Hegel, amor de Lacan

487 Pages·2016·2.39 MB·English

ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús
establertesperlasegüentllicènciaCreativeCommons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184
ADVERTENCIA.Elaccesoaloscontenidosdeestatesisquedacondicionadoalaaceptacióndelascondicionesdeuso
establecidasporlasiguientelicenciaCreativeCommons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/
WARNING.Theaccesstothecontentsofthisdoctoralthesisitislimitedtotheacceptanceoftheuseconditionsset
bythefollowingCreativeCommonslicense: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en
Tesi doctoral de filosofia
H , l :
egel amor de acan
( )
quatre relacions im possibles
Daniel Ferrer Morata
Directora Begonya Sáez Tajafuerce
Director Antoni Vicens Lorente
Departament de filosofia
2016

agraïments
En primer lloc, vull agrair als meus directors, l’Antoni Vicens i la Begonya
Sáez, la guia i l’acompanyament que, al llarg d’aquests tres anys, han possibilitat
allò que, en molts moments, semblava sinó impossible, almenys, molt difícil i
amagat en la foscor ––on la parla, al final, ha creat un sentit, ha il·luminat un
camí. Gràcies a la seva dedicació, afecte i mestratge.
Agrair a l’Armando Pego haver-me ensenyat que, fins i tot en el desert, té
sentit recórrer el sense sentit ––agrair-li la seva empremta amical i intel·lectual
com a origen en la decisió de realitzar els estudis de doctorat.
Reconèixer el deute amb els meus mestres filòsofs que, d’una forma o d’una
altra, han determinat la meva consciència filosòfica. Expressar el meu agraï-
ment als departaments de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona,
de la Universitat Ramon Llull i de la Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne,
espais sine qua non de la meva maduració filosòfica i intel·lectual ––amb una
atenció especial al professor Carles Llinàs, qui va acceptar dirigir-me una tesina
prou caòtica sobre Kojève i als professors Bruno Haas i Guy-Félix Dupor-
tail, sense els quals Hegel i Lacan no haguessin trobat l’espai que han acabat
ocupant. Agrair també a la persona que, a l’institut, va introduir-me per primer
cop en el món de la filosofia, l’Antoni Pujadas, com a llavor d’un recorregut
que, en certa manera, fa, aquí, un punt i apart ––un camí que va començar ja fa
deu anys i, llavors, el resultat hagués estat del tot inimaginable.
Agrair als amics de l’Ateneu Barcelonès, en especial al Guillem Jové i al Gerard
Sensat, qui, durant aquest procés, han format part de discussions causades i
d’alguns dels neguits d’aquest procés.
Donar les gràcies als meus avis que, fins allà on m’arriba la memòria, van
iniciar-me en l’exercici de la pregunta, del qual ja mai m’he pogut desprendre.
Dedico la feina d’aquests tres anys i el seu resultat final, primer, al meu germà,
el Nacho. Segon, dedico la tesi doctoral als meus pares, el Mateu i la Núria,
qui, des de que van donar-me la paraula, han sigut un referent i part indispen-
sable d’un camí i un acompanyament sense els quals res de tot això hagués
3
sigut, ni hagués estat possible. Finalment, dedico la tesi a la Laura, per la immensa
paciència en acompanyar-me i compartir el procés d’alts i baixos, de construcció i
deconstrucció; per la seva presència i suport, per les escapades, escoltes i consells;
per la relació que compartim i que m’ha acompanyat amb amor en aquest procés.
resum
Aquesta tesi doctoral té per objectiu la investigació i l’anàlisi de la relació
entre la filosofia i el seminari de Jacques Lacan del curs 1969-70, El revers de la
psicoanàlisi. Per a dur a terme aquest fi, la investigació es divideix en tres direc-
cions diferents. En primer lloc, l’estudi i l’abast des del camp de la psicoanàlisi
i el diàleg amb la filosofia dels quatre discursos fonamentals de la societat que
el psicoanalista va formalitzar: el discurs de l’Amo, de la Histèrica, Universitari
i de la Psicoanàlisi. A més, es fa palès quina implicació té en aquesta proposta
la formalització d’un cinquè discurs l’any 1971: el discurs del Capital. En segon
lloc, en l’articulació dels tres primers discursos, Lacan té com interlocutor a
Hegel, excepte en el de la Psicoanàlisi. És a dir, la segona part de la tesi inves-
tiga els tres noms que Lacan imputa a Hegel (amo, histèrica i universitari) i
es proposa que Hegel també és present en la formalització del discurs de la
Psicoanàlisi. Aquesta presentació de Hegel permet de plantejar quatre nous
apropaments hermenèutics a la seva figura, principalment a La fenomenologia de
l’esperit: l’amor, la mort, el saber i la reconciliació. Finalment, l’última part plan-
teja quins problemes polítics, filosòfics, històrics o, en d’altres termes, quins
problemes discursius es plantegen després de Hegel i de la teoria dels quatre
discursos de Lacan. A més de resseguir aquesta triple línia d’investigació, es
presenta la possibilitat i la urgència de la unió de la filosofia amb el camp de
la psicoanàlisi, d’una nova dimensió per al pensament en la relació de Hegel i
Lacan.
5
abstract
The investigation and the analysis of this doctoral dissertation points out the
relationship between philosophy and Jacques Lacan’s 1969-70 seminar, The
Other Side of Psychoanalysis. The investigation is divided in three major direc-
tions. First, from the field of psychoanalysis and the dialogue with philosophy,
the study and the significance of, what Lacan called, the four fundamental
discourses of society: the discourse of the Master, of the Hysteric, of the
University and that of the Psychoanalysis. Furthermore, within this theory
it is discussed the consequence of a Lacanian fifth discourse in 1971: The
Capitalist discourse. Second, Hegel is the principal interlocutor in the formali-
zation of the Master, Hysteric and University discourse, except in that of the
Psychoanalysis. That is why this second part investigates the three names that
Lacan gives to Hegel (master, hysteric, university) and suggests that he has a
presence in the Psychoanalysis discourse too. This point of view of Hegel
allows to consider four new hermeneutic approaches toward his philosophy,
mainly in The Phenomenology of Spirit: love, death, knowledge and reconcilia-
tion. Finally, the last part considers what are the philosophical, political and
historical problems or, in other terms, what are the discursive problems that
emerge after Hegel and the theory of the four fundamental discourses of
Lacan. In addition to this triple line of investigation, it is presented the possi-
bility and the emergency of the relationship between philosophy and the field
of psychoanalysis, of a new dimension of thought in the relationship between
Hegel and Lacan.
6
s
umari
Agraïments ....................................................................................3
Resum ...........................................................................................5
Abstract .........................................................................................6
Idioma, citacions i referències ....................................................11
i. introducció....................................................................................13
1. El revers de la psicoanàlisi .....................................................15
1.1. Per què El revers de la psicoanàlisi ? ...........................................15
1.2. Els quatre discursos .........................................................................17
1.3. Lacan: entre l’estructuralisme i el post-estructuralisme.......................25
2. Hegel: el filòsof del revers de la psicoanàlisi.........................36
2.1. L’interlocutor principal d’ El revers de la psicoanàlisi ..................36
2.2. Kojève: la presència-absent; o la mediació entre Hegel i Lacan ...........39
2.3. Els quatre noms de Hegel ................................................................43
3. Hegel i Lacan: una nova dimensió per a la filosofia ..............46
3.1. La presència de Zizek i la impossibilitat ..........................................46
3.2. La figura de Lacan per a la filosofia: l’anti-filòsof ...........................48
3.3. Hegel i Lacan, filosofia i psicoanàlisi i la posició política ...................51
4. Breu apunt sobre la bibliografia ............................................61
ii. els quatre impromptus: una represa pel revers ..........................63
1. El discurs de l’Amo ...............................................................65
1.1. Un significant representa el subjecte per a un altre significant ............65
1.2. Saber, mitjà de gaudi .......................................................................77
1.3. Discursos al servei de l’Amo: filosofia, política i ciència .....................82
1.4. El poder de l’impossible i l’impàs .....................................................88
2. El discurs de la Histèrica ......................................................103
2.1. La histerització del discurs .............................................................103
2.2. El treball del discurs de la Histèrica:
a la recerca de l’Altre (no mancat) .................................................107
2.3. L’impàs: “Che vuoi?” ....................................................................111
3. El discurs Universitari ...........................................................124
3.1. La formalització del discurs:
“el canvi de l’amo antic a l’amo modern” ........................................124
3.2. Continua aprenent: “l’astudé” .......................................................129
7
3.3. El discurs Universitari: el discurs contemporani ..............................140
3.4. L’impàs de la Universitat ..............................................................149
4. El discurs de la Psicoanàlisi ..................................................153
4.1. La formalització del discurs de la Psicoanàlisi ................................153
4.2. El subjecte i la posició política de la psicoanàlisi .............................162
4.3. L’afecte polític de la psicoanàlisi: la “honto-logie” ...........................174
4.4. L’impàs de la psicoanàlisi ..............................................................186
5. La subversió del discurs contemporani ................................195
5.1. La formalització del discurs Capitalista .........................................195
5.2. L’evaporació del subjecte del capital ................................................197
5.3. L’impàs: l’espai polític del discurs Capitalista ................................204
iii. el revers de la psicoanàlisi: els quatre noms de Hegel ........225
1. L’amor. Hegel: el més sublim de les histèriques .................227
1.1. “Histèrica” nom de Hegel ..............................................................227
1.2. Hegel, “Che vuoi?” A la recerca de l’esperit ...................................238
1.3. De la histèria hegeliana a l’amor en Hegel i Lacan .........................248
2. La mort. Hegel: l’amo ..........................................................275
2.1. Lacan, ventríloc de Hegel ...............................................................275
2.2. L’aparició d’un significant que representa el subjecte 
        per a un altre significant ................................................................278
2.3. Saber, mitjà de gaudi? ....................................................................299
2.4. La filosofia com a discurs d’Amo; 
        o breu explicació sobre què és la filosofia ........................................314
2.5. Entre l’amor i la mort: amor(t) ......................................................320
3. El saber. Hegel: el filòsof de la universitat ..........................329
3.1. El discurs a la Universitat de Hegel ...............................................329
3.2. La ciència en Hegel ........................................................................336
3.3. Saber i gaudi .................................................................................347
4. La reconciliació. Hegel: l’analista ........................................355
4.1. L’únic nom de Hegel ......................................................................355
4.2. Hegel, el revers de l’amo .................................................................361
iv. el revers de la vida contemporània .........................................379
1. La fi de la història ..................................................................381
1.1. “La fin de l’histoire, c’était moi qui serait chargé de l’énoncer” ........381
1.2. L’era del buit o el paradís del gaudi  ..............................................387
8
v. conclusions .................................................................................399
1.1. Una conclusió política ....................................................................401
1.2. Una conclusió filosòfica ..................................................................405
1.3. “Le moment de conclure” ...............................................................408
vi. bibliografia ................................................................................411
vii. annexos ....................................................................................429
1. Els paradigmes lacanians del gaudi ......................................431
1.1. “La Imaginarització del gaudi” ....................................................432
1.2. “La significantització del gaudi” ....................................................436
1.3. “El gaudi impossible” ....................................................................437
1.4. “El gaudi normal” ........................................................................441
1.5. “El gaudi discursiu” ......................................................................444
1.6. “La no-relació” .............................................................................449
2. Alexandre Kojève, figura sine quan non ...............................453
3. L’estructura de La fenomenologia de l’esperit
d’Alexandre Kojève ...............................................................459
9