Volum I. Memòria descriptiva i Diagnosi

453 Pages·2010·59.17 MB·Spanish

Pla de gestió i Pla especial de protecció

del medi natural i del paisatge dels

ENP de la Plana de Lleida

Volu m I. Memòria descriptiva i

Diagnosi

setembre 2010

ENP de la
Plana de Lleida
Coordinadors del projecte: Han participat en la mesa d’experts amb func ions
d’assessorament :
Sr. Francesc Giró (Acció Natura)
Sr. Carlos Cantero (Univ. de Lleida)
Sra. Lourdes Viladomiu (Univ. Autònoma de Barcelona)
Sr. Joan Girona (IRTA)
Jose Antonio Bonet Lledós
Sra. Sigrid Muñiz (Univ. Autònoma de Barcelona)
Carles Santana i Garcia
Sr. Martí Boada (ICTA, Univ. Autònoma de Barcelona)
Sr. Santi Mañosa (Univ. de Barcelona, ICO)
Autors del projecte: Sr. Josep Mª Llop (Univ. de Lleida)
Sr. Josep Ramon París (Cambra de Comerç de Lleida)
Sr. Joan Busqueta (Univ. de Lleida)
Estudis Ambientals X3
Eduardo Soler García de Oteyza
Sergi Nogués i Mont
Maria Cabré Almirall
Cândida Tavares Vitoriano
Judit Moncunill Geniz
Agustí Buisán Cerveró

Direcció:

Salvador Grau Tort
Jordi Parpal Servole

Amb la col·laboració de:
Laura Dalmau
Antoni Enjuanes
ENP de la
Plana de Lleida
Pla de Gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida VOLUM 01. Índex

1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS 1
1.1 ELS SECANS DE LLEIDA - HÀBITATS ESTEPARIS 1
1.2 ANTECEDENTS I SITUACIÓ ACTUAL 2
1.3 FUNCIONALITAT I ESTRUCTURA DEL PLA DE GESTIÓ 7
2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I INTERPRETATIVA 9
2.1 DELIMITACIÓ. DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT TERRITORIAL I SOCIOECONÒMIC 9
2.2 SÍNTESI DELS VALORS 20
1
Pla de Gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida VOLUM 01. Índex

2.2.1 MEDI FÍSIC 19
2.2.1.1 OROGRAFIA, GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA 19
2.2.1.2 TIPOLOGIA DELS SÒLS 30
2.2.1.3 CLIMATOLOGIA 49
2.2.1.4 HIDROLOGIA 52
2.2.2 MEDI BIOLÒGIC 81
2.2.2.1 USOS DEL SÒL, HÀBITATS I VEGETACIÓ 81
2.2.2.2 FLORA 127
2.2.2.3 FAUNA 137
2.2.2.4 ESPAIS PROTEGITS 182
2.2.2.5 ALTRES ESPAIS D’INTERÈS 186
2.2.2.6 PAISATGE 195
2.2.2.7 PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL 211
2.2.2.8 CAMINS RAMADERS 232
2.2.3 MEDI SOCIOECONÒMIC
241
LES ZEPA EN EL SEU CONTEXT ECONÒMIC IMMEDIAT
2.2.3.1 NUCLIS DE POBLACIÓ I INFRAESTRUCTURES 244
2.2.3.2 ACTIVITAT AGRÍCOLA 268
2.2.3.3 ACTIVITAT RAMADERA 302
2.2.3.4 ACTIVITATS EXTRACTIVES 315
2.2.3.5 ÚS DE L’AIGUA 325
2.2.3.6 TURISME I ÚS PÚBLIC 327
2.2.3.7 ACTIVITAT CINEGÈTICA 335
2.2.3.8 ACTIVITAT PISCÍCOLA 339
2.2.3.9 INSTAL·LACIONS DE GESTIÓ DE RESIDUS 340
2.2.3.10 INSTAL·LACIONS DE PRODUCCIÓ D’ENERGIA 342
2.2.3.11 INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS 345
2.2.3.12 INSTAL·LACIONS AEROPORTUÀRIES 346
2.2.3.13 PLANEJAMENT URBANÍSTIC 349

2.3 MODELS I EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ 363
2
Pla de Gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida VOLUM 01. Índex

2.3.1 EXPERIENCIA DE GESTIÓ A BELLMUNT – ALMENARA – REGSEGA 363
2.3.2 EXPERIENCIA DE GESTIÓ A BALAGUER – REGSA 367
2.3.3 EXPERIENCIA DE GESTIÓ AL CLOT DE LA UNILLA – AEROPORTS DE CATALUNYA 371
2.3.4 EXPERIENCIA DE GESTIÓ A MAS DE MELONS I PLANS DE SIÓ – PROJECTE SECANS (DMAH) 373
2.3.5 EXPERIENCIA DE GESTIÓ ALS SECANS DE BALAGUER I A BELIANES – ACTIVITATS
375
EXTRACTIVES
2.3.6 ELS AJUTS DEL DMAH PER LA XARXA NATURA 2000 378
2.3.7 LES MESURES AGROAMBIENTALS COM ESTRATEGIA DE GESTIÓ 380
2.3.8 LA GESTIÓ PER LA CONSERVACIO D’ESPÈCIES DE FAUNA 384
2.4 SERVEIS AMBIENTALS DELS ECOSISTEMES PSEUDOESTÈPICS DELS ESPAIS NATURALS
391
PROTEGITS DE LA PLANA DE LLEIDA
2.4.1 SERVEIS AMBIENTALS VINCULATS A LA BIODIVERSITAT DELS AGROECOSISTEMES
391
PSEUDOESTEPICS
2.4.2 DISPONIBILITAT D’ESPÈCIES CINEGÉTIQUES EN ELS AGROECOSISTEMES 392
2.4.3 LA QUALITAT PAISATGÍSTICA DELS AGROECISISTEMES AGRÍCOLES I ELS SERVEIS
392
AMBIENTALS PER L’EDUCACIÓ
2.4.4 CONTRIBUCIÓ DELS AGROECOSISTEMES EN EL CONTROL DE L’EROSIÓ I LA
CONSERVACIÓ DELS SOLS, I EN LA MITIGACIÓ DE LES EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE 394
HIVERNACLE
3 DIAGNOSI DE L’ÀMBIT DE TREBALL 397
3.1 MEDI FÍSIC I BIOLÒGIC 397
3.1.1 PUNTS FEBLES I AMENACES 397
3.1.1.1 AUS ESTÈPIQUES 397
3.1.1.2 HÀBITATS I ALTRES GRUPS BIOLÒGICS 398
3.1.1.3 CONEIXEMENT CIENTÍFIC I TÈCNIC 400
3.1.2 PUNTS FORTS I OPORTUNITATS 401
3.1.2.1 AUS ESTÈPIQUES 401
3.1.2.2 HÀBITATS I ALTRES GRUPS BIOLÒGICS 401
3.1.2.3 CONEIXEMENT CIENTÍFIC I TÈCNIC 402
3.2 MEDI SOCIOECONÓMIC 402
3
Pla de Gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida VOLUM 01. Índex

3.2.1 PUNTS FEBLES I AMENACES 402
3.2.1.1 MODEL AGRÍCOLA I RAMADER QUE FOMENTI LA BIODIVERSITAT 402
3.2.1.2 ORDENACIÓ D’ALTRES ACTIVITATS ECONÒMIQUES I INFRAESTRUCTURES 403
3.2.1.3 CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I PAISATGE I FOMENT DE LES ACTIVITATS TURÍSTIQUES
404
ASSOCIADES
3.2.1.4 DESENVOLUPAMENT SOCIOECONÒMIC DELS POBLES 405
3.2.2 PUNTS FORTS I OPORTUNITATS 405
3.2.2.1 MODEL AGRÍCOLA I RAMADER QUE FOMENTI LA BIODIVERSITAT 405
3.2.2.2 ORDENACIÓ D’ALTRES ACTIVITATS ECONÒMIQUES I INFRAESTRUCTURES 406
3.2.2.3 CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I PAISATGE I FOMENT DE LES ACTIVITATS TURÍSTIQUES
406
ASSOCIADES
3.2.2.4 DESENVOLUPAMENT SOCIOECONÒMIC DELS POBLES 407
3.3 MODEL DE GESTIÓ I GOVERNANÇA 407
3.3.1 PUNTS FEBLES I AMENACES 407
3.3.2 PUNTS FORTS I OPORTUNITATS 408
3.4 DIAGNOSI ESPECÍFICA PER CADA ESPAI NATURAL PROTEGIT 415
3.5 MATRIU DIAGNOSI – CAUSA - OBJECTIU 435

4
Pla de Gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida VOLUM 01. Memòria descriptiva

1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS
En aquest apartat introductori es realitza una breu explicació sobre la tipologia de l’àmbit del Pla, seguida d’una síntesi
dels motius que han conduït a la redacció del document i, finalment, s’esquematitza la funció i l’estructura del Pla de
gestió i Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Espais Naturals Protegits de la Plana de
Lleida.
1.1 ELS SECANS DE LLEIDA - HÀBITATS ESTEPARIS
El present Pla es centra en els espais naturals protegits
(ENP en endavant) de les zones estepàries situades a la
Plana de Lleida (àmbit occidental del territori català).
Aquests, es troben protegits sota la figura de Xarxa Natura
2000, a nivell europeu, i del Pla d’espais d’interès natural
(PEIN), aprovat mitjançant el Decret 328/1992, a nivell
català.
Les estepes es caracteritzen per ser grans extensions
planes, desarbrades i dominades per plantes de baix port
amb potent aparell radical. Dins l’àmbit català, aquests
ambients estèpics s’haurien de considerar pseudoestepes ja
que s’hi troben bàsicament comunitats de substitució de Ubicació de l’àmbit del Pla
les estepes naturals, representades per cultius extensius de cereal i lleguminoses i interaccions entre aquests i
la vegetació natural.
A nivell mundial els hàbitats estèpics estan molt poc valorats i protegits, alhora que requereixen de mesures urgents de
conservació a causa de la contínua disminució de la seva superfície que ha tingut lloc en les darreres dècades. A
l’Europa occidental aquests hàbitats i la seva fauna associada es troben representats, principalment, per zones
ocupades per ambients agro-ramaders extensius, substituts de les estepes naturals. En aquest sentit, és essencial el
paper que juguen l’agricultura extensiva tradicional i la ramaderia per a la conservació dels paisatges estèpics i de la
seva biodiversitat ja que, amb la seva activitat, eviten els estadis de successió dirigits cap a la formació de boscos.
Contràriament, l’agricultura moderna, tant intensiva com extensiva, transforma aquests hàbitats, ja sigui per l’aparició de
regadius, la proliferació de monocultius, la disminució de les superfícies en guaret, la concentració parcel·lària intensiva
o la progressiva desaparició de la ramaderia extensiva. Hi ha d’altres factors antròpics que també estan provocant la
desaparició d'aquests hàbitats com són la construcció de grans infraestructures, l'aforestació o les graveres.
1
Pla de Gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida VOLUM 01. Memòria descriptiva

Paisatge subestepari de la zona de Bellmunt
Dins l’àmbit català, la superfície d’aquests ambients subestèpics ha anat variant a causa sobretot de l’activitat humana,
especialment a mesura que els regadius iniciats ja en temps dels àrabs anaven transformant superfícies creixents. Tot i
aquesta variació, la plana de Lleida continua essent l’àrea més important d’aquestes característiques a Catalunya
i correspon a l’extrem oriental del complex de zones estèpiques existents a la Depressió de l’Ebre, marcades per
precipitacions molt minses i irregulars i unes condicions geomorfològiques i edàfiques molt limitants.
Com ja s’ha mencionat, les superfícies estèpiques naturals s’han anat reduint gradualment fins arribar a la situació
actual. L’aparició dels Canals d’Urgell (1865), d'Aragó i Catalunya (1909) i auxiliar (1932), que actualment s’utilitzen per
regar unes 120.000 ha, ha comportat una important disminució de l’extensió dels secans de caire estèpic ponentins. En
aquest sentit, la implementació de nous projectes de transformació en regadiu (canal Segarra-Garrigues i Algerri-
Balaguer, aquest darrer ja pràcticament acabat), implica una nova disminució d’aquests ambients. Aquest fet històric
que, per una banda, ha suposat una modernització i un desenvolupament econòmic molt remarcable a la demarcació de
Lleida, per altra banda implica una rarefacció creixent dels hàbitats i espècies associades a aquests agroecosistemes de
secà subestèpic. En aquest sentit, algunes de les poblacions d’aus que en depenen no només constitueixen els límits de
la seva àrea de distribució i la connexió amb les poblacions aragoneses, i per extensió de la Península Ibèrica, sinó que,
a més, es tracta de poblacions molt petites, marginals o aïllades, amb la qual cosa el marge de recuperació envers
factors negatius és molt reduït.
1.2 ANTECEDENTS I SITUACIÓ ACTUAL
A Catalunya, abans de l’aprovació de la xarxa Natura 2000, la protecció legal d’aquests ambients era molt reduïda en
comparació a la d'altres d'igual interès, com són els hàbitats d’alta muntanya o les zones humides. Aquest fet ha implicat
que durant la primera dècada del segle XXI s’anés augmentant la superfície de protecció d’espais estèpics, passant de
les 1.430 ha existents l’any 2000 (corresponents a la Reserva Natural parcial de Mas de Melons- Matxerri aprovada l’any
1987) fins a les més de 50.000 ha de l’any 2009 (corresponents als 9 espais protegits inclosos en el present Pla).
La xarxa Natura 2000 és una xarxa d’espais protegits a escala europea creada amb l’objectiu de conservar els principals
elements de la biodiversitat europea. A tal efecte, les directives europees 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a
la conservació de les aus silvestres, modificada per la Directiva 2009/147/CE (Directiva de les Aus en endavant) i la
92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres,
(Directiva d’Hàbitats en endavant) determinen aquells hàbitats i aquelles espècies per a les quals cal designar espais
protegits que n’assegurin la seva conservació al conjunt de la Unió europea. Aquests espais s’anomenen Zones
d’especial protecció per a les aus (ZEPA) per a les aus i Llocs d’Importància Comunitària (LIC) per a la resta d’espècies i
2
Pla de Gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida VOLUM 01. Memòria descriptiva

els hàbitats. Aquests darrers, un cop definida la seva gestió passen a ser designats pel Govern de la Generalitat de
Catalunya com a Zones especials de conservació (ZEC). Per assegurar aquest objectiu, la Comissió europea avalua
totes les llistes d’espais protegits presentades pels estats membres i n’analitza la seva suficiència. A partir d’aquest
anàlisi, la Comissió Europea va considerar que la designació de ZEPA a l’Estat espanyol en general (i a Catalunya en
particular) era incompleta, per la qual cosa va iniciar un procediment d’infracció de la Directiva de les Aus. Aquest
procediment va desembocar en una Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees que condemna a
Espanya per insuficient classificació en nombre i en superfície de ZEPA. Aquesta, en el cas de Catalunya, posa l’èmfasi
en la inadequada protecció de quatre espècies: el sisó (Tetrax tetrax), la calàndria (Melanocorypha calandra), el gaig
blau (Coracias garrulus) i la terrerola vulgar (Calandrella brachydacyla).
Paral·lelament, i en directa connexió amb la insuficient designació de ZEPA, la Comissió Europea va obrir un
procediment d’infracció, derivat de la presentació d’una queixa comunitària per part de diverses entitats, per
incompliment de la Directiva de les Aus per part del projecte de regadiu i concentració parcel·lària del canal Segarra-
Garrigues.
Per tal de donar resposta a aquests dos procediments d’infracció, la Generalitat de Catalunya va presentar, l’any 2006,
una nova delimitació dels espais de la xarxa Natura 2000 que ampliava considerablement les ZEPA a tot el territori
català (Acord de Govern GOV/112/2006). Tot i aquest esforç, el Tribunal de Justícia de les Comunitats europees l’any
2007 va dictar dues sentències condemnatòries contra Espanya –i conseqüentment Catalunya- que són:
• Sentència del Tribunal de Justícia de 28 de Juny de 2007 – Comissió de les Comunitats Europees/Regne
d’Espanya (Assumpte C-235/04) Incompliment d’Estat – Directiva 97/409/CEE – Insuficiència manifesta de
classificació de ZEPA en nombre.
• Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 18 de desembre de 2007 – Comissió de les
Comunitats Europees/Regne d’Espanya (Assumpte C-186/06) Incompliment d’Estat – Directiva 97/409/CEE –
Zona de regadiu del Canal Segarra-Garrigues. El projecte de regadiu incompleix els objectius de conservació
definits a la Directiva de les Aus.
El Tribunal de Justícia exposa que l’execució del projecte del Canal Segarra-Garrigues incumpleix les
obligacions de conservació de les aus derivades de les Directives comunitàries i suposa una greu afectació
sobre les millors àrees amb presència d’aus d’interès comunitari i les poblacions d’ocells que les ocupen.
Conseqüentment, reclama una major protecció d’aquestes poblacions més enllà de les ZEPA declarades al
setembre de 2006. Paral·lelament, també considera insuficient la delimitació de les mencionades ZEPA demanant
també un augment en superfície.
Amb aquests antecedents, el Govern ha aprovat dues noves ampliacions de les ZEPA a la plana de Lleida amb data
de juny (acord de Govern 115/2009) i setembre de 2009 (Acord de Govern 150/2009).
Considerant les recents ampliacions, actualment els espais naturals protegits al sector estèpic de la plana de Lleida
són els següents:
3
Pla de Gestió i Pla Especial dels Espais Naturals Protegits de la Plana de Lleida VOLUM 01. Memòria descriptiva

Taula 1. Espais naturals protegits de la plana de Lleida
SUP. PEIN CODI LIC SUP. LIC
NOM DE L’ESPAI PEIN CODI ZEPA SUP. ZEPA
Secans de Mas de Melons
Sí 7.618,6 ES0000021 7.618,6 ES5130040 6.422,9
– Alfés
Secans de Segrià i Utxesa Sí 7.727,3 ES0000480 7.727,3 ES5130038 3.792,9
Basses de Sucs i
Sí 21,2 ES5130017 21,2 ES5130017 21,2
Alcarràs
Valls del Sió Llobregós Sí 26.846,6 ES5130016 26.846,6 ES5130016 26.846,6
Secans de La Noguera Sí 8.960,4 ES5130021 8.960,4 ES5130021 8.960,4
Anglesola – Vilagrassa Sí 1.122,7 ES0000321 1.122,7 ---
Granyena Sí 6.645,8 ES0000322 6.645,8 ---
Bellmunt – Almenara Sí 4.039,5 ES0000477 4.039,5 ES5130025 3.464,2
Plans de la Unilla Sí 988,9 ES5130035 988,9 ES5130035 988,9
Plans de Sió Sí 10.382,7 ES0000478 10.382,7 ES5130036 5.289,6
Secans de Belianes –
Sí 6.521,1 ES0000479 6.521,1 ES5130037 1.924,6
Preixana
Els Bessons Sí 424,8 ES5130001 424,8 ES5130001 424,8
Tossals de Torregrossa Sí 69,9 - 69,9 -
81.369,5 81.369,5 58.136,1
Superfície total
Font. Serveis tècnics del CTFC
Nota: els ENP que presenten codis de Natura 2000 diferents corresponen a espais que tenen superfícies diferents com a LIC i com a
ZEPA.

El present Pla s’engloba dins del marc general del Projecte de valorització de les zones d’especial protecció per les
aus de la plana de Lleida (ZEPA) promogut pels departaments de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i el Departament
d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAAR) de la Generalitat de Catalunya.

La redacció del Pla és també una obligació emanada de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y
la Biodiversidad (BOE núm. 229 de 14 de desembre de 2007) que, en el seu article 45 (medidas de conservación de la
Red Natura 2000), apartat 1.a., cita textualment:
Respecto de las Zonas Especiales de Conservación y Las Zonas de Especial Protección para las Aves, las
Comunidades autónomas fijarán las medidas de conservación necesarias, que respondan a las exigencias ecológicas
de los tipos de hàbitats naturales y de las especies presentes en tales áreas, que implicarán:
a) Adecuados planes o instrumentos de gestión, específicos a los lugares o integrados en otros planes de
desarrollo que incluyan, al menos, los objetivos de conservación del lugar y las medidas apropiadas para
mantener los espacios en un estado de conservación favorable.
b) Apropiadas medidas reglamentarias, administrativas o contractuales.

L’àmbit de treball del present Pla es centra en els següents espais naturals protegits:

4