ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertesperlasegüentllicènciaCreativeCommons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184 ADVERTENCIA.Elaccesoaloscontenidosdeestatesisquedacondicionadoalaaceptacióndelascondicionesdeuso establecidasporlasiguientelicenciaCreativeCommons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/ WARNING.Theaccesstothecontentsofthisdoctoralthesisitislimitedtotheacceptanceoftheuseconditionsset bythefollowingCreativeCommonslicense: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA DOCTORAL THESIS PhDinEnvironmentalScienceandTechnology Departamentd’EnginyeriaQuímica,BiològicaiAmbiental Process development for hospital wastewater treatment by Trametes versicolor Josep Anton Mir Tutusaus supervisedby Dr.GlòriaCAMINALandDr.MontserratSARRÀ 2017 Title: ProcessdevelopmentforhospitalwastewatertreatmentbyTrametesversicolor Carriedoutby:JosepAntonMirTutusaus Supervisedby:GlòriaCaminalSaperasandMontserratSarràAdroguer PhDprograminEnvironmentalScienceandTechnology Departamentd’EnginyeriaQuímica,BiològicaiAmbiental Escolad’Enginyeria UniversitatAutònomadeBarcelona. Bellaterra,2017. ThisworkhasbeenfundedbytheSpanishMinistryofEconomyandCompetitiveness (project CTM2013-48545-C2) and partly supported by the European Union through the European Regional Development Fund (ERDF) and the Generalitat de Catalunya (Consolidated Research Groups 2014-SGR-599, 2014-SGR-476 and 2014-SGR-291). The author acknowledges the predoctoral fellowship from Universitat Autònoma de BarcelonaandtheresearchstaygrantfromtheUniversitatAutònomadeBarcelona. Part of this work has been done in collaboration with the Catalan Institute for Water Research (ICRA) (Girona, Spain) and the group of Environmental Microbiology of the AutonomousUniversityofBarcelona(UAB). PartoftheworkpresentedhasbeenperformedinaresearchstayattheSchoolofCivil, Mining and Environmental Engineering (CME) of the University of Wollongong (UOW) underthesupervisionofDr. FaisalI.Hai. ii iii Abstract Micropollutantsareawidegroupoforganiccompoundsthataredetectedat mostcompartmentsoftheenvironment. Theirenvironmentalconcentration is usually in the range of few ng·L-1 to μg·L-1, but remain biologically active even at such low concentrations, may be accumulated through the food chain and pose a threat to the environment, fauna and human health. Among micropollutants, pharmaceutical active compounds (PhACs) are of special concern. It is accepted that the main sources of PhACs to the environment are effluents from wastewater treatment plants (WWTPs), whereconventionalactivatedsludgeprocessesarenotabletodegrademost ofthem. Answeringtotheseconcerns,thescientificcommunityhasdevoted extensive research into mechanisms to degrade, transform and /or remove micropollutants from hospital wastewater, where PhACs are present at higher concentrations. Among the possible treatments, white-rot fungi (WRF) are regarded as a cost-effective possibility due to their relatively low costincomparisonwithphysicalandchemicaltreatmentsandtheircapacity to transform most of the compounds thanks to their versatile enzymatic machinery. WRF have been studied for the removal of pharmaceuticals in wastewater, but contamination by wastewater-native microorganisms has producedveryshort-termreactoroperations. The present thesis tackles this problem and proposes several strategies to lengthen the fungal treatment. It also serves as proof of concept of a long-term white-rot fungal operation treating non-sterile real hospital wastewater. Firstofall,severalair-pulsedfluidizedbedbioreactorsweresetupinorderto studytheeffectoftheadditionofacoagulation-flocculationpretreatment,of theadditionofaUVpretreatmentandtheeffectofoperatingthereactorsas asequencingbatchreactor(SBR)orinacontinuousfashiononthelengthof operation. The chosen alternative was a continuous reactor with a coagulation-flocculation pretreatment. This treatment train was then evaluated in a non-spiked hospital wastewater treatment with partial biomassrestoration,leadingtoatwo-monthoperation. Additionally, several process variables, namely, pellet size, aeration and v carbon-to-nitrogen ratio were studied and the values that led to a longer operation were selected. Those previous studies enabled for the first time a long-term operation of a fungal fluidized bed bioreactor treating real non-sterilewastewater. The importance of conjugation and deconjugation processes is highlighted inthisthesis. Conjugatedmicrocontaminantsarenotusuallydetectedbythe current analytical techniques, thus undervaluing the concentration of the pollutantstudied. Therefore,aneffortshouldbemadetoanalyzeconjugated forms of compounds. If successful, it could be a breakthrough that greatly facilitatesthestudyofremovalofmicropollutantsinrealwastewater. Molecular biology analyses such as denaturing gradient gel electrophoresis (DGGE), DNA sequencing and real-time PCR (qPCR) were performed in the non-spikedexperimentstogiveinsightonthemicrobiologicalcommunities arisen during the reactor treatment and to confirm the presence of T. versicolor throughout the operation. Results suggested that the fungus was activeevenwhennolaccaseactivitywasdetected. vi Resum Elsmicrocontaminantssónunampligrupdecompostosorgànicsques’han detectat a la majoria de compartiments del medi ambient. La seva concentracióambientalestàcompresaentrepocsng·L-1 finsaμg·L-1,peròes mantenenbiològicamentactiusfinsitotaconcentracionstanbaixes,poden ser acumulats a través de la cadena tròfica i suposen una amenaça per al medi ambient, la fauna i la salut humana. Entre els microcontaminants, els fàrmacs (PhACs) generen una especial preocupació. És acceptat que la principal font d’entrada de fàrmacs al medi ambient és via efluents de les estacions depuradores d’aigües residuals (WWTP), on els mecanismes convencionals de llots activats no són suficients per degradar-ne la majoria. En resposta a aquestes preocupacions, la comunitat científica ha destinat moltarecercaamètodesperaladegradació,transformaciói/oeliminacióde microcontaminants d’aigües residuals d’hospital, on els fàrmacs estan presents a major concentració. D’entre els tractaments possibles, els fongs de podridura blanca (WRF) es presenten com una possibilitat atractiva gràcies al seu baix cost en comparació amb tractaments físics i químics i la seva capacitat de transformar la majoria de compostos gràcies a la seva versàtil maquinària enzimàtica. Els WRF han estat estudiats per a la degradació de fàrmacs en aigües residuals, però la contaminació per microorganismes presents a l’aigua residual ha produït que les operacions enreactorfossinmoltcurtes. Aquesta tesi aborda aquest problema i proposa diverses estratègies per allargar el tractament. També serveix com a prova que una operació prolongadaambWRFtractantaiguaresiduald’hospitalnoestèriléspossible. Primer de tot, diversos reactors de llit fluïditzat per polsos d’aire es van operar per estudiar l’efecte que tenien l’addició d’un pretractament de coagulació-floculació, l’addició d’un pretractament amb llum UV i l’efecte de l’operació com a batch seqüencial (SBR) i en continu en la llargada del tractament. La millor alternativa va ser un reactor en continu amb un pretractament de coagulació-floculació. Aquest tren de tractament va ser evaluat en un tractament d’aigua residual d’hospital no dopada amb renovació parcial de la biomassa, i va permetre una operació de dos mesos vii dedurada. Amés,diversesvariablesdeprocés,asaber,midadelpèl·let,aeracióilaràtio carboni-nitrogen es van estudiar i els valors que van suposar una operació més llarga van ser seleccionats. Aquests estudis previs van permetre per primeravegadaunaoperacióprolongadad’unreactorfúngicdellitfluïditzat tractantaiguaresiduald’hospitalnoestèril. Aquesta tesi també remarca la importància dels processos de conjugació i desconjugació. Les tècniques analítiques actuals no solen detectar els microcontaminants conjugats, i això impedeix una precisa mesura de la concentració del contaminant estudiat. Per tant, s’haurien de destinar esforçosal’anàlisidelesformesconjugadesdecompostos. Sis’aconsegueix, podria significar un gran avenç que faciliti l’estudi de l’eliminació de microcontaminantsenaigüesreals. Les anàlisis de biologia molecular com gel d’electroforesi en gradient desnaturalitzant (DGGE), seqüenciació d’ADN i PCR quantitativa (qPCR) es van aplicar els experiments no dopats per donar informació sobre les comunitats microbiològiques formades durant els tractaments en reactor i per confirmar la presència de T. versicolor durant l’operació. Els resultats suggereixenqueelfongesmanteniaactiufinsitotquanl’activitatdel’enzim lacasanoesdetectava. viii Resumen Losmicrocontaminantessonunampliogrupodecompuestosorgánicosque se han detectado a la mayoría de compartimentes del medio ambiente. Su concentración ambiental está entre pocos ng·L-1 hasta μg·L-1, pero se mantienen biológicamente activos incluso a concentraciones muy bajas, pueden ser acumulados a través de la red trófica y suponen una amenaza para el medio ambiente, la fauna y la salud humana. De entre los microcontaminantes, los fármacos (PhACs) generan una especial preocupación. Esaceptadoquelaprincipalfuentedeentradadefármacosal medio ambiente es vía efluentes de las estaciones depuradoras de aguas residuales (WWTP), dónde los mecanismos convencionales de lodos activados no son suficientes para degradarlos. En respuesta a estas preocupaciones, la comunidad científica ha destinado mucha investigación a métodos para la degradación, transformación y/o eliminación de microcontaminantes de aguas residuales de hospital, dónde los fármacos están en mayor concentración. De entre los tratamientos posibles, los hongos de podredumbre blanca (WRF) se presentan como una posibilidad atractiva gracias a su bajo coste en comparación con tratamientos físicos y químicosyasucapacidaddetransformarlamayoríadecompuestosgracias a su versátil maquinaria enzimática. Los WRF han sido estudiados para la degradacióndefármacosenaguasresiduales,perolacontaminacióndebida a microorganismos presentes en las aguas residuales ha producido que las operacionesenreactorfueranmuycortas. Esta tesis aborda este problema y propone varias estrategias para alargar el tratamiento. Tambiénsirvecomopruebaqueunaoperaciónprolongadacon WRFtratandoaguasresidualesnoestérilesdehospitalesposible. Primeramente, varios reactores de lecho fluidizado por pulsos de aire se operaron para estudiar el efecto que tenían la adición de un pretratamiento de coagulación-floculación, la adición de un pretratamiento con luz UV y el efecto de la operación como batch secuencial (SBR) y en continuo en la duración del tratamiento. La mejor alternativa fue un reactor en continuo conunpretratamientodecoagulación-floculación. Estetrendetratamiento fue evaluado en un tratamiento de agua residual de hospital no dopada con ix
Description: