Antoni Espasa

197 Pages·2013·9.28 MB·Spanish

E D I T O R I A L
H
i ha esdeveniments que marquen punts d’inflexió
REVISTA FUNDADA PER JOAN FUSTER històrics, evidents per a tothom. Fa poc n’hem viscut un
SEGONA ÈPOCA / NÚMS. 8/9 / TARDOR-HIVERN 2001
DIRECTOR: Antoni Furió d’especialment greu, brutal, imprevisible i carregat de
CAP DE REDACCIÓ: Gustau Muñoz conseqüències. D’entrada ha alterat el panorama geoes-
CONSELL DE REDACCIÓ: tratègic, les aliances internacionals i fins algunes dades
Xavier Antich, Juli Capilla, Olga
Dénia, Martí Domínguez, Ferran macroeconòmiques. En poques setmanes s’han acumulat,
Garcia-Oliver, Vicent Olmos, com a resposta, decisions i iniciatives amb escassos
Faust Ripoll, Pau Viciano
precedents. Tot plegat configura una entrada traumàtica
CONSELL ASSESSOR:
Cèlia Amorós, Joan Becat, en el nou segle. El debat sobre les causes i els efectes dels
Manuel Borja-Villel, Eudald atacs terroristes de l’11 de setembre, i sobre les reaccions
Carbonell, Narcís Comadira,
que se n’han derivat, no ha fet més que començar. Aquest
Manuel Costa, Alfons Cucó,
François Dosse, Antoni Espasa, debat apassionat i urgent ha desplaçat altres controvèrsies
Ramon Folch, Mario Garcia de fons que assenyalaven els centres de gravetat de l’inte-
Bonafé, Salvador Giner, Josep
rès públic en el període immediatament anterior.
Fontana, David Jou, John
Keane, Giovanni Levi, Isabel S’entén, certament, la prioritat conferida a la segure-
Martínez Benlloch, Joan tat, entesa en sentit amplíssim, preventiu. És a dir, s’entén
Francesc Mira, Javier Muguerza,
la reacció ferma davant una agressió freda, premeditada i
Francesc Pérez Moragón,
Damià Pons, Josep Ramoneda, exterminista, amb l’objectiu declarat d’evitar que mai una
Ferran Requejo, Vicenç Rosselló, cosa així no puga tornar a passar. Ara, això no ha d’inhibir
Xavier Rubert de Ventós, Pedro
l’exercici de la raó crítica al voltant de qüestions altament
Ruiz Torres, Vicent Salvador,
Josep Maria Terricabras, conflictives que hi ha qui no voldria ni tan sols que fossen
Vicent Todolí, Enzo Traverso, evocades. Perquè preguntar-se pels contextos, les condi-
Josep Antoni Ybarra
cions coadjuvants, les causes profundes i, sobretot, pels
Edita: Universitat de València
aspectes més preocupants de les respostes en curs, no pot
i Edicions Tres i Quatre
Redacció, administració i subscripcions: ser mai confós amb cap mena de relativització. A poc a
Publicacions de la poc s’han anat esvaint algunes actituds viscerals que bran-
Universitat de València
daven generalitzacions abusives, sobretot en relació al
c/ del Batxiller, 1-1a 46010 València.
Tel.: [phone] Fax: [phone] món islàmic. La responsabilitat, sortosament, ha predo-
a/e: [email protected] minat a l’hora de no acceptar culpabilitats col·lectives, i
Disseny gràfic: Enric Solbes
de no confondre la part amb el tot. D’altra banda, a hores
Fotocomposició i maquetació:
Publicacions de la d’ara hi ha una àmplia coincidència a remarcar-ne la
Universitat de València diversitat, a considerar que, en efecte, el seu encaix amb la
Impressió: Tipografia Artística Puertes
modernitat està lluny de ser aproblemàtic, però que ni és
Distribució: Enlace S.A.
Tels.: 96 186 10 34 / 93 338 14 00 / impossible ni la modernitat admet una lectura única i
971 71 30 78 uniforme, tot i que incorpora trets i valors de caràcter
ISSN: 0210-587 X
universal. Més enllà d’això, s’admet també que deter-
Dipòsit legal: V-2686-1979
Preu d’aquest número: 2.000 ptes./ 12 euros minades opcions en àrees especialment conflictives, com
l’Orient Mitjà, s’han demostrat profundament errònies.
Que una certa manera d’exercir el poder mundial, poc
considerada amb la recerca de solucions justes i poc aten-
ta els potencials de conflicte existents a escala planetària,
ha vorejat, per dir-ho amb prudència, la irresponsabilitat.
Que no es pot indefinidament fer bandera de la demo-
cràcia i, alhora, donar suport a règims dictatorials i cor-
ruptes. Que no es poden deixar oberts conflictes sagnants
durant dècades, sense una altra mena d’intervencions,
basades en primer terme en els instruments jurídics, polítics
i militars internacionals. I que els potencials de conflicte
són múltiples, lligats a les condicions socioeconòmiques i
culturals d’una globalització escassament compensada,
que magnifica indefectiblement aquells potencials.
A hores d’ara, però, el debat d’idees s’endinsa per uns
altres viaranys (sense que, d’altra banda, es puga parlar ni
de bon tros d’un veritable consens sobre les qüestions an-
teriors). El que passa ara a un primer pla és el debat sobre
seguretat i democràcia, sobre els efectes de determinades
iniciatives de reacció, justificades per l’excepcionalitat i
l’eficàcia, preses en una situació de xoc emocional, sobre
tota una concepció de les garanties jurídiques, els drets i
les llibertats, que són part indestriable de la cultura
democràtica i peça fonamental de la seua legitimació. I tot
això quan no hi ha encara signes visibles d’una esmena de
fons pel que fa a la lògica de l’exercici del poder mundial
en relació als potencials de conflicte existents. És a dir,
quan són encara massa febles els símptomes de què s’ha
après alguna lliçó, més enllà de les més immediates i
unilaterals, sobre els molts significats i la complexitat de
la seguretat, aquest bé fonamental i imprescindible, de
múltiples cares, per a tothom. Al capdavall, quan encara
no s’ha acabat d’assumir que la seguretat (que, d’altra ban-
da, mai pot ser total) només serà real si és per a tots. I si va
lligada estretament a l’altre eix del procés de civilització,
que és la garantia efectiva dels drets i de les llibertats. La
prioritat absoluta conferida a una determinada concepció
de la seguretat pot esberlar la democràcia i, més encara,
pot ser excusa i patent de cors en contextos massa marcats
per una tradició d’autoritarisme i arbitrarietat. Vet ací un
altre terreny de debat, igualment urgent i necessari.
Max Beckmann, La passarel·la de ferro (1922)
S U M A R I
1 Editorial
6 Globalització, recessió i atacs terroristes
Antoni Espasa
13 Crítica del multiculturalisme
Josep Ramoneda
26 Cap a una societat civil global?
John Keane
34 El moment Ricœur
Françoise Dosse
53 El model de societat (i d’economia)
de l’Arc Mediterrani
Francesc Roca
69 Aigua, fronteres i llindars.
Una perspectiva mediterrània
Vicenç M. Rosselló
LITERATURA I VIATGE
79 Literatura i viatges
Ignasi Mora
83 El canemàs del gastat tapís del temps
Marc Soler
90 Ciència il·lustrada i viatges sentimentals
Martí Domínguez
DOCUMENTS
100 Reflexions sobre la posthistòria
Lutz Niethammer
121 Joan Fuster: l’estil i la influència
Vicent Raga
128 Intrusos de la història
Ferran Garcia-Oliver
136 Com traduir l’Alcorà per als qui no saben l’àrab?
Míkel de Epalza
148 Simbolisme, individualitat, cinematografia
Joan Garí
155 Ernest Hemingway: testimoni, protagonista
i precursor de la modernitat
Sam Abrams
165 Literatura i llengües en contacte
Nora Catelli
170 L’harem occidental de Fatema Mernissi
Lídia Fernàndez Torrell
LLIBRES
177 Uns quants llibres recents sobre catalanisme
Josep Vicent Boira
183 Neus Campillo: El descrèdit de la modernitat
Xavier Antich
188 Rafael Lluís Ninyoles (ed.): La societat valenciana
Salvador Cardús
191 Rüdiger Safranski: Nietzsche. Biografia de su
pensamiento. Guillem Calaforra
6
Globalització, recessió i atacs
terroristes. Una nova mundialització
Antoni Espasa
D
urant els últims anys, l’economia entre grups de població dins d’un mateix
mundial, i en particular les economies dels país ha augmentat. A més, les expectatives
països desenvolupats, s’ha caracteritzat pel sobre els possibles graus d’incorporació de
fenomen de la globalització i per un crei- la nova tecnologia i la corresponent capa-
xement de la productivitat lligat a la nova citat de creixement que es genere així són
tecnologia de la informació i de la comu- molt diferents entre països, perquè depe-
nicació. Gràcies a això, les connexions, nen del capital humà i sobre aquest factor
intercanvis i fluxos internacionals de mer- hi ha divergències abismals en les diferents
caderies, persones, tecnologia, capital, economies nacionals. Amb això, la idea
etc., han passat a ser ràpids, barats i fàcils que amb la nova economia s’acreixeran
de realitzar. Tot això ha generat un creixe- encara més les desigualtats, que s’han anat
ment mundial important i prolongat, de ampliant enormement al llarg del segle XX,
manera que es va arribar a defensar en di- no s’ha pogut dissipar, i han aparegut els
ferents fòrums econòmics que els cicles moviments antiglobalització.
econòmics havien desaparegut. Aquesta Al voltant d’aquests moviments s’han
nova situació va portar una globalització produït manifestacions violentes i amb
de les cadenes de producció que en gran excessiva freqüència diferents dirigents
part s’ha instrumentat a través de les em- polítics han pretès transmetre a la societat
preses multinacionals. Al seu torn la glo- la idea que havien de ser ignorades, perquè
balització s’ha desenvolupat utilitzant les no emparaven més que activistes violents
institucions internacionals ja existents, o seguidors ximples. L’existència d’aquesta
que són governades pels països rics. Amb mena d’activistes és real, però certament
això, encara que els beneficis de la globa- són una petita minoria i el moviment anti-
lització s’han estès a moltes zones i habi- globalització es caracteritza per l’emprem-
tants del planeta, el repartiment n’ha estat ta de la resta dels seus components, encara
molt desigual i poc equitatiu i l’augment que aquests no constitueixen necessària-
de la desigualtat entre països rics i pobres i ment un compacte homogeni. És també
un fet que encara que el nombre de mili-
tants d’aquests moviments és limitat, els
seus arguments han arribat a un percen-
tatge apreciable de la població mundial
Antoni Espasa és catedràtic d’Econometria a la Uni-
versitat Carlos III de Madrid. que els considera molt seriosament.
7
La tendència dels pobles a interrela- tèxtils procedents d’aquells països. Aques-
cionar-se i a comerciar amb altres pobles ta pràctica s’està tornant també perjudicial
és molt antiga i és la base del progrés de la per als països rics. En efecte, per culpa
humanitat, que es pot dir que ha afectat seua el desenvolupament agrícola i rama-
tant països rics com pobres, encara que de der d’aquests països ha derivat cap a pro-
forma extremada i inacceptablement des- cessos de producció cada vegada més in-
igual. Així, per a una part de les persones tensius i més difícils de controlar per les
involucrades en els moviments antigloba- administracions públiques que han de ga-
lització el problema no està en la globalit- rantir la salut dels seus ciutadans. El deno-
zació en si mateixa, sinó en la forma de minat mal de les vaques boges n’és un trà-
dur-se a terme, i contra aquesta forma van gic exemple.
dirigides les seues crítiques. Aquestes crí- Així mateix, es necessiten normes i
tiques han calat actualment a nivell social pràctiques internacionals que regulen les
arreu del món i el seu contingut és prou relacions laborals que estableixen les em-
precís perquè ja no siga possible ignorar- preses multinacionals en la seua expansió
les i els líders polítics se les hagen d’escol- internacional; pràctiques que entreban-
tar. Així s’assenyala en fòrums gens sospi- quen els moviments especulatius de capi-
tosos d’anticapitalisme, com ara el periòdic tal, com podria ser el denominat impost
Financial Times. Potser seria convenient de Tobin, etc.
substituir el terme anglosaxó de «globalit- És necessari també que les polítiques
zació» pel francès de «mundialització», econòmiques d’ajuda als països pobres es
perquè aquest últim incorpora una vin- basen en el foment de la inversió en capi-
culació de les persones en el procés referit. tal físic i humà, que garantesca un desen-
Això pot ser important, perquè la globa- volupament econòmic sostenible. Això
lització en la forma actual no és una evo- requereix que les polítiques d’ajust inclo-
lució pretesament objectiva del sistema guen plans efectius per a eradicar la cor-
capitalista. Ans al contrari, una mundialit- rupció als esmentats països i que es desen-
zació adequadament instrumentada pot volupen programes econòmics diferen-
ser l’única via per a garantir un desenvolu- ciats en cada cas. Aquests programes han
pament econòmic d’abast realment global. d’estar dominats per l’objectiu d’eradicar
Per a aconseguir aquest tipus de mun- la pobresa al país en qüestió i no ha de pri-
dialització es necessiten canvis polítics i mar-hi la preocupació d’augmentar les
institucionals importants que asseguren garanties perquè els bancs dels països
que els beneficis de la globalització arriben desenvolupats recobren els seus diners. En
a tots els individus i es reparteixen equi- aquest sentit és difícil poder justificar una
tativament. És, per tant, important tren- reducció de la despesa pública en educació
car amb pràctiques globalitzadores asi- i sanitat, perquè per aquesta via no serà
mètriques. Una es refereix a l’obertura dels possible aconseguir el capital humà neces-
mercats nacionals, de fet als països en vies sari per a la reactivació econòmica del país
de desenvolupament se’ls ha exigit aquesta sotmès a un programa de reajustament.
obertura, però les nacions riques han tan- Així mateix, la viabilitat d’un autèntic
cat les fronteres als productes agrícoles i procés de major inversió i educació reque-
8
rirà normalment la condonació del deute forma immediata i tindrien efectes molt
extern. ràpids, cosa que eliminaria la possibilitat
Canviar d’orientació el procés de glo- de recessió.
balització actual i introduir-hi reformes Aquestes idees han resultat ser massa
com les esmentades anteriorment reque- optimistes. En efecte, la nova economia va
reix que es realitzen canvis importants en generar expectatives excessives sobre ini-
organismes internacionals com ara l’ONU, ciatives empresarials concretes i va generar
el Banc Mundial, el Fons Monetari Inter- un excés d’inversió en tecnologies de la
nacional, l’Organització Mundial de Co- informació. Quan, prou abans de l’11 de
merç, etc., tot introduint majors dosis d’i- setembre, es va començar a detectar que
gualtat entre països en el procés de presa les expectatives posades en molts projectes
de decisions. És necessària també la crea- concrets eren excessives, es va estendre una
ció de tribunals penals internacionals, així forta incertesa sobre els resultats empre-
com la implementació coercitiva de nor- sarials que va portar les empreses a reduir
mes que controlen la contaminació. La les inversions i a obtenir menys beneficis i,
globalització és un procés de progrés en el per tant, a fer reduccions importants d’o-
món en la mesura que facilita la transmis- cupació. Aquesta reducció de l’ocupació,
sió dels avenços tecnològics d’uns països a junt amb la menor riquesa de les famílies
altres. Amb l’actual sistema de protecció que havien canalitzat una part important
de patents hi ha un fort obstacle perquè del seu estalvi en actius dels mercats de va-
l’esmentada transmissió tecnològica, inclo- lors va moderar el creixement del consum.
sos els medicaments, arribe als països po- Així doncs, amb anterioritat als atacs ter-
bres, per la qual cosa cal també reformar roristes, l’economia nord-americana i la de
aquest sistema. Desgraciadament l’actitud bastants països més estaven molt pròximes
dels països rics en gran part d’aquestes a la recessió. No obstant això, les expec-
mesures és d’oposició o, en el millor dels tatives existents en aquells moments asse-
casos, d’escàs suport operatiu. nyalaven que la recessió podria tocar el
Com es comenta més endavant, un fons al principi de la segona meitat del
canvi d’actitud per part dels països rics 2001 i que es produiria una recuperació
sembla imprescindible per a poder garan- ràpida el 2002. Els fonaments d’aquestes
tir l’estabilitat mundial. Però tornem pri- expectatives podien trobar-se en el fet que,
mer al comentari del paràgraf inicial sobre certament, en el camp de la informació i de
la creença que en la nova economia havien la comunicació s’ha produït un canvi tec-
desaparegut els cicles econòmics. Aquesta nològic que augmenta el producte i la ren-
creença es basava en la idea que, amb la da dels països, per la qual cosa es pensava
revolució tecnològica al camp de la infor- que, bon punt ajustats els excessos d’inver-
mació, no sols s’assegurava un major crei- sió esmentats i les despeses dels consumi-
xement potencial (o tendencial), sinó que dors als nous nivells de riquesa, la deman-
les accions necessàries per a corregir els da interna en les grans economies tornaria
desequilibris que pogueren sorgir en el a créixer i amb això el comerç mundial.
procés de creixement es detectarien amb Els atacs terroristes de l’11 de setembre
promptitud, es posarien en pràctica de no han estat mers atacs a un país o pobla-
9
ció concrets, sinó al sistema i, a més, han polític es demostra a empresaris i ciuta-
deixat patent que la probabilitat d’atacs dans que el nou terrorisme internacional
terroristes, potser diferents als soferts però ha estat anul·lat. Si apareixen nous atacs o
d’igual o possiblement de major enverga- noves formes de terrorisme que mantin-
dura, és de suficient magnitud perquè siga guen la inseguretat ciutadana o si enfront
necessari prendre mesures per a minimit- dels atacs hi ha una resposta bèl·lica gene-
zar la probabilitat d’atac. ralitzada contra països qualificats d’ene-
Així doncs, amb els fets de l’11 de mics pels EUA, la crisi podria ser greu i
setembre ha aparegut un nou cost en els duradora. Si suposem que aquesta última
processos de producció, que han de donar hipòtesi no es produeix, es pot dir que a la
cobertura a una major seguretat. Part curta la recuperació econòmica dependrà
d’aquest nou servei de seguretat el cobri- de la política econòmica que es desenvo-
ran els estats i es finançarà amb impostos, lupe per pal·liar els efectes dels atacs terro-
i part recaurà en les empreses. S’ha pro- ristes de l’11 de setembre i per augmentar
duït per tant un doble efecte. D’una ban- els nivells de seguretat, i de l’adaptació a
da, l’aparició d’un nou impost, més preci- la nova situació dels sistemes productius
sament la necessitat d’assignar a una de les empreses en els sectors més afectats.
despesa concreta recursos públics, relacio- En aquest sentit el president de la Reserva
nat amb els majors nivells de seguretat que Federal, Greenspan, suggeria davant del
es necessiten fonamentalment en el con- Congrés americà una expansió de la des-
text de globalització descrit anteriorment. pesa pública per una magnitud equivalent
D’una altra, un augment en els costos a l’1 % del producte interior brut dels
empresarials de producció i un canvi dels Estats Units, la qual cosa representa una
costos relatius, que alteren els preus rela- despesa de 109 mil milions d’euros. El
tius d’un conjunt de béns i serveis deman- president Bush ha decidit ja una despesa
dats pels consumidors. superior, de 142 mil milions d’euros,
Al seu torn s’ha produït un efecte psi- compostos de 43,5 miliards com a ajuda
cològic en empresaris i consumidors de d’emergència, de 16,5 miliards com a aju-
manera que es dóna ara una major aversió da a les companyies aèries i de 82 miliards
al risc. En els primers respecte a certes for- com a ajuda per a eliminar els efectes ne-
mes de produir basades en la globalització gatius de l’activitat econòmica i en l’ocu-
i en els segons respecte al consum de pació produïts pels atacs terroristes.
determinats serveis. Aquest augment de la despesa pública
Amb tot açò ha augmentat la incertesa americana suma un quart de tota la renda
en les empreses i en els consumidors, de nacional anual espanyola. Açò dóna una
manera que la crisi econòmica existent idea de l’estímul tan important que rebrà
amb anterioritat s’ha agreujat i serà més l’economia americana mitjançant l’aplica-
duradora. El fons de la crisi es produirà ció d’una recepta purament keynesiana
com a molt prompte a finals d’enguany i que, encara que en una magnitud un poc
la recuperació difícilment es refermarà menor, era aprovada per la màxima auto-
abans de l’estiu del 2002. Els efectes de la ritat monetària, sempre que l’impuls fiscal
crisi seran així moderats, si en el terreny –segons paraules de Greenspan davant del