departament de sociologia i antropologia social l'anticatalanisme al país valencià

674 Pages·2011·3.4 MB·Spanish

DEPARTAMENT DE SOCIOLOGIA I ANTROPOLOGIA
SOCIAL

L’ANTICATALANISME AL PAÍS VALENCIÀ: IDENTITAT I
REPRODUCCIÓ SOCIAL DEL DISCURS DEL
“BLAVERISME”.

VICENT FLOR I MORENO

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Servei de Publicacions
2009
Aquesta Tesi Doctoral va ser presentada a València el dia 25 de
juny de 2009 davant un tribunal format per:

- Dr. Salvador Cardús i Ros
- Dr. Rafael Xambó i Olmos
- Dra. Dolors Mayoral i Arqué
- Dr. Juan Antonio Roche Cárcel
- Dr. Anselm Bodoque Arribas

Va ser dirigida per:
Dr. Antonio Ariño Villarroya

©Copyright: Servei de Publicacions
Vicent Flor i Moreno

Dipòsit legal: V-4167-2010
I.S.B.N.: 978-84-370-7648-5

Edita: Universitat de València
Servei de Publicacions
C/ Arts Gràfiques, 13 baix
46010 València
Spain
Telèfon:(0034)963864115
DEPARTAMENT DE SOCIOLOGIA

I ANTROPOLOGIA SOCIAL

TESI DOCTORAL
L’ANTICATALANISME
AL PAÍS VALENCIÀ:

IDENTITAT I REPRODUCCIÓ SOCIAL

DEL DISCURS DEL “BLAVERISME”

AUTOR: VICENT FLOR I MORENO
DIRECTOR: DR. N’ANTONIO ARIÑO VILLARROYA

Dipòsit provisional: 15 de setembre de 2008
Dipòsit definitiu: 16 de març de 2009
2 / L’ANTICATALANISME AL PAÍS VALENCIÀ: IDENTITAT I REPRODUCCIÓ SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME
L’ANTICATALANISME AL PAÍS VALENCIÀ: IDENTITAT I REPRODUCCIÓ SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 3

A Amparo, entre moltes altres coses, pels somriures que em captivaren
i a Raül, ja una personeta, que em dóna tanta vida.

A mos pares, en especial a ma mare
que tant ha insistit perquè finalment escriguera la tesi doctoral.
A Jaume i “Jose”

Als professors i ensenyants, en especial als docents
de la Universitat de València,
tan injustament atacats pel blaverisme i a tot els meus professors

de valencià del col·legi, com una forma de justícia anamnètica.
4 / L’ANTICATALANISME AL PAÍS VALENCIÀ: IDENTITAT I REPRODUCCIÓ SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME

Índex
Un aperitiu (Notes preliminars) ....................................................................................8
Agraïments ...................................................................................................................1 0
Nota d’estil ................................................................................................................... 12
Introducció ................................................................................................................... 14
Ia PART. MARC TEÒRIC, OBJECTIUS I METODOLOGIA ........................................ 27
Capítol 1er. Plantejament del problema, objectius i hipòtesis de la investigació . 28
Capítol 2on. Metodologia, enfocament, tècniques i disseny de la investigació ....3 9
2.1 Entrevistes en profunditat ....................................................................................................... 41
2.2 L’anàlisi de contingut de les fonts documentals ..................................................................... 43
Capítol 3er. Marc teòric i introducció a l’aparell conceptual de la investigació .... 46
Capítol 4rt. Ideologia i discurs ...................................................................................5 0
4.1 La ideologia com a integració comunitària ............................................................................. 50
4.2 Els discursos com a estratègia investigadora ........................................................................ 54
Capítol 5é. L’estudi sociològic de la identitat ...........................................................5 9
5.1 L’esbarós concepte d’identitat ................................................................................................ 59
5.2 Les identitats com a procés dialògic i la diferenciació marginal ............................................ 62
5.3 El poder de la identitat i la dominació simbòlica .................................................................... 67
Capítol 6é. Una sociologia comprehensiva del nacionalisme i del regionalisme . 71
6.1 Imaginar la nació i construir identitats nacionals .................................................................... 77
6.2 La regió com a comunitat imaginada i moderna .................................................................... 82
6.3 Nacionalismes, homogeneització i modernització ................................................................. 86
6.4 Reaccions identitàries a la modernització i tensió centre-perifèria ........................................ 93
Capítol 7é. La raó populista: més enllà del menyspreu intel·lectual ......................9 9
7.1 Demandes de participació i apel·lació al poble .................................................................... 101
7.2 El lideratge carismàtic .......................................................................................................... 103
7.3 Una retòrica dualista i als marges del sistema ..................................................................... 105
7.4 La nacionalització de les masses: l’articulació social dels moviments polítics .................... 109
IIa PART. ELS CAMINS CAP AL BLAVERISME ...................................................... 113
Capítol 8é: Les primeres identitats col·lectives i l’anticatalanisme ...................... 115
8.1 Valencianisme, valenciania i identitat regional ..................................................................... 115
8.2 La construcció de la identitat regional: per ofrenar noves glòries a Espanya ...................... 117
8.3 Els orígens de l’anticatalanisme valencià ............................................................................ 130
8.4 El franquisme: instrumentalització de la identitat regional i precedents del blaverisme ...... 137
8.5 Conclusions .......................................................................................................................... 143
Capítol 9é: La conflictiva transició democràtica al País Valencià ........................1 45
9.1 El marc socioeconòmic: modernització tardana i veloç ....................................................... 146
9.2 El marc polític i institucional: les Espanyes autonòmiques .................................................. 152
9.3 La transició política: del roig al blau però gestionat pels “rojos” .......................................... 158
9.3.1 El valencianisme durant el franquisme i postfranquisme ..................................... 158
9.3.2 1977: més que unes eleccions constituients i més que una manifestació .......... 163
9.3.3 La preautonomia i el fracàs de la via del 151 ...................................................... 169
9.3.4 La reconversió a la via del 143 ............................................................................ 182
9.3.5 L’aprovació de l’Estatut i l’assoliment de l’autonomia .......................................... 189
9.4 Conclusions .......................................................................................................................... 192
Capítol 10é. Valencians, valencianos i catalans .....................................................1 95
10.1 La cultura política i els valors al País Valencià .................................................................. 195
10.2 Les identitats nacionals i regionals al País Valencià ......................................................... 205
10.3 El sistema comunicatiu valencià ........................................................................................ 210
10.4 Dues economies i dues Generalitats, d’esquena ............................................................... 214
10.5 Catalunya, alteritat i referent de modernització, i la baixa identificació i valoració ............ 217
10.6 Conclusions ........................................................................................................................ 225
L’ANTICATALANISME AL PAÍS VALENCIÀ: IDENTITAT I REPRODUCCIÓ SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 5
IIIa PART. BLAVERISME: QUI SÓN, QUÈ FAN, QUÈ DIUEN I COM HO DIUEN ... 227
Capítol 11é. La gènesi i l’evolució del blaverisme .................................................2 29
11.1 1975-1977: de “quatre gats” a grup de pressió .................................................................. 230
11.2 1978-1982: un moviment de masses que bloquejà socialment el fusterianisme ............... 235
11.3 1982-1999: legitimació, èxits i decliu del blaverisme polític ............................................... 243
11.4 1999-2008: la conversió del PP en el “partit regional” ....................................................... 248
11.5 El territori del blaverisme polític ......................................................................................... 253
11.6 Conclusions ........................................................................................................................ 258
Capítol 12é. La base social i la minoria dirigent del blaverisme ...........................2 59
12.1 Qui lluità a la “Batalla de València” i la base social del blaverisme ................................... 259
12.1.1 La Batalla vista des de la barrera ....................................................................... 260
12.1.2 Classe social i ideologia dels blaveros de base ................................................. 263
12.2 Una aproximació sociològica a les elits blaveres ............................................................... 270
12.3 Conclusions ........................................................................................................................ 275
Capítol 13é. Les principals institucions reproductores del blaverisme ...............2 77
13.1 Una estructura associativa pròpia i instrumentalitzada ...................................................... 277
13.1.1 L’ocupació d’entitats històriques: Lo Rat Penat i la RACV ................................ 277
13.1.2 Les forces de xoc: el GAV .................................................................................. 286
13.2 L’associacionisme festiu: les falles .................................................................................... 289
13.3 Els rituals: el poble segueix la seua Senyera ..................................................................... 300
13.4 La Generalitat Valenciana o el regionalisme ordinari ........................................................ 303
13.5 Els mèdia: una “reina” de la comunicació .......................................................................... 310
13.6 La família ............................................................................................................................ 318
13.7 Conclusions ........................................................................................................................ 320
Capítol 14é. La construcció discursiva de la identitat valenciana anticatalana .. 322
14.1 El paradigma fusterià ......................................................................................................... 322
a) racionalista .................................................................................................. 325
b) catalanista ................................................................................................... 327
c) progressista (i modernitzador) ..................................................................... 329
d) antiregionalista i antiprovincialista ............................................................... 333
e) indefinició política i partidista ....................................................................... 335
f) essencialista ................................................................................................. 337
14.2 L’anticatalanisme espanyol i el blaverisme: molt semblants però no idèntics ................... 339
14.3 El “paradigma” blavero”: pressupòsits culturals i socials ................................................... 345
14.3.1 Populista i antiintel·lectualista ............................................................................ 347
a) la mobilització com a fórmula de legitimitat política .................................... 350
b) l’apropiació del poble, el maniqueisme i el menyspreu per la democràcia
representativa .............................................................................................. 351
c) els “cabdills” carismàtics: Lizondo, Rita i Sentandreu ................................. 360
d) antiintel·lectualista ....................................................................................... 371
e) sentimental o l’“amor per València” ............................................................. 373
14.3.2 Anticatalanista: antivalencianista, antipancatalanista i anticatalà ...................... 377
a) l’estratègia reactiva o l’afirmació via negationis .......................................... 378
b) la paradoxa de l’autoctonia: l’estrangerització com a negació .................... 383
c) Catalunya i els catalanistes com argument omnicomprensiu ..................... 388
d) catalanòfob .................................................................................................. 389
14.3.3 Conservador i antimodernitzador ....................................................................... 392
14.3.4 Regionalista, provincialista i espanyolista .......................................................... 403
14.3.5 Entre l’obediència espanyola i el blaverisme polític ........................................... 412
14.3.6 Essencialista i altres trets complementaris ........................................................ 415
a) guardià de l’autenticitat i de la veritat .......................................................... 416
b) els elegits, els idealistes, els honrats i els fidels ......................................... 419
c) metonímic, ametòdic i manipulador ............................................................. 420
d) victimista ...................................................................................................... 421
e) justificador de la violència i violent .............................................................. 427
f) intransigent, inflexible i dogmàtic ................................................................. 432
g) hiperbòlic ..................................................................................................... 434
14.4 Conclusions ........................................................................................................................ 439
6 / L’ANTICATALANISME AL PAÍS VALENCIÀ: IDENTITAT I REPRODUCCIÓ SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME
Capítol 15é. El conflicte i la dominació simbòlica ..................................................4 41
15.1 La victòria simbològica del blaverisme ............................................................................... 443
a) Senyera, “en” blau, la “verdadera” .............................................................. 443
b) la proscripció del País Valencià (i de l’accent de València) ........................ 449
c) llengua valenciana, mai catalana ................................................................ 455
d) un himne per a una regió d’Espanya ........................................................... 457
e) l’H 0 com a bandera: agua para todos ........................................................ 459
2
g) fins i tot ballem diferent: els símbols de la cultura popular .......................... 461
15.2 Conclusions ........................................................................................................................ 463
Capítol 16é. La construcció del valencià com a llengua independent .................4 64
16.1 La construcció política de les llengües i algunes polèmiques: un panorama europeu ...... 465
16.2 Els secessionismes lingüístics i el secessionisme del català a Balears i a Aragó ............ 469
16.3 La “Comunitat Valenciana” i el secessionisme lingüístic al País Valencià ........................ 471
16.3.1 Els fundadors ideològics del secessionisme idiomàtic ...................................... 478
16.3.2 La importància social i política actual del secessionisme .................................. 484
16.3.3 Els objectius del secessionisme lingüístic.......................................................... 490
a) contra la normalització: el bilingüicisme o la preeminència del castellà ..... 490
b) contra la normativització i contra els filòlegs “catalanistes” ........................ 499
c) contra l’escola en valencià i contra el valencià a l’escola ........................... 503
d) contra les Universitats, els intel·lectuals i la ciència .................................... 506
e) a favor del caos lingüístic ............................................................................ 509
16.3.4 La retòrica contra la unitat de la llengua ............................................................ 512
a) l’argument tautològic: diferenciant-mos mos fem diferents ......................... 514
b) l’argument onomàstic: és valencià perquè és nostra i així l’anomenem ..... 517
c) l’argument “antiimperialista”: volen anexionar-mos ..................................... 518
d) l’argument històric: mosatros els prehistòrics i els mossàrabs ................... 519
e) un altre argument històric: mos furten el segle d’or .................................... 526
f) l’argument jurídic: ho diu l’Estatut ................................................................ 527
16.3.5 Evolució en el secessionisme? .......................................................................... 529
16.4 Conclusions ........................................................................................................................ 532
Capítol 17é. Les percepcions socials del blaverisme i les mirades del conflicte534
17.1 Els optimistes o il·lusos ...................................................................................................... 534
17.2 Els comprensius o cómplices ............................................................................................. 536
17.3 Els pragmàtics o pacificadors............................................................................................. 538
17.4 Els antiblaveros .................................................................................................................. 540
17.5 La influència del blaverisme dins i fora del País Valencià ................................................. 544
17.6 Les mirades del conflicte i un nou revisionisme ................................................................. 548
17.7 Conclusions ........................................................................................................................ 555
IVa PART. CONCLUSIONS FINALS ......................................................................... 557
La recerca científica del blaverisme ........................................................................................... 558
De la minoria a l’hegemonia social............................................................................................. 560
L’eficàcia social d’un discurs populista, regionalista i espanyolista ........................................... 564
Epíleg: els pronòstics, entre la mort i la vida eterna ..............................................5 69
Apèndix 1er: Guia d’associacions i personalitats blaveres i/o anticatalanistes . 572
Partits polítics ............................................................................................................................. 572
Associacions culturals i cíviques ................................................................................................ 574
Mitjans de comunicació .............................................................................................................. 580
Militants i simpatizants destacats ............................................................................................... 581
Apèndix 2on: Cronologia del blaverisme i dels precedents immediats ............... 611
Apèndix 3er: Biografia i taxonomia dels entrevistats ............................................6 25
Índex onomàstic i temàtic .........................................................................................6 29
Bibliografia .................................................................................................................6 39
Índex de taules ...........................................................................................................6 71
Índex de gràfics elits blaveres ..................................................................................6 72
L’ANTICATALANISME AL PAÍS VALENCIÀ: IDENTITAT I REPRODUCCIÓ SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME / 7

«Som, al cap i a la fi, històricament bastant normals» (Ramir Reig)

«La societat valenciana ha experimentat transformacions estructurals decisives en les
últimes dècades [...] Però no per això pot dir-se que ara haja entrat en fase
d’estabilitat, sinó que continua immersa en els processos evolutius típics de la
modernitat avançada que suposen una radicalització dels canvis precedents»
(Antonio Ariño i Manuel García Ferrando)

«La pregunta no és per què el PP fa electoralisme atiant l’anticatalanisme
a Espanya; la pregunta és per què l’anticatalanisme és electoralista»
(Isabel Clara-Simó)

«Més que Batalla era Pallissa de València per què no va ser una Batalla en peu
d’igualtats. Alguns anaren amb paper i llapis i altres anaren a la Batalla tenint ràdio,
premsa escrita, televisió, en definitiva tot l’Estat darrere» (Pere Mayor)

«L’analista d’ideologies ha de preguntar-se on es va originar aquesta creença —la
nostra creença— i allò que assumeix. Hem de qüestionar —o posar entre parèntesis
ideològics— els conceptes mateixos que semblen tan sòlidament reals per a nosaltres
i que ens permeten comprendre els pressupòsits de les notícies de cada dia»
(Michael Billig)

«No hay nada de malo, por supuesto, en condenar el Holocausto. Lo que es incorrecto
es que esa condenación reemplace a la explicación, que es lo que ocurre cuando
ciertos fenómenos son percibidos como aberraciones carentes de toda causa racional
comprensible. Sólo podemos comenzar a entender el fascismo si lo vemos como una
de las posibilidades internas inherentes a nuestras sociedades, no como algo que está
fuera de toda explicación racional» (Ernesto Laclau)
8 / L’ANTICATALANISME AL PAÍS VALENCIÀ: IDENTITAT I REPRODUCCIÓ SOCIAL DEL DISCURS DEL BLAVERISME
Un aperitiu (Notes preliminars)
«fue una transición tranquila, sin revanchas y sin historias de ningún tipo»
(María Consuelo Reyna)

«no, no hablemos de bombas, ¿eh? Porque bombas, yo según mis noticias, tanto lo
de Fernando, éste, lo de Sanchis Guarner como lo de Joan Fuster, si hubo, fueron
petardos, pero no hablemos de bombas, creo yo, ¿eh? Que no se pueden, ni se
pueden evaluar daños, creo yo, de, de lo que pasó allí» (Ignacio Carrau)

«pues muy bien, nos han utilizado para estabilizar el Estado, el desarrollo autonómico
del Estado, hemos hecho un papel, hemos ayudado a construir un Estado que ha
durado 25 años. Pues muy bien [...] Podríamos decir que Valencia dio el servicio al
Estado de hacer un proceso de desarrollo autonómico más sosegado, estable y
racional» (José Ramón Pin Arboledas)

«aquí n’hi havia gent interessada en que no hi hagués autonomia valenciana,
perquè la dinàmica superior catalana tirés dels valencians en el projecte dels PPCC.
Jo sé que esta idea és molt audaç» (Antonio Palomares)

«quan veig en algunes manifestacions darrere els que van ja encaputxats i armats, els
de Terra Lliure i tal i qual, jo pense en la tremenda responsabilitat que han tingut els
mestres en els instituts i en les escoles, que han creat això» (Pasqual Martín Villalba)

«la situación de “racismo cultural” que sufren los “disidentes” rebeldes en la Universi-
tat: Nadie que no comulgue con los credos catalanistas tiene derecho a sobrevivir en
la jungla catalanizante en que se ha convertido nuestra irreconocible y decadente
Universitat, contralada por la ultraizquierda nacionalcatalanista [...] se encargan de
enviar a los “proscritos” al gulag de la marginación y del “exterminio cultural”, y “ha
desatado una manifiesta violencia contra Valencia y los valencianos”» (Mª T. Puerto)

«los ataques contra la nacionalidad valenciana se fundamentan en teorías imperialis-
tas que rozan el esclavismo […] se denunciaba el salvaje expansionismo catalán»
(Carles Recio)

«mai haviem de baixar la guardia perque, a poc clavill que es deixara,
el catalanisme politic i “intelectual” intentaria colar-se. Com les termites.
Com lo que son. Termites destructores» (María Consuelo Reyna)

«La personalitat valenciana és total i absoluta» (Miguel Ramón Izquierdo)