable nombre d’actes molts dels quals eren organitzats des de la casa
7
100 anys de la Societat L’Aliança
gran, amb qui l’entitat signà un conveni de cessió d’usos per al període 1995-
99. En l’actual segle, la societat ha experiment un retrocés degut principalment
a problemes estructurals de l’edifici i a l’extinció de l’esmentat conveni amb
l’Ajuntament, arribant a l’estat actual d’impasse per culpa d’unes obres que han
quedat a mitges.
El llibre explica tot això que acabem de resumir en dotze capítols. Cal dir
d’entrada que el tractament és desigual puix que he treballat amb el handicap de
no disposar dels llibres d’actes de l’entitat entre la fundació i l’any 1990, inexpli-
cablement extraviats. La junta actual té les actes de 1990 ençà, de manera que
aquí sí que he pogut extreure molta informació que en altres casos he hagut de
cercar en diverses publicacions, documents o fonts orals.
Els quatre primers capítols van des de la fundació de l’entitat per part de
l’americano Pere Escardó Pedro fins a l’època de la Guerra Civil, un tema que ja
vaig tractar en el llibre sobre el Círcol Cubellenc i que ara he ampliat en certs
aspectes, com ara notícies d’activitats dels anys vint i trenta aparegudes a La Van-
guardia i a La Veu de Catalunya. Igual com en l’esmentat llibre, he inclòs un capí-
tol, el tercer, dedicat a la Cooperativa L’Aliança, fundada el 1918 per membres
de la pròpia entitat. El capítol cinquè comprèn l’etapa de la postguerra i el pe-
ríode que arriba fins a mitjan anys setanta. Aquí és on he tingut més dificultats
per trobar informació per culpa de no tenir el llibre d’actes, basant-me, doncs,
en programes de Festa Major, en l’efímera La Veu de Santa Maria o en notícies es-
poràdiques que molt de tant en quan apareixien al setmanari Villanueva y Geltrú,
a més, és clar, de diversos testimonis orals. Molt lligat a aquest període és el sisè
capítol, dedicat al cinema de L’Aliança, la diversió per excel·lència del poble
durant tants anys. Vénen a continuació el capítol setè, que parla de l’esmentada
època de la Transició i la polèmica entorn la tèrmica, i el vuitè, dedicat a L’Atza-
vara, la publicació que entre 1976 i 1977 edità L’Aliança. Un esdeveniment que
l’entitat va impulsar i organitzar gairebé des del primer moment, la Setmana
Cultural, centra el capítol novè, al qual segueix un apartat que tracta de l’etapa
dels anys vuitanta i noranta en què la sala albergà activitats tan destacades com
el Concurs de Roses o la representació d’Els Pastorets. Un període, aquest, que
culminà amb la distinció a l’entitat del Diploma de Reconeixement de la Vila.
Els dos darrers capítols corresponen a la entrebancada trajectòria de L’Aliança
dins l’actual segle, en què, malgrat tot, l’entitat tingué un grup de teatre propi, la
Tramoia, i fou declarada Bé Cultural d’Interès Local, a més de ser incorporat el
seu històric edifici al Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric,
Arquitectònic i Ambiental de Cubelles.
Per acabar, vull expressar el desig que aquest treball serveixi per difondre
encara més la història contemporània de Cubelles a un públic més ampli i con-
tribueixi a impulsar la recuperació, en tots els sentits, d’aquesta entitat tan im-
plicada en la vida social del poble durant els seus primers cent anys d’existència.
8